Experts de diversos camps han analitzat aquest divendres al matí les possibilitats de canvi que ofereixen les situacions de crisi en una jornada organitzada pel Col·legi de Psicòlegs d'Andorra, amb motiu del seu vintè aniversari, amb la col·laboració de Crèdit Andorrà. S'ha intentat desxifrar la crisi des d'una vessant psicològica, social, econòmica, cultural i climàtica. Cadascun d'ells des del seu camp ha analitzat de quina manera es poden resoldre els problemes que planteja la vida o la societat, i com les crisis suposen una oportunitat de superació.

El metge i escriptor Jorge Bucay ha estat el primer dels experts en exposar la seva tesi a la taula rodona a l'edifici Crèdit Centre. L'autor ha exposat la seva visió sobre com han de ser les relacions entre homes i dones, tot afirmant que les persones de diferent sexe, a més de permetre la recombinació genètica de l'espècie, "estan aquí per complementar-se" i no per competir. En aquest sentit, ha afegit que "l'home està entrenat per veure l'arbre, i la dona el bosc" i cal saber veure ambdues coses. Per tant, "la necessitat de treballar junts és molt important". Bucay ha remarcat que el sorgiment de la lluita pels Drets de la Dona va ser "turbulent" perquè, com en totes les revolucions, a l'inici "els oprimits volen assemblar-se als opressors", de manera que s'obté "un resultat desagradable de desencontre entre l'home i la dona". Per aquest motiu, el psiquiatra ha advocat per la mútua complementació, i sense competència, atès que aquesta confrontació es planteja com que cal "tolerar l'altre en lloc de conviure-hi". Bucay ha assenyalat que "no s'ha de forçar a l'altre, ni danyar-lo, se n'ha de tenir cura" i ha afirmat que l'amor consisteix en "una relació plantejada en llibertat", en què cada part de la parella "pugui conquerir un espai de desenvolupament". En canvi, "l'amor controlador i restrictiu no és amor, és una sensació de passió i recerca de control disfressada d'amor", ha dit.

Experts de diversos camps han analitzat aquest divendres al matí les possibilitats de canvi que ofereixen les situacions de crisi en una jornada organitzada pel Col·legi de Psicòlegs d'Andorra, amb motiu del seu vintè aniversari, amb la col·laboració de Crèdit Andorrà. S'ha intentat desxifrar la crisi des d'una vessant psicològica, social, econòmica, cultural i climàtica. Cadascun d'ells des del seu camp ha analitzat de quina manera es poden resoldre els problemes que planteja la vida o la societat, i com les crisis suposen una oportunitat de superació.

El metge i escriptor Jorge Bucay ha estat el primer dels experts en exposar la seva tesi a la taula rodona a l'edifici Crèdit Centre. L'autor ha exposat la seva visió sobre com han de ser les relacions entre homes i dones, tot afirmant que les persones de diferent sexe, a més de permetre la recombinació genètica de l'espècie, "estan aquí per complementar-se" i no per competir. En aquest sentit, ha afegit que "l'home està entrenat per veure l'arbre, i la dona el bosc" i cal saber veure ambdues coses. Per tant, "la necessitat de treballar junts és molt important". Bucay ha remarcat que el sorgiment de la lluita pels Drets de la Dona va ser "turbulent" perquè, com en totes les revolucions, a l'inici "els oprimits volen assemblar-se als opressors", de manera que s'obté "un resultat desagradable de desencontre entre l'home i la dona". Per aquest motiu, el psiquiatra ha advocat per la mútua complementació, i sense competència, atès que aquesta confrontació es planteja com que cal "tolerar l'altre en lloc de conviure-hi". Bucay ha assenyalat que "no s'ha de forçar a l'altre, ni danyar-lo, se n'ha de tenir cura" i ha afirmat que l'amor consisteix en "una relació plantejada en llibertat", en què cada part de la parella "pugui conquerir un espai de desenvolupament". En canvi, "l'amor controlador i restrictiu no és amor, és una sensació de passió i recerca de control disfressada d'amor", ha dit.

