“No ens agrada que marxi. Serà una mica trist el darrer partit, així que tractarem de guanyar perquè la tristesa es converteixi en alegria i sigui un comiat feliç”, exposava Pinto, el porter titular en aquesta competició. El migcampista Cesc, de la seva banda, assegurava que “la il·lusió i la fam de títols que té aquesta plantilla no s’ha acabat”, i que ara toca finalitzar la temporada “amb un bon regust de boca” i “homenatjar amb aquest títol l’entrenador més important de la història del club”.
Pinto va parlar de la importància de Guardiola per a ell. “Principalment he après molt amb ell respecta al joc amb els peus i a l’hora de llegir el futbol. Sempre agrairé la plena confiança que m’ha donat. Confia en mi al cent per cent i he intentat per tots els mitjans retornar-li aquesta confiança”. El porter va parlar del rival: “l’Athletic ha millorat molt. Ara és un equip molt competitiu, que pressiona molt fort. Juga molt bé i l’entrenador és un gran responsable de tot això. Cesc, de la seva banda, afegia que “la setmana passada vam fer uns entrenaments espectaculars, estem contents, amb moltes ganes i preparats per a la final”.

Iraizoz apel·la a l’orgull
A l’altre bàndol s’admet que el Barça és un gran rival però es confia en les pròpies possibilitats. El porter Gorka Iraizoz indicava que “el Barça continua sent el millor equip del món, però hem de creure en nosaltres mateixos per afrontar el partit amb garanties i treure tot el que tenim dins per guanyar el títol. Tenim una oportunitat que ens hem guanyat amb molt d’esforç i s’ha de seguir treballant per aquest objectiu”. A les cases d’apostes, un triomf de l’Athletic es paga a deu euros per euro invertit.

ABIDAL SURT DE L'HOSPITAL I AGRAEIX LES MOSTRES DE SUPORT

El defensa blaugrana Eric Abidal va abandonar ahir l’hospital després del trasplantament de fetge al qual va ser sotmès el 10 d’abril. “Confirmo que avui he sortit de l’hospital Gerard, el meu cosí (i el donant) s’uneix a mi per donar-vos les gràcies a tots per les nombroses mostres de suport”, va escriure a través del seu compte de xarxa social.

MATA I TORRES S'INCORPORARAN AL TREBALL AMB ESPANYA

El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha cridat els jugadors del Chelsea Juan Mata i Fernando Tor­res, campions d’Europa dissabte amb el seu club, per incorporar-se al treball dels internacionals amb vista a l’Eurocopa del mes vinent. Els jugadors s’uniran al grup de 21 que ahir es van concentrar a Las Rozas divendres i dos dies després el tècnic donarà a conèixer la llista definitiva per al campionat de Polònia i Ucraïna, en què Espanya defensa títol. A la llista final també podria haver-hi jugadors del Barça i l’Athletic, que de moment no han estat convocats en espera de la final de Copa de divendres.

En això treballa la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), que està tancant serrells en les negociacions amb l’homòloga francesa perquè la col·laboració que hi havia fins ara sigui major, amb entrenaments i competició que poden ajudar a progressar. “Estem treballant amb la idea de millorar la col·laboració però de moment encara no està del tot tancat,  falten serrells”, explicava el director tècnic de la FAE, Carles Visa, que inclou en aquesta fructífera col·laboració la biatleta Laura Soulié, que ja fa anys que entrena amb l’equip francès i hi vol continuar. El tema econòmic és el que ha de quedar definit.
Gutiérrez entrenava amb un grup B de la Federació Francesa i ara hi ha la possibilitat d’estar amb les habituals de Copa del Món, que van estar a Soldeu durant la competició d’aquest any i en la part final de la temporada, en què van venir a entrenar. L’objectiu és apujar el llistó en un any important i després de la lesió a l’espatlla que la va deixar fora de joc durant força temps en el passat exercici. “No tinc cap tipus de molèsties i confio a fer un bon treball aquest estiu”, explicava l’esquiadora, que podria entrar en més proves de nivell aprofitant el calendari de les franceses. Està previst que en pocs dies es trobi a Albertville per posar-se a treballar en grup. “Comencem el treball físic amb un raid d’una setmana. Farem molta bicicleta amb desnivell, cursa a peu... És un regal de la pretemporada”. Més endavant hi ha fixada una altra estada, amb entrenaments sobre neu sota cobert a Wittemburg (Alemanya), i dues visites a Sud-amèrica, a Ushuaia.
La preparació de Lluís Marín va començar la setmana passada al Principat fent físic amb el grup d’esquiadors de la FAE, amb Roger Vidosa i Kevin Esteve al capdavant. L’onze de juny, però, ja té previst una setmana de preparació més específica a Val d’Isere. Més endavant, al setembre i l’octubre i en estacions com Saas Fee (Suïssa), també està previst compartir preparació amb els millors especialistes francesos, com el guanyador de la general de la Copa del Món d’snowboard cross d’enguany, Pierre Vaultier. “Ja feiem junts les competicions, però entrenar en equip t’aporta moltes coses. Pots corregir coses a nivell tècnic i també és important en l’aspecte anímic”, indicava Marín, que aquesta temporada vol seguir batent registres personals.

