En la categoria d'allotjaments turístics, el guanyador ha estat el Grup Calbó, en la de vivendes unifamiliars, el Xalet Calbó s'ha endut el primer premi, Chantal Vantieghen ha guanyat el primer premi en la categoria de balcons i finestrals, mentre que el restaurant Abarset ha guanyat en la categoria de restaurants i comerços. En total s'han repartit 2.400 euros en metàl·lic, entre els tres premis de cada categoria, a més d'una planta per als particulars i una placa per als establiments.

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Turisme, Daniel Areny, s'ha mostrat satisfet per la participació que ha tingut el concurs, que ha estat una mica superior a l'any passat. A més, ha destacat la implicació que té la gent a l'hora d'embellir la parròquia, i l'esforç que també es fa des del comú. El jurat del concurs ha estat format per dos consellers, dos tècnics, i un representant dels padrins de la parròquia. La valoració s'ha fet tenint en compte criteris estètics, la combinació de volums i colors, l'elecció de les espècies i la varietat floral. El lliurament de premis ha anat a càrrec de les autoritats comunals, així com del ministre d'Ordenament Territorial, Gerard Barcia.

El lliurament de premis, que s'ha fet coincidir amb la Diada de Sant Roc, ha tingut lloc a l'edifici Perecaus i ha anat seguit d'un aperitiu i d'una ballada de sardanes amb la cobla Riella. El programa d'actes d'aquesta festivitat finalitzarà amb un concert d'havaneres amb el grup Peix Fregit.

El director i el director tècnic de la Vuelta a España, Javier Guillén i Abraham Olano, han recolzat aquest dilluns les rutes ciclistes que s’ha senyalitzat a tot el país. Es tracta de divuit itineraris que els aficionats a la bicicleta podran seguir gràcies a la instal·lació de senyals informatius al llarg del recorregut.

Durant el primer trimestre de l'any ja es va fer internament una reducció en inversions i despeses de funcionament d'1,5 milions d'euros, i al juny les diferents comissions van aconseguir rebaixar uns 400.000 euros més. El cònsol major, Enric Casadevall vol que la reducció sigui aprovada en Consell de comú perquè després es puguin fer les comparacions sobre un pressupost aprovat. Els motius d'aquesta contenció venen donats pels resultats que va donar el tancament de comptes del primer trimestre de l'any, on es constatava que no s'estava arribant als ingressos inicialment previstos. De fet, durant els primers tres mesos de l'any es va ingressar només un 16,5% del total, és a dir, 2,3 milions d'euros del total de 14,2 previstos durant tot l'exercici.

Casadevall ha explicat que la primera reducció es va fer perquè el pressupost que el Govern va presentar per al 2010 preveia una xifra de transferències inferior a la del 2009. Tot i que finalment no va ser aprovat i que, per tant, enguany s'ha funcionat amb la mateixa quantitat que el 2009, s'ha vist com alguns projectes urbanístics previstos a la parròquia finalment no s'han dut a terme, fet que no ha permès recaptar l'ITP corresponent. El pressupost s'ha reduït majoritàriament en l'apartat d'inversions. Casadevall ha explicat que s'ha posposat la construcció de la caseta de turisme a Meritxell, i que s'ha decidit allargar la construcció del Prat del Riu fins a quatre anys, cosa que ha permès que enguany s'hagi pogut reduir la quantitat que s'hi ha destinat.

El país asiàtic està vivint la pitjor catàstrofe de la seva història a causa dels aiguats monsònics que han deixat ja, a banda dels milions de damnificats, 1.600 morts que podrien anar augmentant. Una cinquena part del país ha quedat inundada a causa d'unes pluges que encara continuen. Les altes temperatures fan témer grans epidèmies i els efectes devastadors del còlera en poc temps i per això s'ha fet una crida mundial d'ajuda, a la que les ONG del Principat també volen respondre.

Com és habitual en aquests tipus de campanyes, s'han obert comptes a tots els bancs del país per poder fer les aportacions econòmiques i també s'ha establert, en col·laboració amb Andorra Telecom, un número solidari, el 141. Realitzar una trucada significa automàticament fer una donació de dos euros. La plataforma d'ONG d'Andorra la integren Càritas, Creu Roja, Unicef, Intermón-Oxfam, Infants del món, Mans Unides i Dames de Meritxell.

Els ciclistes de la ronda espanyola arribaran al Principat el dia 8 de setembre, en el final de l'onzena etapa, entre Vilanova i la Geltrú i Pal, de 208 quilòmetres de distància, i el dia següent sortiran de la capital fins a Lleida. La inversió que s'ha fet per a aconseguir l'arribada de la prova és d'uns 200.000, 127.000 en concepte de cànon i la resta destinada a les qüestions organitzatives i de logística. S'aprofitarà la presència de la Vuelta per promocionar les rutes ciclistes d'Andorra, enregistrant el recorregut i emetent-lo per TVE durant la transmissió de la Vuelta al pas per Andorra. Avui s'han presentat els 18 itineraris cicloturistes confeccionats, amb un total de 182 quilòmetres de recorregut, dels quals s'ha dut a terme la senyalització durant la primera quinzena de mes. El ministre de Turisme, Claude Benet, ha explicat que amb aquesta iniciativa el Govern deixa clara la voluntat de potenciar altres aspectes turístics més enllà de la neu i les compres en un projecte que ha comptat també amb la participació dels comuns. El Govern acreditarà amb un pictograma els hotels que s'adaptin a les necessitats dels cicloturistes, amb àpats específics, horaris adaptats o aparcament per a bicicletes, per exemple. El director de la Vuelta, Javier Guillén, ha explicat que Andorra és un pas ineludible de la prova ciclista, per la seva orografia i la qualitat hotelera que té, i ha recordat que durant l'arribada de la ronda s'allotgen al Principat 1.500 persones que hi estan vinculades.

Primera arribada en alt

El director tècnic de la Vuelta, Abraham Olano, ha realitzat aquesta tarda el recorregut d'Erts a Pal, la part final de l'etapa andorrana. Olano ha explicat que tot i que és una cursa en què totes les etapes compten, l'arribada a Andorra és la primera d'aquestes característiques de la ronda i que "tots els líders estaran disputant l'arribada en alt", amb molta probabilitat sense que hi hagi cap dels favorits que estigui despenjat de la general.