Des del grup d'ApC s'entrarà a més una reserva d'esmena per tal d'evitar que quan les entitats supervisores estrangeres facin una supervisió bancària a entitats amb base consolidada a Andorra, no puguin fer servir la informació de la supervisió per a qualsevol altra cosa, com ara trametre-la a la Hisenda espanyola. Tal i com ha dit el president del grup parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, "la Llei estableix un mecanisme, semblant al de la Llei d'intercanvi de dades, però no podem permetre que vingui el Banc d'Espanya a fer una supervisió bancària a una entitat amb base consolidada i si troba alguna cosa ho pugui passar directament a Hisenda".

ApC ha entrat també nou esmenes a la Llei de creació de noves entitats del sistema financer. En concret, l'objectiu és aconseguir "facilitar la inversió estrangera al 100%". D'altra banda el grup parlamentari ha entrat una esmena a la totalitat al projecte de llei de crèdit extraordinari per a la societat Andorra Turisme SAU, per saber perquè es demana un permís de crèdit extraordinari de 505.000 euros, quan "si analitzem el projecte de pressupost, el Govern només va preveure 42.800 euros". De la mateixa manera, es presentarà una reserva d'esmena per al projecte de llei de transferències per finançar el nou edifici del Consell General. En el projecte de pressupost de 2010 es considerava una transferència de 9,9 milions d'euros, i ara es planteja transferir-hi 10,6 milions d'euros. També es presenten esmenes a l'articulat al projecte de llei de crèdit extarordinari per finançar les despeses derivades del Pla d'acció per a la millora i la reactivació del comerç. En concret, Nomen ha explicat que en el projecte es planteja un crèdit extraordinari i suplement de crèdit d'1,1 milions d'euros, quan en realitat al pressupost del 2010 tan sols hi havia partides de 600.000 euros per a aquest projecte.

Nomen ha demanat que el Govern sigui rigorós, que justifiqui les despeses addicionals i que es facin servir transferències de crèdit, és a dir, "que deixin de gastar d'un lloc, per a invertir-ho en un altre".

Crèdit Andorrà s'ha mostrat satisfet pels beneficis obtinguts i ha destacat el fet d'haver seguit amb una política conservadora de dotacions de provisions. Els recursos propis de l'entitat són de 721 milions d'euros, amb la qual cosa l'entitat considera que es garanteix "el creixement sostingut". Entre les dades que destaca en el comunicat emès avui, Crèdit Andorrà parla de l'increment del volum de negoci proper al 5%, que el situa en 12.285 milions. També l'increment del 5% respecte l'any 2008 dels recursos gestionats dels clients, que ascendeixen a 9.254 milions. També constata un augment de la quota de mercat, que situa en el 36,4% del sector.

La primera entitat bancària del país indica que tot i el context de crisi s'ha aconseguit fites positives, com la concessió de crèdits, que xifra en 3.030 milions, amb un augment del 4,38%. Amb tot, diu que aquesta concessió s'ha alentit degut a la menor demanda i una política conservadora de l'avaluació del risc. També ha ressaltat la política de racionalització de la despesa.

Altres conceptes que Crèdit Andorrà ha volgut destacar són la ràtio de solvència, un 23,45% i la de liquiditat, del 71,06%, que se situen molt per sobre dels límit legals (10 i 40 per cent respectivament). Al mateix temps indica que l'avaluació feta per Fitch Ratings posen de manifest la bona gestió de l'entitat.

Internacionalització i acció social

L'entitat financera referma la seva política d'internacionalització i la diversificació de negoci i ha recordat la seva presència a Espanya, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l'Uruguai. Per últim també ha volgut aportar dades sobre la inversió en acció social, que ha xifrat en 1.510.000 euros, un 1,97% dels beneficis. Per àmbits, i a través de la Fundació Crèdit Andorrà, s'ha destinat un 37% dels diners a cultura, un 24% a educació, un 20% a programes socials, un 14% a projectes mediambientals i un 5% a iniciatives de desenvolupament econòmic.

