L'homenatge, i amb el suport del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, l'Ajuntament de les Valls de Valira, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el Govern d'Andorra. ha consistit en el lliurament de guardons commemoratius a 20 professionals culinaris alturgellencs i a 35 d'andorrans que han dedicat una gran part de la seva vida a la cuina i gastronomia. Els guardonats presents han rebut una petita escultura protagonitzada per una cullera, a mans de Josep Maria Troguet; del president del Consell Comarcal, Jesús Fierro; de l'alcalde de Valls de Valira, Pere Artigues; de l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; del ministre de Turisme d'Andorra, Claude Benet; i del representant de la Unió Hotelera d'Andorra, Carles Flinch. Tot seguit, ha tingut lloc la inauguració de l'escultura monumental, ubicada al jardí zen de la residència Casa-Museu del Cal Serni, obra del dissenyador urgellenc, Gerard Moliné, que ret homenatge a la cuina i la gastronomia del Pirineu.
El promotor d'aquesta iniciativa, Josep Maria Troguet, ha explicat que el fet del traspàs recent de la seva mare, Maria Dolors Ribes Rogé, una de les cuineres amb més rellevància de la gastronomia típica i tradicional del Pirineu, es va convertir en un motiu per homenatjar, com ella, a totes aquelles persones de l'Alt Urgell i Andorra que han dedicat la seva vida a la cuina, la recerca i la posada en pràctica dels receptaris culinaris ancestrals. L'homenatge als cuiners i cuineres del Pirineu també ha tingut un apunt de poesia a càrrec dels poetes alturgellencs Mossèn Manel Pal i Joan Graell. Aquest últim també ha llegit poemes de l'urgellenca Conxita Rabassa.

Gabriel, tot i que considera bo tenir una referència del que pensa la societat, ha dit que l'enquesta té aspectes que "confonen" per manca de rigor estadístic. Pel que fa a la valoració que atorguen els enquestats a la seva figura, Gabriel ha agraït que "malgrat el marc de confusió", es mantingui en la ratlla de l'aprovat i que fins i tot hagi millorat el resultat ponderat, gràcies als no andorrans que li han fet pujar la nota, cosa que entén com un reconeixement a la seva feina. Gabriel considera que el fet que sigui més valorat pels no andorrans és perquè tenen un grau de tensió o d'exigència menor.

El president del grup parlamentari reformista creu que el CRES no estaria facultat per fer aquesta funció, perquè no s'hauria de publicar el que només creu un 40% dels enquestats, tal com ja va denunciar al mes de febrer. Joan Gabriel també considera que l'enquesta reflecteix les dificultats que té el grup per satisfer tota la gent que creu en Coalició Reformista, tant els que voldrien que no es votés res i es fes una oposició més ferma, com els que voldrien arribar a un acord per tal de tirar endavant. Una de les conclusions a les que arriba el líder de CR davant les respostes sobre desafecció política és que han d'intentar millorar la comunicació de la seva feina, explicar més el treball previ que es fa abans de les sessions del Consell General, i el perquè es fan les coses. Pel que fa als enquestats que volen o creuen que hi haurà eleccions anticipades, Gabriel manté que si el Govern és incapaç d'assolir acords per donar garantia pressupostària, no hi ha altre camí, i que l'enquesta revela que cada vegada l'escepticisme de la societat és més gran.

Nomen diu que la ciutadania està cansada

De la seva banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, considera que el fet que un 51% dels andorrans consideri que hi haurà eleccions anticipades demostra "el cansament de la ciutadania envers la situació política actual". Nomen també ha destacat la reducció que ha patit el percentatge de persones que al febrer pensaven que s'arribaria a un pacte i que el PS governaria sol. Pel que fa a la puntuació que l'enquesta dóna a la seva figura, el líder d'ApC veu molt clar el missatge de la ciutadania que els demana de fer millor la feina i de treballar més. Tot i que valora positivament la millora de la nota, Nomen és conscient que segueix suspenent i que "la nota encara no és la que ha de ser". Pel que fa a les xifres de vot decidit, Eusebi Nomen creu que les dades no són valorables perquè no s'han aplicat criteris de correcció ni d'extrapolació tenint en compte que els votants de CR i d'ApC són els que menys diuen el que voten.

