El Partit Socialdemòcrata (PS) veu en els canvis d’opinió del Govern en relació a la comissió del 0,5% que els bancs cobraran pels pagaments fets amb targeta en terminals de punt de venda electrònics una «operació de maquillatge». Segons va defensar el president de la formació, Víctor Naudi, en dir que es vol regular la competència però veure inoportú tocar les comissions bancàries, o el que és el mateix, que «un dia diu que no s’hi pot fer res perquè és un mercat privat i l’altre dia diu que s’ha de regular la lliure competència», «pretenen justificar l’operació bancària i tapar la notícia de l’emissió de deute públic».

Segons Naudi, amb aquesta emissió de lletres, el Govern es «blega a les exigències» del sector bancari, doncs s’augmenta el tipus d’interès a satisfer i tampoc es diversifica les fonts de finançament del deute. Així, s’afavoreix al sector bancari.

El conseller general de la formació, Gerard Barcia, va anar més enllà i va comentar que «ja sabem la procedència del ministre Jordi Cinca [el portaveu de l'Executiu], i que segurament després del Govern haurà de tornar al banc», tal com va recollir l’ANA.

Amb tot, els socialdemòcrates confien poc amb un criteri favorable del Govern a la proposició que el grup parlamentari presidit per Jaume Bartumeu vol presentar durant la primera quinzena d’abril per congelar les comissions i evitar que els bancs puguin aplicar la del 0,5% als pagaments amb targeta. Doncs estan «acostumats a criteris en contra de tot el que proposa el PS», va manifestar Naudi, que defensa que la mesura anunciada pels bancs «no convé al comerç i a les petites i mitjanes empreses», que en l’actualitat «ja estan treballant amb pèrdues» com perquè s’hi hagin de sumar altres «gravàmens que compliquen el funcionament dels negocis». A més, hi ha un altre argument que porta als socialdemòcrates a rebutjar aquesta nova comissió, i és que «enlloc d’un missatge d’activació, renovació i dinamisme s’envia una imatge negativa, i anímicament ara no toca», i per tant «se la podrien haver estalviat perfectament». D’aquesta manera, es demostra que «governen per a certs lobbies, i ho fan en detriment dels altres».

"Preocupats i bocabadats per com s'està desenvolupant l'assumpte de les comissions bancàries." Així estan els socialdemòcrates davant de la decisió dels bancs de cobrar un 0,5% per l'ús de les targetes electròniques del país i un 0,30% més que  fins ara en el cas de les estrangeres. I també per la posició que manté respecte d'això el Govern, que "primer va dir que no hi podia fer res i ara manifesta que caldrà adoptar mesures per garantir la lliure competència".

El conseller general socialdemòcrata Gerard Barcia va assenyalar ahir que això demostra que es tracta d'un Govern "lligat als lobbies i als poders fàctics". "Vista la procedència professional del ministre de Finances, entenem els passos endavant i enrere que fa, i més si som conscients que probablement després del seu pas pel Govern el seu retorn serà al món de la banca", va afegir el polític canillenc. El president del PS, Víctor Naudi, va recordar que, com ha passat en altres àmbits, no hi ha cap actuació concreta del Govern, sinó que tan sols "hi ha una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats per dir que estan al seu costat".

Si fóssim d'unes altres generacions o convisquéssim habitualment amb gent gran a casa, toparíem amb eslògans i frases inusuals i contundents per a la majoria de nosaltres, dels nostres interessos i del nostre univers mental, del tipus: Una guerra hauria de venir!

Certament només és una exclamació, un lament, però sobta. Sobta per la seva simplicitat i alhora per la seva contundència. En un embolcall pervers, amaga penes i misèries que la majoria de nosaltres no coneixem i no
voldríem conèixer, que sabem que hi són però que, en realitat, preferim ignorar.

Qui ens diu això pretén inculcar-nos que si una guerra arribava sabríem tornar a valorar que cada dia mengem i que mengem més d'un àpat; que cada dia ens movem ni que sigui en transport públic; que cada dia tenim un sostre (tan humil com es vulgui, però el tenim) per aixoplugar-nos; que cada dia -malgrat la rutina- ens disposem a anar a treballar,… Però, ¿i si la guerra ja fos aquí? De les èpoques electorals, sovint rememoro una imatge de les companyes i companys de partit més experimentats: els comentaris i l'exercici d'humilitat que es desprenia d'aquells que feien el porta a porta. No succeïa totes les nits ni tampoc en totes les cases, però, més sovint del que podíem preveure, certificàvem i ens adonàvem que al país hi havia famílies que vivien en condicions ben precàries.

