Els dissabtes es tancarà sempre a les 21 hores. I fins a aquest mateix punt horari es podran arribar a tancar 57 dies més l’any com a màxim. L’1 de maig serà declarat festiu i els treballadors hauran de gaudir d’un mínim de deu dominicals sencers lliures. Les botigues de barri i les de les estacions de servei podran obrir una hora més que la resta d’establiments. I tot plegat quedarà sense efecte si mai hi ha un conveni col·lectiu sectorial que, per acord de la patronal i els treballadors o els seus representants, fixi una cosa diferent. Els convenis seran, així, la porta a la liberalització total si així s’arriba a acordar.

Divergències al Consell
El text consensuat finalment entre socialdemòcrates i ApC es vol mirar que entri a l’ordre del dia de la sessió del Consell General del dia 16. El líder de la plataforma parlamentària, Eusebi Nomen, va mostrar ahir la seva satisfacció per l’acord assolit, que acabarà possibilitant “una enorme obertura”. Nomen va recordar que qüestions com aquestes demostren que els pactes “encara són possibles” i va recordar que “aquestes coses s’han de solucinar al Consell i no via decret”, amb referència a la polèmica generada per la normativa que va aprovar al seu dia el Govern. De fet, va ser arran de les divergències sobre els diumenges de tancament a les dues de la tarda que havia fixat l’executiu que ApC va entrar a tràmit parlamentari la proposició de llei finalment pactada amb el PS. Els dos grups van ser els únics que van presentar esmenes a l’articulat. Coalició Reformista se n’ha quedat al marge.
De fet, el conseller reformista Joan Torres va confirmar ahir que el seu grup votarà en contra d’una llei que “regula l’actualitat, fet inconcebible. Han repetit el que hi ha avui dia. Això és d’una incoherència absoluta”. Torres va recordar que “estem d’acord a regular, però no d’aquesta manera i a corre-cuita”. El parlamentari reformista va lamentar que no s’hagi pactat amb els sectors implicats a l’hora de consensuar el text. I va afirmar que el que convé és una llei de comerç que aporti una reglamentació més global i que doni cobertura a la regulació dels horaris comercials.
La nova llei establirà una normativa horària amb uns límits similars als d’avui. Entre setmana es tancarà a les 20 hores, el dissabte a les 21 i el diumenge a les 19. Només en cas de pont s’altera aquest ordre, tancant a les 21 hores els dies forts i a les 19 el dia final del període festiu. A banda de legislar com a festiu l’1 de maig i garantir deu diumenges lliures als treballadors, una de les novetats més notables és que les botigues de barri podran obrir una hora més que la resta. Sota aquesta consideració hi ha, essencialment, establiments de queviures o similars de menys de 150 metres quadrats i dos assalariats com a molt. La mateixa consideració reben els establiments de les gasolineres. En aquest cas podran obrir a qualsevol hora si paguen una taxa anual de 20 euros per metre quadrat de superfície. Quan hi hagi convenis col·lectius, en qualsevol cas, es podrà obrir les hores que es vulgui els dies que es pacti.

UNA PROPOSTA QUE QUEDARÀ EN NO-RES

La taula de Turisme i Comerç es torna a reunir la setmana que ve amb l’objectiu de consensuar un calendari laboral per a l’any que ve. El darrer dia, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) va proposar tancar a les 19 hores tots els dilluns i dimarts de l’any. Després de totes les intervencions, el Govern hauria fet una nova proposta de consens. L’escenari que es posarà sobre la taula de les patronals i els sindicats preveurà set dies menys de tancament a les 21 hores que l’anterior proposta. En total serien 101 dies. Però aquesta opció decaurà. Els assistents a la reunió hauran de tenir en compte que el més factible és que la proposició de llei s’aprovi. Llavors s’haurà d’avaluar una altra qüestió: caldrà establir els 57 dies de màxim que es permet tancar a les 21 hores més enllà dels dissabtes.