El consistori presidit per Rosa Ferrer va presentar el recurs d'empara davant del Constitucional contra la sentència i l'aute del Tribunal Superior de Justícia, que ratificaven una sentència anterior de la Batllia, i en les quals es donava la raó als bancs. El TC rebutja la sol·licitud d'empara presentada pel comú afirmant que "no hi ha cap dubte" que s'ha fonamentat en Dret la decisió de les dues instàncies anteriors, la Batllia i el Tribunal Superior de Justícia. El consistori d'Andorra la Vella argumentava que hi havia "una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció per les lesions del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i del dret d'un procés degut". La sentència declarava la nul·litat de les liquidacions de les taxes relatives al 2009 a Crèdit Andorrà (650.000 euros), Andbanc (340.000 euros), BIBM (320.000 euros), Banc Sabadell (100.000 euros) i Banca Privada d'Andorra (36.000 euros), per la qual cosa el comú de la capital hauria de tornar-los 1,5 milions d'euros.

Aquesta lesió dels drets fonamentals, segons el recurs d'empara del comú, es basava en l'article 10 de la Constitució on diu que "es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en dret", ja que al seu parer les decisions preses en el procés judicial estaven mancades de fonamentació. El TC diu que no és cert que en les decisions hi hagi una manca de fonamentació i argumenta que "la tenen des d'un principi i es repeteix (...) en la resolució de l'incident de nul·litat d'actuacions". Afegeix el TC que "altra cosa és que el recurrent no les comparteixi i avanci una opinió diferent". A més, l'alt tribunal també diu que la fonamentació no està mancada de lògica, i conclou que "el recurs d'empara plantejat no acompleix amb el cànon de constitucionalitat i no pot ser admès a tràmit".

D'altra banda, l'aute afegeix que el TC no és una tercera instància contenciosa-administrativa per la qual cosa no pot entrar sobre l'enjudiciament dels supòsits de l'article 48 del Codi de l'Administració com argumentava el comú en el seu recurs d'empara. Amb aquest aute del TC, datat el passat 13 d'octubre, es retorna a la sentència de primera instància, l'emesa pel Tribunal de Batlles del 7 de setembre del 2009, en la qual es considerava que la liquidació per les taxes d'higiene i enllumenat efectuada pel comú a les entitats financeres no quedava justificada de manera suficient, ja que no hi havia una aprovació formal de la memòria econòmica, ni aquesta respectava les previsions de la Llei de finances comunals ja que no es podien verificar els imports ni els càlculs utilitzats.

La cònsol major, Rosa Ferrer, ha manifestat que "ara hem de refer els càlculs" i ajustar el preu de les taxes del 2009 que hauran de pagar els bancs i girar els nous rebuts. El comú vol negociar amb les entitats bancàries "per veure quina és la millor fórmula" perquè un cop se sàpiga la diferència amb els nous càlculs ajustats, es faci efectiu el pagament. Una de les fórmules podria consistir en compensar-ho a l'hora de pagar les taxes de l'any vinent.

El consistori presidit per Rosa Ferrer va presentar el recurs d'empara davant del Constitucional contra la sentència i l'aute del Tribunal Superior de Justícia, que ratificaven una sentència anterior de la Batllia, i en les quals es donava la raó als bancs. El TC rebutja la sol·licitud d'empara presentada pel comú afirmant que "no hi ha cap dubte" que s'ha fonamentat en Dret la decisió de les dues instàncies anteriors, la Batllia i el Tribunal Superior de Justícia. El consistori d'Andorra la Vella argumentava que hi havia "una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció per les lesions del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i del dret d'un procés degut". La sentència declarava la nul·litat de les liquidacions de les taxes relatives al 2009 a Crèdit Andorrà (650.000 euros), Andbanc (340.000 euros), BIBM (320.000 euros), Banc Sabadell (100.000 euros) i Banca Privada d'Andorra (36.000 euros), per la qual cosa el comú de la capital hauria de tornar-los 1,5 milions d'euros.