L'ÚLTIMA LLISTA DE PUNTS FIS DEIXA UNA LLEUGERA MILLORA PER A ESTEVE EN SUPERGEGANT RESPECTE EL 2011

La tretzena i última llista de punts FIS de la temporada no ha allunyat gaire els esquiadors respecte els registres en què van acabar l’any passat. Kevin Esteve millora en supergegant –del lloc 296 al 253, amb 28,98 punts– i perd cinc places en descens –del 156 al 161–, mentre que en gegant guanya força llocs –del 526 al 343–. Roger Vidosa perd llocs en totes les disciplines i en eslàlom passa del lloc 395 al 455 tot i millorar unes dècimes els punts FIS; en gegant passa del lloc 202 al 285. Mireia Gutiér­rez és la que manté un registre més bo de punts, en eslàlom tot i perdre unes dècimes. En la seva especialitat passa dels 14,69 a final de la temporada passada als 15,46 en acabar aquesta. Tot i haver competit poc per la lesió a l’espatlla ha caigut poc en el rànquing, passant del lloc 102 al 120 d’enguany. En supergegant, una prova en què es prodiga menys, també ha fet un salt, de la posició 671 a la 365.

Tot i això, el ministre va comentar que “s’estan posant les bases per a la recuperació” i va remarcar el compromís de complir amb les previsions de dèficit, tot i que la xifra hagi pujat del 8,5 al 8,9 per cent per les desviacions de Madrid, València i Castella i Lleó. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va coincidir que és “factible” afrontar el nou dèficit, i va destacar que el pla per al pagament a proveïdors ha servit per descobrir despeses amagades.
Luis de Guindos també va indicar que caldrà entre 7.000 i 7.500 milions d’euros per sanejar Bankia-BFA. El titular d’Economia va explicar que ara “Bankia és més segura que fa un mes”, abans de la nacionalització, i que demà explicarà el procés que es realitzarà amb l’entitat financera. De Guindos va assegurar que la banca espanyola no necessitarà ajuda de fora. Ahir es van donar a conèixer quins seran els analistes independents que estudiaran el sistema bancari, la consultora alemanya Roland Berger i la nord-americana Oliver Wyman.

Cimeres europees
Mariano Rajoy participarà en una trobada que tindrà lloc a Roma el mes juny, convidat pel primer ministre italià, Mario Monti. En la reunió també participaran el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, i servirà per preparar les mesures econòmiques que es presentaran durant la cimera europea de final de juny. El president espanyol va comentar que “el debat entre austeritat i creixement no té cap sentit. El creixement requereix fer reformes estructurals i de no gastar el que no es té”.
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va plantejar una conversa amb Rajoy abans de la cimera informal dels dirigents europeus de demà. El secretari general socialista va avançar que té previst defensar els eurobons, un canvi en la posició del Banc Central Europeu, i revisar el calendari per a la consolidació fiscal, un tema en el qual considera que serà “més difícil” posar-se d’acord. Mariano Rajoy va indicar que avui parlarà amb Rubalcaba, però va avançar que ni els eurobons ni el calendari per a la consolidació estan en l’ordre del dia. A més, li va reclamar que compleixi els acords amb el PP per a l’estabilitat.
Rajoy també va explicar que va parlar amb Barack Obama sobre la situació que viu Espanya i l’Eurozona. El president espanyol va declarar que des d’Europa s’ha de donar “un missatge nítid i contundent” per defensar l’euro. A més, va destacar que “el més important és garantir l’estabilitat financera, que un país pugui refinançar el deute”, i va proposar que hi hagi iniciatives que puguin “en 24 hores posar-se en vigor”.
D’altra banda, el comissari de Transports europeu, Siim Kallas, va recomanar al govern espanyol que concentri les inversions en els corredors mediterrani i atlàntic, i així connectar-se “amb el conjunt de la xarxa transeuropea”.

