Els comerços de la Massana han participat des del 26 de març i fins al 5 d'abril a la Setmana del Comerç que sota el lema Comprar a la Massana té premi, pretén promocionar els establiments de la parròquia. En aquest sentit, el conseller David Baró ha explicat que "tenim clar que la col·laboració entre el sector públic i privat és la clau de l’èxit. Les accions que tira endavant el comú estan arribant a bon port perquè comptem amb la participació activa dels comerciants, a qui agraeixo la seva implicació".

Durant tots els dies que ha durat la campanya els clients han rebut unes butlletes per participar en el sorteig d’un viatge i de molts altres regals. En total s’han editat 10.000 butlletes, de les quals bona part han retornat omplertes. Els dies en què se n’han repartit més han estat els festius de Setmana Santa, de dissabte a dilluns, en què l’afluència de públic ha estat més elevada. Baró ha explicat que "els comerciants s’han fet seva aquesta acció comercial i, a banda de les butlletes, han ofert promocions, descomptes i altres atractius als clients".

D’altra banda, dissabte, 3 d’abril, es va celebrar el Mercat al Carrer a la plaça de les Fontetes, una activitat complementària a la Setmana del Comerç i que des del comú assenyalen que ha tingut força acceptació.

Durant l'acte, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha volgut destacar la independència d'aquests dos serveis, i el fet que el Govern hagi confiat en dues persones que ja exercien aquestes tasques prèviament i sense tenir en compte el seu color polític. D'una banda, Bonell ja excercia el càrrec d'interventora general des de feia anys, i per altra, Sandhu ja havia estat un temps formant-se com a jurista a la UIF i ara ha passat a ser considerada membre de ple dret, per tal de poder representar Andorra a les institucions internacionals.

Jaume Bartumeu ha volgut destacar la importància d'aquestes dues institucions. D'una banda, ha indicat que la intervenció general és més un servei a l'Estat que no pas al Govern, i que és 'una eina essencial per al funcionament de les finances públiques', que s'encarrega de controlar els pagaments i els contractes, i de fer les observacions 'des de la legalitat i no des del criteri polític'. D'altra banda, Bartumeu considera que la Unitat d'Intel·ligència Financera, encara que és més recent, exerceix un paper determinant en un moment en què el país està immers en una adaptació de l'activitat econòmica i financera.

Després d'aquests dos nomenaments, el cap de Govern té previst fer públic de forma imminent la persona que s'encarregarà de la secretaria d'Estat de Polítiques d'Igualtat, l'únic nomenament que de moment Bartumeu té encara pendent de fer.

Entre d'altres aspectes, el projecte de llei contempla la possibilitat que les empreses puguin instal·lar panells solars fotovoltaics de petita potència, amb l'opció de cedir a la xarxa la seva producció. Per poder fer-ho, la nova llei ha de contenir una excepció al règim d’exclusiva atribuït a l’administració en matèria de producció d’energia elèctrica a l’acord del Consell General de 14 de gener de 1988. El Govern ha explicat que el nou text permetrà resoldre alguns obstacles presents en la normativa actual en camps com la diversificació de les fonts d’aprovisionament, de reducció de la dependència energètica i de potenciació de les energies renovables.

El projecte de llei preveu modificar l’article 2 de la llei de creació de FEDA incorporant un nou punt en les funcions de la parapública: la realització d’activitats de cogeneració d’electricitat i calor útil i de producció de calor, i la comercialització i distribució de la calor. Tot i que FEDA ja participa en activitats de cogeneració al Centre de Tractament de Residus d'Andorra, a l’empara de la Llei de 31-10-2002, relativa a aquella instal·lació, i té en marxa un projecte pilot a Soldeu; el  desenvolupament futur d’altres activitats de cogeneració fa necessari formalitzar l’ampliació del seu objecte a la distribució de calor, especialment quan per raons d’eficiència es puguin aprofitar energies renovables (biomassa, geotèrmia, solar).

El nou text de mesures provisionals estableix normes de qualitat de la distribució homologades amb els països de l’entorn. El Govern disposarà d’un termini de sis mesos per promulgar un reglament de qualitat del servei, en el qual establirà els paràmetres de qualitat del servei, com el temps i nombre d’interrupcions del subministrament que són admissibles, com a màxim, en funció de la zona i del tipus de servei. L’incompliment per part d’un distribuïdor dels paràmetres de qualitat establerts comportarà l’aplicació obligatòria d’una rebaixa de les tarifes als clients afectats que, en funció de la gravetat de la infracció a les normes de qualitat constatada, pot arribar fins al 10% del preu del servei, durant un termini màxim d’un any. Aquesta rebaixa s’aplica sense perjudici de la responsabilitat civil per danys, quan sigui el cas. El projecte de llei contempla que s’autoritzi al Govern a modificar per decret el Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, aprovat pels Delegats Permanents el 28 de juliol de 1975.

