La consellera de Cultura, Maite Cano, ja havia anunciat setmanes enrere que veia difícil fer el festival. Ara que se li ha comunicat la partida de la qual disposarà ja ha acabat de confirmar el pitjor: que el festival no es farà i que ni tan sols es podran portar a terme “unes sessions testimonials” que s’havien pactat amb la directora artística del festival, Pepa Plana, de manera que es pogués celebrar modestament el desè aniversari. “Amb la Pepa havíem parlat de fer aquestes sessions, però amb la partida que ens han donat no podrem fer això tampoc”, explicava ahir Cano.
Sense revelar la dada concreta sobre quina és la xifra de la qual disposarà el departament, la consellera assegura que no es tracta ni d’un descens de la partida, ni tan sols d’una retallada, és pitjor. “S’ha de buscar un adjectiu dramàtic perquè és per plorar”, admet la consellera. Ara bé, avisa que “amb el que ens donin farem el bo i millor, de fet puc assegurar que ja estem buscant les noves fórmules”. El que no es pot fer, en opinió de Cano, “és deixar la par­ròquia sense actes culturals perquè la cultura és el que ens dóna prestigi”.

Les mesures anticrisi
Cano ha conegut la partida destinada a Cultura arran de la presentació recent de les mesures anticrisi. “Francament –diu la consellera– veig molt difícil que puguem continuar amb el festival perquè el que no podem fer és qualsevol cosa. Així que la millor opció és aparcar-lo perquè les coses estan com estan. El deixem per a l’any següent o per d’aquí dos.”
La manca de recursos al comú fa que el departament de Cultura sigui probablement un dels més afectats dels ajustos, ja que, tal com va advertir setmanes enrere la mateixa cònsol major, la distribució de la despesa es farà en un ordre de prioritats i els serveis socials ocupen primeres posicions. Amb els diners de què disposa ara per ara Maite Cano, en l’àmbit cultural, es podrà fer ben poca cosa. “Aquesta disminució de la partida afectarà tot”, insisteix la consellera, que precisament ara estudia amb l’equip de cultura del comú la distribució de la partida. Els efectes de la crisi ja s’han fet sentir els últims anys. L’any passat, el comú de la capital va estudiar la possibilitat de desfer-se del lloguer del Teatre Comunal, cosa que al final es va descartar després de fer una negociació amb la propietat per reduir la factura. El Festival de Pallasses, que ara es posa en pausa, s’ha anat quedant sense recursos progressivament. Primer va perdre el patrocini privat, que no ha pogut recuperar, després va venir la reducció de l’aportació pública.

ORDINO APROVA CELEBRAR ELS BUNERS CADA DOS ANYS

La Trobada de Buners d’Ordino deixarà de fer-se cada any i passarà a celebrar-se cada dos. Aquesta mesura va ser aprovada ahir pel comú d’Ordino. Aquest passat agost, la trobada va celebrar la seva dotzena edició. El balanç d’aquesta última edició va ser positiu perquè es va calcular una assistència d’unes 3.000 persones. A la trobada hi acudeixen grups de diversos països.
La celebració es va iniciar amb la idea de preservar les arrels i les tradicions del poble i per tal de mantenir viva la llegenda del buner d’Ordino, la seva història i la seva herència musical.
La llegenda del buner ha estat sempre present a la vall, l’any 1983 el logotip del buner –dibuixat per l’artista Sergi Mas– ja va acompanyar el primer Festival internacional de música clàssica de la parròquia; després va ser protagonista d’una pel·lícula documental –dirigida pel ja desaparegut Jordi Gigó– i, posteriorment, es va publicar una auca –creada per Salvador Puy– on s’explica la llegenda.

L’acusació a Carles Font –Delta 0 en l’argot de les comunicacions per ràdio dels efectius antiincendis– considera que les greus ferides que va patir l’únic supervivent del grup, Josep Maria Pallàs, poden constituir un delicte de lesions per omissió i un altre d’imprudència greu per danys, segons l’aute que es va fer públic ahir a través de l’agència Efe.
La jutgessa argumenta que les imputacions responen a la necessitat de “garantir i no minvar” els drets que assistiran Font durant la declaració, per a la qual ha estat convocat el dia 17 del mes vinent.
La instructora, Laura Martínez Salom, ha interrogat ja uns 70 testimonis, alguns dels quals han assenyalat Delta 0 com el principal responsable de les morts dels bombers del grup d’elit (Graf), procedents de Lleida, perquè estava il·localitzable quan va revifar el foc, per canviar l’estratègia contra l’incendi i per no preveure el període de descans dels helicòpters, fent-los volar tots a la vegada.
El principal acusador, amb aquests arguments, ha estat el cap dels Graf, Marc Castellnou, que afirma que “va mantenir una discussió agra amb altres comandaments” i que “no existia cap coordinació” per part de Font.

