La petició entrava unes hores després que els grups de l’oposició PP, CiU, PNB i Esquerra Republicana, haguessin demanat aquesta presència del cap de l’executiu, i estaven a punt de reunir els vots majoritaris suficients per forçar-lo a donar explicacions.
En espera de la decisió de la junta de portaveus de la cambra, la data de la sessió amb el responsable del govern podria ser la del dia 17 vinent, i aprofitar-la perquè Zapatero informi també de les conclusions del Consell europeu, que tindrà lloc a Brussel·les dijous i que se centrarà en l’evolució de l’economia comunitària.
El portaveu de Convergència i Unió (CiU), Josep Antoni Duran i?Lleida, havia ofert “suports puntuals” al govern socialista en mesures concordades per combatre la crisi, tot i que considera prioritari un “gran pacte d’Estat” entre PSOE i PP amb el mateix objectiu. En canvi, el president del PNB a Biscaia, Andoni Ortuzar, va afirmar a Bilbao que el seu partit no “reforçarà ni mantindrà” el president del Govern “en la caiguda” perquè els ha fet sentir “bastant decebuts i maltractats”.

Gira d’imatge
La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, amb el secretari d’Estat José Manuel Campa, van iniciar a Londres una gira europea en defensa de la imatge de l’economia espanyola, que va incloure una reunió amb els responsables del Financial Times, el diari que havia advertit que a Espanya s’estava gestant un drama més greu que el de Grècia, i una amenaça per a l’estabilitat de l’euro. El secretari d’Estat va presentar en un acte públic la cara positiva de l’economia de l’Estat veí, tot reconeixent els reptes de reduir la taxa de desocupació (propera al 20 per cent) i el dèficit públic (de l’11,4 al 3 per cent) en tres anys.
Els mercats europeus i la cotització de l’euro es van recuperar lleument, més en el cas de les borses de París (1,23 per cent) i  de Madrid (1,02), i menys en les de Frankfurt (0,93) i Londres (0,62).
De la seva banda, els màxims òrgans dels sindicats UGT i CCOO es reuneixen avui per debatre la reforma del mercat laboral proposada pel govern.

ANTICH FORMA EL GOVERN BALEAR EN MINORIA SENSE UNIÓ MALLORQUINA

El president del govern balear, Francesc Antich, va constituir ahir el nou executiu de les illes, després de l’expulsió d’Unió Mallorquina (UM) per les suposades implicacions de dirigents d’UM en afers de corrupció, en situació de minoria parlamentària. Després de prendre possessió els tres nous consellers va tenir lloc la primera reunió del nou executiu, que divendres aprovarà una llei en favor de la transparència i el respecte a la legalitat en els ens públics i en les despeses que realitzin. Antich, en resposta a la demanda del Partit Popular que celebri un nou debat sobre l’estat de la comunitat, i de la proposta d’UM? de presentar una moció de censura juntament al PP, va reptar aquest segon a presentar-la si té una alternativa majoritària i, en cas contrari, que porti a terme la seva tradicional funció de “control” de l’executiu, però que el deixi treballar. Segons l’opinió del president insular, l’avançament d’unes eleccions autonòmiques crearia “més desconfiança” entre els sectos socials i econòmics.

Els fets provenen de divendres, quan les autoritats andorranes van detectar la presència de l’africà, que havia aconseguit entrar al país sense tenir cap tipus de paper acreditatiu. Una vegada constatat que havia vingut provinent d’Espanya es va intentar el retorn cap al país del qual provenia, però l’Estat veí va negar l’entrada a l’home perquè no disposa de passaport i per tant no pot entrar en territori espanyol.
Un cop determinat el problema va començar una tasca diplomàtica intensa per aconseguir solucionar la situació. Els ministeris d’Interior i Exteriors treballen conjuntament per assolir una via de sortida que permeti que el ciutadà retorni al seu país d’origen i que Espanya doni el vistiplau perquè passi pel seu territori només per al retorn cap al Sàhara. L’ambaixada d’Espanya a Andor­ra està participant en les negociacions per aconseguir el retorn del sahrauí, tot i que és un tema força sensible ja que el Marroc ja ha manifestat en diferents ocasions moltes reticències respecte a l’acollida de ciutadans sahrauís. En algun moment s’hauria treballat amb la possibilitat que l’afectat pogués ser traslladat a França, però la situació continua sent la mateixa, ja que sense passaport cap de les fronteres no vol acceptar el que seria considerat com un immigrant il·legal. I aquest és un dels arguments de la delegació andorrana, ja que en venir d’Espanya la primera entrada il·legal es va fer per territori veí, tot i que l’Estat del sud no ho reconeix ja que no té constància de la presència del sahrauí en el seu territori.

