La sisena edició de les G.Sèries tornarà a portar l’espectacle al Grandvalira Circuit. El campionat andorrà de velocitat sobre gel presentarà algunes novetats, però mantindrà les cinc proves.

La Cambra de Comerç, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) celebren aquest dijous una jornada tècnica encaminada a avaluar la situació econòmica actual, proposar mesures de reactivació econòmica i reflexionar sobre el model econòmic andorrà.

El portaveu de l'executiu ha comparegut per informar dels acords adoptats en la sessió de Govern d'aquest dimecres. Bruno Bartolomé ha explicat que l'aprovació del projecte de llei respon a "la ferma voluntat d'apostar per l'ensenyament superior de qualitat" alhora que va justificar la demanda de tramitació abreujada, una decisió que haurà d'adoptar en darrera instància sindicatura, per l'interés "d'incorporar una universitat de prestigi internacional".
Els promotors de la Salle esperen, segons ha informat el mateix Bartolomé, començar les activitats el curs vinent. El Centre preveu, en una primera fase, la contractació d'entre dotze i quinze professors.
Bartolomé també ha explicat que des de l'executiu s'espera que el projecte de llei sigui rebut de manera positiva per les dues forces de l'oposició.

Tota una vida rodejat de tornavisos, pales i canonades. Jordi de Dios, copropietari i fundador de la Fer­reteria Nova 98, va començar al món de les ferreteries quan tenia 22 anys. Ara en té 58 i en tot aquest temps ha pogut veure  com ha evolucionat el sector. Els últims anys la crisi ha afectat la construcció i alhora els sectors que hi estan vinculats, com el seu. “Ha baixat un quaranta per cent la feina. Hem buscat reforçar més l’article industrial petit, és el que més es fa ara, perquè els treballs grans estan molt parats”, explica. Els arranjaments sembla que estan guanyant la partida al que és nou. Actualment dirigeix una botiga a Andor­ra la Vella. Abans en tenia una a Encamp i a la Massana, però es van tancar per la situació actual. “Amb la crisi tot s’ha hagut de reduir. S’ha de continuar, anar trampejant. Volem retornar, s’ha de batallar en el preu i dedicar-se més al client. Hem d’apostar per això i resistir.”     
Durant tota la seva trajectòria explica que “he treballat només en tres llocs. Sempre m’he mogut amb els materials de construcció i ferreteria”, i recorda que va començar un cop acabada la mili. Segons explica, va ser com l’amor a primera vista, “em van proposar ser representant, em va agradar molt i vaig veure que la venda se’m donava bé i gaudia”. Després d’uns anys al país, on va passar per diferents càr­recs, va emprendre la creació d’una empresa amb un soci. “Vaig decidir buscar-me la vida. Aquí, professionals en ferreteria n’hi ha quatre que puguin donar una bona atenció al client.” La fer­reteria ha estat la seva vida, però cap membre de la seva família ha seguit els seus passos. Una de les filles és restauradora, l’altra enginyera agropecuària i la dona, decoradora. Jordi de Dios continua amb ganes. “La meva vida és la ferreteria, hi vindré fins i tot quan em jubili, per recordar-ho.”

PERFIL
Formació
Va estudiar peritatge industrial a Barcelona, però no va arribar a exercir. Després es va treure el carnet d’agent comercial.

Trajectòria
Durant molt temps va treballar al Grup Corona. L’any 81 va arribar a la Ferreteria les Valls, i el 98 va muntar un negoci propi.

Esport
Va practicar rugbi, primer al CN Barcelona i després a la UE Santboiana. Va ser un cop internacional amb Espanya, contra França, i també va estar amb la selecció catalana.

Cada any, l’arribada de la tardor ens recorda que s'acosta de forma imminent el degoteig, curosament administrat, del nom de les persones que s'han fet mereixedores, per aquell any, del premi Nobel en les seves diferents especialitats. Des del 1969, als cinc guardons instaurats per l'inventor de la dinamita s'hi ha afegit un sisè guardó, conegut com a Nobel d'economia, dotat pel Banc de Suècia.

Els profans d'aquesta especialitat del coneixement científic (o del desconeixement, segons persones del món de la ciència, que s'oposen de forma oberta a l'atorgament d'aquest premi, ja que qüestionen el caràcter científic de l'economia), segurament haurem sentit el nom d'alguns dels guardonats en els darreres anys o, fins i tot, haurem tingut ocasió d'escoltar-los personalment -penso, per exemple, en Joseph Stiglitz, que rebé el guardó el 2001.

