Segons fonts properes als botiguers, Bartumeu hauria deixat força clar, tot i que sense un compromís tancat, que els tres últims diumenges, dels vuit totals, l’obligació de tancar per la tarda quedarà aixecada.
Els comerciants van insistir des del primer moment al cap de Govern del gran perjudici que suposava mantenir la norma el 26 de setembre. Es considera que la festivitat a Barcelona pot provocar una important afluència turística i, per tant, no poder obrir el diumenge a partir de les dues de la tarda podria causar un important perjudici econòmic. Bartumeu els va respondre que per al 26 no s’hi podia fer res perquè no hi ha temps material per a tots els tràmits que s’haurien d’establir per a l’anul·lació. Segons diferents fonts de comerciants i empresaris, el màxim responsable de l’executiu va indicar que marxa a Nova York i que per tant no hi ha temps material per realitzar el consell de ministres necessari per a l’aprovació de la mesura. A més, el nou decret s’hauria de publicar al BOPA amb temps suficient. Un altre argument va passar perquè és una data que està molt a sobre i els calendaris de les empreses afectades patirien un problema important ja que s’ha treballat amb la festivitat en la tarda del 26 de setembre.

Acceptació
Els comerciants van lamentar que no es pugui retrotreure la mesura per al diumenge de la Mercè, però van acceptar les explicacions del cap del gabinet socialdemòcrata. Segons diferents fonts, el més important era aconseguir que el tancament obligatori acabi al més aviat possible i per tant es considera positiu assolir que en els tres últims diumenges no s’apliqui.  
Els comerciants esperen que quan el cap de Govern torni del viatge a Nova York els comuniqui oficialment la decisió que els va donar a entendre en la trobada de dijous. L’objectiu inicial era assolir l’anul·lació dels quatre últims, però els comerciants es donen per satisfets perquè el 26 serà el darrer d’obligatori tancament.

COMPROMÍS PER AL PROPER EXERCICI

La regulació del calendari comercial per a l’any vinent es farà amb coordinació amb les parts afectades, segons van explicar ahir representants de la Federació de Botiguers (FACA). No s’ha tancat cap compromís per escrit, però la col·laboració per elaborar els horaris i dies d’obertures i tancaments es dóna per feta després de la reunió mantinguda amb Bartumeu i Benet. La voluntat és trobar una fórmula intemèdia que pugui satisfer tant treballadors com patronal i que no tingui una afectació directa en l’activitat, especialment en els dies
que teòricament s’ha de fer més caixa.

La fórmula pactada significarà que un delegat sindical no podrà ser acomiadat de forma no causal. Actualment, a Andorra l’acomiadament és lliure, tot i que remunerat. En el cas dels representants dels treballadors es busca que només una causa molt greu pugui justificar la rescissió de la relació laboral i protegir així el delegat sindical de les possibles represàlies per la tasca que desenvolupa.

L’acomiadament lliure, a l’aire
Un altre punt important que s’està negociant és el futur de la fórmula actual d’acomiadament no causal, comunament conegut com a acomiadament lliure. Fer fora un treballador sense motiu està contemplat actualment en el codi de relacions laborals aprovat el 2008. Concretament s’especifica que es pot acomiadar sense motiu un empleat sempre que se l’avisi amb un dia d’antelació per mes treballat i se li pagui 25 dies de sou per any que porti a l’empresa (amb un màxim de 365 dies).

Visions diferents
Els socialdemòcrates són favorables a eliminar aquesta fórmula d’acomiadament lliure, però en aquest cas no disposen del suport d’Andorra pel Canvi. La plataforma ja s’ha mostrat contrària a eliminar l’acomiadament lliure i només està disposada a aprovar una fórmula que l’encaixi, però mai fent-lo desaparèixer. Aquest és el punt més controvertit en la negociació del nou codi de relacions laborals. Les diferències de criteri fan que mentre la llei sindical ja estigui pràcticament tancada i sense fissures, el codi de relacions laborals encara es trobi en fase de negociació. Les dues parts, segons fonts properes a la negociació, confien a trobar un punt comunament acceptable en breu.