Reaccions
La conselleria d’Interior de la Generalitat, que lidera Joan Saura, va emetre un comunicat en què manifesta el “respecte” per la instrucció, “com ha fet des del primer dia”, però recorda que l’incendi va ser provocat per dos suposats piròmans detinguts pels mossos, i reitera “l’agraïment i el suport de tota la societat catalana” al cos de bombers.
La secció sindical de bombers d’UGT criticava que no “es derivin responsabilitats” per als qui van col·locar Carles Font al capdavant de les operacions a Horta de Sant Joan, mentre que el portaveu de CiU, Oriol Pujol, demanava al president Montilla la destitució del conseller Saura i del director general, Joan Boada.

DE VILLEPIN ES DEFENSA AMB RELACIÓ A L'ATAC DE KARACHI

L’exprimer ministre francès Dominique de Villepin va desvincular ahir la decisió de deixar de pagar comissions al Pakistan, ordenada per l’expresident Jacques Chirac el 2002, amb l’atemptat que el mateix any va costar la vida a onze francesos a Karachi. Així ho va expressar l’exmandatari –que en l’època dels fets era secretari general de la Presidència–, durant la compareixença davant del jutge que investiga la massacre. D’aquesta manera, es va defensar de l’acusació que dies enrere va llançar l’advocat dels familiars de les víctimes Olivier Morice, qui va assenyalar  Chirac i el mateix De Villepin com a responsables indirectes de l’atemptat.

El pitjor seria la impossibilitat d’encunyar euros andorrans, però aquesta opció tampoc no seria traumàtica. El principal problema es troba que si després que el Principat hagi demanat a la UE negociar l’acord monetari, el procés se suspèn perquè la comunitat entén que Andorra no està fent progressos, la Comissió Europea pot mostrar-se molt més rebeca a l’hora de pactar un acord molt més global com el d’associació.
El comissari d’Afers Econòmics dels 27, Olli Rehn, va enviar una carta al Govern en la qual es posava una data límit, 10 de desembre, perquè Andorra es comprometi a implementar la legislació necessària per a aquest conveni. I aquí comença el tour de Jaume Bartumeu (visites a Salgado o Frémont) per demanar suport a l’hora de demanar més temps. Les mateixes fonts van indicar que l’executiu té la voluntat de complir, però hi ha un problema important: les normatives comunitàries a implementar topen amb la mida d’un microestat.
El cabal comunitari que es necessita per a l’acord monetari suposa més d’una quarantena de directives europees, pensades per als grans estats de la Unió. Cal temps i recursos. Tot i així, és gairebé impossible adquirir tot aquest cabal comunitari que, a més, canvia gairebé cada dia per l’estricte control que els 27 apliquen als sistemes financers.

Punts innegociables
Els problemes són diversos. Per exemple, l’INAF, que no està precisament entusiasmat amb la idea, hauria de passar a tenir funcions força similars a les d’un banc central. Cal un control molt més estricte dels moviments financers. O que –i aquesta Andor­ra no l’accepta de cap manera– qualsevol banc instal·lat a la Comunitat pugui obrir una sucursal al Principat. Al mateix temps, però, els bancs andorrans disposarien del mateix dret.
Les mateixes fonts van indicar que, vist amb perspectiva, el problema fonamental va ser haver demanat negociar aquest acord sense tenir clara la inviabilitat d’assumir tot el cabal comunitari en matèria financera. I aquesta primera acció prové dels governs liberals, ja que va ser el 2004 quan es va engegar la roda.
No hi ha gaires dubtes respecte que la UE acceptaria un ajornament dels terminis, però és clar que demanarà un calendari d’aplicació. El quid de la qüestió és si la comunitat és flexible respecte que Andorra accepti la implantació de normativa a la carta. I el cas de San Marino que sí que té acord monetari sent microestat? No hi ha secret. El Banc d’Itàlia té cert control sobre el sistema san­marinès i així s’ha pogut introduir la legislació comunitària.

