Els blaugrana, amb el cap al partit de tornada dels quarts de la Lliga de Campions del proper dimarts, hauran de canviar el xip i centrar-se en la Lliga si no volen arribar al Santiago Bernabéu amb desaventatge de punts respecte dels blancs.
Per al partit, Guardiola podrà comptar amb tota la plantilla, a excepció d’Andrés Iniesta i d’Éric Abidal, que acaba de sortir d’una lesió.
Tot i jugar a casa, on els catalans només han cedit dos punts, els blaugrana no tindran un partit fàcil ja que arriba al Camp Nou l’Athletic de Caparrós, un equip que ha anat de menys a més i que es troba en sisena posició.
Els bascos arriben amb la moral alta i amb la intenció de donar la sorpresa i aconseguir un triomf que els permeti mantenir-se en posicions europees.

Oportunitat idònia
D’altra banda, el Sevilla rep al Tenerife després de sis partits sense guanyar en un matx on debutarà Antonio Álvarez a la banqueta. L’oportunitat per trencar la mala ratxa es preveu idònia ja que els andalusos reben un dels pitjors equips fora de casa i que es troba en zona de descens.
En la lluita per evitar el descens també es troba el Saragossa, que buscarà aprofitar el segon enfrontament consecutiu a la Romareda per distanciar-se del tot del grup de cua. Els aragonesos hauran de guanyar el Màlaga, un altre equip de la part baixa que no pot perdre si no vol tenir problemes d’aquí al final de la temporada.
El líder, el Reial Madrid, visita diumenge el Ràcing al Sardinero amb l’objectiu d’aconseguir la dotzena victòria consecutiva i arribar al clàssic en la primera posició. Els de Manuel Pellegrini  no podran comptar amb els sancionats Xabi Alonso i Sergio Ramos, que s’afegeixen a les baixes per lesió de Pepe i Drenthe.
D’altra banda, Guti és dubte seriós després de patir una dorsàlgia durant l’entrenament de dijous passat a Valdebebas.
De la resta de la jornada de diumenge destaca la visita de l’Osasuna al camp del València, tercer classificat i la del Mallorca de Gregorio Manzano a Almeria, dos equips amb dinàmiques positives que buscaran seguir creixent a la classificació.
A la part baixa, el Valladolid rep el Vila-real amb moltes urgències mentre que el Xerès intentarà fer créixer les esperances de salvació amb un triomf al camp de l’Sporting. L’Espanyol, de la seva part, buscarà a Getafe trencar el malefici que el persegueix a domicili.

CESC PODRIA PERDRE'S LA RESTA DEL CURS

Després d’abandonar el terreny de joc de l’Emirates Stadium, dimecres passat contra el Barça, Cesc Fàbregas i els metges del club britànic eren pessimistes respecte de la lesió del jugador. El mateix jugador assegurava que “prefereixo no dir res però em temo el pitjor. A veure si és menys del que espero que sigui, però és similar al que ja vaig patir. Crec que m’he fet alguna cosa en xutar el penal”.
Les primeres proves realitzades al jugador van confirmar que la lesió és greu tot i que no van precisar quant de temps haurà d’estar de baixa.
El jugador d’Arenys és conscient que segurament es perdrà el que resta de temporada però està tranquil i creu que estarà a punt per poder participar en el Mundial de Sud-àfrica del mes de juny.
Cesc va admetre, lluny de lamentar-se, que “ja sabia que no estava al cent per cent ni molt menys, però són partits que no saps quan els tornaras a jugar i l’experiència ha merescut la pena, tot i la lesió”.

I ell es reivindica i explica com un “cantant d’amor des del 1968”, tot i que admet sentir-se castigat per la “tirania de l’actualitat”. Aquesta nit, posarà el punt (i seguit) a la trajectòria de l’Apolo AND en el seu vessant de DJ.  

Com ho porta això de venir a tancar una sala? És una situació que veu molt repetida, que els clubs desapareguin?
No, tampoc massa, la veritat. A més, de l’Apolo AND ja en sabem la història i tampoc és que tanqui per cap motiu massa trist. Personalment, és un orgull que m’hagin trucat per a aquesta festa. Els enterraments haurien de ser més lúdics, però som hereus de la tradició catòlica; en altres cultures són molt més festius.