El primer secretari del PS es mostra escèptic amb les negociacions amb ApC i partidari de presentar un pressupost “100% socialdemòcrata”.

-Quin balanç fa d'aquest primer any de legislatura?

-Començarem per les coses bones. Vam aprovar la Llei d'intercanvi d'informació fiscal, i això ha permès resoldre una sèrie d'incògnites, signar els convenis d'intercanvi amb 17 països, i tenir un horitzó econòmic i polític bastant més enllà del que es tenia a l'abril del 2009. Això és una bona notícia. Després, s'ha vist, estem governant en minoria, i això ha fet que, a pesar que s'han aprovat algunes lleis, no s'ha aprovat el pressupost, que és una eina imprescindible per abordar una situació complicada econòmicament, ordenar els pocs mitjans que té Andorra, la vida econòmica des de l'Estat.

-I de cara l'any que ve, es tindrà aquest pressupost?

-S'ha començat a parlar amb Andorra pel Canvi. El que passa és que ja comencem a estar una mica escèptics de les xerrades amb ApC. Sobretot el que penso que ni el Govern ni el grup parlamentari voldran fer aquest any és parlar i mediatitzar molt amb els comentaris d'ApC un pressupost que, al final, el portes tramitació perquè no te'l votin però tampoc era el pressupost teu. Posats que no te'l votin, sóc partidari que el pressupost que hem de portar sigui el pressupost que nosaltres pensem, perquè després de totes les concessions, discussions i ajustos i l'esforç que es va fer per fer un pressupost a la mida del que més o menys volia ApC, ens trobem que no el voten. Aleshores, perquè no el votin, més val fer un pressupost 100% socialdemòcrata.

-Llavors es torna a córrer el risc que no l'aprovin, i s'haurien de convocar eleccions. Seria beneficiós pel PS?

-Es correria el mateix risc, perquè és una espiral d'exigències. El joc aquest de dir «sí, el pressupost està bé, però queda pendent les transferències als comuns», o coses d'aquestes que la llei de pressupostos no pot fer. Ja comencem a saber de què va la qüestió, i el risc és altíssim que al final diguin que el pressupost està bé però nosaltres vam dir, perquè ho han dit, que el problema és de l'endeutament global de l'Estat, i anem a eleccions. Però més val anar a eleccions ensenyant quin és el pressupost dels  socialdemòcrates que anar-hi i que no sigui el que volen els socialdemòcrates. Beneficiar?  No es tracta d'això, cal ser realistes. Si no ens aproven el pressupost no podem anar a fer una política econòmica ni la que necessita el país sobre uns pressupostos fets l'any 2008 pel 2009. No és plantejable una altra pròrroga pressupostària. És possible legalment però no factible políticament. Si afavoreix o no, les eleccions són una capsa tancada. La velocitat amb la qual passen coses aquí a Andorra… Sabem que  probablement els partits que es presentaran no seran els mateixos que avui estan representats al Consell. Llavors, les incògnites electorals que hi ha en tots els països i totes les situacions, a Andorra es multipliquen perquè igual no hi ha ApC a les eleccions, igual no hi ha CR i hi ha PRA, potser hi ha trànsfugues del PLA cap a un altre, altres operacions, amb d'altres cares, altres líders. Llavors, en aquesta situació dir que unes eleccions ens poden beneficiar és molt arriscat. Nosaltres tenim confiança en les nostres forces, estem molt convençuts de la nostra política,  però en una democràcia no és tenir raó, és que el dia que vas a les urnes hi hagi una majoria de gent que cregui en tu.

-D'altra banda, quin calcula que és el percentatge del programa del PS que s'ha complert?

-Quan tu fas un programa el pots aplicar si tens majoria absoluta. Si no, entrar en quin programa s'ha complert i quin no... Nosaltres complim el programa des del moment que entrem una llei de nacionalitat que tenim al programa, si no s'aprova, estem incomplint el programa? Jo penso que hi ha una part importantíssima del programa que s'ha complert desbloquejant les relacions amb els  països de l'OCDE i la UE, i això obre tota una sèrie de perspectives, però, tot el que són modificacions, com la Llei de llibertat sindical, necessitem altra gent. El que ha estat iniciativa nostra, vam prometre que faríem participar la gent, que convocaríem unes taules de diàleg... Tot això s'ha complert. Una sèrie de polítiques socials, si no tens diners, no poden tirar endavant.

-Malgrat això, sembla que hi ha, per una part de la ciutadania, cert descontentament amb la gestió.

-Som un partit amb 400 militants i tenim bastants dels ciutadans. Penso que la ciutadania comprèn bastant la situació en la qual estem. Descontents? Una vegada vaig llegir que una de les qüestions importants per fer política és tenir una certa capacitat de decepció. Aquesta capacitat de decepció no els la podem demanar als ciutadans, però realment penso que són bastant comprensius. Evidentment que hi ha gent descontenta per mil coses, hi pot haver gent descontenta perquè pensaven que el seu fill entraria a la funció pública i no ha entrat, o perquè un pensava que el farien cap... Però no gent descontenta perquè les nostres propostes de fer una política que beneficiï el conjunt de la societat i no s'hagi tirat endavant. Penso que la gent és bastant comprensiva del progrés que s'ha fet, de tot el que s'està fent: polítiques d'ajuda a l'habitatge, una qüestió que portàvem molts anys parlant-ne que calia una assegurança d'atur, i mai hi va haver una majoria, no política sinó social, i nosaltres hem activat unes ajudes, molt mínimes, no tenen res a veure amb una assegurança d'atur, però nosaltres ho hem tirat endavant, i això la gent ho ha vist.

-Potser és un dels grans avenços que s'han fet els últims temps a Andorra.

-Sí, però amb unes condicions molt precàries perquè la caixa dels diners està buida. Una assegurança d'atur no es pot improvisar. Per poder afrontar situacions difícils has d'haver fet com en el conte de les formiguetes de La Fontaine. Si fas la cigala com han fet els liberals, en el moment de passar una època de vaques flaques, l'hivern tan llarg de la crisi, sense magatzem de granets… Mentre la formigueta havia d'haver treballat i estalviat per poder constituir unes reserves i un fons per afrontar situacions, doncs no ho van fer. Això la gent també ho sap, però la situació és bastant dolenta. No solament al Govern, sinó també al partit, rebem trucades de gent que ens explica la seva situació o el que els passa. Abans la gent s'operava i després demanava el complement del 100% de la tarifa de responsabilitat. Ara estem en una situació on la gent no s'opera. És una situació realment dramàtica. Una persona que no s'opera fins a saber si la CASS li donarà el 100% és una situació molt dura i molt dramàtica.

