El ministre Jordi Alcobé ha dit que si s'instal·la un casino a Barcelona serà positiu per Andorra perquè "l'oferta crea mercat", i crear una oferta a Barcelona incrementarà la potencialitat d'un eventual casino a Andorra. En aquest sentit, considera que com més gent interessada en aquest oci hi hagi a Barcelona, més possibilitats hi ha que pugin a Andorra, fins i tot utilitzant el futur heliport.
De tota manera, el ministre ha indicat que el projecte del casino a Andorra no serà immediat, i que primer cal enllestir l'obertura econòmica i definir quin model es vol, i que sigui compatible amb el país. La voluntat, però, és tirar el projecte endavant durant aquesta legislatura perquè "és una oferta d'oci que actualment no existeix i molts turistes la demanen". Alcobé també ha afegit que "pot ser un complement turístic i a Andorra ens falten complements turístics".
Pel que fa al model de casino, el titular d'Economia considera que l'oferta turística actual d'Andorra ja el condiciona, i en aquest sentit, ha assegurat que "no volem omplir el país de màquines escurabutxaques", sinó que serà un model que compatibilitzi oci, gastronomia, espectacles, congressos i joc. Així doncs, el ministre creu que "s'ha d'entendre com un complement turístic, no com una oferta d'oci ludòpata".

Tan importants són els videojocs per a vostè?
Molt, espero que no es molesti la família però per a mi  són el 70 per cent de la meva vida. Des dels 6 anys és el que més m’ha mogut i m’han ajudat molt.

En què l’han ajudat?
Puc dir sense por a equivocar-me que en moltes coses m’han educat.  

Però molts pedagogs els veuen com a enemics, precisament, de l’educació.
Depèn del joc. Jo des dels 15 anys jugo a jocs de rol i a mesura que passa el temps m’adono que he guanyat capacitat per analitzar les coses en qualsevol àmbit de la vida. Sóc molt més resolutiu mentalment, sens dubte.

Admet, però, que n’hi ha que no són gens educatius.
És clar que ho admeto.  

Posi’m un exemple.
El Grand Theft Auto no t’ensenya res. Només t’envolta d’un ambient de delinqüència i violència exagerat. Els pares no haurien de permetre als seus fills petits jugar a aquest joc.

Parlem dels jocs de rol, es veu que és un ‘crack’.
Després de tants anys he arribat a tenir un bon nivell, és veritat. A més el joc en què jugo jo, World of Warcraft, té 13 milions de seguidors a tot el món.

Això del rol és com una vida paral·lela, no?
Fas coses totalment diferents de la teva vida real.

Sona perillós i tot. Quantes hores hi juga al dia?
5 o 6 i el cap de setmana, a vegades tot el dia.

I el rècord?
Quan tenia 17 anys vaig jugar 3 dies seguits al Súper Smash Bros.

Tres dies seguits! Sense dormir?
El primer no vaig dormir i els altres dos alguna horeta solta, em posava el despertador per tornar a jugar.  

No se’m molesti, però vosté és un ‘freaky’.
No és que m’agradi gaire el to de la paraula, però ho he de reconèixer, sí, sóc un freaky. I el que no saps.

Estic a punt de fer-ho...
La meva xicota viu a Bacelona i estudia medicina. Abans utilitzàvem el Messenger o l’Skype per estar junts, però al final no sabíem què dir-nos. D’un temps cap aquí juguem plegats al World of Warcraft i així estem junts hores i hores.

I a part d’això i treballar, li queda temps per a res més?
No massa, però sí vaig al cinema algun cop o quedo amb els amics per fer una cervesa.

Si tingués fills, li agradaria que fossin com vostè?
Francament, no.