CONVOCADA LA CIMERA SOBRE EL PACTE FISCAL PER AL DIA 30

Els partits catalans es reuniran el dia 30 de maig en una cimera dedicada al pacte fiscal. Francesc Homs, el portaveu de la Generalitat, i Joan Herrera, d’ICV-EUiA, van anunciar ahir la trobada després de la reunió entre el líder d’Iniciativa i Artur Mas. Segons Homs, la cimera servirà com a “posada en comú” dels models de cada partit i serà “un punt important però no definitiu”. La proposta final es decidirà al Parlament, al juliol. El dirigent del PSC, Pere Navarro, va comentar ahir que des del seu partit hi ha “voluntat de flexibilitat” però que n’hi ha d’haver a totes les parts, i “la proposta de Mas sempre és la mateixa”. A més, va advertir que crear una hisenda pròpia de forma unilateral “vulnera el principi de legalitat” i que s’hi oposen.

La rebaixa salarial dels consellers generals i dels secretaris serà del 5%. Els sous dels dos síndics i dels presidents dels grups parlamentaris es retallarà en funció dels barems que dicta la llei per les retribucions superiors als 3.0000 euros mensuals –entre el 5 i el 10%–. Quant al personal que treballa per a Sindicatura, un total de 17 persones, Bonell va indicar que s’aplicarà la rebaixa dels sous que superen els 3.000 euros (i que afecta 5 persones) i també la congelació del trienni. Però va afegir que no se suprimirà el sistema de gestió de l’acompliment de la plantilla. Bonell ho va justificar perquè “és un sistema diferent del del Govern, és més senzill” i, a més, “el personal fa feines molt polivalents”.?Tanmateix, va manifestar que quan el treballador arriba al màxim de la seva graella salarial, la retribució econòmica cor­responent a l’avaluació no es consolida al sou sinó que s’abona en forma de prima.
Bonell va precisar que l’estalvi per les mesures de contenció s’aproximarà als 100.000 euros anuals. El gruix correspon a la retallada en les nòmines dels càr­recs electes que ascendeix a 82.836 euros, mentre que les rebaixes entre el personal assalariat de Sindicatura sumaran 16.960 euros. La subsíndica també va apuntar que s’havia tramès a tots els organismes dependents del Consell General –com ara el Raonador del Ciutadà, el Tribunal de Comptes o l’Agència de Protecció de Dades– el requeriment perquè implementin les mateixes mesures entre els treballadors.
Bonell va comparèixer després de la reunió de la junta de presidents i va precisar que les mesures relatives al personal s’havien acordat en una reunió de Sindicatura al matí amb una constància en acta del secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, mostrant el seu desacord, i que de la rebaixa a la retribució dels càrrecs electes se n’havia parlat durant la junta de presidents. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va explicar, després d’aquesta darrera reunió, que s’oposaven a les retallades salarials al personal del Consell “per coherència”. “No vam votar la llei que va plantejar el Govern, d’aquí ve el nostre vot contrari a aquesta aplicació”, va dir Bartumeu.
Quant a la rebaixa en la retribució dels càrrecs electes, el president del grup del PS va posar de manifest que “no som contraris a predicar amb l’exemple” tot recordant que, en accedir al Govern, l’any 2009, “vam reduir el salari del cap de Govern, els ministres i els secretaris d’Estat un 12%”. “Entenem que els polítics som els primers que hem de predicar amb l’exemple”, va dir.

BUSCANT EL CONSENS PER ELIMINAR EL CAA

Els grups demòcrata i socialdemòcrata volen acordar la modificació de la Llei de la ràdio i la televisió públiques que elimini l’actual Consell Andorrà de l’Audiovisual i traslladi les seves funcions a d’altres organismes. Bartumeu va precisar que els demòcrates els van trametre un primer text i que ara els han entregat un segon que han d’examinar. En qualsevol cas, Bartumeu va indicar que la voluntat és “entrar una proposició de llei conjuntament”. Això sí, el parlamentari va advocar perquè es posi fi a les funcions del Consell Andorrà de l’Audiovisual perquè “ja no té res més a fer a l’escenari audiovisual”. Ladislau Baró, al seu torn, va assenyalar que “és una opció” encara que “ens agradaria que fos a partir de la modificació legislativa”.