Enguany el premi ha recaigut en tres persones (Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides) que han dedicat gran atenció, en el moment de fer els seus estudis o de presentar les seves teories o propostes, al mercat del treball i, de forma més concreta, a les possibles disfuncions existents en el moment de relacionar de la manera més efectiva les ofertes de treball amb les persones més idònies per poder assumir els llocs. Curiosament, l'atorgament del guardó premia uns treballs presentats o realitzats fa força anys (les passades dècades dels anys 80 i 90) però en un moment de profunda crisi, en el qual la desocupació ocupa un lloc preeminent entre les preocupacions de la ciutadania i dels governs. L'atorgament del premi a aquests estudiosos evidencia l'interès d'avaluar convenientment la dimensió social de l'economia, així com la necessitat de tenir en compte els factors socials en el moment de buscar solucions a problemes que poden semblar exclusivament econòmics. Les èpoques de bonança ens han fet simplificar les apreciacions i la facilitat ens ha portat a no mirar de trobar sempre les millors solucions. La realitat ens diu que cal corregir-ho.

I amb els valors a l’alça, com Roger Gual (Goya a la millor direcció novell per Smoking Room el 2002). Per esmentar alguns dels projectes en què s’ha implicat els últims mesos, particularment actius: “Sí, he estat molt enfeinat i amb coses prou interessants.” Entre aquestes, un rodatge al Líban o la gravació d’espots publicitaris, un dels àmbits on més ha treballat fins al moment.
De tots els projectes cinematogràfics, el que ja volta per les pantalles espanyoles –des del passat dia 8– és el de León de Aranoa (director de films com Familia, Barrio, Princesas o Los lunes al sol). La participació de Guirao ha estat breu: va rodar una sèrie de plànols com a segona càmera mentre que l’equip principal es dedicava a recollir altres seqüències. “Fernando és encantador, sap molt bé el que vol. Però ha estat una cosa curta, puntual.”
Com li va arribar la proposta? A través dels contactes que va establir durant la seva intervenció a Invisibles, un documental que recollia històries al voltant de la guerra. Estaven narrades per Coixet i León de Aranoa, així com per Wim Wenders, Mariano Barroso i el colombià Javier Corcuera. Amb producció de Javier Bardem.

‘Room 21’, amb gual
Més intensa i extensa ha estat la participació en el projecte Room 21, on ha estat el director de fotografia triat per Gual. També en aquest cas es tracta d’un projecte col·lectiu, una sèrie de curtmetratges filmats per diferents realitzadors. El nexe d’unió, l’hotel Camper de Barcelona. La seva història, la d’un home que torna a la mateixa habitació que havia ocupat en el passat i recorda. A l’elenc, actrius també molt en voga en aquests moments, com Aina Clotet, la protagonista d’Elisa K –de Judith Colell i Jordi Cadena– o de la sèrie de TV3 Infidels.
De la col·laboració amb Gual es mostra particularment satisfet: “Ha estat molt interessant, perquè Roger és un director que està en un bon moment i és molt bon guionista i realitzador.” La feina li va arribar una mica de retruc. El director de fotografia de Gual no estava disponible i el cineasta el va triar d’entre els currículums que li va presentar la productora. El treball està en postproducció.
Més feina, encara: a Ghost Truck, una producció italiana que l’ha portat a rodar a Beirut. Amb Fabrizio Rossetti, un cineasta molt conegut sobretot com a muntador. Tampoc aquest treball no ha estat estrenat pel moment, com el capítol pilot d’una sèrie televisiva, Sophia, de la productora Films and Pelis i que narra la història d’una jove espanyola que prova sort a Nova York.

FERNANDO TORRES O LEO MESSI, ENTRE ELS PROTAGONISTES DELS ÚLTIMS ESPOTS

El director de fotografia Emili Guirao (Andorra, 1975) segueix flirtejant amb els directors de cinema espanyol. Amb els ja consagrats: a la seva consabuda relació professional amb Isabel Coixet s’hi afegeix una col·laboració amb Fernando León de Aranoa. I amb els valors a l’alça, com Roger Gual (Goya a la millor direcció novell per Smoking Room el 2002). Per esmentar alguns dels projectes en què s’ha implicat els últims mesos, particularment actius: “Sí, he estat molt enfeinat i amb coses prou interessants.” Entre aquestes, un rodatge al Líban o la gravació d’espots publicitaris, un dels àmbits on més ha treballat fins al moment.
De tots els projectes cinematogràfics, el que ja volta per les pantalles espanyoles –des del passat dia 8– és el de León de Aranoa (director de films com Familia, Barrio, Princesas o Los lunes al sol). La participació de Guirao ha estat breu: va rodar una sèrie de plànols com a segona càmera mentre que l’equip principal es dedicava a recollir altres seqüències. “Fernando és encantador, sap molt bé el que vol. Però ha estat una cosa curta, puntual.”
Com li va arribar la proposta? A través dels contactes que va establir durant la seva intervenció a Invisibles, un documental que recollia històries al voltant de la guerra. Estaven narrades per Coixet i León de Aranoa, així com per Wim Wenders, Mariano Barroso i el colombià Javier Corcuera. Amb producció de Javier Bardem.