-Són potser les prioritats que ha de tenir ara el Govern, un cop feta la reforma fiscal, de millorar l'àmbit social? D'aconseguir que la CASS pugui cobrir al 100% en la majoria dels casos…

-En la majoria dels casos que es necessiti. Jo, si no canvia la meva situació econòmica, puc destinar uns diners per tenir un assegurança complementària, però hi ha gent que no ha tingut aquesta possibilitat. És una qüestió també d'educació, però no és només d'això. Moltes vegades els comptes de la gent van tan justos que no poden destinar uns diners per tenir l'assegurança, i ara que els fa falta, han de demanar el 100%. Però evidentment, les línies que ha donat la ministra de Salut pel pressupost han marcat unes prioritats, que és que les prestacions no s'abaixin i fer una gestió més racional.

-I quines serien les altres prioritats? -El Govern està treballantsobre aquestes. Nosaltres pensem que la feina del Govern no és només gestionar uns diners i estalviar-ne, sinó de distribuir tota una sèrie de béns col·lectius. L'Estat recapta uns ingressos i aquests s'han de redistribuir. L'ideal dels socialdemòcrates és que hi ha d'haver una redistribució. Els impostos serveixen perquè els que tenen més paguin més. Això solament es podrà aconseguir quan comencem a fer una imposició directa. Les lleis estan  presentades i ja hi ha grups polítics que demanen començar amb un 0% i anar progressivament al 10% etcètera. Coses que no tenien ells al seu programa electoral sinó que s'ho han repensat i encara volen que no hi hagi cap transvasament de diners entre els diferents nivells de renda. Nosaltres pensem que realment hi ha d'haver una redistribució. I tampoc ens podem deixar enganyar amb la pressió fiscal. El montant absolut podem dir que pot ser invariable però individualment no pot ser així. Hi ha una gent que  no pot tenir la mateixa pressió fiscal que tenia abans perquè, com diuen en castellà, para un viaje tan corto no hacia falta unas alforjas tan grandes. És a dir, si hem de fer una reforma fiscal perquè tothom continuï pagant el mateix que pagava abans, doncs, què estem fent? Que el volum global, l'objectiu és que no variï la pressió fiscal a curt termini, no vol dir que totes les persones fiscals continuïn pagant el mateix que abans de la reforma. Seria una aberració.

-És l'objectiu de tota imposició directa.

-És que si no, no caldria imposició, que cadascú es pagui la seva escola i el seu metge.

-Cal encara inculcar una mica la cultura que si no dónes és difícil rebre un millor servei?

-Potser sí. El que passa és que la gent que fa més discursos contraris a la cultura impositiva tenen negocis, apartaments, propietats en d'altres països en els quals es paguen impostos. La cultura ja la tenen. A una persona que té un apartament a Barcelona, negocis, societats, activitat econòmica a Espanya o França, no l'hi hem d'explicar massa. Un treballador andorrà que els anys de més sort, que ha pogut estalviar més diners, l'única cosa que ha pogut fer és llogar un apartament turístic a Torredembarra, que aquesta persona no entengui massa el funcionament dels impostos, potser sí. Però senyors que paguen impostos a Espanya i França per activitats, propietats, no entenc que diguin que no entenen com funciona això dels impostos, és bastant increïble.

Els resultats de moment no acompanyen els nedadors andorrans en els Jocs Olímpics de la Joventut. Oriol Cuñat va seguir el mateix camí que Mònica Ramírez diumenge i es va quedar sense possibilitat de superar ronda.

En aquesta nova edició, les parades amb objectes de segona mà es completen amb les d'artesania, amb la participació d'un total de 26 firaires. Tal com ha explicat Marinette Puozzo, del Departament de Cultura del comú de Canillo, aquest cop hi ha hagut menys participació pel fet de ser dilluns, i s'ha decidit celebrar-lo a l'aire lliure tot i el fred de primera hora del matí. Puozzo ha destacat que la majoria de visitants són turistes francesos allotjats als càmpings de la parròquia, visitants que passen per l'edifici per anar al Family Park del Forn, així com encampadans que aprofiten que és festa a la seva parròquia. La intenció del comú és tornar a repetir l'esdeveniment per Nadal, i de cara l'any vinent es vol programar un nou mercat per Sant Valentí, un altre a la primavera i un a l'estiu. Tal com ha destacat Marinette Puozzo, al mercat s'hi pot trobar tot tipus de productes de segona mà a molt bon preu, des de roba, articles de decoració, joguines, llibres, i fins i tot aquest cop s'ha comptat amb una parada que ven material d'un establiment hoteler que ha tancat les seves portes. També hi participen associacions benèfiques o associacions de pares d'alumnes. Els preus, que depenen molt del producte, oscil·len entre els 50 cèntims i els 30 o 40 euros.
Els firaires, provinents de Canillo i d'altres parròquies del Principat, han destacat la gran afluència de gent que ha desafiat el fred del matí i s'ha acostat al mercat. S'espera que sigui al migdia quan el nombre de visitants arribi al seu màxim. Puozzo ha explicat que la intenció és repetir l'esdeveniment tres o quatre cops a l'any i, d'altra banda, organitzar un mercat només d'artesania un cop al mes, enfocat sobretot als turistes que visiten la parròquia.

Després del daltabaix que va suposar la setmana passada la retirada de Jorge Dias, la directiva del BP s’ha vist obligada a reaccionar ràpid per provar de cobrir la vacant que ha deixat. Per aquest motiu, ahir el jove ala Crisitan García es va incorporar als entrenaments, en què tractarà de convèncer el tècnic que és adequat que continuï.

