Dins del Pla parcial del Prat del Rull, el comú de la capital cedeix un terreny de 6.000 metres quadrats al Govern, dels quals 2.600 serviran per acollir la nova Seu de la Justícia, i la resta seran per als vials d'accés. Aquest pla permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona, de 33.360 metres quadrats, que inclou la construcció dels carrers necessaris per garantir la connectivitat, a més d'oferir la possibilitat de construir edificis comercials, d'oficines o habitatges. Amb el desenvolupament del pla, es crearan a la parròquia prop de 300 places d'aparcament, tot i que s'ha de tenir en compte que la reubicació de l'actual aparcament on s'emplaçarà la Seu de la Justícia, farà que les 200 places que hi ha ara a l'aparcament comunal es redueixin. A més de les 200 places previstes a la Casa de la Vall, se'n faran prop d'un centenar al sota el vial que s'ha de construir. Altres aportacions que preveu el pla són l'ascensor que haurà de comunicar Tobira amb Princep Benlloch.

El conseller de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, Antoni Armengol, ha explicat que tot això no suposa inversió per part del comú ja que la permuta entre Govern i comú es fa amb l'obra acabada. Armengol ha recordat que la Seu de la Justícia estava prevista a sota de Casa de la Vall, però es va pactar amb el Govern i el Consell que el Comú cedís 2.600 metres de l'aparcament del Prat del Rull per ubicar-la i a canvi on hi havia d'anar la Seu de la Justícia, el comú hi tindrà unes oficines, a més de prop de les 200 places d'aparcament. El conseller ha indicat que per on hi ha la continuació del vial del costat del riu hi baixarà la carretera, i que tots els vials de l'entorn de la nova Seu de la Justícia es tiraran endavant per poder fer la seu, i la resta de vials els faran els propietaris.

Dins del Pla parcial del Prat del Rull, el comú de la capital cedeix un terreny de 6.000 metres quadrats al Govern, dels quals 2.600 serviran per acollir la nova Seu de la Justícia, i la resta seran per als vials d'accés. Aquest pla permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona, de 33.360 metres quadrats, que inclou la construcció dels carrers necessaris per garantir la connectivitat, a més d'oferir la possibilitat de construir edificis comercials, d'oficines o habitatges. Amb el desenvolupament del pla, es crearan a la parròquia prop de 300 places d'aparcament, tot i que s'ha de tenir en compte que la reubicació de l'actual aparcament on s'emplaçarà la Seu de la Justícia, farà que les 200 places que hi ha ara a l'aparcament comunal es redueixin. A més de les 200 places previstes a la Casa de la Vall, se'n faran prop d'un centenar al sota el vial que s'ha de construir. Altres aportacions que preveu el pla són l'ascensor que haurà de comunicar Tobira amb Princep Benlloch.

El conseller de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, Antoni Armengol, ha explicat que tot això no suposa inversió per part del comú ja que la permuta entre Govern i comú es fa amb l'obra acabada. Armengol ha recordat que la Seu de la Justícia estava prevista a sota de Casa de la Vall, però es va pactar amb el Govern i el Consell que el Comú cedís 2.600 metres de l'aparcament del Prat del Rull per ubicar-la i a canvi on hi havia d'anar la Seu de la Justícia, el comú hi tindrà unes oficines, a més de prop de les 200 places d'aparcament. El conseller ha indicat que per on hi ha la continuació del vial del costat del riu hi baixarà la carretera, i que tots els vials de l'entorn de la nova Seu de la Justícia es tiraran endavant per poder fer la seu, i la resta de vials els faran els propietaris.

Barcia ha destacat en el seu discurs la millora que suposen les obres, tant en l'àmbit de la mobilitat, pel que fa a la rotonda, com en la seguretat, sobretot per la canalització del riu, que havia provocat desbordaments i inundacions. Ha indicat que això suposa una millora de la zona d'accés a la parròquia d'Andorra la Vella, i que amb vista al 2011, el Govern ha previst al pressupost una nova rotonda a Prada Casadet. En aquest sentit ha dit que si a la primavera es poguessin començar les obres, la rotonda podria estar enllestida abans del Nadal de l'any vinent.

Barcia ha agraït als propietaris que van cedir els terrenys, i ha fet especial menció a Maria Maestre Pal, que va morir aquest dilluns. Barcia ha explicat que en aquests temps de crisi, les obres que es poden dur a terme són "les d'estructures imprescindibles que aportin millores", com és el cas de les que s'han inaugurat aquest dijous al matí. Ha indicat que la rotonda serveix per ordenar el trànsit i que es dóna continuïtat al pas longitudinal de vianants limítrof al riu Valira, eliminant punts que anteriorment havien generat problemes. Ha recordat que en aquest tram els camions havien de fer maniobres, i que ara s'ha millorat l'entrada a Andorra la Vella.
D'altra banda, ha destacat que la rotonda s'ha intentat adequar a l'entorn en el que es troba amb el disseny que se n'ha fet, i que considera que s'ha aconseguit. Quant a les obres de canalització del riu, que ja s'han acabat, ha destacat que eren imprescindibles, ja que hi havia desbordaments i inundacions de la cruïlla i els terrenys adjacents, que ara s'han solucionat.