La legislació sobre mesures de contenció indicava, en la disposició transitòria primera, que el personal de l’administració que complís els 65 anys o que ja superés l’edat havia de deixar la feina, però establia una excepció. Es recollia que si la persona afectada es trobava en un lloc “imprescindible” es podia posposar la jubilació. Aquesta especificitat de la clàusula feia pensar que Salut podia acabar acollint-se a aquest precepte partint del fet que no es poden fer noves contractacions (també per llei). Per tant, les baixes no passen a ser cobertes i signifiquen una reducció directa en la plantilla. Fonts del col·lectiu d’infermeres van mostrar la preocupació del grup respecte que la línia per aplicar sigui la d’anar donant jubilacions al mateix temps que no s’incorporen nous efectius. Els treballadors del centre tenen clar, però, que un cop començada aquesta via difícilment tindrà marxa enrere.
No es té constància que hi hagi cap altre treballador en aquesta situació més enllà de les tres infermeres i d’un assalariat adscrit a manteniment. Concretament cap metge, del col·lectiu d’assalariats. Pel que fa al sector educatiu, fonts del col·lectiu van indicar que els mestres i professors passen sempre a jubilar-se automàticament quan compleixen els 65 anys i per tant el nou condicionant legal no té cap tipus d’incidència directa.
En l’empresa privada no existeix l’obligació de jubilar-se quan s’arriba als 65 anys i es tracta d’una qüestió voluntària per part del treballador. A partir d’aquesta edat, però, es comença amb una cotització diferent a la Seguretat Social.

RODRÍGUEZ VA AVALAR A L'ABRIL ELS TRES TRAUMATÒLEGS
Cristina Rodríguez va trametre una carta datada l’onze d’abril als traumatòlegs assalariats Santiago Raggio, Alfons Huertas i José Ignacio Torrero en la qual es mostrava favorable que els tres passessin a exercir com a professionals liberals. En la carta, signada com a presidenta del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Rodríguez destacava que la proposta dels tres traumatòlegs era “una alternativa possible al funcionament actual, en un moment de canvis estructurals”. En considerar-la positiva (s’entén que després d’una reunió dels comandaments dels SAAS) s’encarregava al director mèdic (Antoni Pérez) i al director assistencial (Vicenç Martínez Vecina) fer el seguiment perquè es reorganitzés l’equip de traumatologia. En la carta s’entén que un nou funcionament a l’àrea es considera que pot ajudar que l’atenció pugui augmentar a Andorra en detriment dels pacients que opten per anar a rebre assistència o tractament fora del país.
Els tres traumatòlegs assalariats havien de passar a actuar com a liberals amb consulta a les dependències de l’hospital. Rodríguez especifica que amb el canvi s’ha de garantir “el bon funcionament de tot l’equip mèdic i d’infermeria”, que el cap de la unitat, Dídac Haro, comparteixi la idea i que s’emmarqui en un projecte global de traumatologia de l’hospital. El plantejament, però, va canviar amb posterioritat. La direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària va comunicar aquest mes als tres traumatòlegs que s’aturava la possibilitat que passessin a fer la seva feina com a professionals liberals. El motiu esgrimit pel SAAS és que la llei d’obertura que està a tràmit parlamentari permetrà que qualsevol resident pugui exercir una professió liberal. Amb aquest escenari a curt termini (en un mes podria estar aprovada) no tindria sentit, segons el SAAS, donar permisos especials a una sèrie de metges quan en poques setmanes ja podran passar automàticament a treballar com a liberals. Els traumatòlegs encara no entenen el canvi de criteri.