Una qüestió política
Altres fonts properes al cas van indicar que en tot l’afer sempre s’ha de tenir en compte la reacció política davant d’un problema immigratori que es barreja amb el conflicte entre el Marroc i el Sàhara. En principi no es té constància que la persona que va entrar il·legalment a Andorra tingui vinculacions polítiques. L’afer s’ha intentat tractar amb la màxima discreció per part de les autoritats implicades, ja que es considera que el ressò mediàtic obre la porta a les interpretacions sobre les repercussions polítiques del cas, més enllà del simple aspecte immigratori.

LA 'GHANDI SAHRAUÍ' TENSA LA RELACIÓ HISPANOMARROQUINA

Les autoritats i els mitjans espanyols encara tenen a la retina el conflicte amb el Marroc arran de la vaga de fam que va fer durant 19 dies l’activista sahrauí Aminatu Haidar. Tot va començar després que Haidar arribés a l’aeroport d’al-Aaiun provinent de Gran Canària, on havia fet escala després de sortir dels Estats Units, on havia recollit un premi per la tasca en favor dels drets del Sàhara. La gendarmeria marroquina la va detenir, li va retirar el passaport i la va posar en un vol de retorn a Gran Canària sense passaport. Això passava el 13 de novembre i el dia 16 Haidar començava una vaga de fam perquè no la deixaven tornar al Sàhara Occidental. Les autoritats espanyoles es van veure forçades a realitzar gestions per al retorn de la que va passar a ser coneguda com la Ghandi sahrauí i que va rebutjar la possibilitat de demanar l’estatus de refugiada política. Finalment, el 4 de desembre les autoritats marroquines van acceptar el retorn de Haidar, que va posar fi a la vaga de fam.

Abans de l’entrada en vigor de la normativa, el salari mitjà era fruit d’una quantitat establerta per la CASS, que anualment l’actualitzava amb l’IPC. Però el càlcul ha fet enfadar els treballadors autònoms. I és que el salari mitjà serveix de base per calcular la cotització mensual que han d’abonar els treballadors per compte propi a la CASS. L’aportació és d’un mínim del 20% d’aquest sou estàndard (un 10% per a la branca general i un 10% per a la de jubilació) i, per tant, ascendeix a 396 euros mensuals. Abans cotitzaven uns 100 euros menys. Els afectats denuncien que aquest salari mitjà és absolutament irreal. I, de fet, també ho reconeixen des del consell d’administració de la parapública. A més, l’antiga normativa no els obligava a l’afiliació. Ara sí que hi estan obligats, malgrat que els que no estaven afiliats abans de l’entrada en vigor de la llei, tenen tres anys per adaptar-se.
El representant dels empresaris  a l’òrgan, Xavier Altimir, reconeix que la xifra és enganyosa. “El problema és que es calcula en funció dels diners cotitzats i, per tant, hi ha pagues extra, hores extra, dietes i fins i tot indemnitzacions a treballadors. Això provoca que la quantitat del salari mitjà creixi, però no és real”. Hi ha una altre variable, segons comenten d’altres fonts del consell d’administració. El nombre d’assegurats va a la baixa però els que marxen de la caixa són els que tenien els salaris més baixos. Per tant, i paradoxalment, el salari mitjà puja. El president de l’òrgan, Francesc Gran, va reconèixer que el nou càlcul ha provocat una alça “important del salari mitjà” (abans se situava entorn dels 1.500 euros) però va recordar que “està fixat per llei i és una qüestió política”.

Les queixes
El president de l’associació de la petita i mitjana empresa (PIME), Marc Aleix, va manifestar que “no estem gens d’acord amb el salari mitjà calculat”. “El que ells calculen i la realitat no té res a veure i no tenim ni idea com han arribat a aquesta xifra perquè els autònoms no arriben a aquest salari”, va denunciar. Aleix va explicar que traslladaran aquesta queixa al Govern perquè ho canviï. “Sembla que els polítics no saben quina és la realitat andorrana”, va  lamentar.
El col·lectiu de taxistes és un dels afectats i el seu president, Julio Gil, va reconèixer que “malestar n’hi ha, perquè són molts diners cada mes i no hi estem d’acord”. A més, Gil es demana si un autònom que estigui de baixa haurà de continuar abonant la mateixa quantitat a la CASS perquè “llavors sí que serà un problema”.
Fonts de l’òrgan directiu de la seguretat social van reconèixer que els afectats “tenen molta raó” en les seves queixes atès que la xifra no és real. I, de fet, Xavier Altimir va dir que és una qüestió que s’ha tractat en reunions del consell d’administració. El representant dels patrons i president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) con­sidera que ara mateix el sou mitjà se situaria al voltant dels 1.400 euros.