La massa salarial del mes ha estat de 71.439.710,75 euros, el que representa una disminució del 8,8% respecte el maig de l’any anterior. Igualment, el salari mitjà mensual del maig s'ha reduït en 98,56 euros, un 4,8% menys respecte el maig de 2009 i ha quedat en 1.938,61 euros. Els sectors que redueixen més assalariats són construcció i hoteleria i turisme. L’únic en què augmenta el nombre d’assalariats és administració, salut i educació. En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, Estadística assenyala que al sector de sistema financer es produeix la major davallada, d’un 38% respecte el maig 2009, seguit per la construcció.
La reducció important del salari mitjà, de 98,56 euros, ve provocada per la reducció forta del salari mig del sistema financer. En realitat, segons les dades fetes públiques aquest dilluns, el salari mig creix en gairebé tots els sectors a excepció d'administració, salut i educació. Pel que fa a la mitjana dels darrers dotze mesos, calculada per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, és de 39.124 assalariats al maig 2010. Aquest valor representa una variació de -135 assalariats respecte el mes d’abril de 2010. La tendència passa a ser de -3,2% anyal aquest mes. Estadística recorda que el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats, de manera que ara s'està amb xifres d’assalariats comparables a les de l’any 2003.
En valors de les mitjanes sobre dotze mesos, si es compara amb el mes de maig de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. La variació total d’assalariats és de -1.301 persones (-3,2%). En aquest període la massa salarial mitjana de dotze mesos ha davallat més als sectors de construcció, i hoteleria i turisme, mentre que ha augmentat en administració, salut i educació.

La secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, augura que el departament podrà posar a l'abast de les maltractades un recurs d'acollida en uns mesos. El marc on es treballa aquest assumpte és la Comissió d'Igualtat que "tindrà concretades les prioritats sobre violència de gènere a la tardor i espero que els pisos estiguin preparats a final d'any perquè hi ha la voluntat ferma que aquest recurs cal", explica Mata. La intenció del departament és oferir a les dones "un lloc d'acollida temporal" ideat sota la premissa que ha de ser "molt anònim" per evitar que l'agressor pugui localitzar-les, detalla la secretària d'Estat.

La realitat que troba l'equip d'atenció a les víctimes de violència domèstica és que moltes de les dones "prefereixen quedar-se amb la família, però hi ha qui no té ningú a Andorra i cal garantir-los un lloc des de l'Estat", ressalta Magda Mata. Alhora, especifica que per gaudir d'aquest recurs és necessari que les usuàries "acceptin les condicions establertes i la principal és que han de trencar el vincle amb l'agressor". I és que la filosofia amb què es posa en marxa aquest equipament per a les dones maltractades és que mentre hi estiguin puguin ser capaces de sobreviure soles i per això tindran el suport de Benestar. La secretària d'Estat assenyala que "es tracta d'un recurs provisional de mitja estada on s'ha de promoure la seva autonomia i s'hi estaran sis mesos, o el temps que calgui sense limitació, fins que la recuperin".

Més casos de violència
Les xifres d'atenció de l'equip de violència domèstica mostren un increment dels casos durant el primer semestre de l'any ja que s'acumulen 124 dossiers davant els 182 que es van sumar al llarg de tot el 2009. Magda Mata atribueix aquest augment d'expedients a dues raons. La primera que "s'ha fet molt ressò de l'existència de l'equip i la dona coneix el recurs, no li fa tanta vergonya denunciar el cas perquè és més forta perquè se sent acompanyada". Fet que revelaria que potser es tracta de situacions de maltractament que ja existien de fa temps i que la víctima s'atreveix ara a treure a la llum. En segon lloc la secretària d'Estat es refereix a la influència de la conjuntura econòmica actual, "perquè quedar-se sense feina complica la vida familiar, tot i que de cap manera justifica la violència".

Des del departament de Benestar es mostren satisfets per l'aportació que fa el grup d'atenció a les víctimes de maltractaments per ajudar-les a sortir d'aquesta situació. Així, Mata destaca que "l'equip ha fet que la dona arribi al final i denunciï el cas a la Justícia", tot i que assegura que "a nivell judicial la dona no ho té fàcil perquè els fets succeeixen en un espai privat i sense testimonis". I recorda que des del ministeri s'està fent un esforç per millorar l'atenció a aquestes víctimes i, a més de preparar nous recursos com els pisos d'acollida, "es treballa per fer més àgils els protocols". També s'ha ampliat el temps d'atenció ja que des de l'abril passat hi ha treballadors socials de guàrdia de matinada per acudir de seguida si la policia els requereix.

Noies més submises
Magda Mata alerta que els professionals que atenen les maltractades tenen la impressió que hi ha un canvi de mentalitat que afecta les més joves respecte de la relació que mantenen amb els homes. "Les filles de mares més reivindicatives són ara més submises. Veuen com amor el que és presa de llibertat perquè les controlen -la roba que es poden posar o el que poden dir o fer- i les anul·len", ressalta la secretària d'Estat. I destaca la importància que té "la tasca educativa als centres escolars per poder prevenir" aquests comportaments que acaben degenerant en violència envers les dones.

El primer semestre es tanca amb 11 víctimes de la franja que Benestar situa entre els 15 i 25 anys, tot i que la més jove correspon a una noia de 18 anys. En la franja següent, de 26 a 35, s'han fet 35 atencions i tres més entre maltractades de fins a 45 anys. La persona més gran que s'ha atès ha estat una padrina de 74 anys. Pel que fa a nacionalitat, 45 dones eren portugueses, 27 espa­nyoles i 25 andorranes; 46 estaven casades. El 98 per cent de les dones han patit més d'un abús i el psicològic és denominador comú en tots els casos.

Les associacions de dones han insistit durant anys en la necessitat de disposar d'una llar refugi per a les víctimes de violència domèstica. La reivindicació sembla que es farà realitat. El Govern socialdemòcrata va crear la secretaria d'Estat d'Igualtat i Benestar amb l'objectiu de donar més relleu a les polítiques adreçades a les dones i a d'altres col·lectius objecte d'algun tipus de discriminació.