Els fets van passar quan els agents circulaven per la C-14, concretament al punt quilomètric 145, i van observar una maniobra sospitosa d'un tot-terreny Jeep Cherokee amb matrícula de Barcelona. En intentar identificar al conductor, aquest es va escapar i posteriorment va abandonar el vehicle a Ponts. La Guàrdia Civil no ha pogut localitzar-lo. L'escorcoll va permetre trobar 7.500 paquets de tabac de contraban de diverses marques als seients del darrera i al maleter del vehicle. La mercaderia està valorada en 20.525 euros. Per tot plegat, els agents van instruir diligències, que juntament amb el tabac decomissat i el vehicle, han estat posats a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció de Solsona.

La Cambra de Comerç Serveis i Indústria ha realitzat les enquestes, que mesuren el nivell de confiança de les empreses, a un total de 409 negocis, més de 200 d'ells de l'àmbit comercial i la resta d'altres sectors. Les dades segueixen sent negatives, però no tant si es compara amb allò recollit l'any 2008. Així, s'experimenta un menor deteriorament al comerç, amb subsectors com higiene i sanitat (les farmàcies) i els grans magatzems. En el cas de la construcció, però, es constata una situació molt complicada, amb la pitjor crisi en la marxa dels negocis des que es tenen dades, l'any 1997. Aquest ha estat el sector que ha fet ajustaments més importants de les plantilles. Pel que respecta al sector turístic, els hotelers han expressat una principal preocupació per l'actual situació del turisme, amb un retrocés de l'ocupació que amb tot estabilitza la caiguda per primer cop des de l'any 2006. Des de l'any 2001 es registren aquestes xifres de caiguda de turistes. Des de la Cambra s'ha tornat a insistir en el perjudici del tancament comercial dels diumenges a la tarda per al teixit comercial i també s'ha demanat la peatonalització de l'Avinguda Meritxell.

La Cambra considera que aquest 2010 ha de marcar un punt d'inflexió, i tot i que no sigui un any de recuperació econòmica, sí que ha de ser "l'inici de la transformació que permeti recuperar-nos", segons ha manifestat el seu president, Marc Pantebre, que assegura que "no hi ha més solució que invertir". Així, cal "un major compromís i assignació selectiva de recursos escassos a projectes amb grans efectes induïts i demostrats, que multipliquin les inversions privades, estimulades per millors expectatives de negoci". La Cambra demana, doncs, més implicació i consens, tant en el sector de la construcció, on considera "clau" la modificació de la Llei general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, com en la lluita contra l'intrusisme o per redissenyar l'oferta turística del país, per fer-la més atractiva.

La Cambra de Comerç Serveis i Indústria ha realitzat les enquestes, que mesuren el nivell de confiança de les empreses, a un total de 409 negocis, més de 200 d'ells de l'àmbit comercial i la resta d'altres sectors. Les dades segueixen sent negatives, però no tant si es compara amb allò recollit l'any 2008. Així, s'experimenta un menor deteriorament al comerç, amb subsectors com higiene i sanitat (les farmàcies) i els grans magatzems. En el cas de la construcció, però, es constata una situació molt complicada, amb la pitjor crisi en la marxa dels negocis des que es tenen dades, l'any 1997. Aquest ha estat el sector que ha fet ajustaments més importants de les plantilles. Pel que respecta al sector turístic, els hotelers han expressat una principal preocupació per l'actual situació del turisme, amb un retrocés de l'ocupació que amb tot estabilitza la caiguda per primer cop des de l'any 2006. Des de l'any 2001 es registren aquestes xifres de caiguda de turistes. Des de la Cambra s'ha tornat a insistir en el perjudici del tancament comercial dels diumenges a la tarda per al teixit comercial i també s'ha demanat la peatonalització de l'Avinguda Meritxell.

