El deute comunal supera els 41,8 milions malgrat haver-ne eixugat un

| 09/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 134 | 0 comentaris |

(26 vots) |

El tancament de l’exercici del 2009 deixa les arques públiques amb un deute (tenint en compte també el Funicamp) que supera els 41,8 milions d’euros. Amb tot, el comú que encapçala Miquel Alís ha pogut rebaixar quasi un milió l’endeutament perquè s’han reduit les despeses i també “hem tingut un ingrés molt important en concepte d’ITP”, va explicar-se el cònsol en acabar la sessió plenària d’ahir.
De fet, durant l’any passat la corporació va rebre uns 4,5 milions d’euros d’impostos procedents de la venda d’un terreny de casa Joanantoni. Gran part d’aquesta quantitat s’ha destinat a fer una aportació al Funicamp “pels deutes que hi havia d’anys anteriors”. “Rebaixar l’endeutament un milió està molt bé, però hem d’anar a més tot i que complim totes les ratios que marca la Llei de finances comunals. Les administracions estan massa endeutades”, va posar sobre la taula el cònsol major. Va recordar, a més, que encara hi ha pendent de cobrament més de 6,8 milions d’euros, una part dels quals provenen de la reclamació a Saetde per l’impost de radicació. L’altra part són impagaments d’impostos de veïns de la parròquia. “També hi ha pendent de pagar 2,2 milions. Per tant, si ho cobrem tot i quan ho paguem tot, el deute es pot reduir en 4,6 milions més”, va incidir. Però malgrat el fort (i del tot inesperat) ingrés, el balanç entre els ingressos i les despeses és negatiu. El dèficit ascendeix a 2,8 milions.
De la seva banda, el cap de l’oposició, Pere Torres, va evidenciar que la situació financera és “complicada” i que “sense aquest ingrés suplementari tindríem un dèficit de 7 milions”. Alhora que va reconèixer que reduir despesa és “bastant difícil”.
D’altra banda, segons el que va exposar l’interventor comunal, les inversions reals durant l’any passat van caure en picat fins als 2,5 milions d’euros. O el que és el mateix, van ser un 58%?inferiors a a les del 2008. També van ser menors (un 14,75%) les despeses referents a béns corrents i serveis, principalment per la renegociació de contractes i no aplicació de l’IPC. Les despeses de personal, en canvi, van créixer un 2,29% –“molt poc, i al 2010 encara ho faran menys”, va assegurar Alís.
El comú d’ahir també va servir per adjudicar les obres d’embelliment del carrer Major del Pas de la Casa per 931.00 euros (260.000 menys que el pressupostat). La rebaixa, per tant, revertirà en els veïns de la zona, que han de sufragar una part de la millora.

El ‘xec-bebè’ dels nens nascuts a Andorra arriba al Congrés

| 09/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 97 | 0 comentaris |

(31 vots) |

L’objectiu de la formació nacionalista és que el fet que el nen no neixi en territori espanyol no sigui un obstacle per cobrar l’anomenat xec-bebè, és a dir, 2.500 euros. D’aquesta manera, s’evitarà en el futur que es repeteixin els problemes viscuts per diferents famílies de l’Alt Urgell –que van desplaçar-se per donar a llum a l’hospital de Meritxell–, a les quals l’Agència Tributària ha demanat el retorn dels diners i els ha imposat una sanció per un intent de frau.
El text es composa de tres canvis essencials en l’actual legislació. Primer, es vol que l’ajut es pugui cobrar si el part ha tingut lloc en un centre fronterer, sempre que els beneficiaris compleixin la resta de requisits. D’altra banda, es reclama l’obertura d’un període extraordinari que permeti la demanda de la subvenció a famílies que no la van sol·licitar en haver donat a llum fora d’Espanya. Finalment, CiU també exigeix a l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que anul·li el procés sancionador iniciat per Hisenda contra les mares que van cobrar inicialment els 2.500 euros, tot i que el naixement va tenir lloc a Andorra.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va explicar ahir al Diari que “la primera qüestió del problema era mediar amb l’Agència Tributària i això sabem que s’està solucionant; l’altra part era canviar la llei”. El polític convergent va mostrar-se optimista amb la idea que s’aconseguirà el suport necessari al parlament per tirar endavant les modificacions. “He escoltat declaracions de diputats socialistes dient que el tema s’ha de resoldre i confio que hi hagi aquesta sensibilitat i tothom respongui de forma favorable”, va comentar.