Es planteja una sessió especial en cap sentit?
No, intentaré fer-ho bé, però faré el mateix de sempre: música per ballar i passar-s’ho bé. Pensant, això sí, en el públic i no en mi mateix, que és el que fan molts discjòqueis, que es pensen que són estrelles. I el DJ no deixa de ser una part més de l’esdeveniment lúdic.

La més important.
No et pensis; conec molts llocs on la música és una merda i funcionen perfectament.

Al marge d’això, acaba de treure un disc amb versions, ‘Homenaje a Barcelona’. Quina és la filosofia?
He fet allò que tenia ganes de fer. Quan faig un disc, és perquè m’agrada i en tinc necessitat, perquè tots són autoproduïts, de la meva butxaca. Havia fet una llista de cançons i vaig veure que el 80 per cent eren de grups de Barcelona. Per això faig com un viatge, que comença amb un grup dels seixanta, Los Salvajes, i acaba amb Mishima.

Això l’ha portat a cap reflexió, sobre la música que s’hi fa i com ha evolucionat?
Barcelona sempre ens ha caracteritzat, som més autèntics, no tan permeables a les modes anglosaxones com ho són a altres llocs. Es manifesta a la música, però també al disseny, al teatre, en moltes coses. El problema és que és una ciutat que ha estat molt agressiva, hi ha molt provincianisme i no l’hem mimat. Està deixada. Veus com altres ciutats europees cuiden, preserven els seus locals, els seus teatres, i al·lucines. Però aquí hi ha aquesta agressivitat: queixar-se i obligar al tancament dels locals d’oci, que s’eradica del centre de la ciutat i no s’ofereixen alternatives. I qui ho fa és el mateix ciutadà que el cap de setmana se’n va al Pirineu i es queixa perquè les campanes fan soroll.

I tornant a la música que es fa des de Barcelona, no està vivint un moment dolç?
Dolç per a alguns, no per a mi, que m’he d’autoproduir els discos i sense cap mena de suport. Però sí, és cert que estan passant coses xules. Segurament perquè Barcelona sempre va a contracor­rent i les bandes d’aquí no es dediquen a fer mimetismes del que es fa fora. Les bandes d’aquí tenen aquest punt i aquest tarannà que parlen una mica de la ciutat i de com la viuen.

Diu que per a vostè no és dolç perquè s’autoprodueix, però això avui en dia potser ho fa un 80 per cent. Sobretot, de grups que estan a l’avantguarda.
No, jo conec la indústria i no és d’aquesta manera tan exagerada. Una cosa és autoproduir-te i una altra, que no rebis cap mena d’atenció. Però això ja és una qüestió de crítica periodística, que en xerraríem dos dies i no en trauríem l’aigua clara.

En una entrevista anterior, ens va dir que “la indústria discogràfica es queixa, però no veig cap directiu que s’abaixi el sou”. L’autoproducció, no té a veure amb un plantejament personal?
Evidentment, perquè ells consideren que sóc una persona ja gran, fora de l’òrbita, que ja no interesso. Reivindico que a la resta d’Europa, del món, els artistes són artistes fins al dia que es moren. Hi ha un respecte que a Espanya no el sentim. El meu cavall de batalla és aquesta tirania de l’actualitat. Per exemple, sóc molt amic de Martirio i la gent ara no sap que segueix traient discos i fent concerts perquè no surt als diaris.

A Andorra es preveu que es posi en marxa una entitat a imatge de l’SGAE. Li sembla un model per imitar?
No, si us plau, no us emmiralleu mai en l’SGAE. Mai, mai. El problema és que és una societat única; a la resta del món hi ha moltes societats que gestionen els drets, i fitxes igual que ho fas per una editorial perquè et gestioni els drets. Ara bé, no confonguem la història en contra dels drets pel fet que alguns ho volen tot gratis. La cultura és gratis, sens dubte. Però estem parlant d’oci, i l’oci s’ha de pagar.