Però com que eren realitats que trencaven la nostra suposada imatge de país pròsper no cabien en el nostre món mediàtic. Pertanyien a un submón que feia nosa, i no se'n parlava ni obertament ni amb claredat. L'atur, els lloguers impagats, la demanda d'ajudes o una alimentació més que austera… existien igual que ara, amb la diferència que no eren realitats del domini públic.

Des de la cosa pública, cap gestor il·lusionat a tirar endavant un mandat o una legislatura no s'imaginava solucionant menjadors socials, buscant d'oferir feines i recursos per a persones en situació de risc. I ara és el que convé fer. Ha anant retornant la persona al centre de la política. Ni que sigui a causa de la crisi, estem redimensionant l'efectivitat i l'essència de la política.

Els primers a parlar de prestacions per desocupació, de posar pisos d'acollida per a dones maltractades, de restringir les pràctiques abusives i gairebé pornogràfiques dels bancs andorrans en contra de la classe mitjana
i baixa d'aquest país…, els primers, reiteradament van rebre bufetades en clau de resultats electorals. No n'aprendrem mai. Acabem matant el missatger.

Ens molesta que ens diguin o que ens recordin el que ja sabíem però que mai no hauríem volgut saber. El missatge i la realitat, però, són tossuts i retornen, malgrat ens pesi.

Gràcies al porta a porta, candidats i candidates de qualsevol força política i tendència ideològica han pogut -si han volgut- adonar-se que des de fa anys al país també hi ha pobresa. Pobresa andorrana. No només pobresa vinguda amb el pobre immigrant.

La classe política ha pogut resoldre sense resoldre-ho, esquivar la desfeta sense proposar-s'ho, la pèrdua de milers de feines de professionals del país que no eren andorrans. Han tornat al seu país d'origen per esdevenir mà d'obra encara més barata o directament aturats.
Ens hem oblidat que vivim en comunitat, encadenats pel present i pel futur. I que, cada mes, quan alguns centenars d'aquests professionals han perdut i perden la feina, tots perdem, amb elles i amb ells, vida als barris, cotització a la seguretat social, consum en petites i grans botigues, pagaments del lloguer o de la hipoteca… I els que ens quedem acabem assumint les lletres d'aquell cotxe, d'aquella rentadora o d'aquella hipoteca…, que s'han deixat de pagar.

Per mi, la lliçó se l'haurien d'aplicar, amb un ampli ventall d'impostos directes, els banquers, els batlles, els polítics d'alt estànding i els agents immobiliaris. Cadascú, òbviament, pot completar aquesta tràgica llista amb les professions que més li desplaguin.

L'excap de Govern Marc Forné, per exemple, la completa amb els funcionaris. Els quals -si no canvien molt més les coses- som els únics que podríem esdevenir polítics. ¿Per les nostres capacitats? No precisament. Segons ell, pels nostres sous.

Altre cop plou sobre mullat. Es llança una acusació malintencionada i es resol el problema. Com sempre ha fet el prohom d'en Marc Forné. El mateix que va engreixar de més funcionaris dels estrictament necessaris l'administració central de l'època, i no pas valorant capacitats ni frenant els sous. Si eren dels seus, els sous eren bons sous.

Algú diu que tenim el país que ens mereixem. Discrepo: tenim el país que alguns van dissenyar de forma irreal i faraònica.

"Preocupats i bocabadats per com s'està desenvolupant l'assumpte de les comissions bancàries." Així estan els socialdemòcrates davant de la decisió dels bancs de cobrar un 0,5% per l'ús de les targetes electròniques del país i un 0,30% més que fins ara en el cas de les estrangeres.

I també per la posició que manté respecte d'això el Govern, que "primer va dir que no hi podia fer res i ara manifesta que caldrà adoptar mesures per garantir la lliure competència".

El conseller general socialdemòcrata Gerard Barcia va assenyalar ahir que això demostra que es tracta d'un Govern "lligat als lobbies i als poders fàctics". "Vista la procedència professional del ministre de Finances, entenem els passos endavant i enrere que fa, i més si som conscients que probablement després del seu pas pel Govern el seu retorn serà al món de la banca", va afegir el polític canillenc.