DRET A LA BAIXA LABORAL

La Llei de la Seguretat Social obliga els treballadors autònoms a afiliar-se i contribuir a la caixa. Amb l’anterior legislació l’afiliació per a ells era voluntària. L’obligatorietat d’afiliació es tradueix en alguns avantatges per als empleats per compte propi, com ara que podran gaudir de prestació en cas de baixa. Abans, malgrat que estiguessin assegurats, gaudien de cobertura sanitària però no tenien dret a cap prestació en cas de baixa mèdica. La nova llei els obliga a contribuir a la caixa però també dóna tres anys de marge per a aquells que abans de l’1 de novembre no estiguessin afiliats.

Dóna un termini de trenta dies naturals a les societats Ensisa, Saetde i Nevasa perquè paguin els més de 5 milions d’euros que considera que han d’abonar com a preu just per deixar-los utilitzar l’espai. I en cas que no ho vulguin fer, la corporació també posa sobre la taula  una alternativa: que deixin lliure la parcel·la i que, per tant, en retirin els ginys. Aquest és l’acord que va prendre ahir el ple de la corporació, que considera que hi ha un conveni, signat el 2004 entre Encamp i les societats, “que s’ha de complir”. Ara el comú remetrà a les societats una missiva en què els farà saber la decisió.
“Vam deixar els terrenys a canvi d’un preu just, i nosaltres vam fer valorar el que suposava i els nostres tècnics han conclòs que, per tota la concessió, han de pagar-nos 11 milions d’euros”, va explicar el cònsol major, Miquel Alís. També va recordar que en el seu dia des del comú van proposar –així ho preveia el conveni, va assegurar– a les societats de Grandvalira que taxessin el preu que ells consideraven com a just per l’ús dels terrenys, però mai no van obtenir cap resposta.  

Onze milions en total
D’aquesta manera, com que el conveni expira d’aquí a quatre anys, Encamp ha calculat que fins a la data el que els pertoca són més de 5 milions. “Sembla una quantitat exagerada, però s’ha de pensar la millora que ha representat la connectivitat per a les estacions, perquè si no fos a través del Pla de les Pedres no es podria fer”, va afegir-hi el mandatari. El cònsol major es va mostrar confiat que Nevasa, Ensisa i Saetde pagaran, “perquè si no paguen ells ningú no pagarà els tributs a la parròquia”.
En cas que els gestors dels ginys del Pla de les Pedres no vulguin atendre la demanda de la corporació encampadana, haurà de ser la justícia la que dirimeixi en la qüestió i aclareixi si s’ha de satisfer un preu just i per quina quantitat.
Des de l’oposició, el líder d’Units per al Progrés (UP), Pere Tor­res, va mostrar-se prudent a l’hora de valorar el conflicte. Tot i que va donar suport a la decisió de trametre la carta per reclamar els més 5 milions d’euros, va recordar que l’afer s’acabarà resolent en funció “del que diguin els tribunals”.

Estalvi d’un 10% del pressupost
La majoria comunal, d’altra banda, vol posar les bases per reduir prop d’un 10% la despesa pressupostària. És per això que la consellera de finances, Yolanda Pastó, ha demanat a les diferents    comissions que valorin econòmicament els projectes que han presentat, perquè el cost dels quals no superi en cap cas el 90% del que s’ha pressupostat. També ha sol·licitat que es revisin totes les partides amb excés de dotació. La mesura es pren tenint en compte que la previsió d’ingressos per als propers “tres o quatre anys continuï baixant” a causa de  la situació financera.
En la mateixa línia, el cònsol major va posar en relleu que “val més prevenir que curar” i que d’ara endavant “cal fer un canvi de xip” en la política de despeses i d’endeutament. Per aconseguir-ho, es farà un seguiment de l’execució pressupostària cada mes, “per no trobar-nos amb diferències” respecte a les previsions.
Units per al Progrés, malgrat estar d’acord a voler rebaixar la despesa un 10%, va dubtar de com es podria fer. “No acabo de veure quina serà la manera d’estalviar”, va concloure Torres.