El comissari europeu d’Assumptes Econòmics, Olli Rehn, va afirmar que abans d’abordar una possible flexibilització de l’objectiu de dèficit, Espanya ha d’aclarir el desviament fiscal del 2011 i informar dels pressupostos del 2012.
En aquest sentit, Rajoy va indicar que el 30 de març presentarà uns pressupostos “austers” i va assenyalar que el govern parlarà amb la CE sobre l’exigència de situar el dèficit públic en el 4,4% del PIB a final d’any, però va garantir que el seu objectiu és complir els compromisos adquirits. Segons fonts de l’executiu, es confia que es fixi un objectiu de dèficit “realista” tenint en compte l’escenari de recessió i que el 2011 va tancar amb un dèficit superior al 8% del PIB, dos punts més de l’anunciat.
Al mateix temps, el primer ministre italià, Mario Monti, es va mostrar ahir “molt impressionat per la reforma laboral i del sistema bancari” portada a terme a Espanya, després de reunir-se a Roma amb Mariano Rajoy. “Són mesures crucials que van en la justa direcció”, va dir Monti. En aquest escenari, l’economia de la zona euro entrarà en una “suau” recessió en aquest primer trimestre i, tot i que es recuperarà lleugerament durant la segona meitat de l’any, tancarà el conjunt de 2012 amb un retrocés del 0,3%, va anunciar ahir la CE. La zona euro s’estancarà al segon trimestre, quan el seu PIB es mantindrà sense canvis, però en el tercer i quart trimestres registrarà un “modest” creixement del 0,2%, segons les previsions econòmiques interines de la CE.
Grècia, Portugal i Espanya són responsables del 95% de l’increment de la taxa d’atur a la Unió Europea des de final de 2010, afirma la Comissió Europea, i destaca l’augment del treball juvenil fins a gairebé el 50%. L’executiu comunitari adverteix també d’un empitjorament de la situació laboral a la UE durant aquest any, a causa de l’estancament de l’economia comunitària durant el 2012 i la suau recessió que experimentarà l’eurozona.

INSTEN ARA A LA NEGOCIACIÓ I NO DESPRÉS D'UNA VAGA GENERAL

Els líders de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van instar ahir el govern a negociar una modificació “profunda” de la reforma laboral per evitar una situació com la que va viure l’executiu del PP el 2002, quan va haver de fer marxa enrere a la seva reforma després d’una vaga general. “El govern ha d’atendre la crida del carrer”,  va assegurar el secretari general de CCOO, abans de participar juntament amb el seu homòleg en una multitudinària assemblea de delegats dels dos sindicats celebrada al Palau d’Esports de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Els màxims representants dels sindicats es van mostrar convençuts que encara hi ha temps per assolir una modificació en profunditat de l’actual reforma laboral.

Així, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, admet que “és una bona iniciativa” però lamenta que, al seu entendre, es fa “per rentar la imatge del Govern de DA” i que “s’havia d’haver fet molt abans i cal anar més enllà”. El líder sindical apunta que “ja era hora que es fes alguna cosa en polítiques d’ocupació; fins ara només s’havien fet retallades”.
Ubach admet que la mesura “ajudarà”, però exigeix que “el Govern es bolqui en el problema de l’atur”. Al seu entendre, cal que “s’asseguin a parlar amb sindicats i patronal per tirar endavant els programes de formació que s’havien parlat amb l’anterior executiu”. A més, lamenta que el mateix dia que es destina 1 milió d’euros a aquest programa “ens gastem 2,4 en una rotonda”, fet que qualifica “d’incongruència”.
El programa tampoc convenç el PS que, a més, denuncia que  els darrers mesos ha tingut constància d’acomiadaments d’eventuals perquè “no hi havia feina” i ara “han acabat a Ocupació quan estaven fent aquest treball que ara se’ls proposarà”, segons va explicar la primera secretària de la formació, Judith Salazar. La dirigent socialdemòcrata considera que “no és la mesura correcta”?perquè “dissenyar polítiques socials per només tapar un forat no és la manera”. Des del PS es defensa que “fa temps que estem parlant d’instaurar una prestació contributiva d’atur” que “doni  certa seguretat a la gent que es queda sense feina”.

APLAUDIMENTS DE FERRER I MARÍN

Les cònsols majors d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, Rosa Ferrer i Trini Marín, van “aplaudir” ahir la iniciativa del Govern per donar feina als aturats. Totes dues van voler recordar que ja durant l’anterior mandat, els seus comuns havien encetat programes similars. Així, Marín va apuntar que fins a 90 persones es van beneficiar del pla per a aturats impulsat des de la corporació escaldenca. Sobre la possibilitat que els pròxims mesos es puguin impulsar plans similars conjuntament entre comuns i Govern, van indicar que no hi ha previsió al pressupost.