L'any passat es va tancar amb 2,2 milions de beneficis, i per al 2015 es preveu obtenir un rendiment positiu de 5 milions. Lògicament, també es preveu que augmenti el volum de negoci passant dels 12 als 26 milions aproximandament. Està previst que les obres de l'edifici annex que albergarà el centre d'Spa i Wellness, la nova proposta de Caldea, comencin aquesta primavera i els treballs durin vint mesos. Les obres tenen un cost de 43 milions d'euros, 30 dels quals sortiran dels propis recursos de Caldea (treroreria i futurs beneficis), 6,6 seran finançats amb deute exterior i la resta, uns 6,3 milions, respondran a l'ampliació de capital. De moment s'ha executat i pagat 21,1 milions d'aquests treballs, amb l'adequació dels terrenys. Les accions, que es posen a la venda a 917 euros cadascuna es preveuen col·locar, com a mínim en un 70%, entre l'actual accionariat. "Si no es compleixen aquestes previsions s'hauria de refer l'estructura financera", ha indicat Miguel Pedregal, directior general de Caldea. En tot cas, també es preveu si fos necessari presència d'accionistes estrangers per a un 20% del paquet accionarial. Pedregal ha titllat el finançament d'aquesta ampliació de "molt prudent".

Espai diferenciat

El projecte d'ampliació de Caldea contempla un espai diferenciat de l'actual termolúdic, en el qual l'oferta serà més enfocada cap a la salut que cap a l'oci, amb cabines de massatge i tractaments específics, gimnàs i retauració, entre d'altres propostes, repartits en 2.000 metres quadrats. Les entrades per a un i altre recinte seran independents. El novedós projecte del termolúdic comportarà la creació de llocs de treball, i segons Pedregal, el pla de negoci d'aquesta ampliació preveu generar entre 30 i 35 noves funcions.

El cens ha estat un dels temes que han centrat la reunió de cònsols d'aquest mes d'abril, celebrada avui a la capital. La cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, i el cònsol major de Sant Julià, Josep Pintat, han explicat que els comuns ja fa anys que treballen per poder tenir un cens de població acurat, i que els mandataris comunals han estat els propulsors del Consell del cens i de la Comissió consultiva del Número d'Identificació Administrativa (NIA). Amb tot, Ferrer ha dit que des dels comuns no tenen possibilitat de tenir els registres al dia, i ha acusat el servei d'Immigració i al Govern "d'inactivitat", ja que les corporacions locals manifesten la voluntat de tenir el cens al dia des de fa nys. Ferrer ha dit que durant la reunió s'havia percebut que entre tots hi havia la sensació "que els cònsols no teníem feta la feina".

La cònsol ha recordat que va ser des dels propis comuns, al mandat anterior, quan es va decidir entrar a tràmit parlamentari una proposta sobre el cens i l'altra sobre el NIA. Tot i que legalment són els comuns els que han d'actualitzar el cens, Ferrer ha recordat que "no tenim mitjans per fer-ho", perquè no tenim accés a el Servei d'Immigració per saber qui es dóna de baixa. Els cònsols atribueixen aquest situació perquè "la gent es dóna de baixa a Immigració i allà no els diuen que ho han de fer al comú, de la mateixa manera que tampoc els diuen que s'han de donar d'alta quan vénen". Per això, ha dit Ferrer, "ens sorprèn que sorgeixen acusacions envers les corporacions comunals". Pintat ha reconegut que els tràmits són feixucs i costosos, i que hi ha moltes complicacions.
Ara per ara, el Consell dels cens i la Comissió consultiva del NIA estableixen les actuacions per desplegar-ne la llei. La comissió que s'encarrega d'aquest tema, formada per tècnics dels comuns i del Govern, ha presentat l'esborrany del llibre blanc del desplegament reglamentari de la Llei de regulació del Número d'Identificació Administrativa. El llibre blanc del cens i del NIA ha de contemplar totes les accions que s'han de desplegar durant els propers mesos. Tracta sobre temes com els procediments a seguir per la qüestió del cens, els protocols d'actuació per elaborar bases de dades i la plataforma tecnològica que ha de permetre una gestió més eficaç i eficient de les dades de la població del país.

Representants per a la Taula del Museu Nacional

D'altra banda, durant la reunió de cònsols també s'han tractat altres temes, com ara la designació de dos membres que formaran part de la Taula del Museu Nacional. En aquest cas, els cònsols han decidit que els representats de les corporacions locals siguin Enric Torres, per part de Canillo, i Albert Villaró per part del Comú d'Andorra la Vella.

