Featured

Empreses

Andorra Press

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Frontpage » Destacat

◄ Mostrant de 14761 a 14780 ►

Unanimitat perquè es presentin els comptes

| 08/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 45 | 0 comentaris |

(8 vots) |

Els tres partits van ressaltar la importància de presentar les xifres, amb vista a les reformes fiscals que es volen tirar endavant.
Així, per exemple, la vicepresidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Bibiana Rossa, va posar en relleu que “potser la xifra és baixa, però no en puc fer una lectura negativa”, ja que “en general es tracta d’una norma que s’acabarà complint amb professionalitat”, cosa que és un se-nyal “de bona gestió i de salut econòmica”. Referint-se a la polèmica que ha existit i que encara hi ha sobre les sancions que caldria aplicar a les empreses que han eludit aquesta obligació, Rossa va afirmar que “la voluntat no era sancionar, perquè tothom pogués preparar els balanços amb comoditat i tranquil·litat.
No obstant això, la vicepresidenta del grup del PS també va remarcar que “hi haurà conseqüències”, en referència amb les advertències que ha estat fent el Govern constantment. Segons el ministre Pere López la manca de comptes del 2009 impedirà inscriure cap altra documentació al registre de societats. No obstant això, Rossa va emfatitzar que “encara hi ha moltes empreses que no han acabat l’exercici, ja que aquest no coincideix amb l’any natural”, i que per tant, al final de l’any hi haurà molts més comptes al ministeri de Finances.
El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va demanar públicament als negocis “que mostrin respecte a la llei”, i que per tant entreguin els comptes de l’exercici de l’any passat “encara que sigui fora de termini”. Així, també va explicar que “l’esperit del legislador quan no va posar sancions era oferir més comoditat per una novetat, i no una porta perquè tothom se saltés la llei”. A més, va declarar que “tot en aquest país es deixa per al final”, i ara “hem d’incitar tothom a complir la legislació”.
Finalment, el president del grup Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va assenyalar que felicitava totes les empreses que havien entregat els números “perquè els beneficiarà si finalment hi ha l’impost sobre societats”, i va encoratjar a presentar-los a tots els qui encara no ho haguessin fet. També va convidar els negocis que “es preparin els comptes amb tranquil·litat i sense cap por a les sancions”, i que considera “contràries a dret” les “amenaces de sanció del Govern pels comptes del 2009”. Finalment, va lamentar que l’executiu “transformi el tema en un pols polític”.

Petit ramat

| 08/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 45 | 0 comentaris |

(5 vots) |

Com quedà en les mans de Déu la fe d’Abraham que, com ens ha dit Sant Pau, “sortí del seu país sense saber on aniria i residí al país que Déu li havia promès com si fos un foraster, hereu solament d’una promesa”. Una fe sempre errant i sempre amenaçada.
Jesús els demana que “vetllin i que vigilin”. A la Bíblia, vetllar i vigilar no té un sentit de temor, sinó un sentit d’espera i enyorança, com prega el Salm: “Espera Israel en el Senyor, més que els sentinelles esperen el matí.” Els deixebles, com els sentinelles, han de viure sense deixar-se vèncer per la indiferència i el cansament. La indiferència i el cansament han estat sempre les grans temptacions. El costum i la rutina tenen una força increïble de desgast i destrucció que fàcilment s’acomoden a l’abstracció morta i al formalisme.
Mantenir una fe il·lusionada i desperta, és d’alguna manera, acceptar sentir-se com desplaçat de molts esquemes socials i sense seguretats. Perquè la fe és solament fiar-se d’una promesa. Com la fe d’Abraham.
Aquest esforç per mantenir la fidelitat, és el que Sant Lluc proposa quan parla de l’administrador “fidel i prudent” que contínuament ha de veure amb una mirada nova els temps diversos de la història per “poder repartir l’aliment quan toca”, com diu Jesús de l’administrador fidel. Sant Lluc ha utilitzat aquesta imatge de l’administrador fidel per dirigir-se especialment als responsables de la comunitat. Si compleixen la missió que els ha estat encomanada, seran feliços. I serà el mateix amo –com diu l’evangeli– qui els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los un a un”. D’un a un, és a dir, reconeixent en cadascú d’ells les seves pròpies singularitats personals i la mesura del seu cor.