Sobretot a l’equip de futbol sala, on quantitativament hi ha sous més importants. Els cinc jugadors afectats de l’actual plantilla ve­uen la situació amb preocupació i esperen una resolució al més aviat possible. Això sí, cada vegada sembla més clar que l’acord al qual arribi el club amb ells es pot produir cas per cas. La darrera oferta de l’Andorra continua inamovible: que els jugadors renunciïn al 40 per cent del que se’ls deu –prop de dos mesos i mig– i cas que s’accepti el pagament podria arribar el mes vinent, un cop tancats els comptes de la temporada passada i després que es conegui la subvenció governamental que l’FCA?tindrà per al 2012 –es preveu una rebaixa genèrica sobre el deu per cent per a la majoria d’entitats.

Descontentament
El brasiler Cabinho és un dels homes més preocupats per la situació, i en declaracions a AD Ràdio deixava clar que “S’apropen els play-off, partits importants, i han de deixar clar com quedarà tot perquè el nostre cap ha d’estar en els partits”, indicava el pivot, que hi afegia que “si això no es resol un dia o altre podem arribar a tenir problemes. La gent descontenta, pèrdua de partits, un cúmul de coses que poden portar problemes al club, i podem evitar-ho”. Nacho Llamas coincidia amb el seu company que “han passat dos mesos des que es va tractar la qüestió per darrer cop i crec que s’hauria de tornar a parlar. Estem donant la cara, fent una temporada molt bona i el club hauria de dir alguna cosa. A mi, particularment, m’afecta molt i crec que el club s’hauria d’apropar una mica més”. Amb aquest darrer argument coincidia Jona, un altre dels afectats. “Ara ja més que pels diners estàs enfadat per la manera de fer les coses. Es parla del club, però el gerent, Emili Puig ,és la persona que té a veure amb això. Estic molt empipat amb aquest tema, va passant la temporada i no acabes d’estar a gust. Passa el temps i cada cop ens anem crispant més, no hi ha símptomes que s’arregli”. Jona té clar que “faré tot el possible perquè se’m paguin tots els diners que se’m deuen”, i destacava com estan portant la qüestió els jugadors, que intenten separar la polèmica d’un vestidor en què la meitat de l’equip no està afectat –aquesta temporada s’està al cor­rent dels pagaments.
També preocupats però amb una anàlisi més temperada se situen el porter i capità Aitor Rubio i el cinquè implicat, Carlinhos, que esperen una solució com més ràpida millor però creuen que al final hi haurà d’haver decisions a nivell individual. “És normal que estiguem tots empre-nyats, s’està allargant molt. El club ha deixat clara la seva posició, ens ha dit que un 40 per cent del deute no es cobraria i suposo que al final cadascú haurà de decidir”, deia Rubio, que també insisteix que “hem separat el que va passar”. El tanca Carlinhos indicava que “ens hem de reunir per parlar, i jo crec que encara que fos per la lliga que estem fent s’hauria de pagar aquestes quantitats que es deuen. Tant de bo se solucioni tot però potser tocarà prendre decisions individuals”. El sisè implicat en aquest tema, Mo­isés, que curiosament ha reforçat l’equip per al tram final de la lliga, va arribar a una entesa amb l’Andorra, mentre que els jugadors que estaven a l’equip l’any passat, Marimón, Paulinho i Aramburu, han dut l’impagament a la LNFS i pensen en una denúncia.
D’altra banda, des del club no es varia el discurs. S’atribueix aquest deute als 50.000 euros que s’assegura que hi havia compromesos des del Govern i que no s’han percebut i es manté la proposta de la renúncia a cobrar el 40 per cent. L’entitat espera a conèixer la subvenció per al 2012, entre altres qüestions per clarificar de la forma més fidedigna la situació econòmica. Després es convocaran eleccions, en principi amb prou temps perquè la nova junta directiva pugui planificar la nova temporada.

PAULINHO MARXA UN MES I IVÁN, EX-BENICARLÓ, NOMÉS ENTRENA

L’Hotels Plaza anirà dissabte a la pista de l’FC Barcelona amb només un porter després que el club hagi donat per­mís a Paulinho, suplent d’Aitor, per marxar a la Xina a jugar un torneig durant un mes –el brasiler no cobrarà durant el temps d’absència. “Li va sortir aquesta oportunitat, li pagaven bé, ens va demanar permís i s’ha anteposat la situació per­sonal. Sabem que és un risc que correm, serà un risc de tres partits”, deia el tècnic Xavi de la Rosa, que té a la recambra els porters del filial Puigcerdà i el juvenil. Curiosament, des de principi de setmana entrena amb l’equip un jove porter de primera. Ivan Reverter ha recalat al Principat per seguir en forma després de la desaparició del Benicarló, on militava com a segon porter, per temes e­conòmics. De la Rosa indicava que en acabar el termini de fitxatges no es pot fitxar Iván si no hi ha una lesió de llarga durada.

