La vida té el do d’ajustar anades i vingudes. A voltes ens trobem pujant pendents difícils amb il.lusió i esforç, però d’altres vegades les pendents ens fan baixar com una esllavissada. Si fóssim en un quadres d’Escher –amb aquelles perspectives impossibles en les quals l’aigua puja i baixa a l’hora–, la vida seria com un devenir insignificant. Però, per sort aquest no és el cas.

El gran escriptor francès d’origen algerià Albert Camus, en el seu conegut llibre El mite de Sísif, destaca com la felicitat i l’absurd són inseparables, destaca com a Sísif cal imaginar-lo feliç, perquè és més fort que la seva roca, tot i que hagi de pujar-la muntanya amunt fins al cim, per llençar-la pel precipici, és quan baixa a buscar-la ,quan es torna conscient que no tot està esgotat. “No hi ha sol sense ombra, sinó que cal conèixer la nit”.

Un dels filòsof més atractius del darrer segle va ser, per a mi sense cap mena de dubte, Gilles Deleuze. Considerat un dels filòsof de la vida juntament amb Spinoza, Nieztsche o Foucault, afirmava en el darrer text publicat abans de morir (L’immanence: une vie de 1995) com el centre i l’objectiu últim de la seva obra va ser pensar la vida. Però lluny de les teologies i les meta teories transcendentals.

Ell ho explicava com la vida entesa com a quelcom de singular, com una experiència viscuda que provoca multiplicitats que, com a joc de la diferència, allibera constantment la vida de tot el que l’empresona. Fins a tal punt que definia la vida afirmativa defugint del seu límit, que n’és la mort.

Per igual, entenc la vida com un voler viure, un errar que no deambula, sinó que erra perquè aposta per voler viure. Per entendre l’encant de la vida, aquesta se l’ha d’entendre que és com l’aigua, font de vida de tot el que l’envolta, però l’aigua, com la vida, mai pot estar estancada, perquè llavors es mor.

Confiar en l’encant de la vida i apostar pel voler viure fa que resulti més interessant i divertit alhora. A voltes potser que s’equivoqui, però sap aprendre i corregir perquè sap que, si no, es mor.

Hi ha moments en els quals tens la sensació que guardar silenci és molt més radical que no pas parlar. Passa el mateix amb l'escriptura -més ben dit, amb la publicació del que escrius -, però, finalment, per a molts és més forta la necessitat d'explicar coses que acceptar la temptació del mutisme.

Quan hom decideixes escriure, el repte és el de com explicar, com ara personalitzar aquestes paraules que ens diem a nosaltres mateixos, paraules que, a poc a poc, van prenent sentit, mentre que el teu pensament es va precisant i guanyant coherència, fins a articular un fals monòleg, amb un interlocutor desconegut, anònim -¿o potser ningú?- que és el lector.

EN AQUEST

entre autor i lector, la possibilitat que sorgeixin malentesos és real. Unes vegades, es tracta d'un problema de forma: el malentès està originat per la imperícia de l'escriptor: una construcció literària desastrosa, un discurs desordenat, la sintaxi maldestra o l'abús -voluntari o involuntari- d'amfibologies. També pot ocórrer que la intenció de l'autor d'atansar-se i usar un llenguatge diferent al de les rutines quotidianes sigui un factor d'incomprensió. En canvi, altres cops, la causa del malentès és de fons; és el que descriu quan els lectors només busquen en els escriptors la confirmació que el món és com ells el veuen, quan els lectors es  neguen a endinsar-se en el viatge difícil de la lectura que demana «capacitat d'emoció intel.ligent i desig de comprendre a l'altre». Perquè comprendre no és, no hauria de ser -ni de lluny- donar la raó. El repte no és convèncer el lector, sinó intentar obrir-li nous horitzons, atiar la seva imaginació, promoure la reflexió i -si és possible - sorprendre'l. Probablement hi hagi opcions més fàcils, com seria repetir les dogmes i les propagandes a les quals està acostumada l'oïda -i la vista- del lector.

Com ho és també la busca d'una complicitat fàcil i pacient del lector davant de les frustracions dels atiadors de focs, disposats a trobar, en tot temps i lloc, l'argúcia que confirmi les seves certeses obsessives.

Al seu Pamflet del planeta dels simis, Vázquez Montalbán deia: “No hi ha veritats úniques, ni lluites finals, però encara és possible que ens orientem mitjançant les veritats possibles contra les no veritats evidents i lluitar contra elles. Es pot veure part de la veritat i no reconèixer-la. Però és impossible contemplar el mal i no reconèixer-lo”. El repte és compartir, de manera honesta, amb el lector la recerca d'una part de la veritat i desemmascarar les «no veritats evidents» i els seus propagandistes. Així, si som capaços de guanyar el repte, la parla esdevindrà més radical que no pas el silenci.