Tanmateix, roman l’escepticisme sobre el compliment d’aquests compromisos. Abans de la  reunió, fonts haitianes havien advertit que només havien rebut fins ara 17 dels 1.000 milions de dòlars promesos com a suport immediat.
L’aportació oferta per França és de 180 milions d’euros, als quals se n’afegeixen 56 més del deute bilateral ja condonat. La d’Espa-nya serà propera als 450 milions de dòlars.
El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va reconèixer en tancar la conferència que “els amics d’Haití han actuat més enllà del que s’esperava”, perquè el govern haitià havia demanat 3.900 milions.

Declaracions i dubtes
La secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, organitzadora de la conferència amb Ban Ki-Moon, va destacar que “el món ha demostrat la capacitat de resposta a un gran desastre com el viscut”.
La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, va destacar que “és una determinació del govern espanyol” que la declaració sigui també per a un “món millor”. De la seva banda, el titular d’Exteriors de França, Bernard Kouchner, manifestava que amb els ajuts compromesos “la situació dels haitians haurà de canviar considerablement, i millorar estructuralment en deu anys”.
El president d’Haití, René Preval, reconeixia que “la comunitat internacional ha fet la seva part i ara toca als haitians fer la seva”, i es va comprometre a respondre a les expectatives que la inversió en ajuts sigui transparent i eficaç.
Que els fons arribin veritablement als damnificats per la catàstrofe és una de les preocupacions dels líders internacionals participants en la conferència.
De la seva banda, l’organització humanitària Intermón Oxfam va mostrar escepticisme sobre el compliment de les promeses, tot recordant que el 1998, quan va tenir lloc l’huracà Mitch, es van prometre uns 9.000 milions de dòlars “però només es van materialitzar una tercera part”. Una mostra de la cooperació sense excepcions va ser l’esforç conjunt acordat entre els Estats Units i Cuba per reconstruir el sistema de salut d’Haití, lloat pel cap de la diplomàcia cubana, Bruno Rodríguez Padilla.

XILE DESTINA 900 MILIONS ALS DANYS PEL TERRATRÈMOL

El ministre d’Hisenda de Xile, Felipe Larrain, va anunciar que el govern del país ha compromès 900 milions de dòlars per a les emergències causades pel terratrèmol i el posterior tsunami del 27 de febrer passat, i va demanar que “ningú no s’inhibeixi a la reconstrucció” del país. Larrain, en roda de premsa, va concretar que 700 milions seran de recursos nous, afegits als 200 milions ja gastats en emergències els trenta dies immediatament posteriors al sisme. El president Fernando Lugo va rebre el futbolista internacional Iván Zamorano, arran de l’organització d’un partit a benefici dels damnificats entre les seleccions de Paraguai i Xile. D’altra banda, el director del servei mèdic de la ciutat de Rancagua va ser apartat del càrrec per haver enviat per correu, a la família, les restes d’una nena de 3 anys que va morir ofegada en el maremot. El destituït, Juan Díaz, es va defensar assegurant que “està reglamentat” fer l’enviament en un paquet postal de “totes les mostres biològiques i òssies,  del centre”.

Les autoritats andorranes han bloquejat a petició dels Estats Units tres milions d’euros que Scott Sayler tenia dipositats en un compte del Principat, segons va explicar l’advocat del propietari d’SK Foods, Malcom Segal. El magnat del tomàquet es troba actualment detingut a Sacramento i el fiscal dels EUA, Sean Flynn, ha instat que no es permeti la sortida sota fiança del detingut perquè “hi ha por que fugi a Andor­ra”. El fiscal creu que els 500.000 dòlars que s’han dipositat no serien suficients per garantir que el propietari de Sayler no se’n vagi al Principat aprofitant que An-dorra no té conveni d’extradició amb els Estats Units. L’advocat del magnat havia ofert també la mansió de Pebble Beach, valorada en pràcticament set milions de dòlars, com a garantia per a una fiança, però el jutge de Sacramento Lawrence Karlton l’ha rebutjat perquè la casa és una de les reclamacions de l’exdona del propietari d’SK Foods enmig del procés de divorci. Per tant, continuarà a la presó.