DRET DE VAGA I A SERVEIS MÍNIMS

Un altre dels punts en què hi ha acord entre els socialdemòcrates i Andorra pel Canvi, i que per tant quedarà inclòs en la nova legislació, és la fixació del dret de vaga i dels serveis mínims corresponents. Concretament, en la llei es fa esment que a la Constitució aprovada el 1993 ja es reconeix el dret de vaga (tot i que mai hagi estat utilitzat) i per tant ja es considera aplicable. En aquest cas, però, el que es fa és regular-ho a través de la fixació d’uns serveis mínims que garanteixin que en cas d’una aturada de treballadors es mantindran els cobriments indispensables perquè no pugui produir-se un bloqueig per a la resta de la població.

El secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, ha confirmat el sistema de finançament que vol fer servir Fomento declarant que es vol pagar a 25 o 30 anys vista. Per Nadal, aquesta opció "té el sentit d'equilibri, de solidaritat entre generacions, que una cosa que fem avui però que utilitzarem molt poc, la paguin les generacions futures".

El secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures del Govern espanyol, Víctor Morlán, ha estat aquest divendres a Lleida on ha explicat el sistema per pagar a 30 anys les carreteres que es construeixin ara. Es tracta de la fórmula de col·laboració público-privada, mitjançant la qual les constructores cobraran per una concessió que les obligarà a mantenir les carreteres. Fomento retribuirà cada mes, o cada quan ho requereixi el plec de bases, l'empresa que es faci càrrec de la concessió durant els propers 25 anys. En aquest sistema l'empresa es compromet a construir la carretera en el termini marcat.
Amb aquest sistema es pagaran les obres de la N-145 de la Seu a Andorra, tal com ha confirmat també el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, que ha acompanyat durant la visita a Lleida el responsable de Fomento. Inicialment estava previst que les obres finalitzessin el 2011, però davant l'actual context econòmic, aquest tram de la N-145 no estarà enllestit fins el 2012. Nadal ha dit que l'opció triada és la millor i garanteix la continuïtat d'obres ja iniciades com l'accés a Andorra.
A part de la N-145, d'altres infrestructures de la demarcació que es veuran afectades per aquesta fórmula de pagament seran l'A-14, que unirà Lleida amb Osca, els trams Lleida-Rosselló i Almenar-Osca, i el 52% que falta del tram Rosselló-Almenar.

El president de la Xarxa, Marc Melillas. Antoni Fogué s'ha mostrat satisfet pel conveni i ha recordat que és positiu per a ambdues parts, ja que servirà per "oferir al públic més continguts sense perdre qualitat i abaratint costos". El director general de RTVASA, Jordi Marticella, ha explicat que la televisió andorrana podrà disposar de continguts de la Xarxa pagant una quota mensual que no arriba als 500 euros, i que per tant és inferior a la despesa que suposaria la creació d'aquests programes.

Marticella ha expressat la seva satisfacció recordant que la Xarxa "rendibilitza al màxim els recursos existents dins uns paràmetres d'interès públic, màxima qualitat i costos assumibles", i que aquests són els principis de RTVA. La part més positiva d'aquesta col·laboració per a la televisió andorrana serà el fet que les produccions andorranes entraran a les llars catalanes, i que a l'hora l'audiència andorrana gaudirà d'una televisió enriquida en continguts, com és el cas de programes com Menjar sà, Criatures.cat i Filmets. Pel que fa a la informació, es podrà fer ressò de notícies catalanes que puguin tenir interès per als andorrans.
Fogué ha afegit que en aquest conveni, "les dues parts hi guanyen". La XAL s'enriqueix perquè s'hi incorpora la televisió del seu país veí, i la RTVA entra a formar part d'una estructura on pot fer intercanvi d'experiències, produccions, coproduccions i informació amb altres 51 televisions. En aquest sentit, Marticella no ha avançat cap coproducció que es pugui dur a terme, però Marc Melillas ha posat per exemple les retransmissions esportives que tinguin lloc Catalunya i també interessin a Andorra. També ha suggerit la possibilitat de crear guions comuns per a programes o concursos i produir-los cada televisió amb els seus propis presentadors.
RTVA podrà fer ús dels continguts que la xarxa posi a disposició de totes les televisions que en formen part, pagant una quota que no arriba als 500 euros mensuals, però això no inclou la totalitat de les produccions de tots els canals.