Però no tan sols es beneficiaran dels efectes positius d’aquests cinc dies festius per a molts espanyols els establiments hotelers més propers a pistes. Segons va corroborar Azurmendi, la major demanda turística ha arribat a totes les parròquies: les altes, les centrals i també Sant Julià de Lòria, que espera un augment de les visites a Naturlàndia. El portaveu de les patronals del sector va certificar que “avui ja comença a ser difícil trobar lloc per dormir. L’ocupació ja és molt elevada”.
Azurmendi va indicar que el gran gros d’entrades s’espera per a aquest matí i que s’han d’allargar fins dilluns. L’ocupació ja minvaria a partir de dimarts. Els empresaris del sector, com també els camps de neu i el sector comercial, esperen del pont de la Puríssima un èxit per al negoci. L’hoteler va destacar que “són dies que podem marcar el preu perquè la demanda està practicament assegurada”. Malgrat tot, i com ja ve sent una tònica habitual, el gran gros de reserves ha arribat els darrers dies. “Molta demanda com sempre ha arribat a darrera hora”, va comentar. Les nevades de la setmana han contribuït a animar més turistes. I és que les estacions d’esquí afronten la gran cita de la temporada amb les instal·lacions a ple rendiment.
L’afluència important de visitants tindrà efectes en el trànsit. Si més no és la previsió de l’Agència de Mobilitat, que ja calcula que fins a les dues del migdia hi haurà trànsit dens per arribar al país des del riu Runer. Ahir van comentar que durant tota la tarda s’havia constatat un augment de la densitat d’entrada de cotxes però que no s’havia registrat cap retenció destacada. En total s’esperen uns 70.000 vehicles durant els cinc dies del pont i, per minvar els efectes sobre la circulació interna, ahir a la tarda es va engegar un nou dispositiu especial que, per exemple, preveu més agents de circulació i policia a la carretera.

ANDORRA LA VELLA I ESCALDES IL·LUMINEN EL NADAL AMB BAIX CONSUM

Les dues parròquies centrals van tornar a il·luminar els carrers d’ambient nadalenc de manera conjunta i ho van fer al carrer de la Unió, el límit que les separa. Totes dues corporacions aposten per elements ornamentals de baix consum. Al llarg de la campanya de Nadal, Andorra la Vella gastarà en la factura de la llum, segons el cònsol menor, Josep Vila, uns 8.000 euros, incloent-hi l’enllumenat de la Fira de Santa Llúcia. Escaldes en gastarà 5.000. Les autoritats van triar un dels elements ja emblemàtics del Nadal, el ninot de neu del carrer de la Unió, per fer l’encesa conjunta.

Aquest any, s'ha volgut treballar en la promoció del pessebre i per això s'han col·locat figures d'animals a les zones de pas, com l'entrada de la parròquia i la carretera general, perquè els turistes que hi passin sentin la curiositat d'endinsar-se al pessebre. Enguany, a les figures de mida real de l'any passat se n'hi han afegit una setantena de noves, a més de reforçar-se els elements decoratius entre els quals la cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, ha destacat el pou, la façana de l'hotel i els llacs que en aquesta ocasió han estat gairebé ocults sota la neu.
Les 233 figures de mida real que formen part del pessebre de Canillo ja han portat l'esperit nadalenc a la parròquia que, amb la incorporació de 70 animals nous, creix aquest any i segons ha explicat la cònsol Mònica Bonell, vol continuar augmentant els anys vinents. Aquesta edició s'ha ampliat, a més, pel que fa als motius decoratius com són els estanys, la nova façana d'un hostal i el que ha destacat Bonell, que és un pou fet amb porexpan per un artista català.
Per atreure els visitants, aquesta vegada s'han col·locat figures del pessebre a les zones de pas de la parròquia, com són l'entrada i la carretera general per aconseguir cridar l'atenció de la gent i que s'endinsin als carrers per veure la resta de l'escenificació.
A més, a l'ambientació de les figures s'afegeix aquest any una nova iniciativa, que sorgeix de la periodista Anna Masa, que ha escrit un conte sobre la història de l'any passat del pessebre, quan va desaparèixer el nen Jesús. Amb l'ajuda de la periodista s'ha il·lustrat el conte i es repartirà a aquelles persones que visitin el pessebre.
La voluntat del Comú, segons ha explicat la cònsol menor, és invertir una mica cada any per anar ampliant el pessebre amb animals, més personatges i més decoració per donar-li més contingut. De cara a quan l'aparcament del riu i la plaça estiguin acabats, la seva intenció és fer créixer el pessebre en aquesta direcció.

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, presidida pel socialdemòcrata Jordi Font, va reunir-se ahir a la tarda per continuar els treballs d’esmenat al paquet d’imposició directa que integra el projecte de llei de l’impost sobre societats, el projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el projecte de llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Segons va afirmar el mateix Font en finalitzar la sessió, amb tota probabilitat els dos primers textos seran aprovats per la comissió el pròxim dimarts, després que «només resti una última lectura» dels articulats i la conseqüent modificació de l’exposició de motius després d’haver arribat a un acord amb CR per tal de donar sortida als diferents aspectes que separaven uns i altres en punts com ara l’aplicació progressiva.

D’aquesta manera, l’entesa a què socialdemòcrates i reformistes volen arribar en matèria d’imposició directa és cada cop més a prop. Segons Font, el tercer dels articulats, el referent als impostos que gravaran els no residents fiscals, es troba en una fase molt avançada, De fet, tant el representant socialdemòcrata com el conseller reformista i portaveu del grup en matèria de Finances, Jaume Serra, havien afirmat fa unes setmanes que un cop la comissió enllestís les esmenes a la llei d’impost sobre les societats, els articulats que regulen la taxa sobre les activitats econòmiques i sobre la renda dels no residents avançarien a un ritme superior.