A l'acte d'inauguració hi han estat presents també el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, el cònsol menor, Josep Vila, el conseller de Joventut i Participació, Patrick Bosch, i entre d'altres, l'exministre i impulsor del projecte, Xavier Jordana, a qui Barcia ha fet entrega d'un tros de la cinta inaugural.

Barcia ha destacat en el seu discurs la millora que suposen les obres, tant en l'àmbit de la mobilitat, pel que fa a la rotonda, com en la seguretat, sobretot per la canalització del riu, que havia provocat desbordaments i inundacions. Ha indicat que això suposa una millora de la zona d'accés a la parròquia d'Andorra la Vella, i que amb vista al 2011, el Govern ha previst al pressupost una nova rotonda a Prada Casadet. En aquest sentit ha dit que si a la primavera es poguessin començar les obres, la rotonda podria estar enllestida abans del Nadal de l'any vinent.

Barcia ha agraït als propietaris que van cedir els terrenys, i ha fet especial menció a Maria Maestre Pal, que va morir aquest dilluns. Barcia ha explicat que en aquests temps de crisi, les obres que es poden dur a terme són "les d'estructures imprescindibles que aportin millores", com és el cas de les que s'han inaugurat aquest dijous al matí. Ha indicat que la rotonda serveix per ordenar el trànsit i que es dóna continuïtat al pas longitudinal de vianants limítrof al riu Valira, eliminant punts que anteriorment havien generat problemes. Ha recordat que en aquest tram els camions havien de fer maniobres, i que ara s'ha millorat l'entrada a Andorra la Vella.
D'altra banda, ha destacat que la rotonda s'ha intentat adequar a l'entorn en el que es troba amb el disseny que se n'ha fet, i que considera que s'ha aconseguit. Quant a les obres de canalització del riu, que ja s'han acabat, ha destacat que eren imprescindibles, ja que hi havia desbordaments i inundacions de la cruïlla i els terrenys adjacents, que ara s'han solucionat.

A l'acte d'inauguració hi han estat presents també el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, el cònsol menor, Josep Vila, el conseller de Joventut i Participació, Patrick Bosch, i entre d'altres, l'exministre i impulsor del projecte, Xavier Jordana, a qui Barcia ha fet entrega d'un tros de la cinta inaugural.

Els negatius els componen plaques de vidre i negatius de plàstic i es troben en bon estat de conservació segons assenyalen des de l'Arxiu. L'Arxiu destaca que és un dels millors fons fotogràfics pel que fa a contingut, antiguitat i estat de conservació. Entre el fons Builles i el fons de Guillem de Plandolit, el patrimoni documental fotogràfic, d’accés públic, queda cobert en el període que va dels anys 1905 al 1935.

L'autor, V. Builles, era un marxant de vi d’Ax-les-Thermes i un gran aficionat a la fotografia. Una petita part de les imatges van ser publicades a la revista francesa La France: Revue Scientifique et littéraire, a l’edició especial L’Andorre et les Pyrénées ariégeoises. En aquest número especial hi ha força fotografies realitzades per Henri Gaussen durant l’agost i el setembre de l’any 1913. Henri Gaussen era un geògraf francès del que l'Arxiu Nacional disposa de còpia de tot el seu fons fotogràfic i, com Builles, va fer diversos viatges a Andorra. En aquesta revista del 1922, els articles sobre Andorra estan escrits pel mateix Gaussen (apartat de geografia), per Brutails (història d’Andorra), per Renyon (parla de l’administració del país) i les imatges de Builles.

Benet ha anat a Portugal amb l'objectiu de promocionar el Principat com a destí turístic i ha presentat Andorra davant els mitjans de comunicació descrivint els paratges més atractius i les activitats turístiques més i menys conegudes, com són l'esquí, el Tobotronc, Caldea i les compres. Ha descrit el Principat destacant l'afluència turística que té i enumerant els avantatges com a destí de vacances per a grups d'amics o famílies. Per a les famílies ha recomanat els recorreguts ecoturístics per conèixer la natura del Principat, posant per exemple la Ruta dels Oficis, a més dels bons hotels, els museus i Naturlàndia. Per als grups d'amics, Benet ha destacat les possibilitats d'emocions fortes. Ha subratllat els recorreguts, a peu, en bicicleta o a cavall, així com els quads i l'escalada. Benet ha mostrat la voluntat d'Andorra d'intensificar les relacions turístiques amb Portugal, de manera que cada cop es puguin veure més turistes portuguesos pels carrers del Principat. A més de tots els atractius turístics del país, el ministre també ha ressaltat els bons nivell d'Andorra pel que fa a la seguretat, com un dels valors a tenir en compte a l'hora de triar destí turístic.