El Govern ha informat que s’està sotmetent a aprovació per part dels comuns un text que pretén establir les prescripcions tècniques i administratives per regular la producció d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica. En aquest sentit, FEDA ha realitzat uns estudis de viabilitat amb la finalitat de seleccionar tres edificis idonis per acollir aquest tipus d’instal·lacions. Inicialment es van llistar 107 edificis, que van quedar reduïts a tres després d’aplicar-hi els criteris de superfície de coberta, exposició i ús: el Centre esportiu d’Encamp, el Palau de Gel de Canillo i el col·legi Sant Ermengol.

La instal·lació del centre esportiu d’Encamp s’ubicarà a tres de les quatre teulades que formen el complex, es farà amb mòduls de tecnologia policristal·lina i tindrà una potència pic instal·lada de 118 kW. La producció estimada és aproximadament equivalent al consum elèctric de 33 llars andorranes. La instal·lació del Palau de Gel de Canillo també s’ubicarà a la coberta del mateix centre, però la seva tecnologia serà amb membrana amorfa. Tindrà una potència pic instal·lada de 141 kW i el productible estimat alimentaria 42 llars andorranes. La tercera instal·lació, amb vessant més pedagògica i demostrativa, s’ubicarà a la teulada així com a la façana est de l’escola Sant Ermengol. S’utilitzaran mòduls policristal·lins fins a una potència de 55 kW pic. Aproximadament, unes
catorze llars es podrien alimentar tot un any amb aquesta instal·lació. Tots tres centres de producció s’interconnectaran a la xarxa elèctrica existent de manera que l’electricitat produïda s’injectarà i es distribuirà de forma centralitzada per FEDA.

Les instal·lacions objecte d’aquest reglament són les instal·lacions a la teulada, els murs cortina, els revestiments de façanes, els dispositius para-sol, les baranes de balcons, i les terrasses o finestres. Totes aquestes instal·lacions s’hauran d’interconnectar a la xarxa de baixa tensió de l’empresa distribuïdora corresponent, amb una potència pic no superior als 250 kVA. La tarifa de compra de l’electricitat generada es fixarà segons decret i el contracte tindrà una durada de 20 anys.

Tancat el reglament energètic en l'edificació

D'altra banda, la Taula de l'Energia ha tancat el redactat definitiu del reglament energètic en l’edificació que permetrà donar un impuls decisiu cap a l’assoliment de l’eficiència energètica en els edificis i a la implantació eficient de les energies renovables, contribuint a la reducció del consum energètic dels edificis, de les emissions de gasos que causen l’escalfament del planeta i respectant els acords internacionals sobre el canvi climàtic. Els dinou articles de les disposicions generals i els cinc annexos del reglament regulen les prestacions energètiques dels edificis de nova planta, les ampliacions i les reformes dels existents, introdueixen criteris d’eficiència energètica i regulen la instal·lació d’equips de producció de calor mitjançant la biomassa, la geotèrmia de molt baixa entalpia i la radiació solar, com energies renovables.

La ministra ha fet aquestes declaracions durant la celebració del Dia de Meritxell a la residència Solà d'Enclar, que ha estat seu el primer acte públic des que és al càrrec.

Sílvia Bonet ha participat juntament amb els padrins de la residència Solà d'Enclar, actualment una cinquantena, a la missa que s'ha celebrat al Santuari Nostra Senyora de Mertixell i el posterior dinar a Santa Coloma. Durant el parlament que ha ofert abans de l'àpat, ha destacat l'exemple de fortalesa i empenta que representa el col·lectiu de la gent gran, i la necessitat de garantir-los una qualitat de vida òptima.
La ministra ha dit que les seves prioritats són intentar que les persones visquin al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat i garantir que posteriorment puguin gaudir d'uns serveis residencials adaptats i de màxima qualitat. Per fer possible el primer objectiu, Bonet ha dit que ja es disposa de l'estructura i dels recursos necessaris, però que cal organitzar-los bé i millorar el servei d'atenció domiciliària. També ha indicat que cal fer millores en el col·lectiu de cuidadors i la resta de professionals que participen de l'atenció a domicili.
Pel que fa als recursos residencials, l'objectiu és permetre que la persona no quedi aïllada del seu entorn familiar i aconseguir que els centres siguin el més humans possibles. Tenint en compte l'evolució de la corba poblacional, que indica un augment de la gent gran, la ministra ha dit que "tard o d'hora es necessitaran més recursos", tot i que s'han d'estudiar molt bé les necessitats i "cap a on anem" abans de fer coses "que potser no són necessàries en aquest moment".