Garzón, el jutge jutjat

| 09/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 106 | 0 comentaris |

(24 vots) |

Varela admet les tesis dels querellants ultradretans, entre els quals hi ha Falange Española de las Jons, que el jutge estrella es va declarar competent en la investigació de les desaparicions durant la dictadura franquista, coneixent que la llei d’amnistia del 1977 deixava sense possibilitat de perseguir els delictes anteriors a la data, d’una com de l’altra Espanya.
No és l’únic procés pendent que ha d’afrontar el jutge a punt de jutjar: també està acusat per haver gravat les converses entre advocats i clients d’un altre dels seus casos mediàtics, el de la suposada corrupció al voltant del Partit Popular. I fins i tot li instrueixen una tercera causa, de caire econòmic, per haver cobrat, suposadament, unes activitats acadèmiques als Estats Units, que hauria pagat el Banc de Santander, entitat sobre la qual havia d’instruir una denúncia.
El que sembla insòlit, i més encara fora de l’Estat veí, és que segui com a acusat per una investigació sobre crims de lesa humanitat i que, a més, s’hagin admès les querelles de tres grups de la ultradreta nostàlgica de la dictadura, entre les quals Falange Española i de las Jons, de caire totalitari i de doctrina violenta, que a Alemanya, per exemple, no només estaria incapacitada per acusar ningú als tribunals, sinó que hauria estat proscrit des de fa dècades.
El jutge Varela diu que el debat sobre la legislació espanyola respecte dels crims contra els drets humans elementals i l’amnistia del 1977 que és comparable a les lleis de punt final dictades i posteriorment derogades a Xile i l’Argentina, qui té la potestat de revisar-la, i canviar-la, és la majoria del Parlament.
Altres companys de la mateixa associació de jutges, un dels quals a Catalunya Ràdio, deia que no es pot atribuir prevaricació a un instructor que, avisat que podria cometre-la, es va declarar incompetent sobre la matèria que havia començat a tractar, i la va passar a d’altres jutjats, la majoria dels quals van continuar les actuacions.
En tot cas, Garzón, com totes les figures de gran incidència en els mitjans de comunicació, té partidaris fervents, que recorden les seves actuacions contra Pinochet, o responsables de diferent grau en la dictadura argentina, per no parlar del zel extrem en la persecució d’ETA i del narcotràfic.
Tanmateix, tampoc no li falten ombres. Electe a les generals del 1993 pel Partit Socialista, i nomenat cap d’un pla contra la droga amb el càrrec de secretari d’Estat, es va revoltar contra Felipe González, tot afirmant que l’havia utilitzat políticament, va tornar a la carrera judicial i va destapar la caixa dels trons del terrorisme d’Estat dels GAL, que va portar dos ministres o exministres del mateix gabinet a presó.
Molts van veure incompatibilitat en aquesta acció de l’àmbit jurídic acabat de tornar de responsabilitats de govern. Deficiències en les instruccions van permetre l’alliberament d’un dels grans capos del narcotràfic de Galícia. Poc abans del pas a la política, i dels Jocs de Barcelona del 92, va fer una batuda de catalanistes, als quals acusava de terroristes, i que van resultar, tots, completament lliures de càrrecs.
Diversos detinguts van denunciar tortures, van arribar a Estrasburg i el Tribunal dels Drets Humans va condemnar Espanya en entendre que el magistrat no havia fet prou per esclarir uns casos de maltractaments que, any rere any, denuncia Amnistia Internacional com a pràctica habitual a Espanya, sobretot en els casos relacionats amb terrorisme o d’immigrants.
El tancament del diari Egin, i les acusacions a directius posteriorment absolts, o el d’Egunkaria –únic diari íntegrament en basc i plural– també amb detinguts per als quals la fiscalia ha demanat l’absolució, són altres casos sospitosos de la duresa no sempre justificada del titular d’un dels jutjats de l’Audiència Nacional, una instància especial, per no dir anòmala, dintre el sistema judicial, i de la qual el mateix Garzón, quan començava, en va demanar la supressió.
Després de tantes actuacions com se li han retret, el que més sobta és que finalment el jutgin, i abans semblen a punt de suspendre’l de funcions, per una en defensa dels drets humans i contra la dictadura. És cert que la hi té jurada la ultradreta, però sembla que també ha fet enemics entre membres del PP, i més d’un entre els veterans socialistes.