“És una gran notícia tenir Torres entrenant-se amb nosaltres un altra vegada, és un jugador important, i espero que pugui estar a punt per al primer partit del Mundial”, va assenyalar.
Sobre el tècnic portuguès, el central va manifestar que el conjunt blanc pot fer un gran fitxatge. “No crec que sigui un pla anti-Barça, sinó que intenten buscar una solució per guanyar títols”, va advertir el blaugrana, que va recalcar que el lusità “ha demostrat àmpliament que és bo”. Per Piqué, Mourinho és “un guanyador i un gran entrenador. Crec que és un tècnic amb molta capacitat per entrenar el Reial Madrid, però després haurem de veure si dóna resultat”, va sentenciar.

“Com a casa”
D’altra banda, el defensa va reconèixer que amb vuit jugadors del Barça a la concentració se sent “una mica com casa”, perquè “comparteixes tot l’any el vestidor amb molts dels que hi ha aquí, però l’ambient amb tots és brutal, no hi ha cap problema i encara que no fóssim tants barcelonistes l’ambient seria el mateix”, va comentar.
Finalment, Piqué també es va referir al tema de les primes, que estan portant “amb naturalitat i normalitat”, i que està en mans dels capitans. “Sempre hi ha primes per guanyar en Mundial i Eurocopa, i no crec que sigui diferent a altres seleccions”, va dir.
De la seva banda, en relació amb el fitxatge de Mourinho, un dels seus futurs jugadors al Reial Madrid, Raúl Albiol, va ser més prudent que Piqué. “Estem pensant en la selecció i ens hem de  centrar en el que tenim ara”, va indicar. “Queda poc perquè sigui oficial. Ha demostrat en altres equips del que és capaç i només cal veure el seu historial. Hem de començar amb molta il·lusió i ganes i no cometre els errors de la temporada passada”, hi va afegir.
A més, va parlar sobre el canvi de dorsal amb Pedro. “Li va tocar escollir l’últim amb Javi Martínez, a un davanter no li agraden aquests números i em va demanar si se’l podia canviar pel 18, i no hi va haver cap problema. Sent defensa tant men fa portar el 2, i els davanters han d’estar contents, que són els que ens han de donar els partits”, va assegurar el valencià.
Finalment, el central va fer broma pel fet de ser l’únic dels internacionals que no ha marcat aquesta temporada. “En vaig fer un en pròpia porta”, va assenyalar. “Aquí hi ha el nivell molt alt, i fan gols tots. Tant de bo pugui ser amb la selecció, però no és una obsessió per a mi”, va concloure.

TORRES S'ENTRENA AMB EL GRUP I ESTARÀ A PUNT PER AL MUNDIAL

El davanter del Liverpool Fernando Torres es troba pràcticament recuperat de la lesió al genoll que l’ha deixat fora dels terrenys de joc els darrers mesos, i sembla que no tindrà problemes per estar disponible per al Mundial.
El madrileny va exercitar-se ahir per primera vegada amb la resta dels seus companys en el que va ser el darrer entrenament abans de viatjar cap a Àustria, on la selecció de Vicente del Bosque disputarà un amistós contra l’Aràbia Saudita. Tot i això, la presència de Torres es va limitar a 45 minuts d’exercicis sobre la gespa de las Rozas, ja que, com van anunciar els metges, la seva recuperació serà gradual i s’haurà de seguir cada entrenament.
L’exjugador de l’Atlètic de Madrid va realitzar exercicis de manteniment i control de la pilota al costat dels companys i  d’internada per les bandes i remat, tot i que se’l va notar amb manca de punteria. Després, el davanter va preferir retirar-se a estirar i rebaixar la tensió del genoll amb fred.
Amb la incorporació de Fernando Torres al treball i amb els reconeixements mèdics realitzats, el seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, podrà comptar amb els 23 jugadors escollits per disputar el Mundial, un dels principals maldecaps de l’entrenador. Cesc Fàbregas i Sergio Ramos, que dimecres van quedar-se al gimnàs amb molèsties, també van treballar ahir amb normalitat.