Deixeu-me somiar, si us plau!

| 08/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 61 | 0 comentaris |

(14 vots) |

El campanar que més ho recorda, contemplat des de fons de la Vall d’Andorra, és el de l’Engolasters. La seva alçada en un cos tan petit, és un dit que em convida a esguardar el cel. M’ho recordo quan polítics i eclesiàstics ens fan nedar dins l’obscurantisme. Amb les seves veritats absolutes i amb un tarannà segons el qual només ells ho fan bé, ens ofeguen la nostra reflexió i estenallen el nostre sentit crític. De reüll miro els joves monitors. Neden dins les aigües de la ignorància i de la superinformació. El seu oratori és Internet. En el fons, però, tots ens trobem agermanats pel mateix camí, el que s’obre pas entre el saber i la fe que a AINA glossen amb el cant: “He somiat / que això hauria estat veritat, / si tots units així ho haguéssim decidit, / però una flor no fa estiu ni una brasa caliu / si tots fent-nos costat podem fer-ho realitat.” He somiat ha estat el cant a l’hora de donar-nos la pau a les misses de colònies, estiu 2010.
Estiro el fil dels somnis dels nois i noies dels campaments Caina i Tamarros i dels monitors d’AINA.
1. He somiat un país en el qual les persones es valoren pel que són, més que no pas per allò que tenen o aparenten tenir.
2. He somiat un poble on la gent s’alegra dels èxits, encerts i triomfs dels veïns i coneguts, alhora que són discrets i procuren no airejar els defectes, els vicis i intimitats.
3. He somiat un món on la primera pàgina dels diaris i de la televisió es reserva sempre per a una bona notícia.
4. He somiat una comunitat en la qual no s’empra mai l’expressió “això és problema teu”.
5. He somiat una societat en la qual les mares i els pares es prenen responsablement l’educació dels seus fills sense regatejar-hi esforços però sense fer-los el camí massa fàcil i planer.
6. He somiat unes colònies i uns campaments en els quals les monitores i monitors no tenen la necessitat d’incorporar blasfèmies ni paraules malsonants en el seu parlar quotidià.
7. He somiat unes festes de joventut en les quals els joves il·lusionats decideixen passar de la droga i de la superdroga de la societat de consum i que l’única diversió deixa de ser la discoteca a canvi de descobrir horitzons i ideals pels quals val la pena lluitar , sofrir i fins i tot morir.
8. He somiat unes empreses en crisi en les quals els patrons renuncien a guanys elevats a canvi de mantenir els llocs de treballs, i fins i tot, en creen de nous.
9. He somiat una Església que viu al peu de la lletra l’Evangeli de Jesús i dóna la mà solidàriament a les famílies en situació desesperada, i no sols reunions i dossiers.
10. He somiat un país on els creients es donen a conèixer pel seu comportament, ple d’estimació al llarg de la setmana.
11. He somiat unes autoritats que es mostren agraïdes amb les monitores i els monitors que lliurement i d’una forma desinteressada i altruista han treballat durant les vacances per al creixement humà i cristià de la mainada
12. He somiat que aquest podia ser el meu país, el meu poble, la meva comunitat, la meva Església i la nostra AINA, si tots ho volguéssim. Els monitors d’AINA amb els fils d’or dels meus somnis teixeixen un bonic tapís per embellir la casa. En faig una gavella.
Somio ser una persona que uneix voluntats per bastir una societat millor. Somio una societat on la gent esdevé sàvia perquè aprèn dels seus errors. Somio una societat nacionalista que respecta els orígens dels altres. Somio un món sense desigualtats entre les persones, entre les societats perquè ens estimem de veritat. Somio un món on els béns econòmics estan al servei de la persona, i no la persona al servei del diner. Somio que trobo la felicitat a cada pas que faig. Somio tornar a veure el somriure de la meva mare. Somio un món de felicitat, d’alegria, d’educació que es diu AINA. Poso la gavernera de somnis a la falda de la meva Confident que ens canta: “He somiat. El Senyor ha fet en mi meravelles. Omple de béns els pobres. (...)”