El Govern redueix a vuit els diumenges de tancament

| 09/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 88 | 0 comentaris |

(26 vots) |

Per tant la primera jornada amb el nou calendari serà la del 30 de maig. Posteriorment hi haurà un altre diumenge dels deu inicialment previstos que també quedarà alliberat.
El nou calendari de tancament ja ha estat traslladat a les associacions de comerciants que es continuen mostrant contraris, segons van informar diferents responsables d’agrupacions de botiguers. Els comerciants ja han fet saber al ministre d’Economia i Finances Pere López que el canvi no satisfà les expectatives del sector. El comerç manté que el tancament d’alguns diumenges a la tarda va en direcció oposada que Andorra sigui un país turístic i de serveis. En aquest sentit, els botiguers creuen que quan s’estan prenent iniciatives per augmentar el turisme durant la temporada baixa, el fet de tancar els diumenges a la tarda provocarà que aquest esforç no serveixi per massa.
Alguns dels comerciants consultats van qualificar ahir de “presa de pèl” el nou calendari presentat pel Govern ja que només varia un detall per intentar salvar el fet que l’executiu no hagués pensat en l’especificitat del Pas de la Casa sense entrar en el problema real. El sector es troba també a l’espera de quina serà l’evolució política de la polèmica després que tant els reformistes com Andorra pel Canvi hagin mostrat l’oposició a la disposició governamental.
Els comerciants han manifestat la voluntat d’ajudar a la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors, però creuen que s’ha d’aconseguir amb d’altres mesures que no pas que els turistes es trobin tancats els comerços el diumenge a partir de les dues de la tarda. El sector demana que es puguin pactar diumenges festius amb els treballadors sense l’obligació de tancar.

BOTIGUERS DEL PAS BUSQUEN PACTAR UN DESACATAMENT

El nou calendari de tancament de diumenges ha caigut molt malament entre els comerciants del Pas de la Casa, segons explicaven ahir fonts properes a la polèmica. Els botiguers de la vila encampadana confiaven que el Govern fes marxa enrere o que com a mínim acceptés que es pogués fer una excepció amb aquesta vila per la idiosincràcia del turisme francès que la visita. Un cop ha quedat clar que l’executiu fixarà vuit diumenges a la tarda d’obligatori tancament els comerciants han començat a parlar entre ells per intentar pactar una acció de protesta conjunta. Els botiguers han estat especulant durant els últims mesos amb una rebel·lió contra la mesura que passaria per mantenir oberts els negocis, tot i l’ordre. Durant els últims dies els contactes s’han reprès en base que els comerciants valoren que com que no hi ha sancions previstes per a qui incompleixi el decret governamental a nivell legal no podria passar res en cas d’un desacatament. El sector creu que si es fes de forma massiva s’eliminarien les possibilitats que algun comerç patís una multa.