Els metges van indicar que el trasplantament era una opció considerada des de l’inici del tractament al qual se sotmet el jugador des de fa un any, però la notícia va significar un cop dur per al vestidor blaugrana, que va conèixer la notícia a través del seu tècnic, Pep Guardiola.
El capità, Carles Puyol, es mostrava convençut que el seu company “sortirà endavant, com ja va fer la temporada passada”. Puyol explicava que després de conèixer la notícia els jugadors han parlat amb el seu company “i ell ens ha animat a nosaltres. Des d’aquí li enviem molta força. Estem al costat d’Eric i de la seva família”, comentava tot indicant que el vestidor està tocat però unit. Abidal, de baixa per una pubàlgia les darreres setmanes segons els serveis mèdics del club, va recuperar-se contrarellotge l’any passat i fins i tot va acabar aixecant la Lliga de Campions que l’equip va guanyar a Londres.  Al gener va signar la renovació per a un any amb opció a dues temporades més, però aquesta recaiguda posa una incògnita sobre el futur de la seva carrera com a futbolista.      

Ànims a les xarxes socials
Multitud de mostres d’ànim cap a Abidal van arribar dels companys d’equip i del món del futbol i l’esport a través de les xarxes socials. A twitter es va crear l’etiqueta #animsabidal. Iniesta deia “Abi, tornarà a sortir tot genial i tornaràs a guanyar! No estàs sol!”; “Pedres al camí? Guarda-les totes, un dia construiràs un castell. T’estimem”, posava Thiago Alcàntara; “Tornaràs i ho faràs com sempre, sent el millor!”, “Ets un exemple per a tots!”, escrivia Piqué. També van arribar missatges de jugadors de l’etern rival, el Reial Madrid. “Tot l’ànim del món a un company de professió. És igual el color de la samarreta que es defensi. L’important és la persona. Molta força Abidal”, deia per exemple Casillas. També n’enviava el jugador de l’NBA Ricky Rubio: “Me’n ric de la meva lesió al genoll... Abidal, un exemple de lluita. Sortiràs endavant!”

EL CLUB ESTUDIA FER UN NOU ESTADI FINANÇAT AMB PUBLICITAT

El Barça contempla la idea de construir un nou estadi en uns terrenys al costat de la Diagonal que li ha presentat l’ajuntament. En paral·lel avalua un model per a finançar-lo a través de la publicitat i que li ha presentat l’empresa MCM, que ja es va fer càrrec de la façana de la nova Masia blaugrana. El nou estadi tindrà una capacitat per a 110.000 espectadors i els terrenys on es construirien arribarien amb una permuta amb la Universitat de Barcelona –s’edificaria un nou campus on hi ha ara l’estadi blaugrana–. La idea no compta amb el suport unànime de la directiva però sembla que il·lusiona força el president, Sandro Rosell. Una part del finançament arribaria amb una segona pell a la façana de l’estadi que comptaria amb tecnologia LED i en la qual mostraria publicitat d’anunciants i patrocinadors. L’empresa MCM, la inversió de la qual va desencallar la nova Masia, ha presentat un pla de finançament al club basat en aquest model.

Una bona entrada de públic al Centre de Congressos que va marxar enlluernat amb la proposta fresca de l’artista d’origen coreà, amb un repertori que, com és habitual en ella, es desplega des del classicisme de Brahms i Franck a obres  de caràcter popular, en aquest cas, una suite de West Side Story, el cèlebre musical escrit per Leonard Bernstein.
Chang, que va debutar als vuit anys amb la Filharmònica de Nova York, orquestra que Bernstein va dirigir durant molts anys, va comparèixer acompanyada pel pianista Andrew von Oeyen. La violinista va fer gala d’un estil personal, una interpretació molt lliure i que s’adapta perfectament a tot tipus de repertori, a un ampli ventall de compositors, als quals demostra entendre perfectament, segons explicava al Diari la musicòloga i acadèmica Rosa Fernández, que va impartir la xer­rada de presentació del concert. Chang, deia, s’atreveix amb obres tan fresques com les de Bernstein, allunyades del repertori més clàssic, obrint-se així a altres públics. “El seu mèrit, que hi ha qui considera un demèrit, d’altra banda”, matisava Fernández, que insistia també en “la forma tan bella que té d’articular el so, molt brillant en l’expressió”.
La musicòloga va fer un recor­regut pel repertori programat, glossant la figura de Bernstein, “primer americà que va reivindicar la cultura americana com a model per a la música clàssica, i ho va aconseguir, de manera immillorable, en l’obra d’aquesta nit”. Una obra l’èxit de la qual, va recordar, “radica en el fet que són melodies plenes de sentiments evidents”.
Sobre la Sonata per a violí i piano núm. 3 (Opus 108) de Johannes Brahms, la conferenciant va indicar que és una partitura personal, “lliure, escrita per a si mateix”. El belga César Franck va ser l’eix de la segona part, dedicada íntegrament a la Sonata per a violí i piano en La major, escrita com a regal de noces al virtuós violinista Eugène Isaye, obra plena d’arravatament romàntic.