Sant Pere canta

| 08/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 65 | 0 comentaris |

(18 vots) |

Perquè sí, serem iguals però no ho som. Seran iguals la bella damisel·la presumida i el descordat més lleig del rodal; però no ho són. Mentrestant, tot fent temps fins que s’acabi el temps, ens podem entretenir amb dites de la filosofia popular, que en aquests cas jo diria que estan al servei del poderós, del ric, del que pot sopar dos cops. Si l’enveja, l’odi, el desig de justícia, l’ànim de revolta... tot plegat es pot difuminar en una frase encertada, els rics poden dormir més tranquils.
El mossèn recull algunes de les frases que hem heretat de segles de diferències socials. Sumades ens donaran un panorama força nítid del pensament popular sobre el diner, però no ens ajuden a explicar les causes de tantes diferències, sovint dramàtiques, ni a justificar-les. A més, n’oblida alguna que seria de bon estudiar en el cas de l’autor del text que comento. L’hem dit i sentit infinitat de vegades: pagant, Sant Pere canta. És una forma de traduir en paraules el sentiment de les classes humils convençudes que l’església dels pobres va anar canviant cap a actituds servicials en favor dels més poderosos, dels més rics.
De què es queixaven els seguidors de Sant Francesc d’Assís?, què denunciava Luter? Sempre el mateix: no es poden servir dos senyors. I el diner és un senyor molt exigent que ho enverina tot. Sembla trist, però és la realitat més aclaparadora, des de molt abans de qualsevol predicador de pobreses. Pagant, Sant Pere canta. I canta la cançó que demana el pagador.
No cal pas caure en demagògies i pensar que les riqueses del Vaticà haurien de resoldre tots els problemes de misèria del món. Però cal reconèixer que l’or acumulat no és pas un bon exemple per predicar la pobresa. Potser l’església hauria de començar a cantar de franc.

Les colles geganteres destaquen la varietat de figures festives que s'han reunit per la Festa Major

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 51 | 0 comentaris |

(10 vots) |

Els convidats a la Festa Major d'Andorra la Vella estaven aquest dissabte molt contents i impressionats de la gran varietat de gegants i bestiari que s'ha reunit per celebrar el 25è aniversari dels gegants de la capital. La responsable de la mulassa de Valls, la més gran de Catalunya, ha explicat que les trobades de gegants són habituals, com també ho són les de bestiari popular; en canvi, no és tant freqüent el tipus de trobada que s'ha fet a Andorra la Vella, combinant tot tipus de figures.Unes de les figures que centraven l'atenció al Centre de Congressos aquest dissabte eren la dotzena de figures del Carnaval de Solsona, els anomenats Gegants Bojos. Segons els seus responsables, aquestes figures representen 'la burla' dels gegants 'més seriosos' que surten per la Festa Major de Solsona, i la seva peculiaritat és que tenen braços o cames mòbils, de manera que es fan espai ells mateixos quan ballen.El cap de colla dels Gegants del Pi de Barcelona, Xavier López, ha explicat a l'ANA que es tracta d'uns gegants molt apreciats per la gent i molt populars, sobretot per donar nom a la famosa cançó. La primera referència d'aquests gegants, que pertanyen a la basílica de Santa Maria del Pi, és de fa uns 400 anys. L'anècdota de la jornada l'ha protagonitzat precisament aquesta colla en passar aquest dissabte al matí per la frontera. Segons ha explicat López, s'han pensat que no s'havien de parar a la duana andorrana, i 'ens han empaitat amb les sirenes'. Per sort, portaven tots els papers en regla i han pogut arribar a temps per participar en la ballada d'aquest dissabte al migdia a la Plaça del Poble.