Aquesta lesió dels drets fonamentals, segons el recurs d'empara del comú, es basava en l'article 10 de la Constitució on diu que "es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en dret", ja que al seu parer les decisions preses en el procés judicial estaven mancades de fonamentació. El TC diu que no és cert que en les decisions hi hagi una manca de fonamentació i argumenta que "la tenen des d'un principi i es repeteix (...) en la resolució de l'incident de nul·litat d'actuacions". Afegeix el TC que "altra cosa és que el recurrent no les comparteixi i avanci una opinió diferent". A més, l'alt tribunal també diu que la fonamentació no està mancada de lògica, i conclou que "el recurs d'empara plantejat no acompleix amb el cànon de constitucionalitat i no pot ser admès a tràmit".

D'altra banda, l'aute afegeix que el TC no és una tercera instància contenciosa-administrativa per la qual cosa no pot entrar sobre l'enjudiciament dels supòsits de l'article 48 del Codi de l'Administració com argumentava el comú en el seu recurs d'empara. Amb aquest aute del TC, datat el passat 13 d'octubre, es retorna a la sentència de primera instància, l'emesa pel Tribunal de Batlles del 7 de setembre del 2009, en la qual es considerava que la liquidació per les taxes d'higiene i enllumenat efectuada pel comú a les entitats financeres no quedava justificada de manera suficient, ja que no hi havia una aprovació formal de la memòria econòmica, ni aquesta respectava les previsions de la Llei de finances comunals ja que no es podien verificar els imports ni els càlculs utilitzats.

La cònsol major, Rosa Ferrer, ha manifestat que "ara hem de refer els càlculs" i ajustar el preu de les taxes del 2009 que hauran de pagar els bancs i girar els nous rebuts. El comú vol negociar amb les entitats bancàries "per veure quina és la millor fórmula" perquè un cop se sàpiga la diferència amb els nous càlculs ajustats, es faci efectiu el pagament. Una de les fórmules podria consistir en compensar-ho a l'hora de pagar les taxes de l'any vinent.

Els treballs s'hauran de presentar abans del dia 25 de novembre ja sigui a través del lloc web de l'entitat o fent-los arribar en un suport físic. El públic que desitgi consultar les bases o veure'n les propostes de l'any passat, pot accedir a un nou micro-site dins la pàgina web de l'entitat.

Les intervencions tractaran temes relacionats amb la regió pirinenca des de punts de vista tan diferents com l'arquitectura, el periodisme, la història o l'antropologia. L'objectiu d'aquestes trobades, que es van consolidant any rere any amb la col·laboració de més entitats organitzadores, és apropar els territoris del Pirineu per conèixer les iniciatives i necessitats dels veïns i poder aconseguir una coordinació en els aspectes que pugui ser útil.

La presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, Àngels Mach, i el coordinador de les trobades, Antoni Pol, que han fet la presentació de l'esdeveniment aquest dimecres al matí, també han anunciat que l'any vinent Escaldes-Engordany tindrà ocasió de ser la seu de les trobades, ja que el 2011 aquesta parròquia serà la Capital de la Cultura Catalana.

La Seu d’Urgell acollirà el proper dissabte les setenes trobades culturals pirinenques, sota el lema El Pirineu 1.000 anys després: visions de futur. L’acte, organitzat per la SAC, tindrà lloc entre les 9.30 i les 19 hores, i constarà de 31 ponències curtes sobre diferents temàtiques que afecten el territori. Destaca la presència del ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, i de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. (seguirà ampliació)

Concretament, l'organisme internacional destinarà 25.000 dòlars al projecte Anàlisi sociològica sobre l’impacte de la falta de documentació de la identitat i la escolarització dels infants, joves i adolescents d’ascendència haitiana a la República Dominicana, presentat pel Centre de Recerca Sociològica. Paral·lelament, es destinaran 16.000 dòlars al Projecte de digitalització de documents en diversos suports que constitueixen el testimoni historicocultural del territori andorrà, impulsat per l'Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes d'Andorra.

En el primer cas, les dates previstes de desenvolupament del projecte són des d'aquest passat juliol i fins al juliol del 2011. Pel que fa al projecte de digitalització de documents, estava previst que comencés aquest setembre i s'allargués fins l'octubre del 2011. El Programa de Participació atorga subvencions als estats membres de la Unesco perquè puguin realitzar projectes que no estan previstos en el pressupost global de la Unesco sempre i quan tractin qüestions relatives a l’educació, la cultura, les ciències i la comunicació. En aquest sentit, cada dos anys, la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco publica una convocatòria i anima les associacions andorranes a presentar projectes. De fet, la CNAU destaca que enguany, és la primera vegada que Andorra presenta un projecte a la Unesco que tingui impacte en un altre estat membre, en aquest cas, la República Dominicana.