El grup parlamentari socialdemòcrata té previst, tal com ja va anunciar fa uns quants dies el seu president, Jaume Bartumeu, entrar una proposició de llei, en la primera quinzena del mes vinent, per congelar les comissions bancàries. El text tindrà com a objectiu congelar "de manera immediata i amb caràcter retroactiu" aquestes comissions, igual com es va fer al seu dia amb els preus dels arrendaments.

El president del PS, Víctor Naudi, va recordar que, com ha passat en altres àmbits, no hi ha cap actuació concreta del Govern, sinó que tan sols "hi ha una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats per dir que estan al seu costat". En aquest sentit, Naudi va indicar que, contràriament al que s'està dient des de l'executiu, no s'està diversificant i reestructurant el deute "perquè l'última emissió de lletres del tresor la subscriuen els bancs". "Estem pitjor perquè el tipus d'interès és ara més gran amb la renegociació que es va fer amb els bancs", va afegir el president del PS.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, i el membre de l'executiva i exministre Gerard Barcia va acusar ahir el Govern d'estar "sotmès, lligat i hipotecat" als poders fàctics que al seu entendre representen els bancs, i va lamentar que "la procedència professional del ministre de Finances" li impedeixi "enfrontar- se a aquests lobbies". Els dos dirigents del PS van insistir en la necessitat d'adoptar mesures per acordar la congelació dels bancs d'aplicar una comissió del 0,5% sobre les operacions amb targeta de crèdit emeses al Principat.

Barcia va informar també que la comissió a les targetes estrangeres s'ha incrementat un 0,30%. El conseller general va assegurar que durant la primera quinzena d'aquest mes d'abril la formació presentarà una proposició de llei per congelar l'aplicació de les comissions bancàries. No obstant això, Barcia va afirmar que "no és que tinguem massa esperances" que la proposta prosperi. Però va donar a entendre que serà interessant llegir el criteri que el Govern necessàriament haurà d'emetre.

Barcia i Naudi van insistir que la mesura, "com a mínim és inoportuna" i hi va afegir que "estem preocupats, amoïnats i bocabadats". I que el "més urgent en aquest moment és aturar l'abús" que consideren que són les comissions. El conseller general va afirmar que fomentar iniciatives legislatives per congelar l'aplicació de les comissions "no és més intervencionista que la contenció dels lloguers. Tenim un Govern que és molt valent amb el ciutadà de carrer, però quan han de tocar els poders fàctics que els van ajudar a muntar el partit, totes les excuses del món són vàlides". Barcia va considerar que serien del tot compatibles un marc normatiu que possibilités congelar les comissions bancàries amb una regulació legislativa per garantir la lliure competència.

Naudi, però, va recordar, en referència amb la proposta feta pel ministre Jordi Cinca, que "no hi ha res de
concretat" i això els porta a pensar que les manifestacions del titular de Finances "és una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats". El president socialdemòcrata va lamentar que els actuals mandataris governamentals "es dobleguen a les exigències del sector bancari".

Per què?
Per què, què?

Estar penjada en una paret dins d’una tenda durant 25 dies?
I per què no? Per a mi és una manera de funcionar. L’escalada és una eina que m’aporta un munt de coses. D’estar en contacte amb la natura, a llocs increïbles, una possibilitat d’estar amb mi mateixa pel fet d’estar sola. Moltes vivències amb molta intensitat, i això és el que m’enganxa.

Com va anar a parar a la vall del Kinnaur i a aquella paret en concret?
Com a moltes coses, per casualitat. Vaig buscar per Google escalada+paret+india i a les imatges va sortir la foto d’aquesta paret i així, tal qual.

Vaja, que havia de ser aquesta!
Sí, és clar. Jo em moc molt per intuïció. Ara tornes a posar aquests ítems al cercador i no surt el mateix! Però va anar bé, va quadrar tot el viatge menys la meteorologia. Va ploure tots els dies que vaig estar allà dalt.

És que vostè, a més, va anar-hi en l’època del monsó!
Si hagués fet un monsó normal no hauria estat tan dur, però va ser el més fort en molt de temps. Va ser un any desastrós, amb car­reteres tallades... i aquella vall, de fet, va quedar incomunicada.