El rei dels suborns
L’FBI i la fiscalia acusen Sayler d’haver desenvolupat durant deu anys un sistema de suborns als responsables de compres de les principals marques de menjar que utilitzen tomàquet per als productes de Kraft, Frito-Lay, B&G?Foods o Saveway, entre d’altres. Aquestes companyies adquirien a SK Foods el tomàquet processat a un preu inflat respecte del mercat. El sistema va permetre a Sayler liderar el mercat mundial del tomàquet processat amb filials en múltiples països del món. A més se l’acusa d’haver adulterat el producte amb utilització de substàncies químiques per sobre dels límits que marca la FDA (Foods and Drugs Administration), l’organisme regulador dels productes comestibles i dels medicaments als Estats Units.
L’FBI va obrir una investigació i va aconseguir que els responsables de compres subornats es declaressin culpables i testifiquessin contra Sayler. També empleats de la mateixa SK Foods van revelar el sistema fraudulent que els havia portat al lideratge del mercat.
L’any passat SK Foods va entrar en fallida i va ser venuda. A l’octubre Sayler va marxar del país i segons la fiscalia va començar a moure milions de dòlars del comptes que tenia ubicats en països del Carib i d’Europa. Però el 4 de desembre el magnat va tornar als Estats Units i un grup d’agents de l’FBI l’estaven esperant a l’aeroport JFK amb una ordre de detenció i una vintena de càrrecs per frau. Des de llavors es troba a l’espera de judici en una presó de Sacramento.

PROPIETARI D'UN TERRENY COM MITJÀ ANDORRA

Scott Sayler era l’hereu d’un dels més grans terratinents de la història de Califòrnia. El seu avi, Clarence Sayler, era un escorxador de mules que va acabar aconseguint un imperi agrícola de més de 260 quilòmetres quadrats. L’àrea cultivable era superior a la meitat del territori d’Andorra (468 quilòmetres quadrats). Els Sayler eren els reis del cotó durant les primeres dècades del segle passat i es van guanyar la fama de taurons en els negocis. Van ser negociants sense escrúpols que van utilitzar les influències polítiques per fer fora la competència i fins i tot no van tenir problemes a enfonsar membres de la mateixa família per expandir l’imperi agrícola. Finalment el negoci familiar va derivar cap al tomàquet i SK Foods era el principal processador d’aquest vegetal als Estats Units. Cal recordar que el 95% dels tomàquets del país es processen a Califòrnia. La tumultuosa vida de Scott Slayer i les males pràctiques van portar l’empresa cap a la fallida i finalment va ser venuda, tot i que la família encara té un important patrimoni econòmic.

LA FISCALIA POT DEMANAR MÉS DE 20 ANYS DE PRESÓ

Scott Sayler es troba en una posició molt complicada ja que la pena pel suborn amb l’objectiu d’alterar els preus pot arribar fins als vint anys de presó. Però s’han de sumar els possibles càrrecs de frau i obstrucció a la justícia, que sumen vint possibles anys més. Es preveu, però, que la fiscalia no demani les dues màximes penes, però en tot cas el ministeri públic podria demanar dues dècades de reclusió per al magnat del tomàquet. Curiosament Sayler ha estat acusat en funció de la famosa acta RICO (estafa i influència en organitzacions corruptes) utilitzada contra la màfia als 60.