El 2010 ha tingut el juliol més calorós dels últims quatre anys

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 47 | 0 comentaris |

(10 vots) |

En concret, Arcalís ha registrat una temperatura mitjana de 12,4 graus, mentre que el juliol del 2009 va ser de 12, el del 2008 d'11,1 i el del 2007 de 10,7. La temperatura màxima d'Arcalís ha estat 3 graus superior a la del juliol de l'any passat, assolint els 24 graus, i la mínima 4 graus per sobre, arribant als 3,8. El dia de més calor va ser el 8 de juliol, amb 33,6 graus a Andorra la Vella. A Andorra la Vella, l'observatori del Roc de Sant Pere ha registrat una temperatura mitjana de 20,8 graus, una dècima per sobre de l'assolida el juliol del 2009, i la temperatura màxima va ser un grau més elevada, assolint els 33,6. Pel que fa a Grau Roig, la temperatura mitjana ha estat de 13,7 graus, la mateixa que l'any passat, tot i que la màxima ha arribat als 25 graus, 1,4 graus per sobre i la mínima ha estat de 4,1 graus, gairebé 3 graus superior a la del juliol del 2009. Pel que fa a les precipitacions, els observatoris de muntanya han registrat el juliol més plujós dels últims quatre anys, mentre que al fons de vall la pluja ha estat superior a l'any passat però inferior a la del 2008. Concretament, a Arcalís es van assolir els 77,2 litres per metre quadrat, a Grau Roig 59,8 i a Andorra la Vella 57,2.

La cercavila dóna el tret de sortida de la Trobada de Buners que preveu reunir unes 2.000 persones

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 78 | 0 comentaris |

(16 vots) |

La cercavila, que ha recorregut els principals carrers del poble, ha comptat amb formacions de França, de Bèlgia, Catalunya i Andorra. La gran absència ha estat l'hongarès Jozsef Kozak, que per motius personals ha suspès la seva actuació. En el seu lloc han participat els catalans Ministrers del Sabre. El conseller de Turisme d'Ordino, Bartumeu Gabriel, ha explicat que enguany la trobada tenia com a novetat un artista d'Hongria, país que no havia participat mai al certamen. Malauradament, Jozsef Kozak ha suspès la seva actuació, però s'ha pogut buscar ràpidament un substitut: els Ministrers del Sabre procedents de Catalunya. Després de la cercavila, l'asturià Alberto Varillas ha fet el concert inaugural a la plaça Major d'Ordino. Gabriel ha indicat que l'atractiu principal de la Trobada de Buners d'Ordino és la diversitat de formats que s'ofereixen, ja que els amants de les gaites poden fer el seguiment dels concerts a l'aire lliure durant el dia, o assistir a un format més festiu com és el concert que se celebrarà aquest dissabte a la nit a l'Ordino Studios i que sempre és l'acte que té més èxit de l'esdeveniment. Enguany la Taberna Folk, que inclou una queimada, comptarà amb els belgues Griff Trio, els gallecs Coanhadeira, i els catalans Qui hi ha. La previsió és que durant tot el cap de setmana passin per Ordino unes 2.000 persones, igualant així la xifra d'assistents de l'edició de l'any passat. Bartumeu Gabriel considera que la coincidència amb la Festa Major d'Andorra la Vella no influirà la trobada, ja que es tracta d'una oferta musical amb públics diferents, i que per tant la gent es reparteix. L'objectiu de la trobada, segons Gabriel, és poder mantenir i difondre la tradició dels sons de les gaites.
Els participants del primer acte de la trobada, la cercavila, han estat els occitans Brancaleone, els belgues Griff Trio, els catalans Qui hi ha i Ministrers del Sabre, i els andorrans Galandorum. Un dels músics de Brancaleone, formació que visita per primer cop el Principat, ha explicat que ofereixen un repertori inspirat en la música que prové de la Montagne Noire, a prop de Carcassona, i ha destacat l'encant d'Ordino i l'interès de la trobada, que els permet conèixer altres tipus de música de gaita d'arreu del món.

