El president de l’executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar davant del comitè federal del PSOE la proposta amb l’objectiu de garantir el sistema públic de pensions i de “continuar incrementant les pensions mínimes”.
Zapatero va assegurar que dialogarà i buscarà el consens per a una iniciativa que va qualificar de “raonable”. “Hem d’afrontar aquest debat”, va manifestar el secretari general del PSOE, que considera “necessari” i “positiu” que la proposta hagi generat debat en la societat.
Rodríguez Zapatero, però, també va acusar el PP i el seu líder, Mariano Rajoy, de “caure en temptacions populistes”, d’estar demostrant “inconsistència” i d’incórrer en una “incoherència diària”. El cap de l’executiu veí va assenyalar davant dels seus que, en èpoques de crisi, “les temptacions populistes solen emergir dels líders i dels projectes polítics que no tenen consistència ni una idea clara de país, ni compromís amb els assumptes generals”. Va insistir que “forma part de la tònica de qui dirigeix l’oposició”, tot i que en cap moment no va esmentar explícitament Rajoy.

Iniciativa sense consens
De la seva banda, el líder dels populars va criticar que Rodríguez Zapatero hagi plantejat una reforma del règim de pensions “sense parlar amb ningú, sense explicar-ho a ningú, sense dirigir-se a ningú, sense dialogar amb ningú i sense avisar ningú”. I hi va afegir:?“Ara diu que cal fer exactament el contrari del que deia que calia fer fa 24 hores”. Segons Mariano Rajoy, “el més urgent avui és posar fi a l’atur a Espanya, perquè hi ha molta gent que no pot treballar; cal crear ocupació, ara i per més endavant”. També va recordar que el futur de les pensions el determina el nombre de llocs de treball”. Així mateix, el líder de l’oposició va acusar el president del govern veí d’haver fet “molta demagògia” amb les pensions. En aquest sentit, va subratllar que l’executiu del PP va deixar la seguretat social “sanejada” i amb un fons de reserva “molt important”. Un fons que constitueix una “guardiola per al futur” i en el qual, segons va advertir, “no s’hi van ficar diners ni el 2008 ni el 2009”.

MAURITÀNIA DETÉ MÉS SOSPITOSOS RELACIONATS AMB EL SEGREST DELS TRES COOPERANTS

Tres presumptes terroristes van ser arrestats per forces de l’exèrcit al nord de Mauritània en el marc de la investigació sobre el segrest de tres cooperants catalans de l’ONG?Barcelona Acció Solidària, segons una font militar. La detenció dels tres sospitosos va tenir lloc diumenge passat a la regió septentrional de Bir Mogrein, a uns 1.200 quilòmetres de Nouakchott, va assenyalar la mateixa font. Les forces de l’exèrcit maurità van confiscar un telèfon per satèl·lit que portava un dels membres del grup i que estava sent rastrejat per la policia del país.
La detenció d’aquests tres suposats terroristes, traslladats a Nouakchott per ser in­terrogats, s’uneix a la que divendres ja van anunciar fonts de la seguretat mauritana. Es tracta de Bu Uld Ueimir, guarda jurat de l’empresa de telecomunicacions Mauritel, que hauria estat còmplice en el segrest dels tres cooperants.
Malgrat tot, el director de Barcelona Acció Solidària, Francesc Osan, va posar en dubte la veracitat de les informacions donades a conèixer ahir. Osan va explicar que l’ONG s’ha assabentat de la notícia a través dels mitjans de comunicació, però que no té cap confirmació oficial per part del govern espanyol que s’hagin produït aquests arrestos, ni tampoc que estiguin relacionats amb el segrest dels tres integrants de l’organització solidària.