ApC DEMANA PEL COST DE LES PENSIONS DELS FUNCIONARIS

Andorra pel Canvi ha tramès una bateria de vuit preguntes al Govern en què es demana sobre diferents aspectes econòmics. Una de les preguntes és quin és l’import que el Govern havia de tenir reservat a 31 de desembre del 2009 per pagar el complement que l’Estat ha d’abonar per completar la pensió dels funcionaris. Cal recordar que els treballadors públics tenen el dret a percebre com a retir el 70% del sou que cobraven l’últim any abans de jubilar-se. La diferència entre el que la CASS paga i el que en realitat perceben l’ha d’abonar el Govern cada mes. La plataforma inquireix, a més, sobre quina serà la xifra que el Govern tindrà compromesa per aquest concepte quan acabi aquest any. Una altra pregunta fa referència a quina és la provisió que s’ha fet per fer front al dèficit sanitari. ApC demana també sobre si s’ha rebut alguna sol·licitud d’algun banc estranger per instal·lar-se a Andorra. Una altra de les qüestions fa referència a com estan les negociacions amb la UE respecte a l’acord monetari.

A hores d’ara el principal problema radica en la meteorologia, que no garanteix que es puguin disputar partits les pròximes setmanes. I és que en principi el camp d’Ordino hauria d’acollir els enfrontaments de la lliga de segona divisió que actualment estan programats a Aixovall els dissabtes i els diumenges a les vuit i les deu de la nit, horaris intempestius tenint en compte el fred que fa a la instal·lació laurediana.
“La llàstima és que els vestidors han arribat molt tard, per una cosa o altra. Si es pot jugar mirarem de traslladar alguns partits de segona perquè els de primera van a Alàs, i programar-los al migdia i a les dues de la tarda. Més tard no pot ser perquè no hi ha llum. Quan començarem? A hores d’ara no ho sabem. N’hem de parlar amb els clubs”, va indicar ahir el president de la Federació Andor­rana de Futbol, Toni Giribet. El secretari general de l’ens, Tomàs Gea, va indicar abans que comencés la nevada que “si el temps es manté bo, podríem començar ràpidament, la setmana vinent fins i tot”. Abans, però, la federació haurà de parlar amb la secretaria d’Estat d’Esports per tal d’aclarir qui es farà càrrec del manteniment de la instal·lació, que no gaudirà d’il·luminació artificial fins la primavera vinent segons les previsions de l’administració, que considera prioritari dotar de torres el complex.
Els vestidors prefabricats han estat adquirits per la federació, que no ha volgut desvelar quin ha estat el seu cost. Una de les causes del retard en l’entrega dels prefabricats va ser la fallida de l’empresa amb la qual havia contactat l’entitat, que es va veure obligada a buscar una alternativa. En aquest sentit, Giribet va comentar ahir que “hi ha hagut diverses coses que ho han endar­rerit tot. El més important és que ja tenim aquí els vestidors, els he anat a veure i estan molt bé”. Els mòduls prefabricats consten de diversos espais per a vestidors, dutxes, una zona per als àrbitres i diversos lavabos, un dels quals  adaptat, tant per als esportistes com per als aficionats. Quan estigui plenament operatiu Ordino descongestionarà Aixovall, especialment per als entrenaments.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA FEDERACIÓ CATALANA

Tan a prop i fins ara tan allu-nyats. La Federació Andorrana de Futbol i la seva homòloga catalana tancaran la setmana vinent –probablement el dia 2 de desembre– un conveni marc de col·laboració que abarcarà diversos àmbits. L’entesa arriba després d’un primer contacte a Andorra amb el president de la Catalana, Jordi Casals. Dimecres passat, Tomàs Gea, David Rodrigo i Koldo Álvarez van tornar la visita a Barcelona, on van tenir diverses reunions amb representants del comitè tècnic d’àrbitres, l’escola d’entrenadors, l’àrea esportiva de la federació veïna, les comissions de futbol sala, platja i femení i el comitè d’ètica esportiva.
El conveni permetrà, entre d’altres aspectes, que àrbitres catalans de nivell (tercera divisió, segona B i segona A) xiulin partits de la lliga nacional i viceversa. A més, també hi haurà col·laboració en matèria de futbol formatiu, futbol femení, es faran clínics per a entrenadors   i es programaran partits biannuals, que en cap cas serien de la selecció absoluta de futbol.

El resident de nacionalitat francesa Mathieu Lefort i l’andorrà David Vilanova van guanyar ahir la cinquena edició del premi Innovadors, que està dotat amb una suma econòmica de 100.000 euros per a cadascun dels projectes.