Per què 25 dies i no 23 o 26. Era per un rècord?
No. És difícil de mesurar. Vaig calcular a partir d’altres expedicions i havien de ser 20 dies. Va ser sobre la marxa, al final van ser 25 en els quals la racionalització de la logística va ser el més complicat.

El més dur?
Sens dubte, les condicions meteorològiques amb les quals em vaig trobar. Va ploure cada dia, i molta aigua. Vaig agafar hipotèrmia. Estava dormint en una hamaca, penjada en una paret. Va quedar tot negat d’aigua i no podia ni treure l’hamaca ni assecar-me.

Es posa molt a l’extrem, oi?
Sí, això sí. Sé que hi ha un risc i que és perillosíssim, però no tinc cap voluntat suïcida. Aquella ruta la vaig obrir jo i em vaig assegurar molt bé. L’aigua va ser un problema passatger a Kinnaur.

Tants dies sola, es deu conèixer molt bé a vostè mateixa!
Sí, em conec molt bé. Però sempre hi ha coses que em sorprenen de mi. Seria massa arrogant dir que jo ja em conec totalment. Aquests tipus d’experiències             acceleren el procés de coneixement d’un mateix. La intensitat, la situació de risc, la soledat són factors que provoquen que el compromís amb tu i que les coses funcionin de manera diferent dins teu.

Ha vingut a Andorra a explicar la seva experiència, ara cal que l’escali.
No, no hi he vingut mai a escalar al vostre país. Sé que s’hi escala  però ja veig que hauré de proposar-m’ho com un dels pròxims projectes.

Al nou patrocinador li ve com un guant la temàtica de l’edició, muntada al voltant de l’any de les energies sostenibles.
El campament artístic internacional comptarà enguany amb la participació d’una trentena d’artistes d’arreu del món, entre els quals hi ha quatre andorrans ja confirmats. Xifres i noms que poden variar, tot i que lleugerament, perquè encara s’està duent a terme la fase de selecció de participants entre mig centenar aproximadament de propostes rebudes. Els quatre creadors del país que hi participaran són Jordi Casamajor, Marta Tarrés, Itziar Badenas i Jesús Campos. La resta vindran de diversos racons d’arreu del món, amb representants per primera vegada de països com ara el Pakistan, Montenegro, Eritrea, Jordània o Palestina.
Hi haurà una àmplia representació de noms llatinoamericans, procedents d’Argentina, Uruguai, Guatemala o Mèxic. I d’altres que arribaran de punts com les Filipines o Austràlia. No hi haurà, no obstant això, participació des de l’Amèrica del nord, ni dels Estats Units ni del Canadà, però serà l’únic continent no representat.
Com ha estat la norma en les dues edicions anteriors, els organitzadors pretenen provocar un diàleg intercultural i intergeneracional, amb artistes de diferents països i edats, va explicar ahir al Diari Jean-Michel Armengol, secretari de la comissió andorrana per a la Unesco, que promou la trobada amb suport del comú d’Ordino.

Nova ubicació
L’administració local aporta les instal·lacions, que enguany variaran: el centre polivalent no estarà disponible, per obres, però en canvi disposarà de la vela que s’haurà muntat per a l’Ultra Trail, que se celebrarà els dies immediatament anteriors.
El programa d’activitats coincideix amb el d’estius anteriors, amb diàlegs entre els participants i propostes obertes al públic en general. I també com fins ara els participants hauran de cedir una part de la producció que enllesteixin al campament als organitzadors. Enguany, a FEDA, que posarà així les bases d’una futura col·lecció d’art. En aquest cas, els autors estan obligats a realitzar una de les creacions amb temàtica al voltant de les energies.
L’Art Camp ha sortit endavant, cosa que fa uns mesos no semblava gaire clara, però amb una retallada pressupostària del 25 per cent. Els organitzadors confien, però, que una part dels artistes –set o vuit, està per definir– puguin acollir-se als ajuts a la cooperació del Govern. D’altres vénen becats per les comissions de la Unesco als seus països.