La trobada ha tingut lloc després de la conferència que ahir Caldera va oferir a Andorra, emmarcada en els actes de celebració del desè aniversari del Partit Socialdemòcrata.
Bartumeu i Caldera, diputat per Salamanca i exministre de Treball i Afers
Socials (2004-2008) del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, han estat d'acord que per fer front a la crisi calen polítiques socialdemòcrates basades en l’austeritat en el
consum de recursos, l’eficiència en la gestió pública i privada, la sostenibilitat
aplicada de manera transversal en l’activitat humana, i el manteniment de la
protecció social per garantir la igualtat d’oportunitats, evitar esquerdes socials i
el manteniment de la bona convivència.

La trobada també ha servit per reafirmar la bona relació personal existent des
de fa temps entre Bartumeu i Caldera.

Sota la supervisió i la direcció del cap d’Àrea d’Higiene, seran mobilitzats membres del Departament, equipats amb un camió Unimog i una camioneta del Servei d’Higiene Pública, que repartiran contenidors de 4,5 metres cúbics de capacitat i participaran en la recollida de deixalles, a la zona de la Birena al final del carrer de les Canals, al camí de muntanya proper al carrer de les Costes, al mirador de la Comella, i a l’entorn del pujador del Centre de Tractament de Residus. Dos efectius del Servei d’Higiene, amb el camió Unimog, efectuaran una intervenció al cap del carrer les Canals, prop del col·legi Sant Ermengol, recollint diversos elements de ferralla i un vehicle abandonat.

El comú disposarà unes taules a la glorieta de la plaça del Poble, on a partir de les 8.30 hores s’hi podran fer les inscripcions dels participants. Durant tot el dia, agents del Servei de Circulació Comunal faran un seguiment de control, seguretat i protecció dels voluntaris a les zones d’intervenció. Tots els residus recollits seran tractats i dipositats a les instal·lacions dels gestors de residus autoritzats de la parròquia per al seu reciclatge.

Sota la supervisió i la direcció del cap d’Àrea d’Higiene, seran mobilitzats membres del Departament, equipats amb un camió Unimog i una camioneta del Servei d’Higiene Pública, que repartiran contenidors de 4,5 metres cúbics de capacitat i participaran en la recollida de deixalles, a la zona de la Birena al final del carrer de les Canals, al camí de muntanya proper al carrer de les Costes, al mirador de la Comella, i a l’entorn del pujador del Centre de Tractament de Residus. Dos efectius del Servei d’Higiene, amb el camió Unimog, efectuaran una intervenció al cap del carrer les Canals, prop del col·legi Sant Ermengol, recollint diversos elements de ferralla i un vehicle abandonat.

El comú disposarà unes taules a la glorieta de la plaça del Poble, on a partir de les 8.30 hores s’hi podran fer les inscripcions dels participants. Durant tot el dia, agents del Servei de Circulació Comunal faran un seguiment de control, seguretat i protecció dels voluntaris a les zones d’intervenció. Tots els residus recollits seran tractats i dipositats a les instal·lacions dels gestors de residus autoritzats de la parròquia per al seu reciclatge.