Tècnics de l’executiu estan elaborant un informe en el qual quedaria reflectit si és possible “tècnicament i econòmica” variar el tram que hauria d’anar al túnel.
Els estudis, segons Goya, s’han fet a instàncies de la plataforma Rocafort, els responsables de la qual van mantenir no fa gaire una reunió amb el titular d’Ordenament Territorial, Urbanisme i Me­di Ambient, Vicenç Alay. A més, segons va explicar el dirigent del PS, és un dels aspectes pels quals s’ha interessat la branca laurediana del partit. La idea és constatar “si és financerament viable” aturar els treballs i refer l’obra amb un nou traçat que sigui menys agressiu amb el paisatge, tal com reclamava la plataforma ecologista.
“No es tracta d’una decisió que prendria el PS unilateralment”, va afirmar Ferran Goya, “sinó que es portaria al Consell General amb la intenció de trobar un quinzè vot”. A més, molts dels socialdemòcrates donen per fet que no seria difícil entendre’s amb Andorra pel Canvi (ApC) en aquest aspecte, ja que una de les formacions que integra la plataforma centrista és Segle 21 de Sant Julià. Això no resulta tan evident si es té en compte que entre les files d’ApC hi ha Òscar Encuentra, de Renovació Democràtica, la força que va possibilitar l’aprovació del traçat actual en la legislatura anterior.

Sense data de caducitat
L’altre gran tema que van debatre els socialdemòcrates durant el comitè directiu d’ahir va ser, òbviament, el possible pacte d’Estat amb Coalició Reformista (CR). Tot i que Goya es va mostrar satisfet i assegurava que l’oferta de Gabriel era “positiva”, es va resistir a posar data de caducitat a la legislatura. “Si al final arribem a tenir quinze vots, la legislatura du­rarà el que hagi de durar.” El primer secretari socialdemòcrata no veu que calgui parlar de comicis anticipats, “a menys que arribi un moment en què estigui clar que els comptes del 2011 no s’aprovaran”. També va recordar que la llei de l’IVA forma part intrínseca de la reforma fiscal, un dels objectius de CR, “i encara no s’ha entrat a tràmit”. Això són “com a mínim catorze mesos de feina”, va afegir-hi. Finalment va advertir el líder de l’oposició: “El pressupost no és oxigen per al cap de Govern, sinó per al país”.

GOYA RECORDA QUE ALAY NOMÉS TÉ UN 7% DE L'UTE ON HI HA ECOTÈCNIC

El primer secretari del partit Socialdemòcrata, Ferran Goya, va posar en relleu que el ministre d’Urbanisme, Ordenament Territorial i Medi Ambient, Vicenç Alay, només és propietari del 7 per cent de les accions de la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària del manteniment de la depuradora de Sant Julià. La polèmica va venir perquè una de les empreses de l’UTE era Ecotècnic, de la qual Alay és propietari del 22 per cent de les accions. En aquest sentit, Goya va recordar que una de les legislacions més exigents en aquest aspecte és precisament l’espanyola, “i només penalitza que un càrrec públic tingui un 10 per cent o més del total de les accions”. El primer secretari del PS també va posar en relleu que en cap moment no hi ha hagut “una violació del codi ètic” establert pel partit i que el que de debò li preocuparia és que “s’hagués adjudicat el treball a alguna empresa que no oferís prou garanties ni qualitat tècnica”.
Sobre les discrepàncies que han manifestat públicament alguns militants socialdemòcrates, Goya va acceptar-les, però va assegurar que no tenien “cap validesa objectiva”. Igualment, va destacar que cap d’aquestes manifestacions no s’havia formulat durant el desenvolupament de la reunió del comitè directiu. En qualsevol cas, Francesc Goya va assegurar que “si m’ho
haguessin adjudicat a mi, m’estaria passant el mateix”. Cal recordar que Claude Benet i el conseller Carles Blasi van ser els més contundents en criticar l’afer.