I un dels primers resultats estaria a punt d'arribar segons les previsions de la titular del departament. Magda Mata anuncia que a final d'any hi haurà pisos per a maltractades. Un recurs força reclamat per donar resposta a una part d'afectades que, tenint en compte que la majoria de la població és estrangera, no tenen cap suport al país, ni un allotjament familiar, que és l'opció més desitjada. Saber que poden tenir un lloc per viure és un element més que pot ajudar les dones a trencar vincles amb el maltractador, que en moltes ocasions priven les víctimes de qualsevol ingrés per tenir-les més lligades. I encara són més benvinguts aquests pisos en una conjuntura com l'actual que la mateixa secretaria d'Estat reconeix que contribueix a dificultar la convivència a les llars i apunta que els problemes econòmics estan   darrere de l'increment de casos de violència de gènere que l'equip especialitzat ha constatat en el primer semestre. Aquest recurs d'acollida s'ha de gestionar, però, amb molta cura perquè la clau perquè les víctimes es recuperin i superin la dependència de la parella és que puguin viure amb autonomia i sense contacte amb l'agressor. Ateses les dimensions del país no és fàcil. La violència de gènere traspua una conducta d'intolerància que hauria de desaparèixer fruit de l'educació i com a mostra de l'evolució de la societat. Tanmateix, lluny de disminuir va a l'alça. Amb l'agreujant que es detecten més casos entre les joves. Els professionals adverteixen que les noies accepten imposicions que vinculen a l'estima que les tenen però que són formes de control i anul·lació. Donar eines a l'escola per eradicar aquests comportaments és el camí per posar fi a la violència de gènere.

La cònsol major de la capital reconeix que les finances comunals passen per un mal moment, però confia que els esforços que inverteix la corporació en aquesta qüestió donin els seus fruits i no s’arribi al sostre d’endeutament. En aquesta entrevista Ferrer es mostra crítica amb el Sindicat de Treballador del Comú (Sitca) per les discrepàncies que hi ha hagut per la Gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA). També assegura que les transferències del Govern als comuns finalment estaran condicionades per les competències que adquireixin les administracions parroquials.

Què li ha impedit fer la crisi?
Moltes coses. No hem pogut fer bones inversions per arreglar espais públics. El carrer Fiter i Rossell s’està enfonsant i necessita una obra important. Són uns treballs que haurem de fer properament, espero que l’any que ve. També calen altres projectes d’aquest tipus que s’hauran de fer en funció de les disponibilitats.

L’oposició diu que s’arribarà al sostre d’endeutament. Això es pot impedir?
Jo opino que no arribarem al sostre. Preveiem un tancament equilibrat a final d’any. Per tant, calculem no generar més deute. Tot i això, és cert que el sostre d’endeutament es calcula en base del 200% dels ingressos de l’any anterior. I en aquest sentit els ingressos han baixat molt, per tant aquest sostre serà inferior. Però no sabem on estarà aquest límit. Ens aproparem més a aquest 200%, però en valors absoluts no incrementarem el deute. La comissió que hem creat per redreçar les finances comunals té com a objectiu realitzar uns pressupostos equilibrats.

En aquesta comissió s’ha parlat d’externalitzar serveis. Què deixarà d’assumir el comú?
S’ha parlat de la gestió del Centre de Congressos. Hem de fer números per saber què externalitzar més. S’han d’optimitzar més els serveis.

Aguantarà el consens dels cònsols envers el debat de competències i transferències?
La voluntat de posar-nos d’acord hi és. Crec que les transferències les definiran les competències perquè per desplegar-les es necessiten diners. Els criteris de repartiment ara són territori i població. S’ha de canviar i parlar de competències, que va lligat al nombre de població. No és el mateix oferir un servei a sis mil habitants que a vint-i-cinc mil.

Els mandataris d’altres parròquies li diran que el negoci de la neu aporta molt al país i que s’ha de tenir en compte.
Sí, i altres tenen Caldea o el Centres de Congressos. A Andorra la Vella tenim el comerç que és un pol d’atracció turística. Ens obliga a fer esforços a tenir els car­rers en condicions. Tot això també té un cost. Jo estic d’acord a col·laborar perquè les pistes d’esquí funcionin, però potser llavors s’hauria de controlar la gestió.

Critica la gestió de les pistes?
No. Sé que actualment n’hi ha moltes de deficitàries i que s’han fet moltes inversions.

Com van les negociacions del nou GAdA?
Confio tancar aquest tema a final d’any. Hauria de ser amb criteris molt més objectius dels que hi ha. Ara es valora com a un plus fer la teva feina, quan el treballador ja cobra per això. El plus se l’ha de merèixer qui hi posa més dedicació, qui aporta més idees. S’acostuma a valorar en funció d’amiguismes.

Quan deu el comú del GAdA 2008-2009?
Ho sabrem al setembre. Em sap greu tot el que va passar amb el Sitca. Vam fer una proposta per pagar el GAdA que veien bé. Ens van dir que volien fer una consulta entre tot el personal, que és molt legítim. Però no van ser capaços ni de defensar la proposta. Van generar una confrontació entre el personal i la corporació, quan això no era així.

Creu que el paper del Sitca fins ara ha servit per confrontar?
Sí. Sembla que només es busqui la confrontació en lloc d’haver-hi una voluntat de debatre les coses correctament. Doncs ho sento molt, aquí hi ha molta feina i s’ha de fer.

Continuen sent uns interlocutors vàlids?
Per mi sempre ho seran mentre estiguin democràticament escollits. Això no vol dir que hagi de fer sempre el que em demanin. Jo tinc la responsabilitat d’assumir el govern del comú. La meva obligació és vetllar pels ciutadans. El funcionariat ha de ser un element que ha de col·laborar per aquest objectiu. Sort que gairebé tots els funcionaris són conscients d’aquesta finalitat. Des que estic aquí a cap treballador se li ha abaixat el sou.

