El futbolista canari que juga d’extrem a l’FC Barcelona i que és membre de la selecció espanyola guanyadora de la Copa del Món a Sud-àfrica, Pedro Rodríguez, va respondre a les preguntes dels joves que han participat en el Campus Nike 2010.
Pedrito o Pedro?
Qualsevol, no tinc cap problema ni mania pel nom.
Quan el Barça et va dir d’anar a la Masia, com et vas sentir?
Molt content, perquè de petit aquest era el meu somni.
Quan jugaves al San Isidro i vas saber que el Barça t’estava observant, què vas sentir?
És molt emocionant sentir que un club tan gran com és el Barça t’està seguint. Tant de bo que algun de vosaltres també pugui en el futur sentir el mateix.
Què aconsellaries als joves que volen ser professionals?
Que treballin molt, que s’esforcin cada dia amb moltes ganes i il·lusió perquè es pot arribar si s’hi posa molt d’esforç i il·lusió.
Com et vas sentir jugant més temps que Villa en el partit contra Alemanya?
Content, va ser un partit molt especial, i estic molt content perquè crec em va sortir un bon matx i vam passar a la final.
Com et vas sentir quan et van dir de jugar al primer equip?
Aquesta va ser una bona notícia perquè és quan fas el salt, tot i saber que cal treballar molt dur per aconseguir minuts de joc al camp.
Si un club et fes una molt bona oferta, marxaries del Barça?
La meva intenció és quedar-me al Barça molts anys i retirar-m’hi, però és molt complicat.
Què faràs amb els 600.000 euros guanyats al Mundial?
Aquesta és una bona pregunta. Primer, pagar totes les despeses de Sud-àfrica del viatge de la família. Després, segur que faré un altre viatge amb familiars i la gent que m’envolta. Però malgrat tot, encara no ho tinc decidit.
Com vas viure la rebuda de la selecció espanyola a Madrid?
Va ser espectacular. Per a un jugador o esportista veure que fas feliç tanta gent no es pot descriure amb paraules.
Quin va ser el teu primer entrenador i equip?
Iván Rodríguez amb el San Isidro. Vaig aprendre molt amb ell, estava amb els amics i al costat de la família. Era un ambient molt bo. Vaig començar a jugar com a aleví, quan tenia 10 anys.
Vas plorar després de veure que eres campió del món?
Sí, la veritat és que al vestuari alguna llàgrima de felicitat va rodar per l’emoció intensa viscuda.
Se sent molta pressió en un partit contra Alemanya?
La veritat és que sí, durant tot el partit es viu amb molta tensió tot i que intentes relaxar-te i oblidar.
Creus que tornaràs a participar en un altre Mundial?
És molt difícil perquè el Mundial es juga cada quatre anys i cal estar en un bon moment físic en tots els àmbits, però espero que el mister pugui continuar confiant en mi, seria increïble.
Si no et tornessin a convocar per a la selecció, t’enfadaries?
No, és el tècnic qui ha de prendre aquesta decisió. Ara, intentaré estar tranquil i quan comenci la temporada donar el millor, i si em convoquen serà un plaer, però en cas contrari no passa res. És lògic pensar que qualsevol jugador vol estar a la selecció.
Amb qui vas celebrar el Mundial i què vas fer?
A Sud-àfrica amb l’equip i familiars; a Madrid, amb tothom. Va ser un fet històric que no oblidarem mai a la vida, segur.
Què et va fer més feliç, el debut amb Guardiola o la selecció?
Tots dos moments van ser molt bons, la primera il·lusió, però, era debutar al Barça.
(Entrevista realitzada per Ferran Flor (13 anys, Figueres); Cels Font (13, Roses); Enric Bouetes (12, Estavill); Javier Toste (12, Peralada); Joan Bochaca (12, la Pobla de Segur); Andrés del Pino (12, Cala Rajada); Tomeu Palmer (13, Copdepera); Edwin Garcia (13, Tenerife)