Últim capítol del serial Cesc

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 72 | 0 comentaris |

(15 vots) |

Per tant, Pep Guardiola es queda sense una de les seves prioritats per reforçar el vigent campió de lliga. “No puc negar que fitxar per l’FC Barcelona era atractiu i demano disculpes per no haver parlat abans del meu futur, però fins aquest moment no sabia què anava a fer”, va indicar en un comunicat el migcampista format al planter blaugrana. “Allà vaig aprendre a jugar, és la meva ciutat, on hi ha els meus amics i la meva família i on sempre he somiat jugar. No conec gaires futbolistes que no vulguin jugar a l’FC Barcelona. Sempre he somiat jugar allà”, va assegurar Cesc Fàbregas, que va reconèixer que va parlar moltes vegades amb el seu entrenador, Arsène Wenger. “He rebut dues ofertes formals del Barça que van ser refusades per l’Arsenal. He parlat moltes vegades amb Wenger, tant en persona com per telèfon, durant els últims mesos. Estaré cent per cent centrat en l’Arsenal perquè dec molt al club, a l’entrenador i als aficionats. Respecto la seva decisió i em concentraré en la nova temporada. Puc assegurar als aficionats a l’Arsenal que les negociacions han acabat”, va sentenciar el capità català dels gunners.

Alan Smith, opina
L’exjugador de l’Arsenal i tota una llegenda del club gunner va opinar sobre la continuïtat de Cesc Fàbregas. “El fitxatge de Cesc pel Barça només s’ha ajornat un any. Em recorda molt el cas de quan Alex Ferguson va persuadir Cristiano Ronaldo per quedar-se un any més al Manchester. Wenger s’ha tancat en banda, però els jugadors sempre se surten amb la seva”, va dir l’exgolejador.

L'SPORTING BRAGA ES JUGARÀ LA CHAMPIONS AMB EL SEVILLA

Eliminatòria atractiva i difícil. L’Sporting de Braga, subcampió de la lliga portuguesa, i que va eliminar sense problemes el Celtic de Glasgow a la tercera ronda de classificació, s’enfrontarà amb el Sevilla a la fase prèvia de la Lliga de Campions. El partit d’anada es disputarà a Braga el 17 o 18 d’agost i la tornada a Sevilla, el 24 o 25 d’agost. El secretari tècnic del Sevilla, Víctor Orta, ja havia assegurat abans del sorteig que no volia veure ni en pintura l’Auxerre i que preferia enfrontar-se contra el Young Boys suís o l’Sporting de Braga. I així va ser. Els altres partits apassionants seran el Werder Bremen contra el Sampdora, el Dinamo de Kíev contra l’Ajax Amsterdam i també el Young Boys contra el Tottenham i el Zenit contra l’Auxerre.
De la seva banda, el sorteig de l’Europa League va oferir un Getafe contra l’Apoel de Xipre i el Vila-real contra el Dnepr bielorús. També destaca el PSG contra el Maccabi de Tel-Aviv i el Genk contra el Porto.

Ryan Wright, primera opció

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 78 | 0 comentaris |

(15 vots) |

El segon a entrar dins dels pensaments de Solana va ser l’internacional per les illes Verge britàniques Kleon Penn. El jugador del Caciques de Humacao de Puerto Rico no donava el perfil exacte que buscava el director general. A la nova llista del club hi ha una opció preferencial i segons ha pogut saber el Diari el fitxatge preferit és el pivot internacional pel Canadà i center de la Universitat d’Oklahoma, Ryan Wright.
El jove, de només 23 anys i 2,05, va néixer a Mississauga –una ciutat situada a l’oest de Toronto, a Ontario, el Canadà–. Wright va estudiar a l’escola secundària catòlica de Loiola i en el seu últim any de secundària es va incorporar a UCLA, on va fer una mitjana de 21 punts, 10 rebots, tres assistències i tres taps, el primer any. És un pivot gran i fort que agafa rebots amb molta facilitat i en atac sempre pensa en l’esmaixada per finalitzar la jugada. “Com sempre penso, jo vull jugar a l’NBA. Vull fer això i faré el que faci falta per arribar-hi”, va indicar Ryan Wright en una entrevista publicada a Youtube.
El jugador que interessa i molt a Francesc Solana és un pivot molt disciplinat i fa poc els grans aficionats al bàsquet el van poder veure en el partit amistós que va disputar l’ÑBA –la selecció espanyola i vigent campiona de la Copa del Món– que es va jugar a les Canàries i on va guanyar Espanya sense cap tipus de problemes. Wright va anotar 4 punts, 9 rebots i un tap en 24 minuts de joc. El millor partit el va fer un dia abans contra Costa d’Ivori (victòria per 92 a 95) amb 10 punts i 7 rebots. “Pot gestionar molt bé el joc i fer també les petites coses. És un bon defensor i un gran bloquejador. Wright pot triomfar en el que fa i només el cel és el límit per a ell”, va assegurar el seu entrenador a Oklahoma, Jeff Capel.
Abans d’arribar a Oklahoma, Wright va fer una temporada molt discreta a UCLA amb 1,3 punts i 0,9 rebots en 5,4 minuts de joc. “Ryan Wright és un jugador excepcional i som conscients que ha fet dues bones temporades, sobretot la primera. Va millorar molt i serà un bon jugador de bàsquet”, va dir el seu entrenador a UCLA, Ben Howard. El curs passat a Oklahoma va anotar 73 punts i va capturar 129 rebots en 30 partits jugats.
La intenció del River Andorra seria tancar aquest últim fitxatge durant la setmana vinent ja que la pretemporada està prevista que comenci el 23 o 24 d’agost. El club estudia disputar amistosos contra el Navàs, el Girona i té un tancat, el 12 de setembre contra el Bilbao Basket de la lliga ACB.