‘room 21’, amb gual
Més intensa i extensa ha estat la participació en el projecte Room 21, on ha estat el director de fotografia triat per Gual. També en aquest cas es tracta d’un projecte col·lectiu, una sèrie de curtmetratges filmats per diferents realitzadors. El nexe d’unió, l’hotel Camper de Barcelona. La seva història, la d’un home que torna a la mateixa habitació que havia ocupat en el passat i recorda. A l’elenc, actrius també molt en voga en aquests moments, com Aina Clotet, la protagonista d’Elisa K –de Judith Colell i Jordi Cadena– o de la sèrie de TV3 Infidels.
De la col·laboració amb Gual es mostra particularment satisfet: “Ha estat molt interessant, perquè Roger és un director que està en un bon moment i és molt bon guionista i realitzador.” La feina li va arribar una mica de retruc. El director de fotografia de Gual no estava disponible i el cineasta el va triar d’entre els currículums que li va presentar la productora. El treball està en postproducció.
Més feina, encara: a Ghost Truck, una producció italiana que l’ha portat a rodar a Beirut. Amb Fabrizio Rossetti, un cineasta molt conegut sobretot com a muntador. Tampoc aquest treball no ha estat estrenat pel moment, com el capítol pilot d’una sèrie televisiva, Sophia, de la productora Films and Pelis i que narra la història d’una jove espanyola que prova sort a Nova York.

Per als organitzadors, van sortir als carrers tres milions i mig de persones, mig milió més que en les quatre anteriors, mentre que per a les autoritats van ser 1,23 milions, amb un increment en unes 300.000 sobre els còmputs facilitats en les jornades precedents.
Els sis principals sindicats han anunciat un “enduriment” de les protestes, i noves vagues de més durada, fins i tot indefinides, per al futur immediat, que poden arribar a paralitzar el país.
En el cas dels ferrocarrils, i del metro de París, una assemblea va decidir la continuació de l’aturada durant el dia d’avui.
La magnitud de la resposta es va reflectir, fins i tot, en la icona de la capital francesa i punt de màxima atracció turística, la torre Eiffel, que es va tancar a la tarda, segons Le Figaro. Al Senat, on el debat sobre la reforma arriba a la fi, es van suspendre les sessions perquè els representants de l’esquerra poguessin participar en la gran manifestació de la capital.

Tolosa i efectes internacionals
A Tolosa, segons La Dépêche, es va seguir la tendència general; els manifestants comptabilitzats pels sindicats van ser 145.000, i 30.000 segons la prefectura, que suposava increments de 20.000 i 5.000, respectivament, sobre les darreres mobilitzacions, i s’anunciava una nova per demà, a més de mantenir la prevista dissabte.
Als treballadors del sector públic i privat s’hi van afegir els estudiants de secundària, en protesta pel futur amb escasses possibilitats laborals.
Onze de les dotze refineries de carburants van interrompre les activitats. Al port de Marsella, 85 vaixells, entre els quals 56 petroliers, van quedar en espera que es reprenguessin les activitats.
La vaga va tenir repercussions a Espanya. Els trens internacionals, especialment els Talgo i trens-hotel de Catalunya a França, Itàlia i Suïssa, no van circular, i no es preveu que ho puguin fer avui. Als aeroports espanyols es van suspendre desenes de vols cap o des de l’altre Estat veí, vint dels quals al Prat de Barcelona.

SARKOZY ANUNCIA UNA REFORMA FISCAL PER AL 2011

Mentre el primer ministre, François Fillon, insistia ahir que està decidit “a portar fins al final” la reforma del sistema de pensions francès, tot i l’escalada de les protestes, el president Sarkozy anunciava una nova mesura que pot estendre les protestes fins a l’any vinent: la “general” sobre fiscalitat. Segons Le Figaro, el president de l’Estat veí va anunciar el projecte a la sortida de la reunió que va mantenir ahir amb els diputats de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit majoritari. Una enquesta d’Ipsos-Gallup publicada per Le Point reduïa al 31 per cent la popularitat de Sarkozy, el nivell més baix des que va assumir el càrrec.

SUSPENSIÓ DEL TRÀNSIT AERI A GRÈCIA EL DIUMENGE

A Grècia continuen també les mobilitzacions i protestes sindicals, en una setmana en què es veurà greument afectat el transport públic, i que culminarà diumenge amb la suspensió total del trànsit aeri, per una vaga dels controladors. La convocatòria del sindicat d’aquest sector professional abasta tots els vols amb sortida o arribada al país durant les 24 hores de la jornada dominical i el tancament total de l’espai aeri, com a protesta contra la “inèrcia” del govern d’Atenes respecte de l’atenció a les seves reivindicacions. Les aturades van començar ahir, intermitents, als ferrocarrils grecs, per un període de 48 hores. A partir de les sis del matí d’avui es cancel·laran una dotzena de línies, inclosa la de l’aeroport internacional de la capital, i demà esdevindrà general, contra un projecte de privatització de la xarxa.