Andorra s'ha adherit al Dia Mundial de la Salut, que se celebra aquest dimecres i que enguany porta per lema '1.000 ciutats, 1.000 vides...la salut urbana és important'. Andorra té l'objectiu de desplegar la Declaració de Parma 2010 a nivell nacional, i que se centrarà en el desenvolupament d'aquests dos plans.

L'Observatori de salut i entorn pretén vigilar l’impacte de les condicions mediambientals en la salut de la població, sobretot aquelles lligades al canvi climàtic, i obtenir els indicadors adients que permetin prevenir i actuar davant situacions de risc. De la seva banda, el Pla nacional d’entorn i salut pels infants (PANESI) vetllarà perquè en tots els àmbits d’acció política, es prenguin en compte els impactes mediambientals i els riscos que aquests poden comportar a la salut de la població, però sobretot a la salut de la població infantil i dels altres grups vulnerables (dones embarassades, gent gran, etc.). El Govern ha assenyalat en un comunicat que l’Organització Mundial de la Salut, pretén sensibilitzar els governs (central i locals) perquè duguin a terme diferents activitats i apostin per crear i desenvolupar entorns urbans saludables, uns entorns on els factors mediambientals sobre la salut de les persones són més acusats, i on cal ser especialment vigilants, ateses les perspectives de creixement demogràfic, que cada vegada més se centra en els entorns urbans en detriment de les zones rurals.

El passat dia 11 de març a Parma (Itàlia), en el marc de la 5a Conferència Interministerial d’Entorn i Salut, els governs dels 53 estats membres de la Regió Europea de l'OMS, entre ells Andorra, van acordar la Declaració de Parma 2010: 'Protegir la salut dels infants en un entorn canviant'. D’aquesta manera els estats signataris es van comprometre a resoldre els riscos mediambientals que afecten la salut dels infants i continuar abordant els quatre objectius prioritaris del Pla d’acció de medi ambient i salut infantil per Europa establert en la quarta conferència, celebrada l’any 2004 a Budapest.

Els governs van acordar implementar programes nacionals per oferir igualtat d’oportunitats a la infància a l’any 2020, assegurant l’accés a l’aigua potable i a un sanejament adequat, a realitzar una activitat física i una dieta saludable, millorar la qualitat de l’aire i aconseguir un medi ambient lliure de tòxics. En aquest sentit, el comunicat recorda que el 25% de la mortalitat mundial és deguda a factors mediambientals, de manera que abordant aquest factors es podrien salvar tretze milions de vides cada any al món.

En la cinquena edició del Fantasia Park s'hi han instal·lat diversos inflables i llits elàstics, i a diferència d'altres anys no hi ha tallers de manualitats i d'altres. Segons ha explicat el conseller de turisme i comerç, Enric Naudi, el canvi respon a la demanda, ja que els inflables són les activitats que més èxit han tingut en edicions anteriors. Així, pel mateix preu s'han incrementat aquest tipus d'activitats.

Tot i que el parc es dirigeix principalment als infants d'entre dos i dotze anys, és obert a tothom. Així, els inflables ofereixen lleure als més menuts i els llits elàstics als més crescudets, segons ha explicat el responsable de Gatzara Espectacles, empresa organitzadora del Fantasia Park, Gerard Pifarré. Els monitors de l'empresa vetllaran perquè no es formin massa cues a les diferents activitats i "tot surti perfecte". El conseller de turisme i comerç lauredià ha insistit que el parc ofereix "una alternativa d'oci" als infants perquè puguin gaudir més plenament d'aquesta segona setmana de vacances escolars, i que a més dóna tranquil·litat als pares i mares.

En la cinquena edició del Fantasia Park s'hi han instal·lat diversos inflables i llits elàstics, i a diferència d'altres anys no hi ha tallers de manualitats i d'altres. Segons ha explicat el conseller de turisme i comerç, Enric Naudi, el canvi respon a la demanda, ja que els inflables són les activitats que més èxit han tingut en edicions anteriors. Així, pel mateix preu s'han incrementat aquest tipus d'activitats.

Tot i que el parc es dirigeix principalment als infants d'entre dos i dotze anys, és obert a tothom. Així, els inflables ofereixen lleure als més menuts i els llits elàstics als més crescudets, segons ha explicat el responsable de Gatzara Espectacles, empresa organitzadora del Fantasia Park, Gerard Pifarré. Els monitors de l'empresa vetllaran perquè no es formin massa cues a les diferents activitats i "tot surti perfecte". El conseller de turisme i comerç lauredià ha insistit que el parc ofereix "una alternativa d'oci" als infants perquè puguin gaudir més plenament d'aquesta segona setmana de vacances escolars, i que a més dóna tranquil·litat als pares i mares.