“La responsabilitat dels capitans sempre l’hem compartit. Em sento tan important com abans”, va manifestar, i va afegir-hi que no té por de viure un final de carrera en segon pla.     
El davanter també va restar polèmica a les decisions arbitrals de les últimes jornades. “El Barça és líder per mèrits propis. Ha fet una gran primera volta”, va assegurar. I va concloure que cinc punts, tot i que “en una jornada poden quedar en res”, és una distància considerable: “Tenim poc marge d’er­ror davant l’avantatge del Barça”.
Des del club blaugrana, Rafa Márquez va dir que l’única preocupació de l’equip és “mantenir el ritme”, i tampoc no va voler polemitzar. “Hi ha rivalitats i sempre hi haurà aquest tipus d’opinions, però estem fent les coses bé i no ens preocupa el que diguin. Que es preocupin ells [Reial Madrid] del desavantatge que tenen”, va sentenciar el jugador.

EL SEVILLA I EL GETAFE INICIEN L'ASSALT A LA FINAL DE LA COPA

El Sevilla i el Getafe, els dos equips que més rendiment han mostrat en la Copa del Rei els últims anys, inicien avui a l’estadi Sánchez Pizjuán l’assalt a una nova final de la competició. El Sevilla, amb quatre semifinals en les set últimes edicions i una final guanyada el 2007 –precisament contra el Getafe–, afronta el xoc amb la moral alta, ja que, a més de superar el Barcelona i el Deportivo, també s’ha rehabilitat a la lliga amb dos triomfs consecutius. El Getafe, d’altra banda, vol iniciar el camí cap a la llegenda, ja que molt pocs equips en la història del futbol espanyol han jugat tres finals en quatre anys. Entre els que ho han fet hi ha el Bilbao, el València, el Barça, el Madrid i el Saragossa.

El Petit atles lingüístic del domini català, l’obra de la qual Veny (Campos, 1932) parlarà avui en el marc de l’Expolangues és una obra basada en els primers volums de l’Atles lingüístic del català, una vasta empresa iniciada fa dècades per Antoni M. Badia i Margarit. La intenció, explica el professor –catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC–, és “fer una fotografia de la realitat de la llengua a tot el domini de parla catalana”.
Ara bé, si l’Atles presenta el material recopilat “en brut”, el Petit atles té una finalitat interpretativa, pedagògica. Està dirigit a estudiants de batxillerat, lingüistes, i a tot aquell que senti el prurit del coneixement de la llengua que parla. Per això la terminologia és senzilla i l’especialitzada que s’ha d’emprar necessàriament (termes com ara assimilació o substrat) està acuradament explicada.
L’obra es va publicant per volums, n’hi ha un total de nou. El germà petit va pel segon, centrat en el lèxic relatiu al vestit, la casa i les ocupacions domèstiques. Explica aspectes com el terme que empren els mallorquins per referir-se a la mestressa de casa, els llocs on a les mandonguilles els en diuen boles de picolat i on es diu padella en lloc  de paella o calcetins i no mitjons.     