Manquen professors. Ara mateix són 5 docents més un cap d’estudis els que cobreixen l’anomenat centre d’educació bàsica d’adults, ubicat al mateix centre que la formació professional, a Aixovall. S’ofereixen 34 mòduls formatius que el segon trimestre del curs ha tingut 280 alumnes. En el primer trimestre el nombre va ser un xic superior, amb 290 estudiants. Les xifres són molt similars a les del curs passat, perquè tal com va manifestar Gálvez amb l’actual massa professoral difícilment es pot donar cabuda a més formacions i, per tant, a més estudiants. És per aquest motiu que va comentar que a partir del setembre es pretén incrementar la quantitat de docents. “Hem de poder donar servei a la gent. La formació bàsica per a adults és tan important com la resta d’ensenyament i vista la situació de crisi, cal formació i s’ha de respondre”, va manifestar.
L’oferta formativa es divideix en tres grans blocs: comunicació, ciències i humanitats. Al primer hi ha classes de lectoescriptura o ortografia, al segon de geometria o operacions bàsiques de matemàtiques i al tercer s’imparteixen ciències socials o ciències de la terra. Gálvez va indicar que el que volen aconseguir és que aquell alumne que ha fet geometria 1 pugui fer el mòdul següent i, per tant, ampliar coneixements en la matèria. Ara es troben amb problemes d’aquest tipus per la falta de docents i, per tant, “necessitem més recursos humans sí o sí per poder respondre a les llistes d’espera”.

Dos perfils
El centre d’educació bàsica d’adults té dos grans perfils d’estudiants. El primer abastaria aquells alumnes d’entre 16 i 20 anys que van deixar l’escolarització obligatòria, sense titulació, però que després acudeixen al centre d’educació bàsica per treure’s el diploma per lliure. Aquest grup és el que més ha crescut els últims anys. I és que abandonen l’escola però després s’adonen que un títol els pot obrir més portes en el món laboral i més ara en el context de crisi, tal com va indicar Gálvez. Després hi ha aquelles persones que no persegueixen cap titulació, sinó que acudeixen a les classes simplement per adquirir coneixements. “I no hi ha límit d’edat”, va indicar el director de l’FP.
L’estadística reflecteix que els últims deu anys el centre d’ensenyament ha tingut un increment d’alumnes més que notable. El curs 2000/2001 en cap dels trimestres no es va arribar als cent alumnes. La xifra s’ha triplicat en deu anys.

LES CLASSES DE CATALÀ I HISTÒRIA, L'ALTRA BRANCA DE LA FORMACIÓ D'ADULTS

És l’altra gran branca de la formació d’adults i inclou classes de català i història. L’ensenyament del català és el que acapara la gran majoria d’alumnes, especialment en el nivell més bàsic (l’anomenat A), al qual s’inscriuen els immigrants acabats d’arribar i que desconeixen l’idioma. Aquest curs s’han inscrit 573 alumnes al nivell A, 241 al nivell B (que ja és de perfeccionament) i 77 més al C. També hi ha classes de conversa i de redacció de documents que han sumat una vuitantena d’estudiants més. Tanmateix, són diverses les empreses que recorren a la formació d’adults per facilitar l’aprenentatge del català als seus empleats i també l’administració facilita cursos als seus treballadors. D’aquest perfil se n’han apuntat 434 persones. Finalment, una seixantena de persones s’han matriculat en ciències històriques. En total, prop de 1.500 alumnes aquest curs. L’anterior van ser 1.290. I és que aquestes formacions també són cada vegada més reclamades. Les classes les imparteixen 15 docents i també hi ha 1 cap d’estudis.

El motiu, segons ha manifestat el president del grup, Eusebi Nomen, és que s'han iniciat unes negociacions per arribar a un consens en relació a partir de quins exercicis es podrà sol·licitar i facilitar informació. La pròrroga només afectaria aquests acords i no pas als que Andorra pel Canvi ja ha presentat esmenes a la totalitat ni Àustria, aquest darrer perquè no hi ha trobat cap problema i els ja esmenats perquè presenten "problemes tècnics difícils de solucionar". Pels textos pels quals s'ha demanat la pròrroga, Nomen confia que es pugui arribar a un consens a partir de les converses iniciades amb el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, i pel president suplent dels reformistes, Ladislau Baró. Nomen confia que aquest consens prosperi els quinze dies següents després de Pasqua.

Els museus nacionals celebren la Pasqua amb diferents tallers didàctics per als infants com una alternativa més per conèixer les nostres festes i tradicions, a part de les celebracions familiars. Els museus nacionals, com a promotors de l’harmonia social,1 enceten un programa per conèixer les festes tradicionals d’arreu del món, amb les quals, en celebrar-les, s’hi troben arrels comunes que han aflorat de forma diversa amb les nostres.