OBRES DE FRANCISCO SÁNCHEZ A LA TRETZENA SUBHASTA BENÈFICA D'ORDINO, EL 19 D'ABRIL

La 13a edició de la subhasta benèfica d’Ordino, destinada a AINA, comptarà amb una trentena d’obres amb preus de sortida d’entre 75 i 250 euros, per un import inicial total de 3.375 euros. Entre les obres a subhasta, teles de Francisco Sánchez, un dels representants d’Andor­ra a la Biennal de Venècia. L’objectiu dels organitzadors és poder igualar o superar els 4.633 euros de l’anterior edició, amb una col·lecció d’obres premiades al concurs de pintura de la parròquia. També se subhastaran tretze ampolles de vi i licor amb un preu de sortida de 442 euros.
Els objectes estaran exposats a la sala de reunions del centre esportiu d’Ordino a partir del 16 d’abril i la subhasta tindrà lloc el 19 d’abril a les 21.30 hores al mateix lloc.
A més a més de les peces signades per Sánchez, també se subhastaran treballs que van ser guardonats el 2011 al concurs de pintura, firmades en aquest cas per autors com ara Teresa Puga i Roser Casanovas, entre altres.

Cerqueda, que  va avançar que enguany es farien quaranta controls més, no va voler donar més detalls, atenent el dret a la privacitat de l’esportista en qüestió, i només va explicar que es tractava d’un jugador de la Lliga nacional de futbol, sense especificar ni la substància detectada ni el club al qual pertany l’afectat.
Segons les fonts consultades, el positiu seria de cànnabis i hauria tingut lloc el desembre passat en el partit de la desena jornada de Lliga que va enfrontar a Aixovall el Ranger’s contra el Lusitans, el primer i de moment l’únic en el qual s’han realitzat controls a primera divisió. Sí que n’hi ha hagut en futbol sala, sense cap resultat anormal. La Federació Andorrana de Futbol va confirmar ahir que havia rebut el dossier i que havia estat traslladat al comitè de competició. Els clubs que estarien implicats van assegurar ahir al Diari desconèixer el cas i van negar que hi hagués hagut notificació per part de la federació. En aquell partit dos jugadors de cada equip van sotmetre’s a la recollida de mostres per analitzar posteriorment, una de les quals seria la que hauria donat positiu.
Segons el decret del reglament sobre el control del dopatge esportiu a Andorra del maig del 2005, un cop l’òrgan disciplinari competent de la federació rep el dossier té quinze dies per iniciar d’ofici un expedient disciplinari si aprecia una suposada infracció, expedient que ha de ser tramitat per un instructor llicenciat en dret. Aquest instructor té un termini no superior a un mes des que es va iniciar el procediment per formular un plec de  càr­recs en què ha de fer constar, entre d’altres aspectes, els fets imputats i les sancions que es puguin aplicar. Posteriorment ha de presentar una proposta de resolució que ha de ser notificada a l’interessat, que té deu dies per fer al·legacions.
En cas que finalment la resolució sigui contrària als interessos del jugador, la sanció que se li imposaria seria en el grau mínim fixat en l’escala que marquin els estatuts de la federació, atès que es tracta d’una primera infracció. La pilota està ara a la teulada de la Federació de Futbol, que hauria de seguir la normativa de la UEFA pel que fa a les qüestions de dopatge. La comissió estatal, que ahir va incloure dos nous membres, Emili Pérez i Talín Puyaltó com a secretari, podria en última instància interposar un recurs si considera que l’expedient no s’ha resolt de forma satisfactòria.

QUART CAS D'ESPORTISTES DEL PAÍS

El cas de presumpte dopatge del futbolista és el quart que es dóna a Andorra. El primer va ser el de la judoka Mari Carme Fernández, que es va veure implicada després d’ingerir una glucosa equivocada en els Jocs d’Andorra 2005 que li havia estat subministrada per una metgessa. La Unió Europea la va considerar no culpable per una errada mèdica. El següent cas va ser el del pilot de trial Josep Lluch, que va donar positiu per cànnabis en una competició a Espanya. Lluch va ser sancionat a 3 mesos per la Federació Espanyola de Motociclisme. El dar­rer cas d’un positiu va ser el del jugador de futbol sala Jona en un partit de la selecció l’any 2007. La UEFA al final no el va sancionar.

Convertir el planell de Conangle en una de les portes d’entrada a la vall del Madriu és una de les propostes que preveu el projecte que Amics de la Rabassa va entregar dilluns passat als cònsols de Sant Julià de Lòria.

El doctor i expert en nutrició Manuel Jiménez va explicar ahir que l’obesitat constitueix la segona causa de mort prematura i evitable després del tabac. Jiménez, en una conferència organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà, va dir que hi ha 400 milions de persones obeses al món i que constitueix un veritable problema social.