EL FUTURISTA REACTABLE, AL DISC D'ANDORRA SOUND PROJECT

Reactable Global Sound, la banda barcelonina orquestrada al voltant del futurista instrument musical desenvolupat a la Universitat Pompeu Fabra, debuta a Andorra, en els tres espectacles –a Arinsal i el Tarter– de presentació del nou disc d’Andorra Sound Project, el desè volum de Vito Serrano i, en la part gràfica, Marika Steksova. La troupe del reactable i Serrano es deixaran veure avui al Surf d’Arinsal (mitjanit) i demà a la terrassa de l’Abarset a Granvalira (17.30) i el local Dylan’s del Tarter (novament, a partir de la mitjanit).
Si el reactable ja s’havia pogut veure al Principat (es va presentar en una edició de les jornadees InNova Música), fins ara no havia arribat acompanyat de la Reactable Global Sound, banda que compta entre els seus membres amb el saxofonista David Riberas (Saxattack), músic que ja s’està convertint en un habitual a les nits del país.
Serrano, integrant del col·lectiu de discjòqueis Andorra Sound Project, ha produït una desena de discos des del 2004. Aquest últim és un nou recorregut pels diferents estils del chill out: lounge, new jazz, funky i house es donen la mà en 31 tracks que Serrano va anar provant als locals de les estacions al llarg de tot l’hivern i que ara ha masteritzat i remixat. En un disc amb una filosofia que es reflecteix ja des de la portada, explica: “Amb el cub de Rubik hem volgut dir a la gent que cadascú pot moure les fitxes com vulgui, ho té a les seves mans.” Pel que fa al so, una aposta per la música tranquil·la i optimista.

Fonts d’aquest departament van explicar que es va decidir que aquest tercer militar fos traslladat en helicòpter fins un hospital de la ciutat de Tolosa. Tot i que inicialment es va especular amb el fet que podrien haver estat diversos els autors, els trets van ser efectuats, segons sembla, per una persona que circulava amb casc en una motocicleta i que posteriorment es va donar a la fuga. El succés, tal com assenyalaven els mitjans francesos, va tenir lloc a primera hora de la tarda local en una zona comercial. Les autoritats van localitzar a la zona uns 15 casquets de bala, segons una font policial.
Els militars, tres joves d’entre 20 i 30 anys, formaven part del regiment número 17 de paracaigudistes, prop del quarter dels quals van succeir els fets. El titular francès de Defensa, Gérard Longuet, va indicar ahir en un comunicat que confia que la Justícia “porti la llum” el més ràpidament possible sobre “aquest acte criminal”. Les forces de seguretat van activar un ampli desplegament per mirar de localitzar el responsable dels trets, al mateix temps que intenten determinar el mòbil del crim. Les primeres investigacions els va permetre descartar que es tractés d’un robatori.

Gasos lacrimògens
D’altra banda, la policia francesa va utilitzar gasos lacrimògens contra els treballadors de la siderúrgica Arcelor Mittal de Florange, que es van concentrar ahir davant de les oficines del president, Nicolas Sarkozy, a París. Diversos manifestants van intentar entrar als despatxos del màxim mandatari, moment en què va actuar la policia per reprimir la protesta.

NO VEUEN DISCRIMINACIÓ TOT I NEGAR EL DRET D'ADOPCIÓ

El Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar ahir que la negació del dret d’adopció a una parella de dones franceses homosexuals no casades sigui discriminatòria ni contrària al Conveni Europeu de Drets Humans. Es tracta del cas de Valérie Gas i Nathalie Dubois, lesbianes i residents a Clamart (França), plantejat per les dues davant el Tribunal amb seu a Estrasburg pel refús a la petició presentada per la primera d’elles a França per adoptar el fill de la segona. El tribunal va comunicar que no ha trobat “diferència de tracte basada en l’orientació sexual” de les dones, ja que les parelles heterosexuals de fet tampoc poden veure aprovades les seves peticions d’adopció similars a aquesta.