Els pobles, les parròquies, no serien el mateix sense el seu teixit associatiu. Sense les entitats. Grups de persones, d’homes i de dones que impulsen activitats que acaben dotant d’un determinat caràcter, d’un tarannà concret, les societats en què viuen immerses. Si hi
ha una entitat amb tradició, amb generacions de persones que hi han estat implicades i dècades d’història escrites amb allò del taló i la punta aquesta és l’Esbart. En majúscules. L’Esbart Santa Anna. Camí del seu seixantè aniversari, fa quatre lustres, vint anys, que els mèrits ja li foren ciutadanament reconeguts. Una plaça, placeta per ser honestos, i una estàtua de bronze que recorda que a Escaldes hi ha i hi ha hagut desenes i desenes d’homes i de dones, de dones i d’homes, que han treballat i treballen per conservar i transmetre una parcel·la del patrimoni immaterial: la dansa. L’esbart ha lluitat i lluita, aferrissadament, per recuperar bells balls que els nostres avantpassats teixiren. Ja fos com a transmissió de coneixement, de tradició, de cultura. Ja fos com a simple oci. Entreteniment. La dansa és un clar exponent cultural. Patrimonial. I l’esbart escaldenc un dels seus grans valedors, un dels seus principals ambaixadors al Principat. I ho és des de mitjan segle passat. Formalment, el 1951 adoptà format d’entitat. D’esbart. Però ja uns quants anys abans un grup d’amics, tot organitzant balls de forma periòdica i continuada, posaren la primera pedra a l’Esbart Santa Anna. Així es diu la plaça que es va inaugurar el desembre del 1991. Tot un homenatge dansaire. Completat amb una font i, sobretot, una escultura de Ricardo Linde. Una parella de ballarins de bronze que presideixen, sense ostentacions, l’espai. Una composició de línies pures, realistes. Sense escarafalls. Dos ballarins en plena actuació. Exercint la seva vocació. La seva devoció. Ballant. Com fa l’Esbart Santa Anna. Dansant sense parar. Escrivint la història amb el taló i la punta.

El detall

Les danses de l’esbart escaldenc són les grans protagonistes de la
jornada de santa Anna (26 de juliol), en plena festa major de la parròquia.

A vegades cal deixar passar el temps i agafar certa distància per poder analitzar uns fets amb la màxima precisió i sense la influència directa dels sentiments. Ja fa dues setmanes de la visita a Andorra del nostre copríncep francès, el 29 de juliol passat i, tot i que l’actualitat s’escola frenèticament, l’èxit que va suposar per a Andorra l’esdeveniment no s’oblida tant fàcilment.

Encara que alguns s’han entestat a assumir un protagonisme costi el que costi, d’altres a desviar l’atenció cap a temes anecdòtics i superflus, d’altres a treure importància als moments que es van viure i d’altres a passar pàgina el més ràpidament possible, aquell dijous 29 de juliol es recordarà com un dia històric per al nostre país.

AQUELL DIJOUS
de juliol, el nostre copríncep francès, davant de les institucions i del poble d’Andorra, es va comprometre públicament a treballar per eliminar la doble imposició entre Andor- ra i França i a donar suport a An- dorra en el seu encaix amb Europa. El compromís assumit pel nostre copríncep és una gran notícia per al nostre país. Només els interessos purament polítics justifiquen els qui temps després de la visita encara arrufen el nas. A més, els discursos que el copríncep va pronunciar a la Casa de la Vall i a la plaça del Poble prenen la seva màxima importància en haver-los pronunciat un dels homes amb més influència del panorama polític mundial, que és membre del G8.

Fa un any i gairebé quatre mesos de les darreres eleccions generals. Durant aquells dies de campanya electoral, tots els que vam participar activament a la campanya electoral del Partit Socialdemòcrata vam intentar comunicar a tots els electors el missatge que, durant tant de temps, companyes i companys del partit havien estat treballant. Dos dels punts que el PS presentava amb més força als electors eren la reforma fiscal i l’acostament a la Unió Europea mitjançant un acord d’associació. Durant la preparació de la campanya, tothom ja preveia que aquests dos punts tindrien la seva màxima importància, amb l’avantatge que des de l’Alternativa es respirava la tranquil.litat de tenir els deures fets. Durant anys, s’havia esmerçat temps i esforç per presentar al país una proposta seriosa i coherent que permetés sortir al país de la tendència decadent a què estava avesat. El nostre programa també conté punts molt importants per als socialdemòcrates com ara la sanitat, l’educació i el benestar, però tenim clar que el seu desenvolupament depèn econòmicament dels avenços en aquests dos eixos.

Durant la campanya electoral vam defensar uns models de fiscalitat i d’acostament a la Unió Europea coherents i estàvem segurs que eren els que Andorra necessitava. Calia canviar el complex i injust marc fiscal existent. La clau era dissenyar un nou marc fiscal que permetés la seva homologació per eliminar les dobles imposicions. Per altra banda, Andor- ra no pot viure d’esquena al món. Cal que mantingui la seva idiosincràsia essencial, però també ha de ser capaç d’adaptar-se a una realitat en la qual la Unió Europea envolta cada mil.límetre de les nostres fronteres. En el futur, combinant la nova fiscalitat amb un acord d’associació amb la Unió Europea, les nostres empreses podran operar fora d’Andorra i ampliar el seu mercat a milions de consumidors potencials. És primordial perquè Andorra pugui superar més fàcilment la crisi que viu actualment.

Després d’un any de treball intens del Govern, liderant la signatura dels convenis d’intercanvi d’informació i la seva aprovació per part del Consell, s’ha restablert la imatge i la confiança internacional en el nostre país. Encara que algú ho pretengui fer creure, tot això no s’aconsegueix amb un Govern dèbil. S’aconsegueix des del lideratge, el treball, la perseverança, la coherència, la diplomàcia i la transparència.

FEIA MOLTS anys que Andorra no gaudia de tant bona salut en les seves relacions internacionals i de veïnatge. En poc més d’un any, han visitat el país dos caps d’Estat i nombroses autoritats polítiques europees i mundials segueixen amb bons ulls els nostres progressos.

S’ha de reconèixer la feina ben feta efectuada pel nostre Govern per la seva efectivitat i per la superació dels obstacles de no tenir una majoria al Consell. També cal valorar les actuacions respectuoses amb el programa electoral que demostren que no s’improvisa i que es treballa amb el programa obert sobre la taula. Les idees que es van presentar als electors i per les quals el PS va tenir el suport de la majoria del poble andorrà s’estan convertint en realitat i són avalades internacionalment.

Després del 29 de juliol, amb l’aprovació pública del nostre copríncep, s’ha demostrat que Andor- ra va pel bon camí i que cal donar l’oportunitat a l’actual Govern d’acabar les reformes iniciades. S’han fet avenços molt importants en molt poc temps, però la feina no està enllestida, encara.

Ara, més que mai, els grups de l’oposició del Consell General han d’actuar de manera responsable i cal recuperar l’esperit que ha permès l’aprovació de les nostres reformes i el reconeixement internacional. Només des de la responsabilitat s’evitarà la convocatòria d’unes eleccions generals avançades que solament serviran per paralitzar un mínim de sis mesos més el país i provocar una incertesa que Andorra no es mereix.