Després que el passat setembre el comú va decidir modificar el pressupost per adaptar-lo a la situació real, amb una forta abaixada de les entrades, confia assolir els 12,2 milions d’euros  d’ingressos projectats. “Pràcticament ens queden 2 milions  per ingressar i encara ens falten per cobrar alguns cànons”, va explicar la consellera de Finances, Dolors Cabot, que va passar compte de les xifres ahir a la tarda en sessió plenària.
El cònsol major, Enric Casadevall, va detallar que “ens falten uns 752.000 euros que ens paga Ensisa per la compra del forn i també el cànon de la societat” i que, a manca d’un imprevist important, “podrem arribar bé” a final de desembre. En l’apartat de les despeses, la responsable del departament va comentar que encara hi ha el 24% del pressupost disponible (quasi 3 milions) per acabar el 2010, el mateix percentatge que roman en el capítol destinat a la inversió (hi ha 759.000 euros encara sense utilitzar).
D’altra banda, Casadevall va anunciar la inclusió d’algunes mesures de contenció i anticrisi en els comptes del 2011, que seran força més reduïts que els actuals, de 12,2 milions. No s’apujarà el foc i lloc i els impostos del comerç, s’abaixaran les subvencions culturals, les despeses de personal i es congelarà el GAdA.

LA CESSIÓ DELS ESPAIS PER A LES ESCOLES, EN BREU

Durant la sessió de consell de comú d’ahir també es va tirar endavant el procés per modificar l’afectació del terreny del Roc de Sant Miquel, que la corporació local permutarà amb Casa Roig, el particular que ha cedit el terreny per construir les noves escoles de maternal i primera ensenyança al centre del poble. El cònsol major va assegurar que la cessió dels espais al Govern es durà a terme en breu –“tenim un conveni signat per Agustí Fité amb el compromís de cedir-lo”, va recordar Casadevall– perquè ara només resta pendent de tancar la tramitació tècnica, com la valoració que ha de fer el batlle de les parcel·les que es permuten per verificar que el preu d’una i de l’altra no tenen una diferència del 50%.

Els comptes previstos per a l'any vinent, aprovats per unanimitat, redueixen tant les despeses com els ingressos, cosa que suposa, segons ha indicat el cònsol major d'Ordino, Bonaventura Espot, un exercici molt important de contenció. Les mesures que s'aplicaran per reduir la despesa, però, preveuen afectar el menys possible als ciutadans, i per això fan referència sobretot a la disminució de l'aportació a Andorra Turisme i a Vallnord. Tot i així la previsió que els ingressos disminueixin obliga a reduir més la despesa i per això es congelaran els sous dels funcionaris que superin els 1.200 euros bruts, que suposen la majoria dels 153 que formen part del comú, i la supressió de quatre places eventuals.

La rebaixa de la majoria dels conceptes d'ingrés ha suposat haver de reduir igualment les despeses, i aquesta contenció es veu reflectida en la reducció de 50.000 euros de l'aportació a Andorra Turisme, en la supressió del trenet turístic de les Valls del Nord i pel fet de no haver d'organitzar el Congrés de Turisme de Neu, així com en la reducció de les aportacions a Vallnord, entre d'altres. La reducció de la despesa permetrà així disminuir l'endeutament, ja que està previst amortitzar 809.000 euros amb la devolució d'un préstec i no es preveu haver de demanar cap crèdit nou per finançar-se. D'aquesta manera, des del 2008, el comú haurà reduït el seu deute en 2.800.000 euros, segons ha assegurat la consellera de Finances, Meritxell Martí.

Incentius i estalvi

Entre els incentius per a la reactivació econòmica i pel que fa a les empreses amb activitats comercials a Ordino, es preveu aplicar-los-hi un desgravament per afavorir així l'activitat comercial a la parròquia, i d'altra banda a les que s'instal·lin de nou se'ls oferirà bonificacions. Quant a la partida en atencions protocol·làries, es redueix en un 25%, la despesa del material de funcionament en un 21% i en assessoraments tècnics i jurídics un 14%. Les subvencions a les entitats de caire cultural i esportiu també s'han reduït entre el 15 i el 20%, i s'estalvia també en els lloguers de l'Escola d'Art i de Correus perquè es traslladen a dependències comunals. El cònsol major ha volgut destacar també la feina que s'ha fet en quant al Centre Esportiu, amb el tancament dels diumenges suposa per a les arques un estalvi de prop de 50.000 euros. Per aquest motiu ha destacat les gestions poc electoralistes que estan duent a terme, ja que "a la ciutadania poden no agradar-li, però són pel bé del comú".
L'únic punt del pressupost que ha fet dubtar l'oposició ha estat l'aportació de 6.000 euros a l'Ordino Film Comission, ja que no han vist que es faci cap avenç en aquesta productora, però des de la majoria han informat de la pel·lícula que es va estar rodant a Ordino, El secreto de los 24 escalones, i així han respost als neguits dels consellers de la minoria.

