Els equips canvien i a mesura que va transcorrent la temporada progressen i es consoliden. Demà al vespre s’enfronten dos que segueixen aquestes premisses. El BC River Andorra visita la pista de l’ADT Tarragona, que ha canviat la imatge considerablement respecte de fa uns quants mesos.

La remuntada del BP pot viure un nou capítol amb la quarta victòria consecutiva. Visita dissabtela pista del Jaén, equip necessitat de punts que es troba en posicions de descens.

L’exigència que suposa ser un dels capdavanters de la classificació provoca que en cada matx la concentració hagi de ser la màxima sigui quin sigui el rival. Si és de la part baixa les confiances no hi tenen cabuda. Un partit d’aquestes característiques és el que es trobarà l’FC Andorra dissabte.

Tensió continguda durant la sessió de control del Govern i retrets mutus d'Eusebi Nomen i Jaume Bartumeu. El cap de Govern, a pregunta del president del grup parlamentari d'ApC, ha informat sobre el cost en allotjament a l'hotel Mandarin de Nova York de la delegació que va assistir a l'assemblea general de les Nacions Unides. Bartumeu ha confirmat que s'havia pagat quatre habitacions d'hotel, a un preu de 713 euros, durant cinc nits. La factura total, segons el cap de Govern, va ascendir a 14.269 euros. Bartumeu però ha omès un detall: el cost de la factura de l'allotjament del ministre d'Exteriors, Xavier Espot, i de la directora Eva Descarrega, que també van dormir al Mandarin. El cap de l'executiu s'ha justificat per no concretar quan s'havia pagat globalment al luxós hotel en que el motiu del viatge era diferent i que només havien coincidit una nit. Espot es va desplaçar a les Nacions Unides cinc dies per participar a l'assemblea del mil·leni i també va assistir a alguns dels debats general.

Bartumeu ha argumentat que es va escollir un dels hotels més cars de la ciutat per recomanació dels serveis secrets dels Estats Units que exigeixen un establiment que permeti els agents trobar-se aprop de l'habitació del cap de delegació i dins els corredors de comunicació.

El debat s'ha crispat després que Nomen hagi ironitzat sobre on havien dormit Espot i Descarrega. Ha acusat Bartumeu de faltar a la veritat i ha qüestionat que una intervenció de deu minuts davant l'ONU mereixés "una nombrosa comitiva" i tants "luxes", especialment quan prové d'algú que "fins ara havia criticat els ministres per fer còctels i anar en limusines". "El Govern no està per pagar luxes", ha assegurat i ha afegir que Bartumeu "ha perdut la mesura de les coses".
La resposta del cap de Govern ha estat igualment dura: "El que ha perdut la mesura, menteix i falseja és vostè", s'ha adreçat al president d'ApC, alhora que ha subratllat que el Govern socialdemòcrata estalvia entre un 30 i un 40 per cent de les despeses de representació. "L'únic que l'interessa és empastifar". També ha assenyalat que la seva despesa en allotjament a Nova York havia estat de 3.150 euros, davant els 6.300 dels seu antecessor, Albert Pintat. "no ho critico, només ho constato" ha dit per recordar que mai des del PS s'havia qüestionat el cost dels viatges de cap de Govern.
Eusebi Nomen ha intentat per dos cops que Bartumeu precisés quan havia costat l'estada del ministre d'Exteriors a Nova York però el mateix síndic ha justificat que el cap de Govern no respongués, alegant que la repregunta no s'ajustava a la pregunta inicial.

La consellera reformista Montserrat Gil ha interpel·lat el ministre sobre la política de permisos a la presó. Naudi ha reconegut els errors fruit de males interpretacions i descoordinació interna, arran dels quals es va obrir un primer expedient a sis agents, ja resol, i un segon a quatre més en procés d'instrucció. La política de permisos s'ha reforçat, ha explicat el mateix Naudi, amb la revisió dels protocols i una major coordinació amb el Tribunal de Corts.
Gil ha assenyalat que el ministeri defuig responsabilitats per traslladar-les als funcionaris alhora que ha acusat Naudi de faltar a la veritat davant el Consell per haver negat en una sessió anterior que hi havia un menor ingressat al centre penitenciari. "Espero que avui no ens torni a mentir". Des del ministeri s'ha reconegut que si que hi havia un menor a la presó de la Comella, però que es trobava en règim preventiu.

