És la primera xifra positiva del PIB de l’Estat veí després de gairebé dos anys en contínua recessió, tot i que l’evolució interanual es manté encara negativa, en l’1,3%.
La dada haurà de ser confirmada la setmana vinent per l’Institut d’Estadística, però coincideix amb la que havia anunciat el govern espanyol, com va recordar ahir després del consell de ministres la vicepresidenta i ministra d’Economia, Elena Salgado.
Les previsions que dijous feia públiques el Banc Central Europeu, després de la reunió a Lisboa, també marcaven una lleugera recuperació a l’Estat veí els dos primers trimestres de l’any, per tornar a la recessió en el tercer (del 0,2 per cent), quan s’apliqui l’augment anunciat de l’IVA el primer de juliol, i recuperar el lleu creixement en el quart i últim en el mateix 0,2%.
El banc supervisor de l’Estat veí constata un lleuger creixement del consum domèstic i de les exportacions, mentre continuava caient la inversió en la construcció i immobiliària. I adverteix sobre la debilitat del mercat de treball, però es felicita per la moderació dels salaris des que es va aconseguir l’acord sobre negociació col·lectiva fins al 2012.
Grècia i Brussel·les
La gran majoria dels parlaments d’estats de l’eurozona van aprovar ahir els fons previstos en cada cas dels crèdits que concediran a Grècia, entre els quals els d’Alemanya, França, Espanya, Itàlia i Portugal.
També ahir es reunien els caps d’Estat o de Govern dels 16 països de l’euro, primer amb un seguit de trobades bilaterals, entre les quals la del cap del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, president de torn, i el cap d’Estat francès, Nicolas Sarkozy, per acabar de consensuar una declaració que intenti retornar la confiança als estats. La reunió general, prevista durant el sopar, es va retardar per aquest motiu i al tancamet de l’edició no s’havia fet públic el resultat.
En qualsevol cas, ja era massa tard per evitar que els mercats internacionals continuessin la tendència a la baixa, i amb força, i Wall Street s’hi afegia. Els principals índexs europeus registraven pèrdues d’entre el 2,6% a Londres i el 4,6% a París, i un 4,3% l’Euro Stoxx 50. L’IBEX-35 de Madrid es deixava un 3,3% més, que elevava les pèrdues del conjunt de la setmana al 13,78%.
Jean-Pierre Jouyet, president de l’Autoritat dels mercats de França (AMF), anunciava que emprarà “tots els mitjans” per investigar els rumors i moviments que s’han estès i desestabilitzat les borses aquesta setmana.
I als Estats Units, el president Obama manifestava el suport a la “resposta ferma” dels problemes financers d’Europa, després que va mantenir una conversa amb la cancellera Angela Merkel.
INVESTIGUEN L'ENSURT SOBTAT I ANUL·LEN LES OPERACIONS A WALL STREET
El Congrés dels Estats Units ha anunciat l’obertura d’un seguit d’audiències per esbrinar com es va produir el crack sobtat de dijous a la borsa de Nova York, quan el principal índex, el Dow Jones, va caure un nou per cent, i va perdre més de mil punts en pocs minuts, en una variació a la baixa que no es coneixia des de la fallida del banc Lehman Brothers, el 2008. Wall Street va reduir ràpidament les pèrdues de l’índex, fins al 3,20% al final de la sessió. El president, Barack Obama, va declarar que la investigació és per “evitar que es torni a repetir” i per protegir els inversors. Alguns van atribuir la gran caiguda sobtada a una errada informàtica, o humana, a més dels efectes de la crisi grega i la possible extensió a Europa. En tot cas, el mercat de l’índex Nasdaq de valors del sector tecnològic publicava, també ahir, un llistat de centenars de valors als quals s’havien cancel·lat les operacions realitzades durant els vint minuts fatals i que en aquest període de temps havien registrat variacions de més del 60 per cent.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