Va ser el descobridor d’un concepte clau per a la tecnologia actual i, actualment, és un dels físics més reputats del món. I això que no anava per a científic. El propi Albert Fert reconeix que quan estudiava “m’interessava més la literatura o l’art i no tenia dedicació especial” per assignatures com les matemàtiques o la física. De fet, un cop va arribar l’hora d’escollir branca, el que el va fer decidir és que “potser la ciència era millor per trobar feina”.
I se’n va anar de Tolosa a París. A estudiar, sí, però també a gaudir d’una “bona i agradable experiència”. De la capital francesa en recorda “el bon període, amb el cinema o el jazz” –una de les seves passions–. I va ser preparant la tesi quan va descobrir que “la ciència també és creació, gairebé com una feina artística, cosa que mai no havia imaginat”.
I el treball d’aquest artista de la física ha estat clau per al desenvolupament de l’electrònica. Quan fa servir un ordinador portàtil o un iPod, Fert no nega que “és un plaer, un sentiment fascinant, veure que una idea teva s’ha concretat en progrés”. Quan mira la medalla del Nobel del 2007 la qualifica com “el souvenir de tota l’aventura de la ciència, és el record de la cerimònia, de l’aventura de la investigació i de la col·laboració dels col·legues”.
Quan té temps lliure, li agrada escoltar música i també veure rugbi, esport que també va practicar fa temps. I, justament, recorda l’anècdota. “De jove vaig estar en un equip d’una ciutat propera a Leeds i, quan em van concedir el Nobel, un diari de la ciutat va titular que donaven el premi a un antic jugador de rugbi”.
“L’equilibri” entre ciència i família no sempre ha estat fàcil, però creu que “encara he pogut passar amb la dona i els meus dos fills molt de temps”. I justament, els seus descendents sí han apostat per la branca més artística. “Una és guionista i l’altre fotògraf”, explica, per després assegurar que “és la llibertat dels fills. Si ells estan contents, jo també”.

Apunt biogràfic

>> Albert Fert es va doctorar en ciències físiques a la Universitat de París-Sud, on és professor des de l’any 1976. Les seves investigacions li van permetre descobrir la magnetoresistència el 1988, la qual cosa ha permès la miniaturització de molts aparells electrònics. El 2007 va ser condecorat amb el premi Nobel, juntament amb l’alemany Peter Grünberg, amb qui l’uneix “una relació molt amical i d’estreta col·laboració”.

El vicepresident de la fundació Ideas para el Progreso –el think thank del socialisme espanyol–, Jesús Caldera, va protagonitzar ahir al vespre un dels actes centrals de la celebració del 10è aniversari del Partit Socialdemòcrata. El que va ser ministre de Treball i Afers Socials espanyol del 2004 al 2008 es va presentar davant un nodrit auditori de militants del PS al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per impartir la conferència Las nuevas ideas progresistas para un futuro mejor. I malgrat les roses i el vermell predominant a totes les invitacions, Caldera els va sortir més verd que roig.

El socialista espanyol va començar fent un compendi dels mals de la crisi i dels culpables del daltabaix, que per a Caldera no són altres que uns valors marcadament conservadors que han portat a un individualisme ferotge, a una desregulació desproporcionada, a una confiança cega en el mercat i a una sobreexplotació dels recursos naturals. Per a Caldera són els valors de la dreta els que van permetre el creixement exponencial, tant dels fons especulatius com del consum dels recursos naturals.

Davant d’això, el responsable d’Ideas va proposar una “nova revolució industrial”, basada en les noves tecnologies i l’ús d’energies renovables. Caldera va constatar l’esgotament dels recursos fòssils –petroli per a 40 anys, gas per a 60 i carbó per a poc més d’un segle–, així com la inviabilitat de seguir-los cremant al ritme actual. Davant d’això, l’exministre del PSOE va defensar les energies renovables, un sector en el qual Espanya és un país capdavanter: “Per primer vegada hem estat exportadors d’alguna cosa, perquè durant dècades l’únic que vam ser capaços d’exportar van ser persones, emigrants”.

Caldera es va mostrar convençut que ser progressista passa per apostar per aquest nou model econòmic, perquè sense aquest canvi no hi haurà creació de nous llocs de treball. El nou model, segons l’exministre, s’ha de basar en l’austeritat, l’eficiència, un menor consum dels recursos naturals i el manteniment de les prestacions socials. “El pas a una economia sostenible no destruirà llocs de treball, sinó que en crearà de nous, encara que caldrà un temps per adaptar-nos-hi”, va insistir el vicepresident d’Ideas.

En el cas d’Andorra, l’exministre va recomanar explorar les possibilitats de les ecoindústries, la gestió del patrimoni natural i la restauració de danys mediambientals. Caldera va animar els presents a treballar per adaptar-se a un món que ja no tornarà a ser el mateix i va advertir contra els perills de no saber canviar a temps: Va citar els exemples dels rapanui de l’Illa de Pascua que va pràcticament desaparèixer després de consumir tots els recursos naturals o de Tasmània, que va quedar subdesenvolupada després que un moviment sísmic l’aïllés d’Austràlia. Davant les reticències al canvi i l’obertura de certs sectors del Principat, la pregunta era òbvia: ¿Volen ser tasmanians?