Entrenava a un centre de tecnificació de nens del CBT (Club Bàsquet Tarragona). Va ser una ajuda mútua. El River necessitava entrenador després de la marxa per motius laborals de Joan Carles Pié i Julbe necessitava una banqueta perquè estima aquest esport. Les circumstàncies el van portar aquí i després d’una bona temporada, durant la qual l’equip va jugar la fase d’ascens a LEB or, el tècnic català s’ha vist amb un peu, més fora que dintre. Amb l’arribada de Francesc Solana al càr­rec de director general, l’exentrenador del Joventut de Badalona s’ha vist en un segon pla i fora de la pole position d’entrenador. Com ja va avançar el Diari, Julbe no és la primera opció, i així ho va reconèixer el mateix entrenador. “Dimarts em vaig reunir amb Francesc Solana, que és amb l’única persona que he parlat d’Andorra des del sopar de comiat del club. Vàrem tenir una entrevista i em va exposar la situació que hi havia. Em va dir que l’entrenador podia ser jo o un altre. Jo hauria preferit que no hi haguessin aquests dubtes cap a mi. Això sí, Solana va ser clar i directe. Els dubtes que tenen no són per la meva qualitat ni tampoc per l’economia limitada del club, sinó perquè ell pensa que si ve una oferta de categoria superior, com l’ACB, deixaré el club. Per tant, tinc la sensació que no sóc prioritari”, va reconèixer amb aquesta naturalitat Alfred Julbe, que va ser molt comprensiu amb la decisió del club. “Jo entenc la posició del River. Li vaig dir a Francesc Solana que crec en la llibertat. Jo puc pensar que sóc bo en la meva feina, però la gent també té dret a decidir amb qui estarà a gust i amb qui no. El principal és la llibertat. Si Solana considera que estarà a gust amb un altre entrenador doncs buscarà una altra persona. No he deixat empremta. En altres llocs ho he aconseguit, però aquí m’ha costat molt”, va indicar Alfred Julbe.

Lloa el fitxatge de Solana
Encara no sap ben bé el que farà. Com ja vam informar, l’agent del tècnic va preguntar al Club Bàsquet Tarragona sobre la possibilitat d’un interès per poder entrenar el club de LEB or. “És veritat”, va reconèixer Julbe, que va parlar sobre el fitxatge de Francesc Solana com a director general del club. “Molt bon fitxatge. Solana és intel·ligent i preparat per assumir aquesta tasca. Ajudarà molt el club a créixer. És com ho veig, jo no necessito fer la pilota a ningú”, va dir Julbe, que també va aprofitar per parlar de Miki Lar­raz, l’antic director esportiu de l’entitat presidida per Gorka Aixàs. “Larraz va fer una molt bona feina a l’estiu i el club n’ha d’estar molt agraït, ja que va fer fitxatges de bon nivell en un moment força complicat per la crisi econòmica. El motiu que no el renovessin no va ser perquè estaven descontents amb ell, sinó que buscaven un altre perfil per anar creixent com a estructura”, va manifestar el tècnic català, que va explicar per què no ha deixat empremta al club. “Vam canviar el tir del Néstor, vam treballar amb un Matalí jugant de 3 i també van baixar el pes de Rafa Casals. No són suficients coses, ja que la plantilla no és jove i s’acosta més als 30 que no als 20. És difícil treballar amb una plantilla així. Només vull agrair la franquesa i ara toca esperar una trucada”. Temps.

PIGRAM AGRADA I TREBALLARAN PER RENOVAR-LO

L’escorta americà ha convençut. Els seus punts i el seu lideratge a la pista l’han situat a l’òrbita d’alguns equips de categoria superior. Courtney Pigram agrada al director general del club Francesc Solana i la intenció serà treballar per renovar el màxim anotador del River Andorra aquest curs. Un altre jugador que ha rebut l’oferta de renovació és el pivot Rafa Casals. El center català i també internacional per Andorra és a prop d’acceptar l’oferta del River.

Entre els treballs en tres dimensions es podran veure peces en format reduït de les creacions gegantines que ocupen museus i espais públics d’arreu del món. Una de les més conegudes, la font Stravinsky, ubicada davant el parisenc Museu Georges Pompidou, que li ha dedicat alguna gran retrospectiva.
I entre els dibuixos que s’hi podran veure, dues sèries: Love, producte de la seva relació amb el també escultor Jean Tinguely, i Tarot Garden, formada pels dissenys de les escultures –inspirades en Gaudí– que ocupen el jardí que va construir a la ciutat italiana de Caravicchio, a prop de Florència.
La mostra vol explicar la trajectòria d’una de les artistes més originals, controvertides i anticonformistes del segle XX, que es va unir al grup del nou realisme el 1961. El seu treball ha estat sempre definit com una crida a la llibertat i un cant a la feminitat, una lluita contra els convencionalismes i un intent per plasmar realitats de la vida amb tota la seva cruesa.
La proposta que s’obre a Sant Julià coincideix en el temps amb la que se celebra al castell de Malbrouck, a prop de Metz, la primera gran exposició que se li dedica al seu país des de la retrospectiva que el 1980 va acollir el centre Georges Pompidou.