El lèxic agrícola i ramader
El germà gran de l’obra està més avançat: ja n’ha aparegut el quart volum, el centrat en el camp i els cultius. Justament una de les àrees en les quals les pèrdues de lèxic són més marcades, a causa del procés d’urbanització que es viu arreu. “Si demanéssim a un jove actual que ens digués les parts de l’arada ens en diria una i es quedaria tan ample”, apunta Veny. És clar, admet, que “hem d’acceptar que la llengua s’enriqueix per una banda mentre s’empobreix per una altra”.
També és en aquest camp, el de l’agricultura i la ramaderia, on el català que es parla a Andorra posseeix, o posseïa, més termes propis. “Les diferències lèxiques –recorda– no són importants.” Però hi ha alguns termes que li criden l’atenció. I esmenta posobra, per referir-se a la vigília d’una festa. O volianes, per dir volves de neu, “recull aquesta imatge dels flocs de neu, que sembla que volin”. O volter per voltor, igual que a la zona del Pallars, amb què el català d’Andorra té més similituds. “No té una singularitat gaire marcada –assegura Veny–, sinó que participa d’un conjunt de dialectes catalans amb una clara inclinació cap al nord-occidental”.
Tot i que els últims decennis, matisa el professor, és objecte d’una clara orientalització. Degut a què? A la gran mobilitat de la població, a les enormes facilitats de comunicació, que fan les llengües molt permeables a les influències. En aquest cas, dels territoris propers, d’on arriba una part de la població.
En aquest sentit, recorda el director dels atles que l’objectiu del treball és radiografiar una realitat multiforme en un lapse breu de temps: “La llengua és mòbil, mudable, amb l’ingrés continuat de noves unitats i la pèrdua de les antigues.”
L’estudi recull també la relació entre la llengua parlada, l’estàndar i la literària, que en ocasions serveix per nodrir la primera: “De vegades notem dèficits en la llengua parlada. Per exemple, vam veure que en algunes localitats no tenien cap terme per designar el dit índex.”

UNA RECERCA INICIADA A LA DÈCADA DEL 1950

El treball de camp necessari per escometre aquesta obra ingent es va iniciar a la dècada del 1950, tot i que el gruix es va
realitzar a partir del 1967 i va durar 14 anys, explica el director de l’Atles. Els investigadors van omplir enormes qüestionaris, unes 2.500 preguntes cadascun, que van plantejar a la població de més edat, sedentària i preferiblement d’escassa formació. A Andorra, els enquestadors van treballar durant el 1972, amb gent de més de setanta anys d’Ordino i Santa Coloma. La primera localitat es va triar perquè era “un cul de sac”, apunta Veny; la segona perquè havia estat més exposada a influències. El fet d’haver trigat tant a editar l’obra, assegura Veny, ha ajudat a madurar-la. Entre d’altres raons, perquè la informàtica i la possibilitat de fer bancs de dades ha vingut en la seva ajuda.

Tot i que el mes de gener de cada any acostuma a pujar la quantitat de desocupats, per la fi dels contractes temporals de les festes de Nadal (aquest any, vuit de cada deu nous aturats procedien d’aquest col·lectiu), govern, oposició i sindicats coincidien ahir a titllar el balanç de nefast. De la seva banda, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, repetia que la destrucció de llocs de feina es produeix a un ritme més lent que el de l’any passat, i que a partir del segon semestre tornarà a ser estacional, “si no passa res”.
A Catalunya, el nombre d’aturats registrats va augmentar en 22,12 persones durant el mateix període, un increment que representa el 3,94 per cent respecte de l’any anterior. Proporcionalment, el creixement més gran es va produir a les comarques de Lleida, amb un ascens del 5,91 per cent.
El director general de l’Institut d’Estudis Econòmics, Huan Iranzo, va anunciar que l’Estat veí no tornarà a crear ocupació fins a l’any 2013.

Altres dades
Altres dades negatives en l’àmbit econòmic i laboral conegudes ahir a Espanya van ser la pèrdua del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, que va ser de 257.828 el mes passat en comparació amb el desembre del 2009, i que deixen la quantitat total en 17.546.01, i els resultats del sector del comerç, amb un 12 per cent menys en el volum de vendes i la pèrdua de 40.000 punts de venda i 90.000 treballadors, segons va informar el secretari general de la Confederació del Comerç (CEC), Miguel Ángel Fraile.
De la seva banda, l’economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, assegurava ahir en una entrevista publicada al diari econòmic Les Echos que Espanya, Portugal i Grècia afronten greus dificultats en les respectives finances públiques, i en no poder devaluar les divises, perquè pertanyen a la zona euro, hauran d’assumir importants sacrificis, com per exemple una rebaixa de salaris per recuperar competitivitat.
Blanchard no preveu que hi hagi un risc d’implosió a l’eurozona, però “això no treu que hi hagi un problema pressupostari a Europa i que Grècia hagi estat el primer Estat membre que pateix el càstig dels mercat. L’economista considera també indispensable que els bancs centrals mantinguin els tipus d’interès molt baixos, com els actuals “tant de temps com sigui necessari.”

