Durant les eleccions del mes de desembre passat i en les darreres intervencions públiques dels representats de l'actual Govern, hem pogut sentir com des dels diferents partits polítics se'ns ha parlat i se'ns parla de la necessària austeritat, de la prudència amb les polítiques socials, del rigor amb els temes de la CASS, d'obertura econòmica, de l'anàlisi de la Funció Pública…
Tots aquests aspectes, als quals s'ha de fer front des de la responsabilitat, s'han relligat per justificar que ens estem jugant el futur del nostre país i amb l'argument insistent del model de país que volem deixar per als nostres fills. Doncs bé, sembla que els nostres fills i els joves d'Andorra ja tenen una petita idea de com volen que sigui el nostre país i la nostra societat en un futur ben proper.
Si traiem el cap a l'última sessió del Consell dels Joves, que va tenir lloc el 21 de març a la nova seu del Consell General, observarem que vam poder assistir, tal com publicava el Diari d'Andorra, a "un Consell dels Joves lluny de tacticismes polítics", en què van prevaldre els valors d'una societat jove, actual, sense pressions dels sectors més conservadors del nostre país.
La sessió plenària dels 28 joves consellers va aprovar per majoria (24 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions) la proposició de llei per a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. Possiblement, per a molts lectors d'aquest article d'opinió aquest tema no semblarà prou transcendent, però l'anàlisi rau a saber per què aquest tema és una inquietud per al jovent del país.
D'entrada, d'aquesta anàlisi i de l'aprovació del text per una majoria tan àmplia se'n pot extreure que la nostra societat està canviant, i que el segment més jove de la societat veu que en aquest país no tothom té els mateixos drets, contràriament al que proclama la nostra Constitució.
Potser el jovent veu que la família tradicional ja no és la que més veiem al carrer (famílies monoparentals, famílies reconstituïdes, famílies amb dos pares o dues mares…) i creu que la legislació i la societat ha de canviar i adaptar-se a la realitat social, que és ben diferent de la que els polítics actuals volen recolzar.
Esperem que les declaracions del síndic general lloant la professionalitat de la qual van fer prova el joves i el suport que va donar la veterana consellera Roser Bastida a donar continuïtat a aquesta proposició i fer-la arribar al Consell General per ser debatuda, no quedi en el nores al qual ja estem habituats, sobretot perquè si volem joves que demà confiïn en les institucions hem de demostrar-los que aquella feina que han dut a terme ha servit per a alguna cosa.
Ells ja s'han manifestat sobre quina societat volen per demà. Ara només resta esperar la posició que tindrà el nostre cap de Govern al voltant d'aquest tema, si escoltarà la reivindicació del Consell dels Joves o farà prevaldre algunes excuses polítiques (una mica antigues, tot s'ha de dir) per decidir quin país vol deixar ell per als nostres joves.
En tot cas, sigui quina sigui la decisió del cap de Govern i la del Consell General davant un debat d'una proposició de llei com aquesta, només volem dir als joves d'aquest país que lluitin per construir el país que ells volen i recordar-los que l'últim pols que va fer el nostre cap de Govern amb un jove, ja sabem tots com va acabar.