El director tècnic de la federació i director del torneig, Jordi Vila, ha estat clar sobre el futur de l'ITF júnior d'Andorra la Vella: "El torneig és bonic, és l'únic esdeveniment important que organitzem i som partidaris de seguir. No volem donar excuses al Govern perquè ens retalli encara més la subvenció", ha indicat en referència a la minva dels diners públics que han patit enguany. El pressupost de la competició, que està en el grup quatre (de cinc) dels tornejos internacional júnior, és de 12.000 euros com en anteriors edicions. S'està pendent de la subvenció que dóna el comú de la capital, que l'any passat va ser de 4.600 euros, una quantitat que s'espera que es repeteixi.

Respecte de la participació al torneig, hi haurà fase prèvia, un quadre masculí format per 32 jugadors i un de femení que integraran 16 tennistes. En dobles hi haurà setze parelles masculines i vuit de femenines. Les finals de dobles seran divendres 29 i les individuals dissabte 30. Per part andorrana, Damià Gelabert i Alberto Garcia entren al quadre gran masculí amb invitació, mentre que el cadet Toni Pintat jugarà la fase prèvia. En el quadre gran femení participaran Anna Aguareles-Loan i Berta Juncosa. Els primers caps de sèrie del torneig són el portuguès Vasco Mensurado, 270 del rànquing masculí ITF júnior, i l'ucraïnesa Stanislava Staschenko, 285 del rànquing femení.

Les dues pistes de la vela exterior dels Serradells més la pista que es munta al pavelló del centre esportiu seran els escenaris de la competició.

Com poden observar, no he pogut resistir-me a la moda de prendre, sense solta ni volta, el títol d'una cançó de les acaballes del franquisme per intentar conquerir la complicitat del lector. Convé,doncs, que engegueu l'esperit crític per jutjar el que segueix. L'any 1975, en Jaume Sisa ens convidava, en una nit clara i tranquil·la, radicalment diferent a la sinistra matinada de la cançó de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet, a omplir la seva casa «de colors i de perfums». Els visitants de Sisa no tenen res a veure amb els botxins responsables de la mort d'Enric Ruano Casanova  al gener de 1969; els de Sisa són benvinguts: «passeu passeu, de les tristors en farem fum, / que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú».

No crec que el lector estigui interessat en què un servidor li expliqui experiències remotes de migracions nocturnes de casa en casa de familiars i amics fugint de «la gent que trucava de matinada». Fa molts anys que se'm van passar les ganes d'explicar batalletes. Crec que vaig encertar. Anys desprès, llegint llibre d'Isaac Rosa El Vano ayer (Seix Barral·2004), m'ho va confirmar un dels comentaris de la contraportada: «la novel·la suposa un toc d'atenció sobre les trampes d'una memòria sentimental i decorativa que desemboca en formes pròximes a la nostàlgia i anul·la per igual responsabilitat i patiment».

Ara, sense cançons, ni dramatismes, ni trampes decoratives, podem entrar, si voleu, a parlar dels debats al PS. ¿És el PS una organització monolítica? ¿Hi ha suficient debat en el PS? A les dues qüestions he de respondre negativament. En els nostres 10 anys d’existència col·lectiva el PS no ha estat mai una organització homogènia, impenetrable, tancada. Però també cal dir que el debat polític -que n'hi ha hagut i molt- no ha estat suficient, ni en quantitat, ni en qualitat.

Desprès de la Constitució, va començar a forjar·se a Andorra un tipus de conversa pública, que coincidia en la crítica als representats polítics de la dreta en el poder, però -al mateix temps- no arribava a coordinar les diferents expressions d'identitat política i ideològica, les inquietuds davant el futur incert, les anàlisis fragmentàries del que estava passant, les reivindicacions… en un projecte positiu comú. El centre-esquerra andorrà es va nodrir de professionals, treballadors, petits empresaris i polítics quasi-professionals que van adoptar uns hàbits d'argumentació heretats de l'etapa pre-constitucional, amb una tendència molt acusada a la personalització de la controvèrsia i contaminats pel mal exemple dels debats practicats al país veí del sud.

