L’abstenció de CiU i el PNB dóna via lliure a la reforma laboral a Espanya

El text esmenat va comptar amb l’abstenció de CiU i el PNB, mentre que el PP, ERC-ICV-IU i el grup mixt hi van votar en contra.     
Tots els portaveus parlamentaris van lamentar la forma com es va desenvolupar la tramitació de la norma, en particular per les negociacions d’última hora promogudes pel PSOE i pel poc temps per estudiar les esmenes.
Així, el portaveu del PP a la Comissió de Treball, José Ignacio Echániz, va justificar el vot en contra dient que el procés ha estat “improvisat, caòtic i histèric”. Segons el seu parer, és de “màxima irresponsabilitat” que el PSOE hagi promogut aquest procediment “en un text tan delicat”.
Des d’IU-ICV, Gaspar Llamazares, va lamentar que el tràmit parlamentari “no hagi servit ni per prestigiar l’activitat parlamentària”, ni per millorar un text que segons ell, “continua mantenint la precarietat”.

Aproximacions positives
Per part del PNB, el diputat Emilio Olabarría, va admetre que no se sap si aquesta reforma serà “bona, dolenta o regular” respecte de l’actual legislació, encara que va agrair “les aproximacions” del PSOE. Socialistes i nacionalistes van pactar a última hora una esmena per la qual es concreten les causes econòmiques per a l’acomiadament objectiu, incloent la previsió de pèrdues o la disminució persistent dels ingressos que puguin posar en risc la viabilitat de l’empresa o la capacitat per mantenir el volum d’ocupació. El diputat de CiU Carles Campuzano va considerar que el tràmit parlamentari va suposar un “acte fallit” i va reconèixer que “ningú no se n’anirà satisfet”, ja que “qüestions fonamentals queden aparcades”, i “l’aspiració de llançar un missatge de confiança, difícilment no es produirà”.
La portaveu del grup mixt Olaia Fernández, va reafirmar la seva convicció que el procés de negociació parlamentària s’hauria d’haver ajornat al setembre a fi d’abordar-lo amb calma, tal com va sol·licitar sense èxit el seu grup al costat d’ERC i IU-ICV.
El diputat socialista Jesús Membrado va centrar la resposta al PP, al qual va recordar que el tràmit d’urgència per votar el projecte de llei va ser aprovat per majoria, incloent els populars.

ELS BENEFICIS DELS CINC GRANS BANCS ESPANYOLS CAUEN PER CINQUÈ SEMESTRE CONSECUTIU

El deteriorament dels marges i les mesures per fer front a les insolvències van provocar que el benefici net de les cinc grans entitats financeres espanyoles –Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banco Popular–, caiguessin per cinquè semestre consecutiu en reduir-se el 9,5 per cent entre gener i juny i baixar així de la cota de 9.000 milions d’euros. La notícia coincidia amb les declaracions del conseller delegat del Grup Santander, Alfredo Sáenz, que va assegurar que la situació econòmica a Espanya “encara és feble”.
D’altra banda, l’agència Standard&Poor’s considera que les proves de resistència a les que van ser sotmeses 91 entitats europees són “útils” per oferir una major “transparència” al sector bancari. Amb tot, va deixar clar que la recuperació de la banca europea després de tres anys de crisi és “fràgil”, degut a la manca d’ingressos i a la incertesa quant al finançament.