EL FEVE OVIEDO, ACABAT D'ASCENDIR, EL PRIMER RIVAL

Semblava que no arribaria mai, però ja hi ha calendari de l’Adecco LEB plata. La comissió delegada de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) va ratificar la inscripció del CB?Guadalajara i també de l’ADT?Tarragona i d’aquesta manera va poder crear el calendari de competició. Com ja se sabia serà una competició de 15 clubs i tornarà a la composició original d’un sol grup.
El River Andorra obrirà el teló de la LEB plata al poliesportiu d’Andorra amb la visita d’un acabat d’ascendir, el FEVE?Ovie-do. El club asturià dirigit per Alfredo Riera va ser una de les sensacions agradables de la lliga EBA?el curs passat amb el base nord-americà Tony Tate i el seu compatriota, pivot, Johnny Mathis. El primer continuarà amb els asturians i el segon no va renovar el seu contracte igual que Javi Candás. L’expivot americà de l’Adepal Alcázar va ser decisiu en els partits de play-off d’ascens contra el Vic amb 23 punts i 9 rebots. “És un rival novell a la categoria i la temporada passada tenia un equip de luxe amb dos americans importants a lliga EBA”, va assegurar el director general del club, Francesc Solana, que també va opinar del segon rival del River, és a dir, la primera visita del club andorrà de la temporada a la pista d’un altre novell, el LAN Mobel ISB que dirigeix Jon Txakartegi. L’equip basc va fitxar recentment el combo guard (base i escorta) Borja Martínez que jugava a LEB or amb el Palència. La renovació més important va ser la del pivot format a l’FC?Barcelona, Josean Cavada. “El curs passat tenien molt de talent i compten amb jugadors joves amb moltes ganes d’aprendre i fer-se un lloc al món professional del bàsquet”, va dir Solana.

La recuperació de la memòria històrica centra un camp de treball a l’Alt Urgell

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 89 | 0 comentaris |

(10 vots) |

Concretament, els alumnes participen en la neteja i reparació de camins rurals que surten des de la Seu cap al Principat, al mateix temps que coneixen les tradicions, la història i la cultura del Pirineu. Per a això visiten gent gran de la comarca i participen en reunions amb historiadors de la zona. Durant les dues setmanes que dura el camp de treball, els joves també realitzen activitats lúdiques, i estan allotjats al centre cívic L’Escorxador de la Seu.
El camp compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Joventut, l’ajuntament de la Seu, el Consell Comarcal i l’Oficina Jove Alt Urgell.

