Amb el darrer Punt de vista publicat, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, haurà aconseguit possiblement –per sort, només en part– el contrari d’allò que pretenia: promoure el diàleg multicultural i la defensa dels drets humans.
Obligar les dones a portar el burca és condemnable a qualsevol lloc, però prohibir-los-hi a casa [...]
Amb el darrer Punt de vista publicat, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, haurà aconseguit possiblement –per sort, només en part– el contrari d’allò que pretenia: promoure el diàleg multicultural i la defensa dels drets humans.
Obligar les dones a portar el burca és condemnable a qualsevol lloc, però prohibir-los-hi a casa nostra seria un error és el títol que serveix de presentació al document publicat pel comissari. Trobo, en general, encertades les seves reflexions, entre d’altres, quan afirma que “No hi ha cap dubte que en certs grups religiosos l’estatut de la dona és un problema greu que no es pot eludir. Tanmateix, no és prohibint els vestits, que només són un símptoma, que s’hi arribarà a solucionar el problema, sobretot si tenim en compte que aquests vestits no sempre són l’expressió de conviccions religioses però sí d’una identitat cultural més àmplia”.
També estic d’acord amb Hammarberg quan exposa que el problema rau en el fet que, en el debat que s’està portant a terme a Europa, es pren massa sovint com a base del mateix el caràcter musulmà del burca i no pas la llibertat d’expressió de les pròpies conviccions religioses.
Penso que les reflexions del comissari –que es poden consultar a www.commissioner.coe.int– són una excel.lent base per tal d’aprofundir en la qüestió de la tolerància i la multiculturalitat. També és interessant el document perquè aporta alguns exemples de com s’està avaluant el tema en el terreny del Tribunal Europeu dels Drets Humans, així com perquè assenyala alguna de les conseqüències negatives que podria comportar una prohibició com per exemple la que serveix de base a la seva reflexió.
Tot plegat fa que puguem veure confirmada l’evidència que els problemes s’han de relativitzar –i també les possibles solucions– i que les veritats absolutes ja han passat a la història. Només el diàleg sincer i obert en un marc de mútua confiança ens permetrà avançar en aquestes qüestions, tan sensibles, relatives als drets humans.