Pel que fa al concurs pels mitjans de comunicació portuguesos, promogut per Andorra Turisme, premiarà el treball periodístic que es presenti amb millor cobertura del Principat, i atorgarà al guanyador una estada de cinc dies amb règim de pensió completa i amb activitats programades d'esquí, i entrades per al Tobotronc i Caldea. Podran participar en el concurs tots els treballs publicats amb data anterior al 30 de maig del 2011.

Vives ha assegurat, aquests dijous, que acaba la visita pastoral "molt content" ja que li ha permès acostar-se a la ciutadania i que els cristians s'aproximin a ell. El copríncep ha iniciat la jornada amb una passejada per Fontaneda on ha admirat l'església de Sant Miguel. Els feligresos que l'han acompanyat han pogut escoltar les explicacions de l'arquebisbe en relació a la simbologia de les pintures dels retaules. Vives ha felicitat als habitants del Quart perquè "tenen un patrimoni molt ben conservat", i ha afegit que és "mèrit del comú i del Govern però també és mèrit dels veïns". A més, ha ressaltat que en les poblacions com Fontaneda perviu una part de l'essència i que els grans números no ens han de fer perdre de vista "les petites realitats tan important per Andorra". Durant aquest dijous, l'arquebisbe s'aproximarà a Aixirivall, Bixessarri, Sant Serni de Nagol, Auvinyà i Juberri.

El recital, en commemoració de la patrona de la música, està organitzat pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, començarà les 18.30 hores i serà d'entrada lliure. El repertori inclou peces de diversos compositors: Nicolaas Snel, Giambattista Cirri, Bach, Telemann, Anderson i Zimmer. Les formacions han estat preparades per Gerard Claret, en el cas de l'ONCA, i per Jordi Albelda, en el cas de les orquestres de l'Institut. En la primera part del concert, l’ONCA interpretarà conjuntament amb l’Orquestra Infantil de l'Institut, les peces tradicionals arranjades per Nicolaas Snel, Kerry polka, Fly Around i Pretty little Sally.

A continuació serà el torn de l’Orquestra de l'Institut, que acompanyada de l’ONCA, oferirà un ampli repertori: Sonata per a cello i orquestra de Giambattista Cirri amb arranjament de Jordi Albelda; Concert per a cèmbal i orquestra en fa menor de Johann Sebastian Bach; Concert per a dues violes en sol major i Suite Don Quixot de Georg Philipp Telemann; La màquina d´escriure de Leroy Anderson i Pirates del Carib de Hans Zimmer, peça que tancarà el concert.

El Departament de Benestar del Ministeri de Salut, Benestar i Treball vol transmetre a tots els infants d’Andorra i a les seves famílies la importància i el valor de poder fruir dels recursos adequats relacionats amb la salut, i la necessitat de conèixer com s'ha de preservar amb uns bons hàbits saludables. Per aquest motiu, el ministeri ha decidit organitzar uns tallers el pròxim dissabte al centre comercial amb l'objectiu de conscienciar la població de la importància d’adquirir uns bons hàbits saludables en la infància. Les activitats se centraran en la realització de quatre tallers entre les 16 i les 20 hores.

Un dels tallers servirà per a que els infants representin Què és per a tu la salut?. Aquesta activitat es fa en col·laboració amb el Club Piolet, espai infantil de RTVA. La finalitat és que els infants pintin i dibuixin el que significa per a ells la "salut". Un altre taller se centrarà en hàbits alimentaris saludables, i els altres dos serviran per promoure, d'una banda, la pràctica de l'exercici físic i, de l'altra, una adequada higiene. Els tallers estaran supervisats per representants del Ministeri de Salut, Benestar i Treball. Tots els participants rebran com a obsequi una xapa representativa d'aquesta diada i globus amb el lema: "Dia Mundial dels Drets dels Infants".

Al mateix temps, hi haurà una figura del personatge Súper Cerni amb un rètol que representa els Drets dels Infants. D'altra banda, un dels operadors del centre, la Farmàcia Galeno, s'ha sumat a la iniciativa. Entre els actes organitzats per la tarda de dissabte, la Farmàcia Galeno ha previst una exhibició de ball, i entre les 17.30 i 19.30 hores hi haurà tallers de pintures, de màscares, de globoflèxia, etc, per a tots els infants que ho desitgin.

Les dades fetes públiques pel Departament d'Estadística indiquen, de tota manera, que el diferencial registrat a l’octubre (-1,5%) es redueix respecte al -3,9% registrat al setembre i, de manera més significativa, en relació al -9,8% que es registrava fa un any. Per tant, l’evolució mensual de les importacions totals consolida una tendència marcada per una ralentització del decreixement i una moderada estabilitat durant l’últim quadrimestre.