El resultat va ser que s’incrementaria dos punts amb relació l’actual, que se situa al voltant del 16,5%. No obstant això, les darreres dades que va oferir l’executiu no quadren amb les que té l’empresa d’anàlisi Standard & Poor’s.
Els càlculs efectuats pels tècnics de l’edifici administratiu estimen que el producte interior brut del 2008 fregaria els 3.000 milions d’euros, mentre que les dades de la consultora indiquen que el PIB andorrà seria de només 2.300 milions. La diferència és de pràcticament 700 milions. Cal recordar que, amb les noves figures tributàries, l’equip que lidera Jaume Bartumeu espera recaptar uns 557 milions en impostos.
Així, si la pressió fiscal resultant que estima l’equip socialdemòcrata és del 18,7% sobre el PIB, amb les dades de la companyia nord-americana aquesta pressió superaria de llarg el 24%. Cal recordar que Standard & Poor’s ja va predir cap a mitjan 2007 que el PIB andorrà tindria una forta contracció durant el 2008 a causa de la crisi, i fins i tot va haver de modificar les estimacions que ha­via elaborat. Si es té en compte que hi ha previsions de recessió fins al 2011, la pressió fiscal podria enfilar-se encara més.

Explicacions de l'executiu
El Govern va explicar al Diari les causes que justificarien aquesta di­ferència en els indicadors. D’entrada, les fonts del ministeri de Finances van admetre que la previsió de mantenir un PIB de 2.984 milions és “el model més optimista dels possibles”. El mateix departament també va detallar que hi ha tres escenaris probables: l’estimació d’Standard & Poor’s seria “el més prudent”. I finalment Finances té en compte un esglaó intermedi entre aquestes dues situacions i en el qual el PIB del 2008 se situaria al voltant dels 2.500 milions. Les fonts consultades van posar en relleu que “el producte interior brut s’ha calculat posant en relació el valor afegit brut i la massa salarial, i a més s’hi han afegit els comptes de cada empresa parapública”. Ai­xí, les grans diferències amb els números que ha fet l’entitat internacional serien degudes, precisament, que la consultora no ha tingut en compte el darrer factor.
Cal recordar que la pressió fiscal ha estat el debat més intens al voltant de la reforma fiscal. Els tres partits estan d’acord que no hauria d’augmentar.

ELS BANCS PAGARAN EL MATEIX AMB DIFERENT SISTEMA

El projecte del nou escenari fiscal que Jaume Bartumeu va presentar a Coalició Reformista i a Andorra pel Canvi incorpora un sistema força curiós per aconseguir que la banca pagui més o menys els mateixos impostos que actualment. L’ISI bancari suposa per a aquestes societats haver d’aportar uns 32 milions d’euros a les arques de l’Estat, segons les dades facilitades pel cap de Govern. L’ISI, però, ha de desaparèixer, amb la qual cosa els bancs hauran de pagar l’impost de societats com la resta d’empreses, amb un tribut sobre el benefici que se situarà en el 10%. Això significa que podrien haver de satisfer prop de 20 milions d’euros, tenint en compte uns hipotètics rendiments que voltin els 200 mili­ons. Aquest canvi suposaria que el sistema financer s’estalviaria uns 12 milions. Per compensar-ho, Bartumeu va presentar una figura afegida: l’IVA bancari. Aquest tribut (de difícil paral·lelisme en l’àmbit europeu) comportaria per a l’Estat recaptar 12 milions d’euros més. Clavat per arribar als 32 actuals.