La Cambra considera que aquest 2010 ha de marcar un punt d'inflexió, i tot i que no sigui un any de recuperació econòmica, sí que ha de ser "l'inici de la transformació que permeti recuperar-nos", segons ha manifestat el seu president, Marc Pantebre, que assegura que "no hi ha més solució que invertir". Així, cal "un major compromís i assignació selectiva de recursos escassos a projectes amb grans efectes induïts i demostrats, que multipliquin les inversions privades, estimulades per millors expectatives de negoci". La Cambra demana, doncs, més implicació i consens, tant en el sector de la construcció, on considera "clau" la modificació de la Llei general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, com en la lluita contra l'intrusisme o per redissenyar l'oferta turística del país, per fer-la més atractiva.

L’obligació jurídica que no està acompanyada per sancions sol comportar actituds picaresques evitant el compliment fins al punt de no ser sancionat. Però les obligacions no sols ho són per la norma en qüestió, sinó que també es troben vinculades a la resta de l’ordenament jurídic, qüestió que comporta que no complir amb una norma afecti perjudicialment la resta del marc legal.

La reflexió ve respecte a l’obligació de la presentació dels comptes de l’any passat. La Llei de comptabilitat és del 20 de desembre de 2007, però hem hagut d’esperar al Consell General del 22 d’abril passat per tal de modificar la llei per establir-ne el seu règim sancionador. La concessió per aprovar la seva aprovació ha consistit en retardar l’entrada en vigor de les sancions perquè sigui aplicable a partir del present exercici d’aquest any.

Cosa que significa que no s’aplicaran sancions per a aquelles empreses que no presentin la comptabilitat del 2009 abans del 31 d’agost de 2010. Probablement la no-aplicació de sancions farà que moltes empreses decideixin no presentar-la, i esperar a presentar la comptabilitat del 2010. Però s’ha de tenir present com la llei exigeix presentar la comparativa de l’any anterior, és a dir, amb la comptabilitat del 2010 s’haurà de presentar la del 2009. Però a més, tal com dèiem anteriorment, les obligacions jurídiques són vinculants respecte a tot el marc legal, en aquest sentit l’obligació en presentar les comptabilitats afectarà per exemple el Registre de Societats, o el Registre de Comerç.

Perquè no es podrà realitzar cap acte registral en aquests registres, ja sigui un canvi de nom, d’objecte social o la compra venda d’accions si anteriorment no s’han presentat la comptabilitat del 2009. Les obligacions jurídiques són vinculants i les empreses s’hi han d’adaptar. El problema no està en els règims sancionadors, el fet més destacable és que falten quatre mesos i de moment només s’han presentat una quinzena de comptabilitats. Es denota així com els canvis culturals en el món empresarial també són difícils de dur a terme.

Després d’anys i anys de debat, reunions infructuoses i mil i un projectes, la negativa a construir un Estadi Nacional o a fer una reforma cinc estrelles d’alguna de les instal.lacions s’havia instaurat al seny de la societat andorrana com una resposta universal, però aquesta sensació va desaparèixer ahir. En els darrers mesos s’havia reactivat el tema de l’Estadi Comunal, com tantes vegades havia passat anteriorment, sense èxit, i la reunió d’ahir, per fi, va acabar amb el vistiplau de totes les parts per fer la reforma que necessita aquesta instal.lació, ja malmesa i sense complir els requisits que exigeix la UEFA per acollir partits internacionals.

Precisament va ser el màxim ens europeu a través dels dos representants que van ser presents a la trobada –al migdia a l’edifici administratiu del Govern– el que va forçar amb la seva presència l’entesa entre el Govern, la Federació Andorrana de Futbol i el Comú d’Andorra la Vella. El projecte encara està per definir, però és segur que serà una reforma com cal, que s’estima que ascendeixi als tres milions d’euros, xifra que entre totes les parts poden assumir.