El cos femení més gran
L’interès rupturista de la creadora data de la seva joventut més primerenca: estudiant de la prestigiosa Brearley School de Nova York, va ser expulsada per pintar damunt de les estàtues clàssiques del centre. No obstant això, el moment culminant de la seva   carrera va arribar el 1964, amb la sèrie Nanas, figures femenines de formes voluptuoses i colors molt vius, entre les quals Hon (Ella, en suec): el cos de dona més gran de la història de l’art, que es va instal·lar a la Moderna Musset d’Estocolm. El públic podia entrar dins de l’escultura a través de la vagina i pujar cap als budells.
Després van arribar altres sèries cèlebres, com ara les escultures del Tarot Garden, el Jardí del Tarot, amb una marcada influència del parc Güell barceloní, on va començar a treballar el 1979. Després de visitar-lo, va voler emular l’obra. Només amb un matís: que havia de ser feta per una dona.

LA VETERANA MADY DE LA GIRAUDIÈRE OMPLE EL CAEE D'INGENUÏTAT

Corria l’any 1955 quan Mady de la Giraudière (Lavelanet, 1922) va ensopegar amb el crític Anatole Jakovski, considerat el pare del moviment naïf francès i fundador del Museu Internacional d’Art Naïf de Niça. De la seva mà va arribar a París, amb una exposició que va ser el punt de partida d’una extensíssima trajectòria artística que l’ha portat a recórrer sales dels cinc continents i a convertir-se en una de les artistes més destacades de l’art primitiu modern del segle XX.
Fins ara, no obstant la proximitat del seu lloc de naixement, no havia arribat a An-dorra. Ara debuta al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), on exhibeix una quarantena d’obres que permeten endinsar-se en la seva trajectòria. Es podrà veure fins al 12 de juny.
No s’hi havia presentat mai, tot i que els seus paisatges ingenus i coloristes reflecteixen sovint els motius d’una An-dorra que coneix des de molt petita, des dels viatges amb el seu pare a un país que, aleshores, li semblava ple d’exotisme, “un país de somni”. Ni que fos pel fet d’haver de creuar una frontera.
Els cavalls que s’hi trobaven, la qualitat del verd, la de la neu, expressava ahir la pintora, recorren les teles penjades al CAEE. Barrejats amb altres motius, seguint els impulsos de la imaginació: “Sóc egoista perquè pinto el que vull i quan em ve de gust.”

En una sessió en la qual van assistir els 350 diputats de la cambra baixa, només les abstencions dels dos representants de Coalició Canària, del d’Unió del Poble Navarrès i, sobretot, dels deu membres del grup català de CiU, va impedir que el pla fos rebutjat, amb conseqüències previsiblement fatals per al gabinet Zapatero, i greus per al conjunt de l’eurozona.
Tot i això, l’únic suport a les mesures el va donar el grup socialista, mentre que la majoria de l’oposició es va pronunciar en contra i el portaveu de CiU, Josep Anton Duran i Lleida, va ser extremadament crític amb l’executiu, del qual va demanar la dimissió i la convocatòria d’eleccions generals tan bon punt s’aprovin (si s’arriben a aprovar) els pressupostos generals per a l’any vinent. El mateix Rodríguez Zapatero reconeixia després de la votació la falta de suport que ha tingut el decret, “un text difícil com tothom pot comprendre”, i es va comprometre que el seu equip i el partit socialista continuïn treballant per aconseguir més consens.
El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, que va qualificar les mesures com “el fracàs de tota la política de l’executiu, no només de l’econòmica”. El coordinador d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, va arribar a dir que amb l’aprovació d’ahir “comença el camí irreversible cap a una vaga general”.

Reforma laboral
Els sindicats CCOO i UGT, de la seva banda, admetien ahir que encara està lluny l’acord amb la patronal sobre la reforma del mercat laboral, el repte més important i immediat per al govern de l’Estat veí. Els punts de discrepància són “profunds”. Tanmateix, van reiterar la voluntat de persistir en les negociacions i apurar el diàleg amb noves reunions al llarg de tot el cap de setmana, per buscar un resultat positiu abans de la fi del termini marcat per l’executiu, que és el de dilluns vinent, dia 31. El secretari d’Estat, Octavio Granado, anunciava que, si no hi ha acord, hi haurà un “bon decret”,  mentre que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, lloava l’actitud negociadora dels agents socials i hi afegia que no vol fixar una data límit per a les negociacions.

