Tots ells podran exercir als països veïns (França, Espanya i Portugal) a la vegada que nacionals d’aquests estats podran treballar a Andorra. L’única excepció, però, incidirà per ara en els advocats, per a qui l’obertura es limita a ter­ritori i a professionals gals.
I és que la nova legislació obre la porta perquè els estrangers puguin instal·lar-se a Andorra, però estableix una condició ineludible: la reciprocitat. És a dir, que els andorrans també puguin exercir “de forma efectiva” al país d’origen de la persona que sol·liciti venir al Principat. Les principals professions liberals quedaran automàticament des­bloquejades en els dos sentits un cop la llei entri en vigor, ja que la majoria d’estats veïns no posen cap altre requisit més que no sigui tenir una titulació homologada. El problema sorgeix amb els advocats, ja que en el casos d’Espanya i de Portugal, per tenir accés a la professió s’ha de ser nacional d’un país membre de la Unió Europea o   bé que estigui integrat a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), condició que no compleix Andorra. Aquesta excepció no té, ara per ara, data de caducitat. Així ho va reconèixer el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, que es va mostrar confiat de trobar una solució en el futur que podria estar vinculada al procés d’acostament a la UE. “Estem negociant per apropar-nos i això podria implicar poder exercir a aquests països. Arribarà tota sola un cop tinguem accés al mercat interior i a l’EEE”, va apuntar.

Decisió del Govern
El que afectarà les professions liberals, però, és només un dels nombrosos canvis que introduïrà un text que, segons Alcobé, “marca un abans i un després en el model econòmic del país”, però que malgrat no tenir “cap sector protegit” i apostar per una obertura “al 100%” sí que estableix que en la majoria de casos –tret de residents i si la inversió no supera el 10% del capital de la societat– caldrà l’autorització del Govern. Per decidir sobre les sol·licituds (procés que no es podrà allargar més d’un mes i amb el silenci administratiu com a resposta positiva), el text estableix unes salvaguardes, entre les quals la defensa del medi ambient, l’ordre públic o l’interès general, entre d’altres, i uns criteris de valoració.
“Molts països tenen aquestes prevencions per evitar efectes nocius d’alguna inversió”, va justificar el ministre, per qui aquests requisits “eliminen elements arbitraris de la decisió”, fet que garantirà que “es valori de forma objectiva”. El director d’Economia, Albert Hinojosa, va remarcar que “la negativa haurà de ser motivada i s’haurà de provar que la inversió perjudica les salvaguardes. I sempre es podrà recór­rer als tribunals”.
Un altre efecte automàtic del text serà que qualsevol resident obtindrà els drets econòmics i, per tant, la possibilitat de muntar un negoci, des del primer dia que tingui el permís. Per tant, s’elimina el requisit de 20 anys vivint al país (10 en el cas d’espa-nyols, francesos i portuguesos) vigent actualment. El mercat immobiliari també patirà canvis, ja que tant els estrangers com les societats andorranes amb majoria de capital forani podran comprar pisos i terrenys sense limitació, tot i que caldrà l’autorització prèvia. Les empreses estrangeres podran comprar els immobles necessaris per a la seva activitat.
El text entrarà en vigor amb la seva publicació al BOPA, sense cap transició. “La llei no esperarà als convenis de doble imposició”, va apuntar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, “des del primer dia ja hi haurà qui se’n beneficiï”.

MARTÍ NEGA HAVER CEDIT A PRESSIONS

Toni Martí va expressar en un entorn reduït de persones, entre els quals alguns ministres, que si a l’hora d’elaborar la llei d’inversions estrangeres haguessin escoltat els “poders empresarials”, el text no hauria pogut tirar endavant. El cap de Govern va voler deixar clar que aquests poders no han influït en el projecte legislatiu, a banda de mostrar-se “fart” per les crítiques rebudes els darrers dies d’haver fet un redactat “massa proteccionista, sota la pressió dels grans empresaris i dels monopolis”, una situació que, al seu entendre, no es correspon amb la realitat.

Res de positiu va poder treure la selecció sub-21 del seu duel contra Gal·les, perdent per 4 a 0. Els britànics necessitaven els punts per no quedar-se despenjats i els van aconseguir, i a més d’una manera clara. Andorra continua en l’última posició del grup amb zero punts.

Les negociacions no sempre acaben com un voldria. I més si és per qüestions econòmiques, per les retallades que es fan en tots els sentits i afecten a tothom, encara que no a tots igual. Albert Llovera finalment no podrà complir el seu primer objectiu, que era tornar al Mundial, però sí que completarà el Campionat d’Espanya de ral·lis de terra.

El Govern ha presentat aquest dimecres el projecte de llei d'inversió estrangera que, tal com ja avançar l'ANA, permet l'obertura al capital estranger de tots els sectors, fixa l'autorització prèvia per a inversions superiors al 10% en funció d'uns criteris de salvaguarda, i instaura el silenci administratiu positiu d'un mes.
El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, ha assegurat que aquest text marca un abans i un després en l'economia del país i que té per objectiu definir un nou model econòmic i contribuir a sortir de la crisi. Alcobé ha explicat que s'ha optat per un model sense restriccions sectorials amb autorització prèvia perquè consideren que hi poden haver inversions estrangeres que no siguin convenients tenint en compte que l'objectiu és el creixement econòmic basat en un valor afegit d'aquestes inversions.
El ministre ha dit que s'analitzarà cas per cas, valorant en cada ocasió si una inversió és positiva o no pel país en funció de les salvaguardes que s'han definit: l'exercici del poder públic, la sobirania, la seguretat nacional, l'ordre públic, el medi ambient, la salut pública, les activitats relacionades amb mercaderies sensibles, i l'interès general.
En aquest sentit, ha assegurat que són criteris objectius i molt acotats, i que el fet d'establir elements de valoració de cada projecte s'aconsegueix eliminar 'els components arbitraris que pugui tenir una administració'. Alcobé també ha destacat que les denegacions s'hauran de motivar, i que els interessats podran apel·lar als tribunals si no estan d'acord amb la decisió.
El titular d'Economia ha dit que és difícil fer previsions sobre el nombre d'empreses que es podran instal·lar a Andorra, tant des de l'estranger com des dels residents que a partir d'ara gaudiran dels drets econòmics, però ha assegurat que tenen constància que hi ha diverses empreses i projectes a l'espera de l'aprovació d'aquesta llei. Tot i això, la llei no serà del tot efectiva fins que no se signin els convenis per evitar la doble imposició que facilitin l'activitat de les empreses a fora d'Andorra. Per tant, és possible que algunes empreses que vulguin treballar a l'estranger s'esperin a fer el pas d'invertir a Andorra. En el cas dels residents, que ja podran instal·lar els seus negocis al país sense esperar als 10 anys, Alcobé ha apuntat que la llei permetrà eliminar l'opacitat que hi havia fins ara en aquests casos, referint-se a la figura il·legal del prestanoms.
Els professionals liberals andorrans podran exercir als països veïns
Un cop entri en vigor la nova llei d'inversió estrangera, atès que la legislació dels països veïns en matèria de professions liberals també inclou el principi de reciprocitat, els metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers i economistes andorrans podran exercir a Espanya, França i Portugal. En el cas dels advocats, podran exercir a França i Portugal però no a Espanya, on la legislació fixa com a requisit ser de l'UE o de l'EEE.
Alcobé també ha fet referència al fet que els professionals liberals d'altres països es podran establir a Andorra si hi tenen la residència legal i si es compleix el requisit de reciprocitat, però també s'ha establert una habilitació especial en funció de la reputació del professional o les necessitats sectorials.