Vela també ha informat ha indicat que aquest any es treballarà amb més tranquil·litat en relació amb la POB, donant més informació als alumnes des de l'inici de curs. En aquest sentit la ministra ha explicat que els examens de la prova duraran aquest curs dues setmanes i es faran al maig. També ha comentat que com que la quantitat dels alumnes que volen estudiar a Catalunya és important i aquests poden fer un examen allà per pujar nota, durant tot el curs s'imnpartiran classes de reforç en algunes assignatures en les quals els temaris no són ben bé iguals. Vela ha destacat que finalment el 100% dels alumnes que es van presentar al POB l'any passat han aprovat i que la nota mitjana ha estat de 6,29 punts. També ha volgut fer esment dels bons resultats, amb un 60% d'alumnes que han accedit a la primera opció d'estudis universitaris que s'havien plantejat, un 20% que han accedit a la segona i el 20% restant a altres opcions.

Conveni amb els centre congregacionals

D'altra banda, la ministra ha explicat que el Govern signarà un conveni amb els centres congregacionals en virtut del qual vol participar en la presa de decisions respecte temes com la selecció d'alumnat o professorat o la inspecció dels centres. L'acord normalitzarà la relació entre aquests i l'executiu i és un punt que, segons Vela, fa temps que s'havia de resoldre. A través d'aquest acord la ministra ha dit que es vol incidir en determinats aspectes del funcionament de les escoles Janer, sagrada Família i Sant Ermengol.

En l'àmbit de la Formació Professional, la ministra ha avançat que aquest curs es farà una prova d'accés a la universitat com a experiència pilot. Hi ha temps fins al 2013 per implantar-la definitivament.

Precisament els conferenciants de la xerrada Visió enfocada al canvi dins la gestió empresarial, han posat sobre la taula les febleses i els punts forts de tirar endavant el propi comerç des d'Andorra. Entre les debilitats, tant Assumpció Majoral com Esteve Berteil, han remarcat que el transport és un dels punts més febles ja que moltes vegades la interacció amb els veïns és costosa tant a nivell econòmic com pel desgast que suposa per l'empleat si s'ha de desplaçar. També han assegurat que el pas per la duana implica una despesa molt important. A més, els dos empresaris han reclamat que la burocràcia per a les empreses sigui molt més àgil.
En l'apartat positiu, els conferenciants han assegurat que la diferenciació tecnològica, la fidelitat i la qualitat dels col·laboradors són factors claus per tirar endavant. També han afegit que la fiscalitat del país lligada amb el cost dels assalariats permet que els seus projectes tirin endavant amb força. "Donar una millor oferta que un competidor exterior que pot rebre ajudes de la Unió Europea és clau", ha assegurat Berteil.

Balanç positiu de López

El ministre d'Economia no ha dubtat a titllar de gran èxit la primera edició del fòrum. D'una banda, ha posat de relleu la gran participació dels empresaris andorrans. En total, s'han registrat 170 persones dividides entre les conferències i el sopar d'entrega dels Premis Innovadors. A més, també s'ha congratulat de la forma d'organitzar l'acte ja que ha estat el Govern que posava els mitjans però són la Cambra de Comerç i la CEA qui han triat la temàtica i els ponents.

La comunicació de la Unió Europea va ser per escrit la setmana passada i l'organisme reclama un pla i un calendari d'adaptació de les lleis andorranes a les directives europees pel que fa a qüestions monetàries. La resposta del Govern, segons s'indica en un comunicat, ha estat viatjar a París i Madrid per sol·licitar la col·laboració dels dos estats veïns en aquestes negociacions amb la Unió Europea. Andorra, amb l'ajuda dels estats veïns, vol deixar clar davant la Unió Europea el treball fet en matèria de transparència fiscal i que es veu reflectit en la signatura de divuit acords d'intercanvi d'informació amb diversos països. Precisament avui s'ha signat el darrer, amb Alemanya, en un acte de rúbrica del ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, amb l'homòleg alemany a Berlín.