La creació del PS -ara fa deu anys- va suposar un enorme pas endavant en la concreció d'un projecte coherent i compartit, amb quatre eixos bàsics. En primer lloc, apostàvem per un sistema fiscal generalitzat i redistributiu; volíem desenvolupar el que marca la Constitució per aconseguir un progrés social; des de la fundació vam tenir clar que el progrés econòmic no pot sacrificar la sostenibilitat i, finalment, teníem la convicció que Andorra és Europa i que calia donar passes inequívoques per apropar·nos a la Unió Europea.

Tanmateix, els hàbits d'argumentació - del PS i de la resta de forces- no van evolucionar de forma significativa. La confusió i la imprecisió en les opinions, en els objectius i en les propostes han estat les constants en la conversa pública andorrana. Potser és una herència d'aquell vici que assenyalava Brutails: “Il est permis de se demander si les situations franches et nettes ne répugnent pas à l’âme andorrane“.

DINS EL PS hi ha hagut un progrés per recuperar la força transformadora de la democràcia, el seu sentit deliberatiu, de construcció social de problemes i solucions. Hem començat a transitar des de les polítiques «sense la gent» o, tímidament, «per a la gent» a polítiques «amb la gent»; hem començat a copsar la necessitat de superar el concepte d'espai públic entès com a àmbit institucional, propi i gairebé exclusiu dels poders públics, a l'àmbit de definició conjunta i col·lectiva dels interessos generals.

Aquesta política innovadora que considera els assumptes col·lectius oberts, decidibles, opinables i subjectes a revisió, no es pot imposar; cal vèncer (dins del partit) inèrcies, resistències, mals hàbits, dogmatismes. Cal formar els quadres polítics, els elegits i els militants de base en tècniques participatives.

Tot això estem intentant fer-ho amb paciència, sense excessives preses, amb respecte a tots els companys perquè sabem que, per a alguns, representa un trencament amb unes pràctiques anteriors molt arrelades. Ni volem, ni podem deixar ningú a la cuneta i molt menys «defenestrar» ningú. El PS aspira a ser una llar tots els seus afiliats, amb debat lliure d'idees, en la llibertat i la lleialtat, sense que ningú no tingui por a repercussions personals.

El debat lliure, però, no és el guirigall, ni els insults, ni l'exageració hiperbòlica o la caricatura de les posicions contràries; tampoc ho és la recerca a convèncer (a impressionar) posant l'èmfasi en els aspectes emocionals a partir de la identificació de les persones com a amics o enemics.

És cert que hi ha debats difícils, amb risc polític (partidista) que, per responsabilitat, no podem defugir. Precisament en aquests debats enutjosos hem de fugir de la temptació de facilitat que representa el recurs al crit de la tribu: si els arguments respectius no serveixen per a que una de les parts pugui guanyar el debat, haurem de ser capaços de trobar els arguments que permetin un acostament de posicions i l’assoliment de compromisos que permetin fer més eficaços els instruments que tenim per a la definició i la gestió de les polítiques públiques. 

Tornant a les cançons, voldria acabar l'article tal com ho feia Sisa: «Oh, benvinguts, passeu, ara ja no falta ningú / o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu /també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots./el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol».

Facin la prova. Obrin la cartera i busquin-les. Segur que en troba. S’han convertit en imprescindibles. És la dictadura del plàstic i el xip. Qui no té avui dia una targeta bancària? I molt probablement sigui made in Andorra. De casa, feta a la Comella per Tag Systems, empresa que presideix Quim Miró. “Des de la implantació del xip podem produir en total uns 30 o 30 i escaig milions de targetes a l’any. A Andorra fem la producció de la targeta i la inserció del xip. La producció va el 99% a fora”, explica. Uns inversors noruecs li van obrir la porta al negoci, que ara està controlat en un 79% per la societat Miró-Font. “Ens va arribar una proposta i després de madurar la idea vam tirar-la endavant. Això va ser l’any 1999”, recorda. I fins avui, quan la crisi colpeja, però menys. Segons raona Quim Miró, “la crisi ens va afectar molt el primer semestre del 2009, quan va haver-hi el daltabaix bancari mundial. Un cop recuperats els bancs es nota, però no com a d’altres sectors”. I al futur? Seguirem pagant en plàstic? “Sí, i es podrà fer per exemple només atansant la targeta al terminal. Aquesta tecnologia ja l’estem desenvolupant.” Parlar de targetes és pensar en el frau. Cada vegada menys, però. I és que com matisa el president de Tag Systems, “ha disminuït moltíssim. Que no n’hi hagi és impossible, però des que s’aplica el xip s’ha reduït enormement”. Sortir al carrer sense portar un euro a la butxaca –curiosament el cost aproximat d’una targeta– ja és un fet habitual “sobretot als països nòrdics”, puntualitza Quim Miró, que hi afegeix que “al sud d’Europa és més difícil. Com a exemple, l’altre dia em vaig trobar a Madrid un restaurant en què no acceptaven targetes”. I vostè en porta de diners? “Sí. Sóc una mica fet a l’antiga i porto cash.” I quantes targetes du? “Si em deixa comptar... Nou, però no totes bancàries, eh?”