La pregunta formulada per Baró era motivada per la caiguda dels delictes contra la salut pública constatada en la memòria de la fiscalia del darrer any judicial. El ministre de l'Interior, Víctor Naudi, ha assegurat que el 14 per cent de descens pot ser atribuible a diverses causes. Ha subratllat que el mateix fiscal destaca que la presència policial, la política d'enduriment de penes i la prevenció són factors a tenir en compte, i hi ha afegit la situació econòmica. Naudi ha remarcat igualment que el nombre de detencions i causes no mesuren les polítiques contra la droga.
Ladislau Baró ha posat en dubte que s'hagi produit una reducció del consum o del tràfic. "Hi ha una xifra oculta de delictes contra la salut pública". L'estratègia, segons CR, s'ha centrat en el consumidor turista en lloc de en el traficant del país. "És més fàcil fer controls que operacions judicialitzades" Víctor Naudi, per la seva banda, s'ha referit als canvis produits en la unitat antidroga per trasllats voluntaris i ha situat com a prioritat la millora "cada dia" de la lluita contra el tràfic.

Torres, així com el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, han criticat que no s'informés prèviament els mandataris comunals dels dubtes d'inconstitucionalitat que el Govern considera que hi ha en quatre punts de la carta. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha reiterat que la voluntat del Govern no és retallar la carta, i que només es van limitar a informar que alguns apartats poden plantejar problemes, però que és el Consell General el que decidirà en quins termes s'ha de ratificar.
El conseller reformista Joan Torres, en relació al procediment que s'ha seguit per signar aquesta carta, ha assegurat que no es pot creure que "una cosa tan senzilla hagi generat tantes portades de diaris i tanta crispació", i ha criticat que els cònsols s'assabentessin pel Consell d'Europa de la intenció del Govern de signar el text. També ha lamentat que el Govern només els deixés catorze dies per contrastar amb els seus assessors jurídics les "reserves a quatre punts" que el Govern va fer.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha dit que se li escapava el riure "perquè no em puc creure que no sàpiga el procediment d'Estrasburg" i ha afirmat de manera rotunda que no han signat res més que l'adhesió a la carta, tot i reconèixer que va enviar una carta als comuns esmentant els apartats que poden plantejar problemes i dubtes d'inconstitucionalitat però que "la carta no diu el que vostè li vol fer dir". Bartumeu també ha recordat que el Govern anterior hagués pogut signar la carta i durant catorze anys no ho va fer.

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha qüestionat l'executiu sobre l'estat del deute bancari en la sessió celebrada aquest dijous. El ministre de Finances ha explicat que els 666 milions de deute estan finançats amb dues fórmules diferents: el deute públic subscrit per les entitats bancàries per valor de 260 milions d'euros, amb un interés d'euribor, i 406 milions més corresponents a les pòlisses de crèdit, amb un tipus d'euribor més 0,25 per cent.
Eusebi Nomen ha retret al Govern socialdemòcrata l'increment de l'endeutament alhora que ha qüestionat que no s'hagi aconseguit estructurar per buscar un finançament sòlid a llarg termini. López ha replicat que actualment hi ha en marxa dues operacions, encara no tancades. La primera seria un crèdit de 150 milions d'euros amb un banc estranger i la segona una emissió de deute públic abans de final d'any, oberta a particulars, per valor de 100 milions suplementaris i que es comercialitzarà a través de les entitats bancàries. No ha desvetllat però detalls suplementaris com el tipus d'interès fins que les negociacions hagin culminat.
Des dels escons de CR, tant Joan Gabriel com Jaume Serra han intentat sense èxit que el ministre precisés l'encariment del finançament públic que aquestes dues operacions suposaran.