En el context descendent que es troba el comerç exterior respecte a anys anteriors, la relativa estabilitat que ha assolit el valor de les importacions totals en els últims mesos, es continua explicant en bona part per la positiva evolució de les importacions de combustibles, que des d’inici d’any està presentant diferencials interanuals mitjos per sobre del 25%. També contribueix a aquesta tendència la millora progressiva del diferencial interanual del grup amb major pes relatiu en el conjunt de les importacions, vestit i calçat, que continua mantenint-se en diferencials interanuals positius des de l’inici de l’any. Malgrat aquestes dades, Estadística mostra que el context de contracció en que es troben encara les importacions respecte a anys anteriors està causat principalment per les elevades taxes interanuals de decreixement que continuen presentant els grups electrònica, construcció i industrial, tot i que aquest últim ha registrat a l’octubre, i per primera vegada en els últims 36 mesos, unes tendències mensual i interanual positives.

Pugen els carburants

El total d’importacions de carburants continua, per quart mes consecutiu, presentant una tendència mensual creixent, que a l’octubre se xifra en un 1,5%, el mateix diferencial que es va registrar al setembre. Segons Estadística, aquest resultat obeeix principalment a l’augment de les importacions de fuel domèstic durant els últims mesos. Per contra, el grup gasolina sense plom, i aquest mes també el grup gasoil locomoció, presenten tendències mensuals negatives. En el cas del primer, aquesta evolució es manté des d’inici de l‘últim trimestre de l’any anterior. En termes interanuals el total d’importacions, tot i que marginal, no presentava un diferencial positiu des de fa vuit mesos. Aquesta tendència és conseqüència de les majors importacions del grup fuel domèstic que, també, i no obstant marginal, presenta el primer diferencial interanual positiu dels últims 22 mesos.

El Departament de Salut ha ampliat les recomanacions per als pacients tractats amb benfluorex, durant més de tres mesos, entre el 2006 i el 2009. La direcció de Recursos Sanitaris del Ministeri de Salut, Benestar i Treball ha enviat aquestes recomanacions a la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, farmacèutics, metges i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació a la retirada el 30 de novembre del 2009 dels medicaments que contenen benfluorex. La detecció d’un augment del nombre de valvulopaties en pacients tractats amb aquests medicaments va causar la retirada del mercat d’aquests fàrmacs.

Els medicaments amb aquest principi actiu estaven indicats com a tractament en pacients diabètics amb sobrepès que es comercialitzaven a França amb els noms de Mediator, Benflurolex Mylan 150 mg i Benfluorex Qualimed 150 mg. Tot i que el 26 de novembre del 2009 es van donar les recomanacions adreçades als pacients que en aquell moment estaven sent tractats o havien estat tractats amb benfluorex, Salut informa que noves dades permeten establir que el risc de desenvolupar una complicació valvular, malgrat que es tracta d’una complicació rara, s’incrementa en els pacients que han pres benfluorex durant un període de tres mesos o més. Aquest risc apareix principalment durant els dos primers anys d’ús del medicament, i persisteix durant els dos anys següents de la suspensió del tractament, disminuint a partir d’aquell moment.

En conseqüència, es recomana als pacients que hagin pres benfluorex durant un període mínim de tres mesos en els quatre últims anys de comercialització dels medicaments (2006-2009), que consultin amb el seu metge per tal que aquest descarti qualsevol problema valvular. Aquesta recomanació és per aquells pacients que no s’hagin fet una revisió com a conseqüència de les recomanacions realitzades al novembre del 2009. Així mateix, també es recomana que els pacients que presentin símptomes com respiració entretallada a causa de l’esforç, edema als membres inferiors o fatiga inexplicada que puguin fer pensar en un problema valvular, consultin el més aviat possible amb el seu metge.

Andorra va registrar l'entrada de 344.813 vehicles el mes passat, un 0,3% menys que l'anterior. El Departament d'Estadística destaca el mal comportament dels vehicles pesats provinents de França, en contrast amb el creixement dels vehicles pesats provinents de la frontera hispanoandorrana. Les aturades durant el mes d’octubre per la vaga de transportistes a França van afectar en menor o major mesura de l'11 al 19, i del 25 al 28, i per tant es presenten com a causa més que probable dels descens de vehicles pesats que van entrar per la frontera francoandorrana.

Per tipologia del vehicle i respecte el mes passat, Estadística assenyala que l'entrada de vehicles ha disminuït en un 0,5% en turismes, mentre que en vehicles pesats ha pujat un 2,5%. La tendència anyal es torna lleugerament negativa en turismes en un -0,1%, però en canvi és molt positiva en vehicles pesats, en un 21%. En turismes, els vehicles provinents d’Espanya s'han situat en 223.769, de manera que han disminuït un 0,4% respecte el mes anterior, deixant una tendència anyal que s’ha tornat negativa en un -0,8%. Tot i els ponts del 12 d’octubre i de l’1 de novembre, hi ha hagut descens respecte anys anteriors.
Per la frontera francoandorrana, han entrat 105.172 turismes, el que suposa una tendència del 0% respecte el mes anterior, situant la tendència anyal en el -7,2%. Així doncs, malgrat els dies de vaga, no hi ha hagut una afectació significativa en l’entrada de turismes provinents de França, però sí en vehicles pesats.