PÉREZ RUBALCABA DÓNA SUPORT ELECTORAL A HOLLANDE

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va donar suport ahir a la promesa electoral del candidat socialista a la presidència francesa François Hollande de renegociar el nou tractat europeu, que inclou una referència a favor del creixement i de la creació de llocs de treball. Pérez Rubalcaba, que va fer una visita al quarter de campanya a París d’Hollande, amb el qual va estar reunit més de mitja hora, va insistir a la sortida en el fet que havien coincidit que el tractat firmat pels líders de la Unió Europea (UE) el dia 1, pendent ara de ratificació pels estats, “està incomplet”.
“Si deixem que la política europea només lluiti contra el dèficit ens equivoquem. Si només pensem a ajustar, ajustar i ajustar, no aconseguirem créixer”, va explicar el número u del PSOE. Amb tot, no va entrar en com es traduirà la promesa del candidat socialista francès de renegociar el nou tractat europeu, una proposta que ha estat molt criticada pel seu principal rival en els comicis d’abril-maig, Nicolas Sarkozy.

Així ho establia la proposició de llei de l’IVA presentada pel grup socialdemòcrata que el Consell General va prendre en consideració després de l’aval del Govern. I així ho mantindrà la majoria demòcrata, que via esmena, això sí, crearà un “tipus superreduït” del 0% per a serveis educatius, sanitaris, culturals, socials o els lloguers d’habitatges. I?elevarà fins al 9,5% (el PS preveia un 8%) la taxa que gravarà les operacions financeres i bancàries subjectes a comissió. Aquests són alguns dels trets que comportaran les 77 esmenes que el grup demòcrata ha presentat a un text amb 85 articles i 11 disposicions. Si és pels demòcrates, la llei agafarà la denominació de TVA, perquè “és bo en l’àmbit europeu” i les sigles IVA “només s’usen a Espanya, Portugal i, potser, Itàlia”.  Així ho va explicar el conseller general Daniel Armengol, que juntament amb el també parlamentari demòcrata Martí Salvans va exposar els detalls d’un nou marc impositiu indirecte que hauria d’entrar en vigor l’1 de gener del 2013, mig any després del que preveia la proposta del PS.

Canvis
Hi haurà quatre classes de tipus. Els esmentats 0%, 4,5% i 9,5%. I el quart serà un gravamen de l’1% al qual estarà sotmesa l’alimentació, l’agricultura, la ramaderia, les begudes que no siguin alcohòliques o les classes particulars impartides per persones físiques, per posar alguns exemples. El tipus general del 4,5% serà el que s’imposarà al cànon que cobra als abonats tant FEDA com Andorra Telecom (amb la qual cosa el contribuent s’estalviarà un punt percentual). I també la tributació a la qual estarà sotmesa la venda de vehicles, ara molt més elevada i que es rebaixa producte de l’abolició de l’IMI. També se suprimeix la taxa que gravava els serveis notarials, que ara estaran afectats pel tipus general del 4,5%. En canvi, es manté tant la taxa específica per al bingo com l’ISI que ja avui s’aplica sobre les assegurances, que “és un sector molt específic on no hi ha creació de valor afegit”.
Una altra de les modificacions proposades per DA fa referència a les transmissions patrimonials. La proposició socialdemòcrata establia que les societats haurien de tributar IVA en la primera operació immobiliària que fessin, i en la resta d’ocasions haurien de satisfer ITP. Els demòcrates preveuen que “només els particulars estiguin sotmesos a ITP i la resta, les empreses, tributin IVA”. A banda de la variació en l’aportació, el més significatiu és el recaptador. D’ITP en cobren una part els comuns. D’IVA, no. També es preveuen un règim especial simplificat per a les societats que facturin menys de 100.000 euros i un règim optatiu que quedarà al marge de la tributació però que, evidentment, tampoc no podrà repercutir allò que hagi suportat.
Armengol va explicar que respecte del projecte de llei presentat pel PS quan governava, en aquesta ocasió “hem pogut afinar molt més els números” que preveia la memòria que acompanyava el projecte socialdemòcrata. Salvans va recordar que la proposició no recollia alguns dels acords fets la legislatura passada amb CR. I que ara s’hi posa remei.

MÉS RECAPTACIÓ PEL "SIGNIFICATIU AUGMENT DE LA PRESSIÓ AL SECTOR BANCARI"

El president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, va recordar que s’ha d’anar molt amb compte a l’hora de fer quadrar totes les peces referides a la imposició indirecta perquè “fins ara” suposen un 50%, en xifres rodones, dels ingressos d’un Estat que es podia “posar en perill” en funció de quins movimens es fessin. La creació d’un tipus al 0% suposa una davallada d’ingressos d’entre 7 i 8 milions d’euros. Però el “significatiu augment de la pressió sobre el sector bancari” hauria de fer que, al final, els ingressos acabin creixent respecte de l’actualitat.