EMPARAULAT PER AL 2012
En els darrers dies els representats de les tres entitats del país ja havien reconegut que mai s’havia estat tan a prop de tancar l’acord com aquesta vegada. I ahir la UEFA el que va fer va ser mig obligar a fixar una data límit sobre l’acabament de la remodelació. I ho va aconseguir: “Al 2012 haurà d’estar acabat”, va avançar Manel Blasi, el qual va afegir-hi que s’inclourà la partida pressupostària ja per a l’any vinent. El secretari d’Esports també va al.legar un marge de temps prou ample perquè no vol “discriminar” l’atletisme: “Volem que totes les entitats que l’utilitzen estiguin contentes i em comprometo a lluitar perquè la pista que voreja el camp sigui de sis carrils o, com a mínim, homologada per fer competicions”.

EL LLOGUER TAMPOC PREOCUPA
Un tema que preocupava a l’Executiu era el del lloguer de la instal.lació, que espira l’any vinent. Però Josep Vila no va veure un problema a l’hora de renovar-lo, tot i que va posar com a condició una rebaixa en el preu que tampoc no veu com un obstacle: “Ara mateix el cost que té és inassumible. Pagàvem 500.000 euros i ens van rebaixar el 10% perquè el Pla d’urbanisme de la capital no ha tirat endavant, però sense executar-lo la situació canvia i hem de renegociar la rebaixa. Proposarem uns 10 o 15 anys de lloguer i el preu l’hem de pactar, però no podrem fer front a més de 300.000″, va alertar. A més, sobre la reubicació dels clubs de futbol que entrenen al Comunal, va dir: “Hauran d’anar a Ordino o Aixovall. Es tracta que tothom posi de la seva part”.

GIRIBET, EUFÒRIC
De la seva banda, Toni Giribet va admetre que és “la millor notícia” des que és el nou president de la FAF. I és ha aconseguit en mesos un tema que s’havia allargat molts anys: “Gràcies a Déu podrem tenir una instal.lació com cal. La UEFA ens havia avisat que no estem al dia en la reglamentació i que les seleccions que venien a jugar es queixaven”, va dir.

ARA, A TAPAR FORATS A
curt termini, de cara a les competicions europees de futbol, es farà una reforma dels vestidors i s’arreglarà la gespa, però només per sortir del pas i a partir del setembre, la important.

Del projecte d'un estadi nacional o de les reformes que s'han de fer al Comunal fa molts anys que se'n parla. Però ahir, per primer cop, es van asseure en una mateixa taula totes les parts implicades amb l'objectiu que per fi vegi la llum un projecte per al futbol andorrà. Les bases, de moment, estan posades.

En la trobada hi van ser presents representants del Govern, el Comú d'Andorra la Vella, la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i la UEFA. I segons totes les parts, la reunió va ser un èxit i hi ha predisposició de tots els protagonistes. El projecte s'aproximarà als 3 milions, amb la reforma dels vestidors, la gespa, la construcció d'una graderia per a unes 4.000 persones i altres serveis, com el lloc de la premsa. Del màxim organisme continental hi havia un dels seus vicepresidents, Joseph Mifsud, i el director d'estadis i instal·lacions, Thierry Favre, que l'octubre passat ja van visitar el Principat. La UEFA es faria càrrec aproximadament de la meitat de les despeses d'unes reformes en què la FIFA també podria participar econòmicament. Els primers canvis es produiran a principis de l'estiu vinent, amb una obra a la zona de vestidors i amb l'adequació de la gespa, sempre natural, per tenir-la a punt per als partits que es disputaran de competició europea a nivell de clubs i el matx de la selecció del setembre.