Sobretot el delicat estat de les arques comunals i algunes de les promeses electorals sense complir són els principals neguits exposats per la cap de l’oposició del Comú de la Massana, Míriam Avellana. La socialdemòcrata admet però, que EMAP (Pal-Arinsal) ha sigut “franc” i hi ha posat de part seva en les negociacions per defensar el projecte Vallnord.

–El cònsol, Josep Maria Camp, assegura que l’activitat comercial està creixent a la Massana. ¿Quin és el punt de vista de l’oposició?

–És cert que la quantitat de comerços que s’han anat obrint és més important, però aquesta obertura d’activitats no es veu de manera concreta a peu de carrer, perquè no s’obren més botigues, sinó que es tracta d’activitats que tenen lloc a l’interior d’habitatges particulars. Com que els dos primers anys els pes impositiu és més baix, molta gent s’atreveix a sol.licitar el permís per obrir un negoci. Ho fan a dins de pisos, la qual cosa no es reflecteix a l’eix comercial. Principalment s’està produint a Arinsal, on s’han obert activitats immobiliàries o negocis en què el producte funciona via Internet.

–Però, ¿quines sensacions els han traslladat els comerciants?

–Els comerciants no són tan optimistes com diu el cònsol. El carril bici no ha servit de gran cosa. Es veu certa activitat al Prat del Colat, però aquesta gent no compra, no fa despesa. En general, són gent de cap de setmana que no donen activitat econòmica real a la par- ròquia. Són moments difícils.

–A Ordino es parlava d’una forta presència de turistes del nord.

–No n’hi ha hagut ni més ni menys que altres anys. De turistes del nord concretament a la Massana no n’he vist especialment. Veig que hi ha moltes ganes de fer accions en l’àmbit dels pobles i s’intenta, des del Departament de Turisme, reactivar, regenerar i impulsar l’activitat, però tot i això, el turista d’estiu continua venint amb quantitats minses. El dia a dia és dur. Als carrers la gent no s’empeny.

–¿Es podrà complir la promesa electoral de renovar el poliesportiu de l’Aldosa?

–Abans de prometre que es reactivarà l’activitat esportiva o d’oci del poliesportiu s’ha d’enderrocar, i el pressupost contemplat és d’entre 700.000 euros i 1 milió. ¿Com es pot parlar de renovar aquest centre si el Comú no s’ho pot permetre? Les arques comunals estan com estan. No crec que en aquest consolat es pugui complir la promesa electoral.

–¿I la piscina?

–La piscina també es va prometre al centre del poble i tampoc no es podrà fer. Ja sabem com està la situació econòmica al Comú. Estem amb 49 milions d’euros de deute. Teníem 39 milions a l’inici del mandat. Són 10 milions de diferència en dos exercicis.

–Una aposta que sí que tira endavant és la remodelació del Prat del Colat.

–És una iniciativa que està molt bé però les obres les fa el propietari, i no el Comú. El Comú ha donat facilitats i l’autorització per tirar-ho endavant, però qui posa els diners és un particular. El privat té un projecte molt interessant i després el Comú llogarà els locals, però en aquest cas és la propietat qui ha passat al davant. Cal recordar que el programa electoral deia que seria el Comú qui faria la inversió.

–El pressupost d’aquest any incorpora un projecte d’habitatges al centre de la Massana. ¿Tenen notícia d’aquesta iniciativa?

–L’empresa va avançar 6.000 euros per entrar aquest projecte, però de moment no en sabem res més. La propietat no ha concretat res més. No en tenim constància a la comissió d’obres. És a dir, que la majoria comunal va preveure l’entrada d’aquests ingressos i és un error que al Departament de Finances compti amb la recaptació de l’ITP si no hi ha res tancat. És una errada de comptabilitat greu.

–En més d’una sessió de Comú han manifestat la seva preocupació davant la situació financera.

–El cònsol va dir que s’havia rebaixat en 1,6 milions d’euros el nivell d’endeutament, però aquí no es contemplaven els comptes de Vallnord. La xifra que va donar el cònsol era del 31 de març. Ens preocupa molt el deute que té el Comú. Tal com estan evolucionant les xifres no veiem d’on es trauran els diners per poder complir la llei de finances comunals.

–Es bo per a la Massana que finalment a Vallnord s’hagi reculat a l’antic model de gestió per separat?

–Per l’usuari tot ha quedat igual. Eren unes negociacions en què cap dels dos no hi ha posat massa bona voluntat. Sobretot Ordino, que és qui ha forçat trencar. Si s’hi hagués cregut d’una manera ferma i amb ànims de sortir-se’n s’hauria pogut donar una altra imatge de la que s’ha donat.

–Al seu entendre, ¿aportarà més benefici que perjudici a la par- ròquia?

–Quan EMAP anava sol els números sortien. Els d’Ordino deuen saber què fan.

–¿Les declaracions amb cullerada política des de les dues parts han desgastat una mica la imatge?

–En l’àmbit d’Andorra sí. Fora del país, no. Potser la imatge ha quedat una mica tacada. No voldria donar tota la culpa a Ordino, però més aviat són ells qui han forçat trencar perquè no han cregut en el projecte conjunt. Entenc que els sembla que dominaran més i que tindran els seus treballadors més contents. Hi hagut una manera molt electoralista de voler tornar a recuperar una mica de poder.

-I la Massana ha jugat net durant el procés?

-Crec que sí, que ha fet un paper franc, ho ha intentat de diferents maneres i s'ha trobat amb un soci que no hi ha posat tota la voluntat.

-Així, ¿dóna suport a la posició que ha pres el Comú de la Massana durant els tractes?

-Sí, en aquest punt sí.

-Canviant de tema, ¿com percep l'increment dels preus públics d'algunes activitats?

-Tal com estan les arques comunals és una solució. Tard o d'hora s'havia de fer. Mentre la situació econòmica era alegre no venia d'aquí, però ara s'ha de mirar d'ajustar el màxim. Això sí, des de les comissions es treballa per ajustar i estalviar al màxim en totes les activitats.

-¿Satisfets per la pròxima obertura de l'Espai jove?

-S'havia promès un emplaçament molt més ampli. Potser acaba sent un projecte una mica més descafeïnat del que s'havia previst, però estem satisfets que es faci. És una necessitat pels joves poder tenir un espai per a ells.