Aquesta és una de les claus de la investigació que està desenvolupant la policia, perquè pels volts de les dues de la matinada el trànsit a la zona de la Massana no és gaire intens. El control d’imatges és a la zona dels túnels de Sant Antoni, a la cruïlla d’Erts, a la zona de la Serra de l’Honor, al Prat del Colat i en el pas de la car­retera al costat de l’Aldosa. Aquesta última pot ser especialment interessant perquè la hipòtesi amb què s’està treballant apunta que els trets s’haurien disparat des d’un prat situat prop de la carretera de l’Aldosa.
Els prats tenen una visió directa de la façana de l’habitatge de Jordi Cinca. La trajectòria de l’impacte en una de les finestres dóna peu a aquesta teoria. Es tractaria d’un tret a mitja distància, en principi superior als 200 metres, fet amb un rifle de caça. Alguns experts consultats ahir apuntaven que fins a 250 metres es podria realitzar un tret net sense més suport que el rifle i la mira. En tractar-se d’un blanc immòbil i poder preparar-ho amb antelació facilita molt l’opció d’encertar el blanc. Per a trets de més distància seria necessari comptar amb equipament especial per controlar variables com el vent o la pèrdua d’alçada de la bala per l’efecte gravitatori.
A més de les càmeres de trànsit s’estarien comprovant les dels xalets de la zona. La policia, segons van explicar ahir alguns veïns, ja hauria demanat poder accedir a les imatges de les càmeres dirigides cap a l’exterior. Precisament hauria estat la policia qui hauria explicat als veïns que el tret es podia haver fet des dels prats de l’Aldosa. Diversos agents es trobaven ahir al matí a la zona dels fets pentinant el terreny a la recerca d’evidències.

Identificar el projectil
El projectil és l’altra gran via de recerca. Es desconeix si es van recollir els casquets de bala, però no hi ha cap informació que s’encamini en aquesta línia. S’hauria recuperat, però, un dels projectils (la part de la bala que impacta), que va trencar una de les finestres. El projectil ha de fixar quin és el calibre de la bala i quin tipus d’arma el podia haver disparat. La policia disposa del registre dels rifles de caça. És obligatori aquest control des del 1989. Hi ha la possibilitat, però, que es tracti d’una arma il·legal (no registrada) que podria haver estat comprada a l’estranger i no declarada.
Fonts de la investigació van explicar que s’està investigant un possible tercer tret. Aquesta opció ja s’hauria estat treballant des del primer moment, però encara no s’han trobat evidències. El tret no hauria impactat en cap de les finestres. Una de les hipòtesis passaria perquè no hagués impactat a la casa o que ho hagués fet en una zona de difícil comprovació, com ara la teulada.
Els veïns van assegurar ahir que no es van adonar dels trets i que se’n van assabentar el matí següent, quan van veure agents de policia per la zona. Es dóna la circumstància que la nit dels fets hi hauria hagut trons que podrien haver fet confondre el soroll.
Fonts properes a la investigació van revelar que la policia està absolutament centrada a aconseguir resultats en un operatiu on creuen que s’hi estan jugant molt.

LA POLICIA TÉ REGISTRATS TOS ELS RIFLES DE CAÇA DEL PAÍS

La policia no s’ha posat en contacte amb la Federació Andorrana de Caça i Pesca per aconseguir un registre d’associats i armes. El president, Josep Lluch, va explicar que “no ho havien fet” i que difícilment ho faran perquè l’únic que tenen és un llistat dels socis. “La policia té un registre de totes les persones que han sol·licitat un permís i cada arma que es compra s’ha d’anar a inventariar”, va indicar. A més, tots els rifles de caça han d’estar registrats segons la normativa, que data del 1989, i la botiga que els ven està obligada a fer una fitxa amb el tipus d’arma, el calibre i la persona que l’adquireix. Pel que fa al comprador, està obligat a anar a la policia i inscriure l’aparell dins del seu permís d’armes. És per això que des de la federació es va informar  que si l’arma de l’atac s’ha comprat a Andorra “ha d’estar registrada”, i si s’ha adquirit a l’estranger “s’ha de tramitar la seva entrada per la  duana”. Igualment, el tipus d’arma emprada en l’atac, un rifle de caça, no entraria dins les que estan exemptes de ser inscrites en virtut de l’antiga normativa del sometent, que són bàsicament escopetes. Respecte als projectils que es van trobar al lloc dels fets, fonts consultades pel Diari van assenyalar que serà l’estat de les bales el que determini si es pot saber quin tipus d’arma les va disparar. Coneixent el calibre, la policia pot reduir el llistat d’armes registrades susceptibles d’haver-se utilitzat en l’atac de diumenge.

Els dos grups parlamentaris estan treballant en una proposició de llei de modificació de la Llei de Ràdio i Televisió d’Andorra que elimini l’actual Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA).

La subsíndica general, Mònica Bonell, va explicar ahir com s’aplicarà finalment la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal a les plantilles del Consell General i dels organismes que hi estan vinculats (Raonador del Ciutadà, Agència de Protecció de Dades i Tribunal de Comptes).