El 2010, en el món globalitzat, la "dreta, dura, tancada i rància de sempre" continua evidenciant aquest complex de país assetjat i encerclat, que necessita "per defensar-se" una política de barreres

El 25 d'octubre passat, els "catorze consellers del no" van frustrar la modificació de la Llei de la nacionalitat, que hauria d'establir el dret a adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització als quinze anys de residència.

Anys abans, el juny del 2003, el grup parlamentari liberal ja havia tombat una proposició de llei dels socialdemòcrates en el mateix sentit. El darrers set anys, la dreta parlamentària andorrana ha impedit dues vegades que s'acomplís l'objectiu que explicava la nostra companya Mariona González en la seva defensa de la presa en consideració de la proposició de llei: "Cal aconseguir que, progressivament, la població andorrana de dret tendeixi a equiparar-se amb la població de fet. És just i sensat pensar que totes les persones que contribueixen al creixement del país, de forma decidida i continuada, el puguin sentir com a seu i que l'Estat així els hi reconegui."

Ni el vell PLA, ni els nous (?) CR, PRA, APC no volen -no han volgut- canviar, reformar la llei per equiparar la població de fet amb la població de dret. Per ells el canvi, el reformisme, només és una màscara, una disfressa, darrere de la qual trobem -ara i fa set anys- immobilisme, conservadorisme, discriminació i exclusió.

La posició de fons de la dreta pura i dura no ha canviat substancialment des del 1980, quan Claude Barate i Georges Riera feien el següent diagnòstic: "Tout se passe comme si les Andorrans, atteints d'un complexe obsidional, tentaient à la fois d'intéresser superficiellement la main-d'oeuvre nécessaire à leur prospérité économique en la coupant de ses racines culturelles et de la maintenir dans un état de sous-développement politique garant de l'exclusivité de leurs privilèges."

El 2010, en el món globalitzat, la "dreta, dura, tancada i rància de sempre", com va dir Mariona González en la sessió del Consell del 25 d'octubre, continua evidenciant aquest complex de país assetjat i encerclat, que necessita per "defensar-se" una política de barreres, de defensa dels privilegis dels seus membres, amb una visió restrictiva de la ciutadania, en lloc d'una línia expansiva de legitimitat dels drets, de reconeixement del "dret de tot­hom a tenir drets", en definitiva, de negació de la integració democràtica com un objectiu prioritari de l'acció política.

Des dels anys 50, estem instal·lats en un fals i deformat concepte d'integració. Una pseudointegració que, per un costat, manté les barreres jurídiques i socioeconòmiques de protecció entorn del club minoritari dels privilegiats, i, per l'altre, consagra el deure dels immigrants a adaptar-se a unes normes formals de convivència. Aquesta estratègia ha intentat, sense cap èxit, obligar els immigrants a assimilar una cultura i a acomodar-se en una societat renunciant a la seva cultura i a les seves arrels, tallant els vincles amb el medi d'origen.

La integració democràtica, en canvi, és la que ens ha de permetre "viure junts", tot respectant el projecte personal de vida de l'immigrant, la que no li demana que abandoni la "cultura de partida" i adopti la "cultura d'arribada"; és la que no considera aquestes cultures com a sistemes tancats, sinó com a elements vius i canviants i que posseeixen valors comuns a compartir.

La integració democràtica, va més enllà de la sola afirmació dels drets i llibertats individuals, que podria suposar un principi de desintegració social i política; assegura també el respecte de les llibertats  col·lectives, té en compte els vincles de pertinença i lleialtat a la comunitat, sense els quals la convivència esdevindria impossible, dóna forma al debat públic i institucionalitza la tolerància; és la integració que reemplaça el model basat en la identitat, per un sistema fonamentat en el "patriotisme constitucional", segons la idea de Jürgen Habermas.

Els aspirants a liderar el projecte de maquillatge de la dreta conservadora andorrana, en els pocs moments que abandonen les seves eternes lluites personals i parlen de "qüestions administratives" com és per a ells la ideologia, fan servir referències de John Rawls i de la seva teoria de la justícia.

El dia 25 d'octubre tothom va veure les limitacions de la interpretació casolana del model rawlsià de teoria de la justícia: la "posició original" del grup reformista, la seva aplicació del principi de "la justícia com a equitat", va ser la de practicar la injustícia de l'statu quo.

El premi Nobel d'Economia, Amartya Sen, en el prefaci del seu llibre La idea de la justícia, cita una frase de Dickens: "No hi ha res que es percebi i se senti amb tanta agudesa com la injustícia." Sobretot si aquesta injustícia és fàcilment remeiable i reparable.