L'exministre de Treball espanyol Jesús Caldera creu que apostar per les indústries ecològiques és la solució a la crisi perquè serà una font de llocs de treball. A més, ha afegit que empreses relacionades amb la gestió de l'aigua, el patrimoni o la restauració dels danys mediambientals, a més de les que es dediquen a les energies renovables, poden tenir molt futur a Andorra.

L'exministre ha fet aquestes afirmacions en la conferència que ha ofert al Centre de Congressos amb motiu del desè aniversari del Partit Socialdemòcrata.

Per Caldera, durant els darrers anys s'ha buscat l'aprofitament individual i l'afany de lucre, i per sortir de la recessió cal tenir en compte que tots vivim en societat i que hi ha recursos suficients per a tothom si s'utilitzen bé. Caldera es reunirà aquest divendres amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, per parlar dels programes socials i de les reformes que s'apliquen, de les relacions europees i d'una millor cooperació entre Espanya i Andorra.

«La crisi que s'està vivint és econòmica, social i climàtica» assenyala Jesús Caldera, vicepresident executiu de la Fundació IDEAS para el progreso. Una crisi que, per sortir-ne, segons Caldera, «s'han de realitzar profunds canvis en el sistema econòmic i anar cap a una economia sostenible on Andorra té un gran camí amb l'ecoindústria».

Una conferència on el vicepresident executiu de la Fundació IDEAS para el progreso també va explicar que «aquest pas d'una economia de carbó a l'economia de les energies netes i de la innovació comportarà un increment de llocs de treball», però va afegir que «això comportarà un període de transició i que, durant aquest impàs, s'ha d'actuar amb austeritat, amb eficiència, impulsar reformes i mantenir la protecció social. Un període on també caldrà l'esforç de la població».

Jesús Caldera també va confirmar la reunió d'avui amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, «on es parlarà de la cooperació entre els dos països, entre altres temes», segons va comentar.

L'exministre de Treball i Afers Socials d'Espanya Jesús Caldera va presentar ahir al Centre de congressos de la capital la particular recepta que proposa contra la crisi, a partir d'una anàlisi de les causes que l'han provocat. L'acte, que va ser organitzat pel Partit Socialdemòcrata per celebrar el desè aniversari de la formació, va comptar amb la presència del president i cap de Govern, Jaume Bartumeu, a qui Caldera va felicitar pel triomf electoral.

El mandatari del Partit Socialista Obrer Espanyol, que actualment és dirigent de la fundació Ideas para el Progreso, va reflexionar sobre les conseqüències que ha tingut l'excés de consum, de generació de riquesa i d'ambició individual que ha regnat a Europa durant els darrers anys. “La crisi que estem vivint és de valors i és necessari demanar responsabilitat i esforços també als  ciutadans”, va afegir-hi.

Segons Caldera, existeixen sectors de negoci totalment inexplorats, “com el de les energies renovables”, que no només millorarien l'eficiència del sistema econòmic i generarien llocs de treball, sinó que a més ajudarien la conservació del medi ambient. “Hi ha tot un món que es pot basar en les noves tecnologies i les energies netes, però encara trigarem anys a aconseguir-ho”.

Caldera va ressaltar que l'atur és el problema més greu que afronten actualment països com Espanya o Andorra, però “si no canviem els valors, mai no aconseguirem que hi hagi feina en el futur”, i per tant, “cal canviar el model econòmic per un altre que estigui basat en l'eficiència i l'austeritat”, un model que veu “perfectament aplicable” al Principat.

Per aconseguir-lo Caldera va advertir que seria “imprescindible” un replantejament del sistema educatiu actual, que faci viable “una societat plena d'enginyers i experts, de qualitat i amb una bona formació″.

Caldera va recordar que durant alguns anys “el 13 per cent de l'economia espanyola s'ha basat en la construcció″, cosa que va qualificar d'impossible, i va recordar que ja ha iniciat un procés per posar-hi remei. “Durant molts anys ens vam estar plantejant subvencionar l'accés a l'habitatge, i admeto que va ser una mala política”, va declarar Caldera. D'aquesta manera el mercat immobiliari va inflar els preus, de manera que “el comprador va ser qui va acabar pagant”.