Sobretot a l’equip de futbol sala, on quantitativament hi ha sous més importants. Els cinc jugadors afectats de l’actual plantilla ve­uen la situació amb preocupació i esperen una resolució al més aviat possible. Això sí, cada vegada sembla més clar que l’acord al qual arribi el club amb ells es pot produir cas per cas. La darrera oferta de l’Andorra continua inamovible: que els jugadors renunciïn al 40 per cent del que se’ls deu –prop de dos mesos i mig– i cas que s’accepti el pagament podria arribar el mes vinent, un cop tancats els comptes de la temporada passada i després que es conegui la subvenció governamental que l’FCA?tindrà per al 2012 –es preveu una rebaixa genèrica sobre el deu per cent per a la majoria d’entitats.

Descontentament
El brasiler Cabinho és un dels homes més preocupats per la situació, i en declaracions a AD Ràdio deixava clar que “S’apropen els play-off, partits importants, i han de deixar clar com quedarà tot perquè el nostre cap ha d’estar en els partits”, indicava el pivot, que hi afegia que “si això no es resol un dia o altre podem arribar a tenir problemes. La gent descontenta, pèrdua de partits, un cúmul de coses que poden portar problemes al club, i podem evitar-ho”. Nacho Llamas coincidia amb el seu company que “han passat dos mesos des que es va tractar la qüestió per darrer cop i crec que s’hauria de tornar a parlar. Estem donant la cara, fent una temporada molt bona i el club hauria de dir alguna cosa. A mi, particularment, m’afecta molt i crec que el club s’hauria d’apropar una mica més”. Amb aquest darrer argument coincidia Jona, un altre dels afectats. “Ara ja més que pels diners estàs enfadat per la manera de fer les coses. Es parla del club, però el gerent, Emili Puig ,és la persona que té a veure amb això. Estic molt empipat amb aquest tema, va passant la temporada i no acabes d’estar a gust. Passa el temps i cada cop ens anem crispant més, no hi ha símptomes que s’arregli”. Jona té clar que “faré tot el possible perquè se’m paguin tots els diners que se’m deuen”, i destacava com estan portant la qüestió els jugadors, que intenten separar la polèmica d’un vestidor en què la meitat de l’equip no està afectat –aquesta temporada s’està al cor­rent dels pagaments.
També preocupats però amb una anàlisi més temperada se situen el porter i capità Aitor Rubio i el cinquè implicat, Carlinhos, que esperen una solució com més ràpida millor però creuen que al final hi haurà d’haver decisions a nivell individual. “És normal que estiguem tots empre-nyats, s’està allargant molt. El club ha deixat clara la seva posició, ens ha dit que un 40 per cent del deute no es cobraria i suposo que al final cadascú haurà de decidir”, deia Rubio, que també insisteix que “hem separat el que va passar”. El tanca Carlinhos indicava que “ens hem de reunir per parlar, i jo crec que encara que fos per la lliga que estem fent s’hauria de pagar aquestes quantitats que es deuen. Tant de bo se solucioni tot però potser tocarà prendre decisions individuals”. El sisè implicat en aquest tema, Mo­isés, que curiosament ha reforçat l’equip per al tram final de la lliga, va arribar a una entesa amb l’Andorra, mentre que els jugadors que estaven a l’equip l’any passat, Marimón, Paulinho i Aramburu, han dut l’impagament a la LNFS i pensen en una denúncia.
D’altra banda, des del club no es varia el discurs. S’atribueix aquest deute als 50.000 euros que s’assegura que hi havia compromesos des del Govern i que no s’han percebut i es manté la proposta de la renúncia a cobrar el 40 per cent. L’entitat espera a conèixer la subvenció per al 2012, entre altres qüestions per clarificar de la forma més fidedigna la situació econòmica. Després es convocaran eleccions, en principi amb prou temps perquè la nova junta directiva pugui planificar la nova temporada.