El 25 d'octubre va quedar molt diàfan que la divisió d'esquerra / dreta guarda a Andorra tot el seu sentit, els consellers de la dreta es van preocupar, per damunt de tot, per salvaguardar la tradició i conservar l'statu quo; els consellers d'esquerra, van intentar, alliberar un gran grup dels seus semblants de les cadenes imposades pels privilegis de casta. No va ser possible. La injustícia es va imposar "aritmèticament".

Tanmateix, cada dia que passa, una part més gran de la població té clar que no podem parlar de democràcia de qualitat si una part important dels governats no té dret de vot.

Els representants del grup parlamentari socialdemòcrata i d’ApC van presentar ahir conjuntament a la Sindicatura i per la modalitat d’urgència dues proposicions de llei: el nou articulat per regular la llibertat sindical i la conseqüent modificació del Codi de relacions laborals. Segons van explicar els representants de PS i ApC a la comissió de treball que ha fet possible aquest acord, Mariona González i Carles Ensenyat, les modificacions aporten «una ampliació dels drets col·lectius» i «el desenvolupament de la Constitució Social».

González va recordar que davant la necessitat de superar els dèficits en la regulació d’aquesta matèria resultants de la «llei absolutament incompleta» del 2008, tots dos grups han implementat un mínim comú denominador. En el cas de la Proposició de llei qualificada de llibertat sindical, la representant socialdemòcrata va resumir avenços com el dret a adoptar mesures de resolució de conflictes col·lectius i la conseqüent regulació del dret de vaga, una eina que la Constitució del 1993 ja reconeixia però que encara no s’havia pogut desplegar pel fet de no concretar-se els serveis bàsics.

Ensenyat va assenyalar que amb aquesta iniciativa «es tanca el cercle» iniciat en la fase constitucional tot possibilitant una regulació legislativa en un doble sentit. D’una banda, va dir, «s’enforteix la posició del treballador», mentre que de l’altra «l’empresari sap els serveis mínims» amb què comptarà en tot moment.

González va ampliar que també és important el dret que s’incorpora a l’hora de promoure eleccions dels representants sindicals i possibilitar l’obtenció d’entre un i tres delgats, així com la formació de seccions sindicals dins l’empresa.

DELEGATS PER A TOTHOM / En el cas dels delegats de personal, l’elecció i representació dels quals es regula de forma concreta en la Proposició de llei de modificació de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals, González va destacar el fet que «totes les empreses podran tenir» aquesta figura, independentment de la seva dimensió. Amb l’actual marc, el 90% de les empreses no tenen aquesta possibilitat pel fet de comptar amb menys de 20 treballadors.

En el cas de l’acomiadament no causal, aquest romandrà tal i com està actualment, tal i com ja s’havia després durant la fase de negociació. Ensenyat va justificar que en cap cas l’acomiadament acausal es pot eliminar en el context empresarial ja que, en cas contrari, els empresaris podrien trobar amb facilitat «tres faltes justificades» amb les quals tirar endavant un acomiadament. González va recordar com al PS li hauria agradat «anar més enllà» amb la supressió d’aquest punt.

TRÀMIT D’URGÈNCIA / El període per a tramitar les proposicions podria girar entorn el mes i mig, la meitat que un procediment ordinari, tot i que la possibilitat que tirin endavant durant aquest període de sessions dependrà del nombre d’esmenes i les possibles pròrrogues de CR.

Hores després que els grups parlamentaris del PS i ApC presentessin les proposicions de llei, els representants de la patronal i el teixit sindical van fer una valoració positiva de l’entesa assolida en matèria sociolaboral. Tant la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) com la Unió Sindical d’Andorra (USdA) van celebrar el consens, tot i que van mostrar-se molt cautes amb el balanç en profunditat a l’espera de fer-ne una lectura més analítica.

El president de la CEA, Xavier Altimir, va explicar que caldrà veure en quin grau s’han escoltat les demandes de la patronal, després que la confederació fes «diferents suggeriments i propostes» per tal d’aconseguir la consideració que no es va assolir en la seva totalitat en els articulats del 2008. Mentrestant, des de l’USdA, la primera secretària, Maria José Espinosa, va assenyalar que s’estudiarien a fons els textos i que, en qualsevol cas, serà important la fita d’aconseguir una «llei realment de llibertat sindical».

Mariona González i Carles Ensenyat van recordar que s’ha mantingut un contacte previ amb la CEA i l’USdA per tal d’escoltar les diferents propostes i que, de la mateixa manera, tindran en compte tots dos col·lectius a l’hora de donar els següents passos al Consell General. En aquest sentit, tant PS com ApC es van reservar el dret a fer unes esmenes que podran contemplar els interessos de tots dos sectors en major o menor mesura.

A judici d’Altimir, la nova regulació que resulti haurà de garantir un aspecte fonamental, «fer que hi hagi uns sindicats representatius amb els quals asseure a l’hora d’abordar les negociacions col·lectives, cosa que tard o d’hora s’haurà de fer», segons va reconèixer.