PERFIL

>> La biografia
Quim Miró, de 48 anys, va estudiar dret a França. És cofundador de la Clínica Sant Vicenç d’Enclar i el 1999 engega Tag Systems
>> Vida pública
El president de Tag Systems va ser conseller de comú a Andorra la Vella, president de Nova Democràcia i vicepresident del Festina Andorra
>> L’empresa
A Tag Systems hi treballen un total de 155 persones, amb oficines a Espanya, Rússia, Finlàndia, Polònia i Noruega. Factura entre 25 i 30 milions d’euros a l’any.

L’escultora i joiera Nerea Aixàs respon a les preguntes recollides pel DO durant la inauguració de la seva nova exposició batejada amb el nom de  Blocs, a l’Ara Art Galeria de Caldea. L’obra d’Aixàs es pot veure i tocar fins al 2 de novembre.

(Isabel Merino. 45 anys, venedora de perfumeria). La seva obra sembla un trencaclosques de peces independents que alhora s’harmonitzen perfectament. Quin és el rerefons conceptual que s’hi amaga?
No hi ha missatge concret o tema, no vull reflectir una sensació concreta. Tradueixen la meva vida, el moment en què estic i veig les coses. El que vulguin explicar no és important, però sí ho és allò que hi vegin i que cadascú es faci les seves pròpies preguntes.

(Carles Mariné. 65 anys, constructor. Escaldes-Engordany). Quins són els seus objectius de futur?
Em conformo de poder continuar fent el que m’agrada. No tinc pretensions concretes, si bé és cert que hi ha moltes coses que m’encantaria fer no me les marco com a objectiu. Miraré perquè passin moltes coses, però no objectius, vaig al dia a dia.

C. M. Està contenta amb la feina feta fins avui?
Sí, perquè he tingut l’oportunitat de fer el que volia i he gaudit, m’ho passo bé. L’escultura, però, és una cursa de fons per trobar i gaudir del tot el procés.

(Fabienne I. 40 anys, directora d’empreses. Ordino). Per què la  seva obra és tan geomètrica?

Sóc així, de base geomètrica. El meu pensament és simple, em quedo amb la substància, no amb la fullaraca. La geometria és així, senzillesa, perfecció, bellesa sense floritures. I no és fàcil arribar a la senzillesa, perquè quan busques tendeixes a complicar-te la vida, amb els anys aprens a sintetitzar.

F. I. Per què sempre fer­ro o acer Corten, quina és la connexió afectiva que hi ha?
Tinc ferro per totes les branques sanguínies, tinc debilitat i passió per la ferralla. També treballo amb altres materials, però no és el mateix.

(Armand Pedrós. 32 anys, dissenyador gràfic, Andorra la Vella). S’inspira en el Tetris?
No, però era addicta al Tetris, i bona. Parava per avorriment.

A. P. Continuarà treballant amb aquest estil per fer així la seva signatura?
No vull fer signatura de res, però  no sé com seré d’aquí a cinc o deu anys, espero trobar-me sorpreses. Blocs és un inici, una etapa en la qual encara tinc necessitat de treballar, no està cremada, però no sé quant durarà.

Bea Escudero. 25 anys, dissenyadora gràfica, Ordino. Per què aquest contrast entre formes orgàniques, amb més corba, i geomètriques?
No ho sé, surt així, potser perquè estic més suau.

