El projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar els treballs tècnics i d'execució de les obres de reordenació urbanística dels entorns de la Casa de la Vall, de construcció de la nova seu de la justícia i ampliació de l'edifici administratiu Prat del Rull ha estat desestimat, per 14 vots a favor i 14 en contra. El president del grup parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, ha votat en contra perquè considera que el projecte de la seu de justícia suposa un sobrecost de 25 milions d'euros respecte al projecte inicial i que el que no pot fer el Govern és una operació immobiliària del que hauria de ser un projecte fet de forma racional. Tant el cap de Govern com el president del grup reformista han respost admetent un sobrecost, però reiterant que no arriba a la quantitat esmentada per Nomen. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha explicat que el projecte inicial només contemplava la primera fase de l'obra. Ha afegit que la nova ubicació de la seu de la justícia suposa realitzar un nou projecte, i que a més no s'havia tingut en compte l'opinió del Consell General de la Justícia, que ara sí que s'ha escoltat.
Respecte del crèdit per a la desviació de la Massana també ha estat desestimat, per 14 vots a favor i 14 en contra. Nomen, ha criticat el projecte perquè considera que no es poden fer aquestes obres tenint aturades les de Sant Julià, que és per on passen els turistes que vénen al país, indicant que "de ben poc servirà el desviament de la Massana si fem un tap a Sant Julià". Nomen també ha lamentat que una despesa de prop de 46 milions d'euros no es pot presentar sense explicar com es pensa fer front a aquest pagament. En aquest sentit, el ministre de Finances i Economia, Pere López, ha dit que totes les obres en curs es finançaran de la manera tradicional a càrrec dels pressupostos futurs, ja que s'han acabat els finançaments especials. La reformista Roser Bastida ha reforçat els arguments de Nomen dient que el projecte de les obres de Sant Julià o del túnel del Dos Valires eren part d'una primera fase del Pla Sectorial d'Infraestructures que es va presentar al 2003, mentre que la desviació de la Massana era part de la segona fase, i per tant abans han d'acabar-se les obres que ja s'han començat. El socialdemòcrada Jordi Cadena ha recordat que no es parla de Sant Julià sinó de la Massana, on "s'ha format un veritable coll d'ampolla". A més, considera que amb la construcció del túnel dels Dos Valires "es va començar la casa per la teulada" i no es pot justificar tenir el túnel si no té continuitat amb la desviació, si no, ha dit "acabarem al cementiri de la Massana". El president d'ApC ha dit que aquest projecte és electoralista "perquè està clar quines són les parròquies claus en cas d'eleccions avançades", i que encara que li agradaria que es fessin les obres, no és el moment. Nomen ha indicat que ha de ser el futur govern d'unitat el que faci la revisió del calendari d'obres.
Els arguments esgrimits per ApC per rebutjar el crèdit per a la reforma de l'administració, que ascendia a 2,3 milions, han estat la manca d'un calendari de desplegament de les accions, i perquè consideren que les tecnologies de la informació "no són la solució si no tenim clara l'estructura de l'administració". El reformista Jaume Serra ha indicat que no estan d'acord amb l'objectiu del crèdit ni amb el mètode de finançament, ja que s'utilitzen partides d'interessos de deute públic aprofitant que els tipus d'interès han baixat.
Debat sobre la reducció de funcionaris
Nomen ha argumentat la seva negativa a votar els projectes de llei de crèdit extraordinari que contribueixen a augmentar el dèficit, dient que aquesta no és la manera i que "el camí adequat és un govern d'unitat". Nomen ha afegit que "si s'han de fer les reformes estructurals es fan" i en aquest sentit, ha demanat que si cal reduir serveis i funcionaris, es faci "de forma intel·ligent" i de la manera menys traumàtica possible. Nomen ha afegit que per fer-ho, cal seguir els criteris clàssics d'una reforma de personal, és a dir, "no seguir amb la seva política de noves contractacions". En aquest sentit, ha proposat no cobrir les baixes, fer prejubilacions i que els primers a sortir haurien de ser els últims que han entrat. Nomen considera que s'han de seguir criteris clars, i que d'aquesta manera la població ho entendrà. Nomen ha manifestat que estan a punt per fer-ho i no els tremolarà el pols, i ha afegit que la "qüestió és saber si vostès estan a punt" mentre van revisant projectes de llei de crèdit extraordinari sabent que molts no seran aprovats. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha respost a Nomen que en aquesta reducció no compti amb ells i ha afegit que ho haurà de fer quan "tingui una majoria de ciutadans que li hagin donat mandat per fer-ho". Bartumeu ha manifestat també que "fa pena" la situació que es deriva de la caricatura que, segons ell, pretén fer Nomen de les manifestacions que el Govern fa entorn als préstecs i la situació d'endeutament, i en aquest sentit, ha estat contundent en afirmar que "no caurem en el pim pam pum que fa pena".
Jurament de Carles Enseñat
La primera sessió del nou curs parlamentari ha començat amb el jurament de l'encampadà Carles Enseñat com a nou conseller general d'Andorra pel Canvi (ApC) en substitució d'Òscar Encuentra. Enseñat ha explicat abans de la sessió que pren possessió d'aquest càrrec amb l'objectiu de contribuir a trencar el partidisme i intentar començar a treballar plegats. Amb el seu treball també vol contribuir a fer unes lleis més acurades i més sòlides per Andorra. Enseñat ha afegit que el canvi de conseller no suposarà absolutament res dins de la plataforma ni al Consell, ja que considera que no deixa de ser un conseller d'ApC més que representa tant RD com UP.
Els vots en contra dels conselleres reformistes i d'Andorra pel Canvi han fet desestimar el projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les inversions i despeses corrents per a la modernització de l'Administració, que ascendia a 2,3 milions d'euros. Per part d'ApC, els motius han estat la manca d'un calendari de desplegament de les accions, i perquè consideren que les tecnologies de la informació 'no són la solució si no tenim clara l'estructura de l'administració'. De la seva banda, el reformista Jaume Serra ha indicat que no estan d'acord amb l'objectiu del crèdit ni amb el mètode de finançament, ja que s'utilitzen partides d'interessos de deute públic aprofitant que els tipus d'interès han baixat.