Així, la patronal va explicitar el suport a «tot el que sigui reformar en positiu» tot i realitzar una crítica al fet que s’hagi d’assistir a «la reformulació d’unes lleis que només tenien un any de vida». El fet positiu, segons Altimir, és que amb una representació sindical més forta «tothom podrà posar les cartes sobre la taula» a l’hora d’afrontar les converses en l’àmbit de la regulació laboral. A més, en el cas de l’assoliment del dret de vaga, la CEA va recordar com no estan en desacord «sempre que hi hagin els serveis mínims i les protestes es facin de forma civilitzada»

L’USDA LAMENTA EL COMIAT NO CAUSAL / Com era d’esperar després de les històriques reivindicacions, l’USdA va mostrar la seva disconformitat amb la persistència de l’acomiadament no causal, ja que, segons Espinosa, «aquest continua sent el gran problema» de la legislació actual.

Tant la CEA com l’USdA van marcar els seus posicionaments de futur. En el cas dels primers, l’objectiu és evitar vagues «indiscriminades» com les dels països veïns, mentre que a nivell sindical la lluita per suprimir la no causalitat continuarà sent un cavall de batalla.

Els grups parlamentaris Socialdemòcrata i Andorra pel Canvi van presentar ahir les modificacions a la Llei de llibertat sindical i al Codi de relacions laborals que han estat consensuant durant els darrers mesos. Finalment, després de moltes converses, les modificacions seran, a grans trets, dues: la regulació del dret de vaga i certs canvis en la legislació sindical que assegurin una major representativitat dels treballadors. La modificació del règim d’acomiadaments, per suprimir el comiat no causal tal i com pretenien els socialdemòcrates, no ha vist finalment llum. Tot plegat fa que l’acord en qüestió es pugui qualificar com un pacte de mínims.

De mínims però digne d’elogi, ni que només sigui per l’absència quasi absoluta de pactes en aquesta legislatura, especialment entre el PS i ApC. La regulació del dret de vaga és el tancament d’un cercle que es va obrir amb la inclusió d’aquest dret a la Constitució. És normalitat constitucional, més que no pas extensió de drets, perquè el dret ja existia. De fet, regular un dret és sempre limitar-lo, però és bàsic pel que fa a la seguretat jurídica, tant d’aquells que l’exerceixen (treballadors) com dels que poden patir les conseqüències del seu exercici (empresaris, clients i usuaris). Quant a la modificació de la Llei de llibertat sindical, caldrà veure si es tradueix en una major activitat sindical a les empreses.

Sigui com sigui, amb aquests dos textos s’avança cap a la convergència social amb Europa, per bé que encara queda molt camí per recórrer: n’hi ha prou de pensar en dos elements tan bàsics com una cobertura estructural -i no conjuntural- per a la desocupació involuntària o la creació d’un fons de garantia salarial, molt útil no només per als treballadors, sinó també per als mateixos empresaris. En aquest camí que encara queda per resoldre es pot optar per dues sortides: La primera i més òbvia, és la de copiar els sistemes de protecció social dels països veïns, solució que en altres àmbits no sempre ha donat un resultat satisfactori; la segona és la recerca de solucions pròpies, més adaptades a la realitat del país. I caldrà ser més imaginatius del que fins ara ha estat l’habitual.

Ara bé, s’opti per la solució que s’opti una premissa ha d’estar clara: si es vol avançar cap a una economia d’alt valor afegit, cap a un model de país més centrat en la qualitat que en la quantitat i cap a un mercat de treball on imperi una elevada qualificació de la mà d’obra, cal també estendre la protecció social.

Els grups parlamentaris socialdemòcrata i d'Andorra pel Canvi han arribat a un consens en l'àmbit de la legislació laboral. Ahir van entrar a tràmit conjuntament els textos de la proposició de llei qualificada de Llibertat Sindical i de la modificació del Codi de Relacions Laborals.

Aquests textos despleguen el dret de vaga i la negociació  de convenis col·lectius,entre d'altres, elements que es consideren «bàsics per al desenvolupament del moviment sindical », va destacar la consellera socialdemòcrata Mariona Gonzàlez, i representen «una adequació als estàndards que ens situen més a l'Europa que ens envolta », segons el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat.