B. E. A més de l’acer Corten, experimenta amb altres materials?
A un nivell més íntim m’agrada picar la pedra i tallar la fusta, com a complement. El ferro és molt constructiu i si t’equivoques no passa res. Amb la pedra, que hi treballo quan em saturo del ferro,  deconstrueixes, has de treure perquè surti. És molt interessant.

B. E. Com ha penjat els ‘quadres’ d’acer Corten a les parets de placo?
Amb tacos, és increïble el que aguanten (prop de 30 quilos, làmina Corten de 2 mil·límetres).

(Francisco Sánchez. 48 anys, pintor. Andorra la Vella). Per què fa el que fa?
Ho necessito, és una necessitat vital. Puc prescindir de fer joies, perquè és quelcom que va néixer per casualitat, a través d’un joier que em va engrescar i va funcionant. No en tenia ni idea.

F. S. Recorda la primera vegada que va sentir aquesta necessitat de fer?
Als deu anys ja recollia ferralla a les escombraries i les encolava. La meva mare estava molt contenta... [riu].

F. S. Deixaria l’escultura si amb ella no pogués viure o sobreviure?
No, em buscaria la vida. L’he triat perquè la necessitava per ser i fer.

Els diaris de dilluns es feien ressò de l'afirmació d'Angela Merkel relativa al fracàs dels esforços per construir al seu país una societat multiculturalista. Sense entrar -de moment- en el fons de la qüestió, he de dir que em va sorprendre en algun dels comentaris expressats la confusió manifesta entre multiculturalitat i multiculturalisme. Si bé la multiculturalitat s'ha d'entendre com una realitat fruit de les migracions i que significa l'existència en un lloc determinat de cultures distintes, el multiculturalisme és una de les diferents maneres que s'han adoptat per gestionar aquesta situació.

De la mateixa manera que no entendria que algú pogués manifestar raonablement un rebuig de la multiculturalitat, per la senzilla raó que es tracta d'una situació generalitzada i que no penso que sigui possible capgirar -a més, no veig quin interès hi hauria en fer-ho-, sí que puc entendre que no passi el mateix amb el multiculturalisme, caracteritzat per la defensa de mantenir al màxim la diversitat cultural que comporta la multiculturalitat -recomano la lectura de l'article de Miguel Ángel Quintana Paz Qué es el multiculturalismo (y qué no es), publicat a ACTA, per conèixer de manera entenedora algunes aproximacions teòriques sobre la gestió de la multiculturalitat.

Tornant a les declaracions de la cancellera alemanya, és complex fer-ne una valoració. Cal veure la seva afirmació en un marc que ultrapassa el sentit estrictament cultural de la qüestió i que posa per davant una situació econòmica, interna i externa, a la qual el seu país no estava acostumat. Això fa que la immigració culturalment diferent -especialment si es té en compte l'aspecte religiós- es pugui percebre com una amenaça quan, en realitat, no penso que ho sigui.

Tanmateix, davant una societat que busca explicacions a una situació negativa que no coneixia, deu ser temptador posar per davant arguments fàcils, sobretot si es vol guanyar punts davant certs discursos encara més populistes i reaccionaris.

Així ho van decidir els mateixos veïns ahir, en el marc de la votació engegada pel comú per demanar a tots els implicats de la zona la seva opinió. De fet, la denominació de centre històric –la que fomentava un grup d’empresaris del bar­­ri que fins i tot van anar a fer un porta a porta pels comerços per sol·licitar el vot– va ser la que es va endur més suports dels participants als comicis: 95 dels 132 vots emesos (el 72%).
Les dues alternatives restants que es van sotmetre al referèndum (totes van ser propostes dels mateixos veïns) van obtenir un suport més discret: 16 l’opció de centre vila i 21 la de nucli antic.
El volum de presència a les urnes va ser, segons les xifres ofertes ahir pel comú d’Andorra la Vella, reduïdes. Només 132 persones de les 3.129 que estaven convocades a la jornada electoral van acudir al Centre de Congressos per exposar la seva opinió. D’aquest volum de censats, 2.304 són residents als barris implicats, 250 són propietaris residents, 219 són propietaris no residents, 327 són comerços i 29 més, societats propietàries.