L'OCDE PREPARA SORTIDES A LA RECESSIÓ I EL G-20, LA CIMERA DE TORONTO

La reunió de ministres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) va començar ahir a París sota la presidència del cap de l’executiu italià, Silvio Berlusconi, amb l’agenda centrada en les amenaces sobre la recuperació de les economies que suposa el deute de determinats països. La reunió va començar amb la benvinguda a Xile, nou membre de ple dret, i a Israel, Estònia i Eslovènia, ja admesos i pendents de la ratificació de l’ingrés pels parlaments dels estats respectius. Paral·lelament, a Berlín es reunien el secretari de Tresor dels Estats Units, Timothy Geithner, i el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, per preparar la cimera del G-20 del mes vinent a Toronto. En una compareixença conjunta van constatar les coincidències a propòsit de les solucions per a la recuperació econòmica, com ara la necessitat d’una regulació financera aplicable mundialment, tot i que encara mantenen posicions diferents sobre la concreció d’aquestes mesures.

BancSabadell d’Andorra va manifestar ahir que Macià Alavedra mai no va tenir cap compte a l’entitat i que les possibles actuacions de Pallerola van ser fetes a títol individual, al marge de les seves activitats al banc. Per tant, l’entitat vol deixar clar la total desvinculació amb el cas per deixar neta la imatge de BancSabadell d’Andor­ra davant de les informacions respecte al lligam de Pallerola amb Alavedra.
El sumari estableix que el directiu era el correu encarregat de transportar els diners entre Andorra i Barcelona. El resident Philip McMahan Bolich era qui suposadament gestionava els comptes de l’exconseller de la Generalitat al Principat. McMahan Bolich, imputat per blanqueig en la trama, hauria estat el cervell de l’operació de repatriament de 300.000 euros que Alavedra tenia en comptes del Principat. Aquesta operació va desencadenar la detenció dels sospitosos del cas Pretòria. El repatriament es va fer en dues fases el mes de juny i el correu va ser Josep Maria Pallerola. La guàrdia civil va enregistrar els fets i va esclatar l’escàndol.

Comptes bloquejats
L’Audiència Nacional ha imputat ara a Glòria Torres Pladellorens, ja que segons el sumari actuava com a prestanoms de Macià Alavedra en comptes a Andorra. La imputació de Torres ha estat possible gràcies a les informacions que han facilitat les autoritats andorranes respecte dels moviments en els comptes vinculats a l’exconseller de la Generalitat. Els comptes de Doris Malfeito, dona d’Alavedra, (1,8 milions) i de Glòria Torres (945.000) han estat bloquejats per les autoritats del Principat. En els dos podia operar         McMahan Bolich i mostraven operacions idèntiques en compres i vendes d’accions.
Els comptes de McMahan Bolich al Principat també han estat bloquejats, igual que els del seu majordom Manuel Luis Bento Cecilio. L’advocada del resident ha protestat per la situació precària en què queda el seu client amb el bloqueig.

D'ESTATS UNITS A LES VALLS VIA SUÏSSA

Philip McMahan Bolich havia treballat en diferents bancs dels Estats Units fins que als anys setanta va exercir com a representant de Banca Catalana a Londres. Posteriorment, va treballar a l’entitat catalana a Barcelona, on va conèixer Alavedra. Després, va instal·lar-se a Suïssa on gestionava capitals i finalment va acabar residint al Principat d’Andorra.