Els Estats Units assisteixen per primer cop als actes per Hiroshima

| 07/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 83 | 0 comentaris |

(5 vots) |

A més de l’ambaixador dels Estats Units al Japó, John Ross, a l’aniversari hi van assistir també per primera vegada representants del Regne Unit i França –aliats durant la II Guerra Mundial i avui potències nuclears– i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, amb diplomàtics d’altres 70 països.
A les 8.15 hora local, la mateixa en què l’avió nord-americà va llançar la bomba el 1945, un intens silenci es va fer entre les 55.000 persones que es van reunir al Parc de la Pau d’Hiroshima. El parc ocupa l’esplanada deixada per la detonació de la bomba d’urani Little Boy que va arrasar Hiroshima, una ciutat que comptava aleshores amb uns 350.000 habitants, segons càlculs actuals.
Prop de 80.000 persones van perdre la vida a l’instant i cap a finals del 1945 els morts arribaven a uns 140.000, tot i que van ser moltes més les víctimes per les radiacions posteriors. Tres dies després, els Estats Units llançaven la segona bomba sobre Nagasaki, que va causar 74.000 morts i va portar el Japó a la rendició i va posar fi a la II Guerra Mundial.

Paraigua nuclear
Durant la cerimònia, l’alcalde d’Hiroshima, Tadatoshi Akiba, va reclamar que el Japó abandoni el “paraigua nuclear” dels Estats Units, que després de la guerra es va convertir en el seu principal aliat de seguretat. Davant d’un públic que incloïa el primer ministre nipó, Naoto Kan, Akiba va rendir homenatge als morts i als hibakusha –supervivents.
La demanda de l’alcalde va tenir resposta del primer ministre, que després de la ceremònia va afirmar que la protecció nuclear nord-americana “continua sent necessària” per al Japó, tot i que va assegurar que el país té la responsabilitat moral de liderar la lluita contra les armes atòmiques.
Tant Kan com Akiba van agrair la presència oficial dels Estats Units, el Regne Unit i França, potències nuclears que mai abans havien enviat representants a l’aniversari del bombardeig.
L’ambaixador nord-americà va assistir “per expressar respecte per les víctimes de la II Guerra Mundial”, segons un comunicat de la legació diplomàtica a Tòquio, que va destacar que els Estats Units i el Japó “comparteixen l’objectiu d’avançar en la visió del president Obama d’aconseguir un món sense armes nuclears”.
També va reiterar el seu compromís amb l’abolició de les armes atòmiques el secretari general de l’ONU, que va mostrar la seva esperança de poder celebrar el 2020 l’existència d’un món sense amenaces atòmiques.
Ban, que abans d’ahir va ser a Nagasaki, va proposar fixar el 2012 com l’any d’entrada en vigor del Tractat per la Prohibició de Proves Nuclears (CTBT), subscrit el 1996 però que segueix a l’espera de la ratificació de 44 països, entre ells els Estats Units i la Xina.
A més, es va mostrar partidari de convocar reunions periòdiques del Consell de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar “la situació de les nostres promeses i compromisos” pel que fa referència a les armes nuclears.

"AMB LES MATEIXES CONDICIONS, HO TORNARIA A FER"

L’únic militar que actualment encara està viu que va participar en el llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima a bord de l’avió de combate B-29 Enola Gay, Theodore van Kirk, va assegurar ahir que ho “tornaria a fer” si les circumstàncies actuals fossin les mateixes que hi havia en aquells moments. “Amb les mateixes condicions que teníem durant la Segona Guerra Mundial, i concretament les que vivíem aquell 6 d’agost del 1945, definitivament, ho tornaria a fer”, va reiterar Van Kirk en unes declaracions efectuades en el transcurs d’una entrevista emesa ahir a Catalunya Ràdio. “Era la manera més humana d’acabar la guerra”, va afegir el militar entrevistat amb motiu del 65è aniversari de l’atac.
Des de l’altre bàndol van aprofitar la commemoració d’ahir per dir-hi la seva. Així, dos supervivents de la massacre van recordar l’horror que van haver de viure aquell tràgic dia, quan encara només eren uns infants. “A un quart de nou vaig poder veure una gran llum en aquest costat del cel, i deu segons més tard vaig sentir un gran soroll. Es van trencar les finestres i van resultar ferits els professors que estaven al costat”, va explicar Minoru Yoshikama.