Residents i comerciants
Dels 132 vots recollits, just la meitat corresponien al grup de residents a la zona, mentre que una mica menys de l’altra meitat provenien de comerços. Des del comú de la capital han valorat positivament l’organització i la participació en un procés com aquest perquè l’objectiu que es pretenia era el d’aconseguir el beneplàcit de les persones que viuen i treballen en aquesta zona de la parròquia. I que, els qui ho volguessin diguessin la seva a les urnes.

Als indrets esmentats, grups de joves radicals van bolcar i incendiar contenidors d’escombraries i cotxes, van trencar vidres d’aparadors, van saquejar botigues i van causar grans destrosses al mobiliari urbà.
A París, una noia de 15 anys va resultar ferida amb contusions generals en esclatar la moto en què viatjava amb un company, a prop d’una barricada de foc amb contenidors.
Els violents van sorgir de les manifestacions d’estudiants de segona ensenyança, que ahir van paralitzar un nombre de liceus superior al de les jornades precedents. Entre sis i més de vuitanta universitats es van afegir a la protesta, entre les quals la de lletres del Mirail, a Tolosa, i el rectorat va decidir tancar la Lumiere de Lió-2 pels incidents.

Guerra de xifres i carburants
La guerra de xifres sobre el seguiment de la vaga, i especialment sobre els manifestats, es va tornar a repetir. Mentre que per al ministeri de l’Interior el nombre de participants es va reduir respecte de la setmana passada, a menys de 900.000, per als sindicats CGT i CFDT es va repetir la xifra de tres milions i mig. Els mitjans de premsa consideren que la demostració va ser menys nombrosa a París, però més concorreguda a d’altres ciutats, entre les quals Marsella i Tolosa, on La Dépêche parlava de rècord, amb  150.000 participants per als sindicats i 35.000 segons la policia, en tots dos casos 5.000 més que el dia 12 passat.
A la mateixa ciutat, la meitat de les benzineres s’havien quedat sense carburant, situació que afectava unes 4.000 estacions de servei. Onze de les dotze refineries i diversos dipòsits de combustible continuaven bloquejats, i es preveia un manteniment del bloqueig fins al cap de setmana vinent. Una es va reobrir parcialment per poder subministrar carburant als vehicles de sanitat i seguretat.
A la terminal marítima de Fos-Lavéra, a prop de Marsella, la vaga es mantenia per 22è dia consecutiu i bloquejava 65 vaixells. Les patronals i els transportistes autònoms alertaven que la falta de combustible pot paralitzar aviat els camions i, amb ells, el conjunt de l’economia.
A Espanya es van anul·lar més de 200 vols a França o a la resta d’Europa i van continuar sense funcionar els trens internacionals cap a França, Itàlia i Suïssa.

EL PRESIDENT SARKOZY I EL GOVERN PROMETEN "MÀ DURA"

El president Sarkozy, el primer ministre, Fillon, i la titular de Justícia, Michèlle Alliot-Marie, carregaven ahir contra els bloquejos de refineries i les actuacions de violents que segons les fonts governamentals s’han infiltrat els dar­rers dies a les manifestacions estudiantils. A Deauville, on s’havia reunit amb el president rus, Dmitri Medvédev, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, Sarkozy va anunciar mesures per posar remei a la manca de carburant i que s’ocuparà que no estigui privada de combustible “la gent que vol treballar”, a mes de ratificar la necessitat de la reforma del sistema de pensions i la voluntat de mantenir el projecte.
De la seva banda, el primer ministre, François Fillon, declarava als diputats de la coalició governamental UPM que la protesta comença a “desinflar-se”, si no fos per la incorporació dels estudiants, però es radicalitza, i que l’abastiment de carburants es normalitzarà en un termini de “quatre o cinc dies”. La ministra de Justícia, Michèle Alliot-Marie, prometia en una entrevista a la cadena Europe 1 “fermesa” contra els violents, perquè “hi ha el dret de vaga i de manifestació, però no el de fer destrosses”. La ministra va assegurar que, quan les manifestacions es repeteixen, “hi ha petits grups que s’hi infiltren i que són purament i simplement brètols”. Alliot-Marie va afirmar que, fins ahir, uns 290 d’aquests violents havien estat identificats per les forces de l’ordre, i 231 detinguts.