Però a hores d'ara hi ha dos grans obstacles que poden fer que totes aquestes bones intencions no prosperin. La primera és l'aprovació per part del Consell General dels pressupostos del 2011. En el cas d'aquesta partida, "no tenim cap problema per incloure-la", va afirmar Manel Blasi, secretari d'Estat d'Esports. I l'altra és el lloguer del terreny per part del Comú de la capital, que s'acaba d'aquí dos anys. En el pla d'urbanisme passaria a ser públic, però davant la dificultat de poder-ho tirar endavant "miraríem d'allargar el contracte uns quants anys", com va indicar el cònsol menor, Josep Vila, i d'aquesta manera també s'intentaria "fer baixar el lloguer" per reduir despeses.

Des de la corporació s'és conscient que "fa molts anys que es parla de la reforma de l'estadi" i ara que sembla que per fi podria ser una realitat no es vol deixar escapar l'oportunitat: "Es pot assumir tot i el moment econòmic pel qual tothom passa. Sempre que hi participem les quatre bandes i sigui una reforma adequada a la realitat del país."

Des de la FAF es confia a tenir "un camp en condicions en dos anys", segons el seu president, Toni Giribet, un fet que seria "la meva il·lusió més gran i la de tot el futbol andorrà". En el projecte també es considera altres esports que pot acollir la instal·lació, com l'atletisme, amb una pista amb 4 carrils en una zona i 6 a l'altra.

“Per gua-nyar el títol cal guanyar els quatre partits”, va manifestar a la sortida de la trobada amb la plantilla blaugrana. “Les proclames estan bé, però la lliga cal guanyar-la al camp. Ens hi hem de deixar la pell per aconseguir-la, perquè de moment estem més ben situats, però no ens podem confiar. Una de les coses que hem d’aconseguir és aixecar l’ànim dels jugadors”, va manifestar.

“Ens aixecarem”
Quant a la xerrada amb els jugadors, va assegurar que van ser paraules “d’agraïment, i després d’ànim, perquè als homes se’ls valora per les vegades que s’aixequen, i són autèntics homes. Estic segur que ens aixecarem i superarem entre tots aquesta ensopegada”.
Laporta també va demanar als jugadors que les raons de la der­rota de dimecres, malgrat gua-nyar 1 a 0 l’Inter, les busquin en els seus propis errors. “No som un equip que doni excuses, som el Barça, tenim un estil i model propi, amb un sistema de joc propi. Al meu entendre és un equip que juga i estima el futbol i la pilota, i hem de ser fidels a aquest sistema”, va declarar. Així, Laporta considera que els jugadors han d’anar “amb el cap ben alt” perquè són el Barça i és “el millor equip del món”.
No obstant això, no va amagar que els va veure “tocats”. “En primer lloc perquè volien donar una alegria a l’afició. Els jugadors eren els primers que desitjaven  anar a la final i donar una alegria al barcelonisme. Estan tristos, avui és un dia dur perquè estan abatuts, però cal recuperar-se dels cops i ser una altra vegada al peu del canó per guanyar la lliga”, va explicar.
El mandatari va dir també que “tots estem amb l’ànim baix, però cal superar-ho i analitzar els errors que s’han fet, corregir-los i ser fidels al nostre sistema i al nostre futbol. He de felicitar l’Inter perquè ha sabut jugar i contrarestar-nos”. I com ja va apuntar d’altres vegades, Laporta va concloure que el Barcelona està “en el millor moment de la seva història”.

Xavi, amb molèsties
A les dotze del migdia d’ahir, gairebé tots els jugadors blaugrana van saltar al camp d’entrenament. La sessió va tenir una absència destacada, la de Xavi Hernández, ja que el de Terrassa, amb molèsties al bessó de la cama esquerra, va anar a fer-se unes proves mèdiques que van determinar que la seva presència al partit de dissabte, contra el Vila-real, dependrà de la seva evolució. Així mateix, tampoc no va sortir a exercitar-se Sergio Busquets, amb una contusió al genoll esquerre, i es va quedar fent tractament.