GREUS DANYS A LES CANÀRIES PEL TEMPORAL DE PLUJA

Fins a 20.000 llars sense electricitat, carreteres tallades, 160 veïns incomunicats i sense poder sortir de casa des d’ahir a la tarda, i inundacions generalitzades era el balanç a l’illa de Tenerife, la més castigada de les Canàries. El conseller de presidència del govern autonòmic, José Miguel Ruano, va qualificar el temporal “de tempesta semitropical”. La resta de l’arxipèlag també va resultar afectat per un temporal que tendia a minvar al vespre, quan es preveia passar el nivell d’alerta de taronja a groc. Les precipitacions registrades van superar els 250 litres per metre quadrat en 24 hores, amb el màxim volum a la ciutat de la Laguna (270). Les previsions meteorològiques anunciaven un despla­çament de la tempesta, ja de­bilitada, fins a una borrasca atlàntica de les habituals, cap al golf de Cadis. Per avui, el risc a causa del mal temps a l’Estat veí es redueix a Cadis, per temporal de mar, Cantàbria i Astúries per les temperatures baixes, i Osca, per l’alt risc d’allaus després de les dar­reres precipitacions.

Així ho va explicar ahir al Diari el president de l’agrupació professional, Manel González, un dia després que transcendís que l’executiu haurà de pagar 560.000 euros per 80.000 vacunes sobrants.
González va explicar que “els criteris de l’OMS exigien molta previsió, tot i que ja es pensava que l’impacte de la malaltia seria lleu”, i per tant, entén que l’executiu va obrar de manera correcta. “Ara el que cal fer és veure si l’alerta va ser excessiva”, va suggerir el president del col·legi professional. A més, va posar en relleu que “el cas contrari hauria estat pitjor”, i que si finalment la grip A hagués estat tan virulenta com es preveia s’haurien patit força problemes “sense una reserva de vacunes adient”. També es demana perquè en un principi es va decidir que eren necessàries “dues dosis i no una”. En aquest sentit, González va explicar que “suposem que els laboratoris han fet el que havien de fer: vendre”. De tota manera, no descarta que les empreses farmacèutiques aprofitessin l’ocasió, ja que gairebé tots els països “es van veure la pandèmia a sobre”.
Malgrat tot, el que sí va ressaltar el president del col·legi va ser la poca resposta que hi ha hagut per part de la població civil a la campanya de vacunacions. “Cal tenir en compte que molta gent ha passat de les vacunacions”, va explicar, i fins i tot va revelar que en moltes ocasions el mateix personal sanitari va prescindir de posar-se la vacuna. Es tracta d’un col·lectiu que estava assenyalat com a prioritari dins el protocol que va programar el ministeri.

GOICOECHEA POSA EL PUNT DE MIRA EN ELS LABORATORIS

L’exministre de Salut i exmembre de l’assemblea de l’OMS a Copenhaguen, Josep Maria Goicoechea, va comentar ahir que l’organisme internacional “és, en general, seriós”, i va descartar que amb el cas de la grip A hagi fet alarmisme amb l’objectiu d’afavorir la indústria farmacèutica. Tot i que va començar assenyalant que “ningú no està mai lliure del tot”, Goicoechea va explicar que en una de les assemblees a les quals va assistir es va demanar a un dels assistents “que ja se’n podia anar a casa”, perquè es va descobrir que tenia interessos en algun laboratori. A més, va assenyalar que “les proveïdores farmacèutiques han aprofitat l’ocasió”, i que els contractes de venda de vacunes han estat una mica excepcionals. Finalment, va lamentar que els diferents governs es queixin “a través de la premsa” i no de l’OMS mateixa.