L'altra gran premissa dels postulats de Caldera és la sensibilitat amb els col·lectius més desafavorits, a través d'una protecció social eficient. L'exministre espanyol va ressaltar que “no podem abandonar les persones”. Caldera reconeix que la crisi està essent un focus “de pobresa”, i davant d'això “l'estat de benestar s'ha de reforçar”. Finalment, va apuntar que “serà un canvi molt difícil, però tinc molta esperança”.

A més de l’OK de Mourinho, Madaíl ha de rebre el vistiplau del Reial Madrid, que ahir, en boca d’Emilio Butragueño, director de relacions institucionals, va negar qualsevol tipus de contacte.
La trobada, de la qual no es coneix el resultat, es va realitzar a Madrid i ve provocada per la difícil situació en què es troba Portugal al Preeuropeu després de l’empat a casa contra Xipre i la derrota a Noruega. Aquests resultats van provocar el cessament de Carlos Queiroz, a qui es busca substitut. El gran favorit per fer-se càrrec de la selecció és Paulo Bento, que ha assegurat que no ha signat cap contracte amb la federació i ni tan sols hi ha tingut contacte.
El porter del Reial Madrid, Iker Casillas, va manifestar sobre la possibilitat que Mourinho compaginés les dues feines que “segurament li agradaria entrenar  la selecció, però el seu cap pensa únicament i exclusivament en el Madrid. No veig factible aquesta possibilitat perquè pel que el conec i el que he parlat amb ell està centrat en el nostre equip”.
Portugal està a l’espera del resultat d’aquestes converses. Mourinho i el Reial Madrid tenen la darrera paraula.

SERGI BUSQUETS VOL JUGAR AMB LA SELECCIÓ SUB-21 CONTRA CROÀCIA

El jugador del Barça Sergi Busquets li va demanar al director esportiu de la Federació Espanyola, Fernando Hierro, participar en el partit de la selecció sub-21 del proper 7 d’octubre contra Croàcia. Vicente del Bosque, el seleccionador espanyol, ho va confirmar ahir i va assegurar que “es digne de destacar. És molt positiu que titulars, que tenen el seu estatus en l’absoluta com ell, vulguin jugar en la sub-21. Són detalls de gent compromesa, de gent sana, per això el gest de Busquets té molt valor”. El partit de la sub-21 contra Croàcia a Burgos forma part de l’eliminatòria per al Campionat d’Europa de la categoria. El blaugrana va competir amb la selecció campiona del món a Sud-àfrica.

EL CAMPIÓ INICIA LA DEFENSA DE L'EUROPA LEAGUE AMB DERROTA

L’Atlètic de Madrid va encaixar ahir la primera derrota de la temporada al camp de l’Aris de Salònica, que es va imposar amb un solitari gol de l’espanyol Javito en la segona meitat. L’equip matalasser va iniciar la defensa de la UEFA Europa League  amb un joc gris contra un rival que no havia perdut mai com a local en competició europea.
Els grecs, animats per la seva afició, van imprimir intensitat al matx, sense deixar que l’Atlètic, que va trobar a faltar el Kun Aguero, pogués desenvolupar el seu joc. Els madrilenys no estaven còmodes al camp i tot i que ho van intentar no van ser capaços d’assolir com a mínim l’empat davant un intens Aris, que va estar a punt de fer el segon gol amb un xut de Koke que va anar al pal.    
De la resta d’equips espanyols només el Getafe va aconseguir la victòria (2-1 contra el desconegut OB). El Vila-real va perdre en el seu desplaçament a Zagreb contra el Dinamo (2-0) i el Sevilla va cedir de forma sorprenent a casa contra el París Saint Germain (0-1).
En altres duels destacats de la jornada europea, el Juventus només va empatar a 3 amb el Lech, l’Sporting de Portugal va guanyar el Lille (1-2), el Manchester City es va desfer a domicili del Salzburg i el Sampdoria i el PSV Eidhoven van empatar a un gol. Dos dels favorits al títol, el Liverpool i el Porto van gua­-nyar amb comoditat l’Steaua i el Ràpid de Viena (4-1 i 3-0).