Bàrcia va descartar pràcticament del tot, però, que els treballs actualment en curs es puguin paralitzar, perquè hi ha fortes penalitzacions. “Hi ha previstes unes indemnitzacions importantíssimes”, va reconèixer el ministre.
El titular d’Ordenament Territorial es va reunir dimarts amb representants del Segle 21 lauredià, amb tres membres de la Plataforma Rocafort i un integrant d’Apapma. I s’hauria compromès, segons va reconèixer ahir, a fer “un nou sobrevol jurídic” a la situació per avaluar una possibilitat pràcticament descartada de parar immediatament l’obra. Bàrcia va assegurar que el replantejament de la construcció del vial no es deurà ni a raonaments polítics, per no coincidir del tot amb l’herència rebuda, ni a motivacions jurídiques. I sí a qüestions econòmiques. De fet, Gerard Bàrcia va reconèixer que hi ha serioses dificultats per poder afrontar el pagament dels dos primers trams de la carretera adjudicats –les fases 3 i 4, que van de la plaça Laurèdia a la boca nord del túnel de la Tàpia, i d’aquest punt a l’enllaç del vial amb la carretera general CG1 a la zona de Grau Vell–, que s’hauria d’afrontar a final de l’any que ve i que suposa un desemborsament, en xifres rodones, de 40 milions d’euros.
El màxim responsable de la cartera d’Ordenament Territorial va explicar que l’executiu està analitzant actualment quina possibilitat hi ha de trobar qui vulgui apostar per dur a terme la construcció dels dos trams que encara no s’han licitat –que van des de l’encreuament de la carretera que porta a Fontaneda fins al carrer Isidre Valls, i d’aquest carrer a la plaça Laurèdia– tot abonant els 84 milions d’euros del total del vial i, a canvi, fer-se càrrec de la concessió del conjunt de la variant i cobrar a 40 anys. És a dir, aplicant, com ja havia previst el Govern liberal, la fórmula dels peatges a l’ombra. “Sembla d’una dificultat important trobar aquesta empresa”, va admetre Gerard Bàrcia, una vegada les regles econòmiques del joc han canviat enormement els darrers anys i és prou complex obtenir finançament de garanties. Si no es troba aquesta sortida, “hauríem de refer el plantejament”, va explicar el polític canillenc, que va afirmar que el més normal seria finalitzar els dos trams ara embastats i abandonar el projecte, almenys momentàniament, fins “que no es trobés el finançament”. El que és clar, segons Bàrcia, és que dues fases més sense el suport econòmic necessari –el mètode alemany ja no serveix– “no es poden assumir” per la situació de la caixa de cabals estatal.

SEGLE 21 ÉS PARTIDARI QUE LES OBRES ES PARIN DE MANERA IMMEDIATA

Representants de Segle 21, de la Plataforma Rocafort i d’Apapma es van reunir dimarts amb el ministre d’Ordenament Territorial. La trobada l’havien sol·licitat els tres col·lectius esmentats que, conjuntament amb integrants del comitè parroquial del PS a Sant Julià, havien anat reunint-se amb l’anterior responsable ministerial, Vicenç Alay, per avaluar possibles modificacions en el projecte. Un dels dos consellers de l’oposició al comú lauredià i component de Segle 21, Joan Vidal, va explicar ahir que la reunió s’havia sol·licitat després de veure com Gerard Bàrcia manifestava que era impossible introduir canvis en la variant, i “això va provocar una mica de  malestar perquè les converses havien anat en un altre sentit”. Després d’escoltar les explicacions de l’actual titular del ministeri, i de saber que Ordenament està analitzant si és viable o no tirar endavant la licitació dels dos trams que encara falten per adjudicar, els representants de Segle 21 van sol·licitar al ministre que si més endavant es parava el vial no s’esperés més i s’aturés d’immediat.

La jutgessa, entre d’altres, l’hauria processat per un delicte major de contraban. I hauria donat especial transcendència, en el moment de prendre la seva decisió, no només al dossier elaborat per la policia –amb qui els duaners van acabar delegant el cas vista la gravetat dels fets i la quantia del material decomissat–, sinó, sobretot, a la declaració que el detingut va oferir davant els agents de l’ordre. L’home, segons fonts properes a la investigació, hauria reconegut que estava al corrent del que havia de fer i d’allò que hi havia a l’interior del vehicle. I que se li havia ofert una paga de 1.500 euros per conduir el tràiler, que era de lloguer. Davant la batlle, el detingut, ja amb assistència lletrada, hauria modificat substancialment el contingut de la seva declaració. I?hauria negat que sabés que hi havia al camió. Ni en una ocasió ni en l’altra, això sí, el detingut no va delatar per qui treballava. Qui li hauria encarregat la feina. Aquesta és una pràctica entre els integrants de les xarxes de contraban.
El tràiler que conduïa l’ara empresonat traslladava, suposadament amagades entre caixes d’aigua, més de 300 caixes de tabac de contraban –en concret 158.700 paquets valorats en 252.767 euros– de sis marques diferents, tant de tabac ros com de tabac negre. Els duaners, en un suposat control rutinari, van trobar el material dimarts pels volts de les 8 de la tarda. I de seguida van posar tot l’operatiu que va derivar en el decomís del tabac, la immobilització del vehicle i la detenció del conductor. Es tractava de la major operació contra el contraban de tabac feta pels duaners, que triplicava en volum la duta a terme a final del mes de gener, que era la més important fins llavors.
El detingut, davant la policia, hauria explicat que se li havia encomanat la tasca de conduir el vehicle de lloguer –i que s’hauria arrendat a nom d’una empresa vinculada a la seva pròpia dona–. I que segons l’acordat amb unes persones de les quals no va revelar cap mena d’identitat, va deixar el tràiler en un lloc determinat perquè fos carregat de­gudament amb el tabac i els elements ficticis que havien de servir per ocultar-lo. Tot plegat li hauria de suposar un benefici de 1.500 euros. Seguint allò pactat, hauria emprès el viatge rumb, inicialment, a Espanya. En la seva declaració davant la Batllia, suposadament, l’home hauria explicat sentir-se víctima d’un engany i va assegurar que en cap cas era conscient que estava immers en una operació delictiva. La batlle, però, no va dubtar a l’hora d’enviar-lo a la presó.