La protesta, almenys visualment, no va ser la prova de força contundent que esperava la plataforma sindical. Amb prou feines mig centenar de treballadors públics –en el seu moment àlgid–, es van aplegar a la plaça.
El seu portaveu, Joan Torra, va atribuir l’escàs poder de convocatòria a l’hora –va assegurar que molta gent encara estava a la feina, i va posar l’exemple dels mestres, malgrat ser majoria– i a cert recel a donar la cara. Malgrat això, va assegurar que entre els presents i havia les direccions de tots els sindicats i que representaven la gran majoria d’empleats de l’administració i les parapúbliques afectats per una retallada que, tot just cinc minuts abans de l’inici de la protesta, s’havia aprovat al ple del Consell. Un text que, va reiterar, acabarà davant la justícia, ja que són dotze els sindicats que tenen previst portar-lo davant els tribunals, probablement, el Constitucional.
La cita era a les cinc de la tarda. A aquella hora, però, tot just s’ar­ribava als trenta concentrats, xifra que va incrementar-se amb un degoteig suau d’arribades en els següents minuts. Amb la sessió acabada, els consellers van anar abandonant l’hemicicle, la majoria per l’aparcament. Sí va sortir per la plaça el president del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu. Va ser ell qui oficialment va transmetre la confirmació, ja esperada, del vistiplau a la llei: “Ja esteu retallats”, li va apuntar a Tor­ra. Instants després, sortien les ministres d’Educació, Roser Sunyer; Salut, Cristina Rodríguez; i el de Cultura, Albert Esteve. Ho van fer sota certa indiferència dels manifestants. Lleugerament més notòria va ser la sortida del cap de Govern, Toni Martí, i de Jordi Cinca, el ministre que va portar les converses amb els sindicats un cop ja s’havien anunciat les mesures. Acompanyats dels titulars d’Economia, Jordi Alcobé; Interior, Marc Vila; i Turisme, Francesc Camp. Tots van rebre una xiulada d’escassos decibels i algun que altre aplaudiment irònic.
A partir d’aquí, novament degoteig, en aquest cas, de treballadors públics que marxaven. El portaveu, però, advertia que encara no tiren la tovallola. “S’han vulnerat drets constitucionals i la dignitat dels treballadors”, va denunciar un Torra que lamentava que “sembla que ser funcionari ara suposi ser un mangante”. Per tant, el pas és recórrer als tribunals, una acció que, va recordar, “s’ha decidit en assemblees i sempre va ser per unanimitat”.
A l’hora de valorar l’escassa presència de gent a la protes-    ta  va admetre que “ja ho es  peràvem” però va argumentar que “estem totes les juntes dels sindicats i estem units i amb el suport dels afiliats”. El portaveu de la plataforma va lamentar també que “hi hagi ministres que vulguin fer de representants dels treballadors quan ja ho som nosaltres”.

L'APAAG TAMBÉ VA A LA JUSTÍCIA

L’Asssociació de personal adscrit a l’administració general (Apaag) va decidir ahir en assemblea donar llum verd a la junta directiva per tal que dugui a terme els passos necessaris, sota l’aixopluc de la plataforma sindical, per tal de portar la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal a la Justícia. La reunió es va celebrar al centre cultural de La Llacuna. I el debat sobre la retallada salarial i com afrontar les despeses judicials va ser una de les qüestions tractades. Tot i que la junta ja s’havia posicionat clarament a favor de judicialitzar l’afer, l’assemblea, que va comptar amb una assistència més aviat baixa, ho va acabar de refrendar.

Una seixantena de treballadors del sector públic van assistir ahir a la tarda a la concentració de protesta davant el Consell General contra la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

Domini italià en la primera etapa de la Pierra Menta, amb les primeres posicions tant en la categoria masculina com en la femenina. Sota un cel blau i serè, amb una temperatura agradable, sense vent i amb unes condicions de neu dura, més de quatre-cents esquiadors van prendre la sortida a Planay. Entre els participants hi havia tres parelles andorranes, la més destacada de les quals va ser la formada per Joan Albós i Ferran Vila.

Any rere any el Total Fight Masters of Freestyle es va superant. Es tracta de renovar-se i anar creixent, i per aquest motiu en la vuitena edició per primer cop separa les competicions d’esquí i surf de neu d’estil lliure, per anar-se desenvolupant individualment en cadascuna.

La primera secretària del Partit Socialdemòcrata, Judith Salazar, juntament amb la vocal del partit, Noèlia Sousa, va explicar la posició del PS respecte a la proposició de llei sobre el tabaquisme passiu després d’accedir a les esmenes presentades per Demòcrates per Andorra.

Carlos Losada, professor titular del departament de Política d’Empresa d’Esade, va remarcar ahir l’elevat risc que comporta la recerca de lideratges forts que permetin sortir de la crisi econòmica.