La cònsol major de la capital reconeix que les finances comunals passen per un mal moment, però confia que els esforços que inverteix la corporació en aquesta qüestió donin els seus fruits i no s'arribi al sostre d'endeutament. En aquesta entrevista Ferrer es mostra crítica amb el Sindicat de Treballador del Comú (Sitca) per les discrepàncies que hi ha hagut per la Gestió i avaluació de l'acompliment (GAdA). També assegura que les transferències del Govern als comuns finalment estaran condicionades per les competències que adquireixin les administracions parroquials.

Què li ha impedit fer la crisi?
Moltes coses. No hem pogut fer bones inversions per arreglar espais públics. El carrer Fiter i Rossell s'està enfonsant i necessita una obra important. Són uns treballs que haurem de fer properament, espero que l'any que ve. També calen altres projectes d'aquest tipus que s'hauran de fer en funció de les disponibilitats.

L'oposició diu que s'arribarà al sostre d'endeutament. Això es pot impedir?
Jo opino que no arribarem al sostre. Preveiem un tancament equilibrat a final d'any. Per tant, calculem no generar més deute. Tot i això, és cert que el sostre d'endeutament es calcula en base del 200% dels ingressos de l'any anterior. I en aquest sentit els ingressos han baixat molt, per tant aquest sostre serà inferior. Però no sabem on estarà aquest límit. Ens aproparem més a aquest 200%, però en valors absoluts no incrementarem el deute. La comissió que hem creat per redreçar les finances comunals té com a objectiu realitzar uns pressupostos equilibrats.

En aquesta comissió s'ha parlat d'externalitzar serveis. Què deixarà d'assumir el comú?
S'ha parlat de la gestió del Centre de Congressos. Hem de fer números per saber què externalitzar més. S'han d'optimitzar més els serveis.

Aguantarà el consens dels cònsols envers el debat de competències i transferències?
La voluntat de posar-nos d'acord hi és. Crec que les transferències les definiran les competències perquè per desplegar-les es necessiten diners. Els criteris de repartiment ara són territori i població. S'ha de canviar i parlar de competències, que va lligat al nombre de població. No és el mateix oferir un servei a sis mil habitants que a vint-i-cinc mil.

Els mandataris d'altres parròquies li diran que el negoci de la neu aporta molt al país i que s'ha de tenir en compte.
Sí, i altres tenen Caldea o el Centres de Congressos. A Andorra la Vella tenim el comerç que és un pol d'atracció turística. Ens obliga a fer esforços a tenir els car­rers en condicions. Tot això també té un cost. Jo estic d'acord a col·laborar perquè les pistes d'esquí funcionin, però potser llavors s'hauria de controlar la gestió.

Critica la gestió de les pistes?
No. Sé que actualment n'hi ha moltes de deficitàries i que s'han fet moltes inversions.

Com van les negociacions del nou GAdA?
Confio tancar aquest tema a final d'any. Hauria de ser amb criteris molt més objectius dels que hi ha. Ara es valora com a un plus fer la teva feina, quan el treballador ja cobra per això. El plus se l'ha de merèixer qui hi posa més dedicació, qui aporta més idees. S'acostuma a valorar en funció d'amiguismes.

Quan deu el comú del GAdA 2008-2009?
Ho sabrem al setembre. Em sap greu tot el que va passar amb el Sitca. Vam fer una proposta per pagar el GAdA que veien bé. Ens van dir que volien fer una consulta entre tot el personal, que és molt legítim. Però no van ser capaços ni de defensar la proposta. Van generar una confrontació entre el personal i la corporació, quan això no era així.

Creu que el paper del Sitca fins ara ha servit per confrontar?
Sí. Sembla que només es busqui la confrontació en lloc d'haver-hi una voluntat de debatre les coses correctament. Doncs ho sento molt, aquí hi ha molta feina i s'ha de fer.

Continuen sent uns interlocutors vàlids?
Per mi sempre ho seran mentre estiguin democràticament escollits. Això no vol dir que hagi de fer sempre el que em demanin. Jo tinc la responsabilitat d'assumir el govern del comú. La meva obligació és vetllar pels ciutadans. El funcionariat ha de ser un element que ha de col·laborar per aquest objectiu. Sort que gairebé tots els funcionaris són conscients d'aquesta finalitat. Des que estic aquí a cap treballador se li ha abaixat el sou.

Al Gran Premi de la República Txeca, disputat ahir, es va tornar a posar de manifest la superioritat del pilot mallorquí en la categoria reina. Lorenzo sortia tercer i només va trigar un parell de revolts a avançar Spies i Pedrosa i situar-se líder.
A partir d’aquí, el de Yamaha va córrer amb tranquil·litat i va anar obrint forat respecte del català. Pedrosa va acabar segon i Stoner, tercer. Amb aquest triomf, el setè del curs, Lorenzo s’acosta cada cop més i sense un rival que li pugui fer ombra per al seu primer campionat en MotoGP.

Quarta victòria d’Elías
D’altra banda, Toni Elías va reforçar a Brno les seves opcions per al títol mundial de Moto2. El pilot manresà va aconseguir al circuit txec la quarta victòria de la temporada després d’una cursa en la qual va anar de menys a més. Elías, molt pacient, va anar deixant rivals enrere i va acabar creuant la línia de meta en solitari, amb Takahashi i Iannone completant el podi.
En 125 cc, Nico Terol també es va imposar amb moltíssima autoritat per davant d’Espargaró i Rabat. Marc Márquez, tocat, va acabar en la setena posició.

DUCATI CONFIRMA EL FITXATGE DE ROSSI

Ducati va anunciar ahir a Brno, després de la celebració del GP de la República Txeca, el fitxatge de Valentino Rossi per a les pròximes dues temporades. L’equip italià, que no guanya un Mundial des del triomf de Stoner el 2007, intentarà posar fi a  l’hegemonia de Yamaha dels darrers anys confiant la moto al geni del millor pilot de tots els temps. Ducati va fer oficial d’aquesta manera un rumor que s’anava repetint les darreres setmanes. I és que després que la convivència amb Jorge Lorenzo a Yamaha hagi arribat al límit, el pilot italià ha decidit canviar d’aires a la recerca de noves motivacions. Cal recordar, però, que amb Yamaha Rossi ha sumat quatre títols. A partir del curs vinent, intentarà augmentar el palmarès des de casa.