EL DIFERENCIAL TORNARÀ A SITUAR-SE ENTRE EL 35% I EL 40%

El diferencial del preu del tabac entre Andorra i Espanya tornarà a situar-se “entre el 35% i el 40%” a partir de demà. Així ho va apuntar el ministre Pere López, que va recordar que és quan entra en vigor la modificació de la Llei d’impostos especials. En aquest sentit, el titular de Finances va recordar que un dels motius dels canvis apuntava justament a recuperar una diferència que s’havia fet més gran a conseqüència dels dos increments impositius aprovats a Madrid l’any passat.
“Un diferencial excessiu fa créixer exponencialment les operacions de contraban i Andorra està obligada per l’acord duaner a tenir un llindar acceptable”, va comentar un López que també es va felicitar per l’important decomís de tabac fet aquesta setmana a les ins­tal·la­cions de la Farga de Moles. “És una bona notícia que no totes les intervencions siguin fetes pels cossos espanyols. La duana fa la seva feina i la fa de forma positiva”, va explicar el ministre de Finances, que va indicar que amb l’increment d’impostos sobre el tabac s’aconseguirà que “les operacions de contraban siguin menys atractives”. Tot i això, López va assegurar que des del Govern “no hi ha una especial preocupació”.

El Grup Hèracles, que agrupa Treballs Públics Armengol, Cevalls i Treballs Públics Montané, es va donar a conèixer ahir a través d’un acte que va tenir lloc en un hotel de la capital.  En aquesta festa hi van assistir els més de quatre-cents treballadors amb què compta el grup.

La comissió legislativa de Finances i Pressupost, en l’anàlisi del projecte de llei de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, ha acceptat les esmenes encaminades a suprimir el principi de gradualitat en l’obertura del sector i l’existència d’autoritzacions provisionals o prèvies, segons es desprèn de l’informe de la mateixa comissió, publicat ahir en el Butlletí del Consell General.

Andorra va rebre 757.054 visitants al mes d’abril, cosa que representa un augment del 2,4% respecte al mateix període de l’any passat. El nombre de turistes va ser de 177.357, que es tradueix en un increment del 4,2%, mentre que el nombre d’excursionistes va arribar a 579.697, un augment de l’1,9%. Així ho va fer públic ahir el departament d’Estadística.

La policia va informar ahir del balanç del tercer període de la campanya d’alcoholèmia, que ha acabat amb un balanç de 423 controls, dels quals 419 han donat un resultat negatiu i 4, positiu.

L’estadi Laugardalsvöllur de Reykjavík (Islàndia) viurà demà el debut de Koldo Álvarez com a seleccionador. Però no només es produirà aquesta estrena, ja que fins a cinc jugadors tenen la possibilitat de posar-se per primera vegada la samarreta del combinat nacional.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dijous un crèdit extraordinari per finançar l'obra, que també inclou l'ampliació de l'edifici administratiu del Prat del Rull. El ministre, tenint en compte el tràmit parlamentari, preveu que l'obra es pugui licitar entre l'octubre i el novembre i que pugui estar adjudicada a finals d'any o a principis del 2011. En canvi, ha lamentat que si el pressupost del 2010 s'hagués pogut aprovar, actualment s'estaria a punt d'adjudicar.

Els 32,3 milions d'euros es reparteixen de la següent manera: 368.465 euros per dur a terme la licitació del projecte aquest 2010, 4,8 milions d'euros per al 2011, 7,3 milions d'euros per al 2012, 10,6 el 2013 i 9,1 el 2014. El ministre considera que aquest crèdit extraordinari serà votat favorablement al Consell General perquè entén que tothom comparteix la necessitat de dotar als treballadors de la justícia d'un espai més adequat i que garanteixi unes millors condicions de treball que les actuals. També ha posat de manifest que és una obra que té més incidència en exercicis futurs que no pas en l'actual, i que després del canvi d'ubicació, el Govern ha pogut reduir l'import de la seva construcció.