En aquest procés de negociació, l'executiu vol que es tinguin en compte les especificitats d'Andorra i la dificultat que suposa assumir tota la reglamentació europea en matèria monetària.

ApC demana en quin punt es troben les negociacions de l'acord monetari amb la UE
D'altra banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha entrat diverses preguntes a Sindicatura en què demana al Govern en quin punt es troben les negociacions per aconseguir un acord monetari amb la Unió Europea i quin és l'objectiu que es persegueix. En aquest sentit, també vol saber quins van ser els motius de la visita del cap de Govern a Madrid el passat dilluns 22 de novembre, i quins punts es van tractar durant la reunió mantinguda amb la ministra d'Economia espanyola.

La comunicació de la Unió Europea va ser per escrit la setmana passada i l'organisme reclama un pla i un calendari d'adaptació de les lleis andorranes a les directives europees pel que fa a qüestions monetàries. La resposta del Govern, segons s'indica en un comunicat, ha estat viatjar a París i Madrid per sol·licitar la col·laboració dels dos estats veïns en aquestes negociacions amb la Unió Europea. Andorra, amb l'ajuda dels estats veïns, vol deixar clar davant la Unió Europea el treball fet en matèria de transparència fiscal i que es veu reflectit en la signatura de divuit acords d'intercanvi d'informació amb diversos països. Precisament avui s'ha signat el darrer, amb Alemanya, en un acte de rúbrica del ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, amb l'homòleg alemany a Berlín.

En aquest procés de negociació, l'executiu vol que es tinguin en compte les especificitats d'Andorra i la dificultat que suposa assumir tota la reglamentació europea en matèria monetària.

ApC demana en quin punt es troben les negociacions de l'acord monetari amb la UE
D'altra banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha entrat diverses preguntes a Sindicatura en què demana al Govern en quin punt es troben les negociacions per aconseguir un acord monetari amb la Unió Europea i quin és l'objectiu que es persegueix. En aquest sentit, també vol saber quins van ser els motius de la visita del cap de Govern a Madrid el passat dilluns 22 de novembre, i quins punts es van tractar durant la reunió mantinguda amb la ministra d'Economia espanyola.

Els quatre alumnes que es mantenen són dos de l'escola andorrana i dos de l'espanyola, configurant així els dotze consellers infantils que fins el mes de juny treballaran projectes que els afecten directament i són del seu interès en el dia a dia.

La setmana passada es van fer les eleccions en els tres sistemes educatius per escollir els vuit nous representants que es renoven al consell entre els alumnes de cinquè de primària. El consell s'ha constituït en presència del cònsol menor, Enric Sangrà, i el conseller major, Pere Aché. Tots ells tenen clar que volen "el bé per la parròquia", com ha dit Aleix López Garrido, o "fer el millor pel poble", com ha afirmat Laia Baró Torné, però també han deixat latent la seva preocupació per determinats aspectes de la parròquia que volen millorar. Així l'Aleix López Garrido ha declarat que un dels seus objectius és aconseguir que "no construeixin tant" i al mateix temps "fer un espai verd on puguem anar a passejar i que els nens no es preocupin per on va la pilota"; un espai cèntric on fer esport i un altre "per als amants del videojoc". La Laia Baró Torné reclama més activitats i espais per als minusvàlids.
Els vuit infants que han pres possessió aquest dijous són dos alumnes de cinquè de primària per sistema educatiu, excepte del francès que se n'han elegit quatre perquè no tenen l'equivalent al sisè curs. Els quatre que provenen de l'anterior Consell d'Infants cursen sisè a les escoles andorrana i espanyola.

Aquesta xifra no només inclou les entrades dels visitants a les exposicions temporals i a les col·leccions permanents, sinó que també contempla les visites dels infants que han participat als Dissabtes d'Art i als tallers didàctics que ofereix el centre. La següent exposició que acollirà el centre serà la mostra antològica dedica a l'artista català Josep Maria Subirachs.

El passat mes d'octubre, el centre va celebrar els seu cinquè aniversari, i es va aprofitar per fer balanç de visitants. En total, i fins llavors, 47.936 persones havien visitat el CAEE durant els seus primers cinc anys d'història. La mitjana de visites anuals durant els últims anys ha estat de 7.500 persones, tot i que l'any passat aquesta xifra va arribar als 15.000 visitants, un augment motivat per l’exposició Egipte: el pas a l’eternitat que va rebre al llarg de quatre mesos 6.800 visitants.