Poques opcions existeixen a priori perquè els irlandesos U2 decideixin un bon dia desembarcar al Principat. Però els seguidors de la seva música van gaudir no fa gaires mesos de Please, autodenominats els U2 de Barcelona. Una oportunitat de gaudir dels temes en directe i que sembla no va decebre al públic, prou nombrós, que van aglutinar. I anit, Letz Zep va portar a l’Apolo de la capital temes com el mític Escalera al cielo de la formació encapçalada per Jimmy Page i Robert Plant. Una altra convocatòria força concorreguda i, cosa que no deixa de ser curiosa, que va concitar l’interès de músics del país.
Habitualment, la resposta del públic és satisfactòria, confirma la responsable de premsa d’Apolo AND, referint-se no tant sols al club autòcton sinó també a la sala barcelonina: “No és que sigui la nostra especialitat –apunta Raquel Riol–, però quan hem contractat alguna d’aquestes produccions externes la veritat és que ens han funcionat prou bé”. Recentment, recorda, hi van actuar els Pink Floyd clònics i van pràcticament omplir.
Poques de les formacions més exitoses de les dècades del 1970 i 1980 especialment, de Mecano als Dire Straits, de Police a Tequila, de Creedence Clearwater a Abba, s’escapen de tenir amb un clon. Ni, per descomptat, els mateixos Beatles, que tenen en Abbey Road el que per als Rolling són els Smoking Stones. Abbey Road són una de les bandes tribut, bandes homenatge o bandes clòniques, com sigui que se les anomena, amb més veterania: es van formar el 1995 i el nombre d’assistents a les seves actuacions es compta per milers. El 13 de febrer faran una incursió a la sala Bikini de la Ciutat Comtal.

De la plaça del poble al club
No són, tanmateix, cap fenomen recent, encara que sí que ho és l’eclosió que s’està produint. I que hagin saltat  de les festes majors, l’escenari tradicional, a les sales de concert més prestigioses.
També han deixat de ser bandes integrades per quatre fans exacerbats a formacions sòlides i professionalitzades, a les quals s’organitzen gires sota el paraigua de promotores com Tinglado, especialitzada en aquest sector.
I també compten amb el suport de les mateixes discogràfiques en molts casos. Com els Please, que tenen el suport del segell Universal. Bàsicament perquè contribueixen a la promoció dels originals.
Robert Mills, promotor musical i mànager dels Letz Zep, explica que el sector de les bandes de tribut als països anglosaxons mou quantitats insospitades de diners, un enorme negoci. Al sud d’Europa encara és un mercat emergent. A més, molt més recent: comença a despuntar d’ençà de quatre o cinc anys, mentre que a Austràlia, el Regne Unit o als Estats Units està consolidat després d’aproximadament vint anys en funcionament.
Però a Espanya, per exemple, va per bon camí, apunta. En la gira que estan portant a terme els Letz Zep aconsegueixen una mitjana de 500 persones per nit. Gens fàcil d’obtenir ni per grups que no siguin tributadors, assegura.
El secret? “D’un costat, que les bandes toquin bé, perquè si un espectador va a veure una banda de versions que ho fa fatal, no tornarà a veure’n cap més”, insisteix. D’un altre, que “és una manera de gaudir de bona música i a un preu molt assequible, perquè si veure qualsevol formació costa al voltant de trenta euros, a un grup de versions el pots veure per dotze o quinze i et garanteix, si ho fa bé, una nit de bona música, plena de hits”.
Mills considera que és cert que s’està produint una eclosió de bandes d’homenatge: “Tot artista ja té el seu tribut; no n’hi ha cap, sigui gran o semigran, que ja no tingui un clon”. Aquí rau, adverteix, el perill: que hi hagi una saturació.

VERSIONAR: LLIURE PERÒ SENSE ENGANY

Qualsevol pot fer un tribut, assegura Mills; versionar una banda coneguda és lliure i es pot fer sense necessitat d’haver de demanar permís ni d’abonar cap tipus de dret d’autor, al marge dels que recapten entitats com l’SGAE espanyola al final de cada concert o emissió musical. Una altra cosa, adverteix, és que no s’ha d’anar amb cap tipus d’engany: “Hi ha qui fa coses lletges, com publicitar-se fent servir una imatge del grup versionat, o que hi escriu el seu nom amb lletres molt grosses, amb intencions equívoques”. Aquest comportament, conclou, és inadmissible.