El crèdit extraordinari per finançar la seu de la justícia forma part d'un conjunt de crèdits i suplements de crèdit aprovats aquest dijous que asscendeixen a 36,9 milions d'euros. Entre els diversos imports, destaquen els 2,2 milions d'euros destinats a inversions de la Secretaria d'Estat de la Reforma de l'Administració. La meitat de l'import es preveu per aquest exercici i l'altra per a l'exercici 2011. També s'inclouen crèdits per finançar diverses despeses d'alguns museus i per la millora del patrimoni cultural, despeses de funcionament del Servei de Policia, el finançament de la construcció d'una comunicació entre la plaça del Poble i la seu del Consell General, i inversions per RTVASA.
Pere López ha indicat que es tracta del darrer paquet de projectes de llei de crèdits extraordinaris i de suplement de crèdit que el Govern té previst aprovar com a conseqüència de la no aprovació del pressupost.

Comisos de tabac

D'altra banda, i després el comís més important de tabac per part d'Andorra, López ha comentat que pel Govern és una "bona notícia" que siguin els agents de la duana andorrana els qui intervinguin en operacions contra el contraban i no pas les autoritats espanyoles. López ha explicat que el Consell de Ministres ha acordat la publicació del decret d'aprovació de modificació del reglament d'impostos especials, que farà efectiva la reducció del diferencial del preu del tabac amb els veïns, cosa que contribuirà també a fer "menys atractives" les operacions de contraban. El ministre ha afirmat que Andorra "està obligada a mantenir dins uns llindars els diferencials de preus" amb els veïns, al voltant del 35% i el 40%. L'aprovació d'aquesta modificació es traduirà, a partir de la setmana vinent, segons els càlculs del Govern, en un augment dels preus del tabac, que "entenem que no perjudicarà les importacions" d'aquest producte.

Pere López ha destacat dues de les modificacions que aporta el reglament. La primera és que s'introdueix la figura de l'adquirent en les operacions de compra de tabac a l'interior del país, vinculat a la creació d'impostos. La segona modificació destacada pel ministre és "l'extensió de l'ús del carburant colorat per a usos industrials". López ha recordat que aquesta mesura tindrà "un impacte important" en els sectors empresarials que utilitzen el gasoil, ja que implicarà una davallada de la despesa al gaudir d'una càrrega impositiva més baixa. El Consell de Ministres també ha aprovat el decret de modificació de la nomenclatura general de productes, per tal de poder fer efectiu l'augment de les taxes sobre la importació de sucre en sacs de més de 50 quilograms.

L'informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost posa de manifest l'acceptació d'aquests canvis i explica que no ha estat caceptada l'esmena dels reformistes que demanava que sigui el Govern i no l'INAF el que tingui la potestat d'autoritzar o denegar una sol·licitud, previ informe d'aquest organisme. Aquest serà un dels temes que centraran el debat el pròxim 3 de juny, quan amb tota probabilitat s'aprovarà la llei. Amb la supressió del principi de gradualitat, s'eliminen les quotes que fixaven que durant el primer any només es podien atorgar un màxim de dues autoritzacions per a la creació d'entitats bancàries. Segons el grup parlamentari reformista, aquesta gradualitat només generava "incertesa i inseguretat jurídica".

Pel que fa al règim d'autorització provisional o prèvies, la comissió ha acordat substituir-lo per un procés de sol·licitud en dues fases, que en total, fixen un termini màxim de divuit mesos perquè l'INAF instrueixi l'expedient i emeti la corresponent resolució. També s'ha acceptat incloure una taxa d'autorització de 30.000 euros que han de satisfer els sol·licitants d'una autorització, i en canvi, si una entitat no inicia la seva activitat, es cancel·larà el dipòsit inicial i serà retornat al sol·licitant en lloc d'ingressar-lo al Govern en concepte de sanció tal com preveia el text original. Una altra modificació del text és la creació d'una disposició addicional que regula que les inversions estrangeres relatives a entitats operatives del sistema financer poden assolir el 100% del seu capital social o dels seus drets de vot.

El conseller reformista Amadeu Rossell ha lamentat que no s'hagi acceptat que sigui el Govern el que tingui la potestat final per atorgar o denegar autoritzacions. En aquest sentit, no entén com sí que és així en les altres dues lleis financeres aprovades recentment, i considera que és tal com es fa a nivell europeu, ja que es pot comparar a l'obertura d'un comerç o d'una societat.