EL PRIMER COMÚ QUE APROVA EL CADASTRE PARROQUIAL

Encamp es va convertir ahir en la primera parròquia a tenir aprovat el cadastre. Després de més de quatre anys de feina, els tècnics (amb la col·laboració dels veïns) han enllestit el registre de les propietats (amb tota mena de detalls tècnics) que hi ha distribuïdes a la parròquia. El projecte substitueix el cadastre rústic de què fins ara disposava el comú: un document elaborat el 1913 i que recollia el nombre de cases pairals d’Encamp. “Fa un segle n’hi havia 120 i actualment hi ha 6.070 propietats i més de 13.000 unitats cadastrals”, va posar en relleu Alís. El fet de disposar d’una actualització de la situació, permetrà, entre d’altres aspectes, cobrar tributs als propietaris “d’una forma justa” d’acord amb els metres quadrats de cada pro­pietari. Ara, amb tot el recull a la mà (tota la informació es pot consultar a la web comunal) caldrà també revisar el pla d’urbanisme.

La societat impulsora de la iniciativa és Helinord, mentre que el ter­reny en què s’ha estat treballant és propietat d’Antoni Rebés. Aquesta societat, segons va explicar Marina Fité, responsable de comunicació del projecte, presentarà en breu el projecte al Govern per oferir l’opció que Andor­ra pugui disposar d’un heliport, “sense que l’Estat hagi de posar diners i que es pugui establir la ruta que permetria unir Andorra la Vella amb Barcelona en 30 minuts”. Els diferents estudis realitzats indiquen que aquest servei compta amb suficient demanda de clients que necessiten arribar amb celeritat de Barcelona a Andorra o viceversa. La intenció és establir una ruta amb tres vols diaris. A l’heliport del Port de Barcelona s’hi arribaria en menys de trenta minuts i després hi hauria tres minuts més de trajecte fins a l’aeroport del Prat.

Lloc idoni
Helinord va realitzar diferents estudis a multitud de terrenys d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per finalment establir que el Roc del Patapou és un lloc idoni per acollir un heliport. Marina Fité va destacar que l’estudi d’enginyeria encarregat també pel Govern va corroborar la idoneïtat de la ubicació que comptaria amb un escàs impacte auditiu. El trajecte es faria per la via aèria de Santa Coloma, prop de la muntanya, fet que evita passar per sobre de les parts habitades. En general, segons va comentar Fité, es pot considerar la millor opció dins del nucli d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La línia regular d’helicòpter, tractant-se d’un transport d’alta velocitat, necessita, segons Fité, tenir la base situada al centre neuràlgic, ja que al client no li compensa si ha de passar-se més estona en cotxe per fer el trajecte fins al centre que no pas el que tarda el vol fins a Barcelona.
De moment es tracta d’una iniciativa que s’ha de presentar al Govern perquè doni l’autorització per a la infraestructura. Helinord va manifestar que vol explicar a l’executiu que es tracta “d’un bon projecte per al país que donarà resposta a una necessitat existent per a la comunicació regular amb Barcelona a través d’helicòpter”. Fins ara s’ha estat treballant en l’adequació del ter­reny amb el permís d’obres per a la millora de finca rústica concedit pel comú d’Andorra la Vella. La trobada amb el Govern ha de tenir lloc en un termini breu.

L'AUTORITZACIÓ AERONÀUTICA JA HA ESTAT CONCEDIDA

Helinord disposa de l’autorització aeronàutica del Govern per a l’aterratge d’helicòpters al roc del Patapou, tot i que perquè l’heliport pugui entrar en funcionament es necessita el permís de la infraestructura. La societat destaca que un cop rebut el servei podria estar en funcionament en sis mesos. Segons Marina Fité ara només falta que s’obtingui l’autorització definitiva de l’executiu, ja que tots els punts de desenvolupament del projecte estan preparats i es disposa de “totes les garanties”. Helinord també va posar de manifest que els estudis d’impacte mediambiental han estat positius i que s’ha de tenir en compte que l’helicòpter d’última generació que es vol utilitzar per a la línia regular presenta uns nivells de contaminació molt baixos. La societat va insistir que s’han acumulat tres anys d’estudis per definir que el roc del Patapou és un indret adequat per a la instal·lació d’un heliport.