PAULINHO MARXA UN MES I IVÁN, EX-BENICARLÓ, NOMÉS ENTRENA

L’Hotels Plaza anirà dissabte a la pista de l’FC Barcelona amb només un porter després que el club hagi donat per­mís a Paulinho, suplent d’Aitor, per marxar a la Xina a jugar un torneig durant un mes –el brasiler no cobrarà durant el temps d’absència. “Li va sortir aquesta oportunitat, li pagaven bé, ens va demanar permís i s’ha anteposat la situació per­sonal. Sabem que és un risc que correm, serà un risc de tres partits”, deia el tècnic Xavi de la Rosa, que té a la recambra els porters del filial Puigcerdà i el juvenil. Curiosament, des de principi de setmana entrena amb l’equip un jove porter de primera. Ivan Reverter ha recalat al Principat per seguir en forma després de la desaparició del Benicarló, on militava com a segon porter, per temes e­conòmics. De la Rosa indicava que en acabar el termini de fitxatges no es pot fitxar Iván si no hi ha una lesió de llarga durada.

D’aquesta manera s’encadenen tres anys seguits a la baixa, amb els 757 naixements del 2010 i els 788 de fa tres anys. Segons les dades fetes públiques ahir pel Registre Civil, els 367 nens i 353 nenes nascuts l’any passat representen un 5% menys dels que ho van fer el 2010, quan també van arribar al món més nens que nenes. L’any passat també es van registrar 271 naixements esdevinguts a l’estranger, 69 menys que el 2010. La majoria són persones (189) que han fet inscriure el seu naixement al Principat un cop adquirida la nacionalitat. Els 82 restants són nens nascuts a l’estranger el 2011 transcrits al registre andor­rà. Quant a l’estat civil dels pares dels nens nascuts a Andorra l’any passat, 460 corresponen a parelles casades i 249 a persones no casades que van haver d’aixecar actes de reconeixement de paternitat. La resta de nadons, 11, van ser inscrits amb la filiació materna. Pel que fa la nacionalitat dels pares, es tracta majoritàriament de fills de nacionals andorrans (466), seguits de residents portuguesos (395) i espanyols (324). Quant a l’edat de les mares, el major nombre de naixements es registren als 35 anys, i en els anys precedents i posteriors, confirmant així la tendència que les dones cada vegada endarrereixen més la maternitat.   

Menys matrimonis
Els matrimonis tampoc han escapat a la tendència a la baixa dels naixements i l’any passat se’n van celebrar sis menys que el 2010. Dels 261, 211 van ser civils i 50 canònics, baixant per tercer any consecutiu els matrimonis eclesiàstics. Per primer cop, a Canillo, el nombre de matrimonis civils ha superat el dels canònics, malgrat que continua sent la parròquia on se celebren més matrimonis per l’església, en disposar del Santuari de Meritxell al seu territori. També en aquest capítol hi ha una tendència a la baixa que ja es va posar de manifest el 2010 amb 16 matrimonis canònics enfront dels 31 de 2009.          Pel que fa al nombre de sentències que afecten el matrimoni, l’any passat se’n van dictar 178, una més respecte el 2010. La Batllia va resoldre 97 demandes de separació, 7 menys que el 2010, i 81 de divorci, 8 més que fa dos anys. Hi va haver dues resolucions judicials emeses per la Batllia que deixaven sense efecte jurídic les sentències de separació dictades anteriorment. D’altra banda, quant a les unions estables de parella, es van registrar 56 expedients tot i que només hi van haver 39 unions, sis de les quals de persones del mateix sexe. Finalment, es van practicar sis cancel·lacions d’unions estables, dos per causa de defunció d’un dels membres de la parella, tres per causa de matrimoni entre els membres de la unió i una per comú acord. També es va produir una reconciliació d’unió estable que havia estat cancel·lada prèviament.

LES DEFUNCIONS AUGMENTEN UN 8%

El nombre de defuncions esdevingudes dins del Principat va augmentar l’any passat en gairebé un 8%, passant de les 246 morts del 2010 a les 267 del 2011, de les quals 160 van ser d’homes i 107 de dones. Del total, 165 van optar per la sepultura i 102 per la incineració, un tipus d’enterrament que segueix a l’alça. La major part de les defuncions corresponen a la comunitat espanyola, ja que és la nacionalitat predominant de la població a partir dels 45 anys. A l’estranger hi van haver un total de 32 defuncions de persones de nacionalitat andorrana (18) o residents a Andorra (14), corresponents a 11 homes i 21 dones. De la totalitat de les morts a l’estranger, 21 van tenir lloc a Espanya, 10 a França i una a Hondures.