L'ATLÈTIC I EL FULHAM JUGARAN LA FINAL DE LA LLIGA EUROPEA

L’Atlètic de Madrid va classificar-se ahir per a la final de la Lliga Europea, que se celebrarà el proper 12 de maig a Hamburg, en fer bona la renda d’1 a 0 aconseguida al Vicente Calderón contra el Liverpool. Els de Quique Sánchez Flores, que van perdre per 2 a 1 a Anfield, van necessitar d’una pròrroga per accedir a la gran final després que el temps reglamentari acabés 1 a 0 favorable als anglesos. Aquilani havia igualat l’eliminatòria i Benayoun posava per davant els locals fins que un gol de Diego Forlán va donar el pas als espanyols. A la final es trobaran el Fulham, que va vèncer l’Hamburg per 2 a 1.

En opinió dels professionals, ha de ser un centre que  reflecteixi el que és la societat andor­rana i quines són les seves arrels. A més, hauria de tenir un caràcter marcadament pluridisciplinar, en el qual s’exhibeixi la tasca dels creadors del país, des dels músics fins als arquitectes, inclosos aquells més oblidats.
A la taula de reflexió “ens van convidar a participar-hi i tot just estem esperant la confirmació”, va comentar el degà de la institució, Alfons Valdès, que explica que ja ha mantingut alguna conversa en aquest sentit amb la ministra de Cultura, Susanna Vela. Inicialment, recorda, “s’havia proposat un edifici buit de contingut”, en referència amb el concurs per construir un edifici emblemàtic en què competien Jean Nouvel, Frank Gehry, Dominique Perrault i Zaha Hadid.
Des del col·legi ja en aquell moment hi van voler intervenir i van promoure un concurs paral·lel, amb maquetes que van formar part d’una exposició pública. En opinió de Valdès, en tot aquest debat hi tenen molt a dir: “Nosaltres coneixem el país del dia a dia, a nivell del terra, des d’un punt de vista proper” i aquesta experiència hauria de quedar reflectida al projecte. O si més no, hauria de ser proposada i debatuda. De moment, estan redactant el document que recull la seva visió.

Perspectives molt àmplies
Les perspectives que s’obren per al centre museístic són molt àmplies, apunta Valdès. Per començar, indica, “creiem que ha de ser un edifici representatiu de molts creadors que han treballat a Andorra i fins ara han estat oblidats, des d’arquitectes fins a músics o escriptors”. És “el conjunt de la vida cultural del país el que s’hi ha de veure, que encara que no es coneix bé i és molt ric”.
Aquesta filosofia té més sentit, argumenta, que exposar obra forània: “Després de tot, qui ens visiti ho farà atret pel propi país i el que aquí tinguem per explicar-li, no vindrà a veure pintura d’un artista d’un altre lloc.”
El centre museístic, no obstant això, també podria ser un bon centre per exhibir les interessants col·leccions privades que existeixen al país, matisa Valdès. Una cosa no treu l’altra.
Però sobretot ha de captar i exposar les arrels del país: “Com l’arquitectura, que neix de la realitat, i Andorra és un país molt rural en origen.”
Aquestes reflexions són les que els professionals confien tenir l’oportunitat de debatre en el marc de la taula del museu, un fòrum de reflexió que va tenir la seva primera trobada el passat dia 16 i que, segons està previst, es reunirà cada quinze dies d’aquí al juny. A la reunió hi ha representats els diversos àmbits culturals que conviuen al país.

LA BATALLA PELS CONCURSOS OBERTS

“Nosaltres sempre estem batallant perquè tots els concursos  públics siguin oberts”, recorda el degà del COAA, en ser preguntat pels sistemes d’adjudicació directa. De fet, manifesta, tenen una reunió sol·licitada amb el nou ministre d’Ordenament Territorial i Urbanisme, Gerard Bàrcia, en la qual un dels temes que els plantejaran serà justament aquest. Segons Valdès, “com més repartida estigui
la feina, més opcions hi hagi
per a tothom, millor funcionarà la societat”. En opinió seva, “hem de procurar que el treball no vagi a parar sempre a les mateixes mans”.