«L'interès essencial que suposen aquests temes, això és el que ha guiat» el treball conjunt, va exposar el president dels consellers socialdemòcrates, Francesc Rodríguez. Gonzàlez va apuntar que les lleis «incomplertes» que es van aprovar la darrera legislatura han dut els dos grups a presentar els nous textos, que presenten canvis «significatius » respecte a les lleis anteriors. Així, per la llei de llibertat sindical s'atorga als sindicats la possibilitat d'adoptar mesures de conflicte col·lectiu, com és el dret de vaga; de  promoure eleccions a delegats de personal; la possibilitat de participar en els sistemes extrajudicials de solució de conflictes laborals; o de constituir seccions sindicals dins l'empresa i es dóna la mateixa protecció als seus delegats que als de personal. És a dir, «la llei fa una cosa essencial, que no entenem com no s'ha fet fins ara», en paraules de Gonzàlez. El canvi més destacable al Codi de Relacions Laborals, a banda de les adaptacions per incloure els canvis que suposa a la llei de llibertat sindical, és que totes les empreses podran tenir delegat de personal, i no només les que de més de 20 treballadors, i també s'afegeixen millores en la composició de la comissió negociadora dels convenis col·lectius. Ensenyat va insistir que aquests nous textos «no han de fer por», ja que «aporten fortalesa al treballador, però també donen un interlocutor vàlid per l'empresari», pel que fa a l'elecció de delegats de personal i sindicals. El conseller d'Andorra pel Canvi també va assenyalar que «es redueix l'intervencionisme de l'Estat». Pel que fa al dret de vaga, però, Ensenyat va ressaltar que el text «garanteix i protegeix les regles del joc», reconeixent el dret, però marcant l'establiment de serveis mínims.

Els textos són el «màxim comú denominador» entre els dos grups, segons va apuntar Rodríguez, i són «oberts perquè els reformistes puguin treballar-los », segons el president del grup d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen. Així, l'objectiu és que es puguin aprovar per unanimitat. Malgrat aquesta voluntat, el que no es permetrà, segons la consellera socialdemòcrata, és que «les esmenes facin tornar enrere».

Els presidents dels dos grups parlamentaris van demanar que els textos segueixin una tramitació d'urgència, una mostra de la voluntat que tirin endavant, segons va apuntar Gonzàlez, ja que plana l'ombra d'un avançament electoral. De totes maneres, i suposant que es compleixin tots els terminis i no hi hagi pròrrogues, les lleis no arribarien al ple del Consell General per al seu debat i aprovació fins al proper període de sessions, després de les vacances de Nadal, tot i que la comissió permanent podria habilitar dies per al seu treball i aprovació. «Veurem la voluntat del tercer grup», va deixar caure Gonzàlez.

Els grups parlamentaris socialdemòcrata i d'Andorra pel Canvi van entrar ahir a tràmit a Sindicatura les noves lleis socials que han treballat els darrers mesos, la de llibertat sindical i la de modificació del codi de relacions laborals. Tal com va avançar fa uns dies el Diari, els textos atorguen més facultats als sindicats i regulen el dret de vaga i al tancament patronal, entre d'altres aspectes. No aborden, però, una de les més antigues reivindicacions de les associacions de treballadors: l'eliminació del comiat lliure o no causal. Malgrat això, i atès que un dels punts del pacte és que tots dos grups podran presentar esmenes als textos per treballar-les en comissió, el PS ja ha avisat que no renuncia a poder abordar aquesta discussió més endavant.

Durant la roda de premsa conjunta oferta per presentar totes dues lleis, la consellera socialdemòcrata Mariona González va admetre que la qüestió s'ha parlat durant les negociacions entre tots dos grups. "Es va proposar, però aquí s'ha estat sincer. ApC no ho duia al seu programa i s'ha optat per aturar-ho en veure que no hi havia consens. Voldríem anar més enllà però no ha estat possible", va explicar la parlamentària massanenca. De la seva banda, Carles Enseñat va justificar la posició de la formació tot al·legant que "ha d'existir una formulació per causes objectives i una altra per motius subjectius", i va posar en relleu que a Andorra "no hi ha comiat lliure ja que hi ha indemnització", tot i reconèixer que "on hi pot haver discussió política és en la quantitat".

Un text obert a esmenes
El president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va avançar que "hi haurà esmenes", sense especificar en quins punts, però va deixar clar que "no condicionaran el suport a les lleis". El seu homòleg d'ApC, Eusebi Nomen, va definir els textos com "una base en la qual després treballarem i farem aportacions". L'objectiu, va assegurar, és que els reformistes se sumin ara al diàleg, del qual fins ara han volgut estar al marge, i "poder tenir els 28 vots".

González va mostrar-se d'acord amb aquesta fita però va remarcar que la condició que s'ha de complir és clara: "No volem que alguna esmena pugui desvirtuar el text i sigui un pas enrere. Si és per millorar-lo, magnífic; però mai per deixar-lo coix." De la seva banda, Carles Enseñat va remarcar la importància que, al seu entendre, té la reforma. "Ens situa més en l'Europa que ens envolta. És una fita democràtica que enforteix la Constitució social", va assegurar.

Els dos textos s'han entrat a Sindicatura tot sol·licitant que es tramitin per la via d'urgència. Els dos grups confien que es puguin aprovar abans d'una hipotètica dissolució del Consell General. De fet, González va recordar que hi ha la possibilitat "d'habilitar dies al gener", mentre que Nomen va indicar que "últimament estic convençut que no anirem a eleccions".