De la mateixa manera que succeirà amb els articulats de reforma en matèria sindical consensuats entre PS i ApC -que tot just han rebut el criteri favorable de Govern i que entraran de manera imminent a ser tractats en Comissió- en el cas del paquet de lleis d’imposició directa pactat entre PS i CR, aquests últims realitzaran reserves d’esmena per projectar així al sí del Consell General els diferents perfils. Tot i això, tant en un cas com en l’altre, l’acord és pràcticament irreversible.

Mentrestant, l’IVA no està tan clar / Paral·lelament a aquesta entesa en la tributació directa, pel que fa al projecte de llei que endreçarà els impostos de tipus indirecte, aquest no té una perspectiva favorable, després que CR ja afirmés públicament que no estan disposats a donar suport a un text tan important quan el Consell General està cada cop més a prop de la dissolució i la conseqüent convocatòria d’eleccions anticipades.

El grup parlamentari reformista ja va anunciar una cinquantena d’esmenes al Projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit (IVA). Els canvis proposats per Serra es desglossen en quatre grans eixos: una «major simplificació en la redacció i l’aplicació de la norma», una «major coherència i sincronització respecte a les altres figures impositives» del sistema andorrà, una «millor eficiència en el comportament del nou tribut» i, finalment, esmenes encaminades a «introduir major seguretat jurídica» en l’aplicació del tribut.

Si, com és previsible, l’articulat de l’IVA no prospera en aquesta legislatura, CR podrà marcar el seu particular full de ruta per a la negociació per part d’un govern entrant en el cas que aquest no obtingués majoria parlamentària, reforma que podria tirar endavant fins i tot durant l’any vinent.

Diumenge passat en les eleccions al Parlament de Catalunya, Convergència i Unió (CiU) va ser la força més votada, quedant-se a sis escons de la majoria absoluta. Recupera així el Govern de la Generalitat després de dues legislatures a l’oposició; tot i que des de la instauració de la democràcia a Espanya, CiU sempre havia estat el partit amb més escons al Parlament de Catalunya, i pràcticament sempre el més votat, a excepció dels anys 1999 i 2003.

S’esdevé així la fi del cicle que ha durat set anys. El tripartit va sorgir després de les eleccions del 2003, amb l’establiment del Pacte del Tinell (l’Acord per a un Govern Catalinista i d’Esquerrers a la Generalitat de Catalunya). Primer va ser presidit per Pasqual Maragall i els darrers quatre anys per en José Montilla.

Finalment la fórmula de govern de coalició no ha quallat entre la ciutadania catalana, els tres partits junts no han sumat més que el guanyador, tal com havia succeït en les dues anteriors voltes. Els tres socis han sofert un fort daltabaix inqüestionable. Els qui més han sofert, ha estat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, i Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC), que ha perdut més de la mitat dels seus escons.

Els analistes situen la causa de la derrota en la crisi i la insatisfacció generada pel tripartit. A Catalunya la fórmula ha durat set anys perquè cap dels tres partits ni el govern de coal·lició han suportat les pressions. No es tracta d’una qüestió ideològica, sinó de la cultura política per treballar en concertació.

Una conjuntura en què molt probablement ens haguéssim trobat a Andorra si els pactes d’Estat o de govern s’haguessin establert.

Però en aquests moments, la ciutadania vol un Govern fort, estable i capaç d’emprendre decisions per sortir de la crisi. La decisió de l’electorat andorrà anirà en la mateixa línia, ja no hi haurà més clams als pactes ni empats electorals. Es cercarà un vot útil i segur, quelcom que pocs partits polítics estan en disposició d’assegurar.

Fa sis anys Gerard Fernández i família van decidir canviar d’aires i van abandonar la massificada Cornellà del Llobregat per viure a Celrà, una petita localitat del gironès. Una mudança més si no fos perquè parlem amb un llicenciat en geografia, expert en paisatge i investigador de la Universitat de Barcelona, que ara treballa en el Mapa del Paisatge d’Andorra. Així, la pregunta s’escau: és Celrà el poble idíl·lic, el millor paisatge per instal·lar-s’hi? “No ho sé. Buscàvem una manera de vi­ure diferent, un poble amb bons serveis, va ser un canvi radical, però és difícil parlar del paisatge ideal”, conclou Fernández, qui hi afegeix que “quan era petit tenia idealitzada la sireneta de Copenhaguen. Vaig anar allà temps després amb interail i al darrere hi vaig veure el port”. I la postal es va esguerrar.
Més endavant ens defensa el paper de les ciutats. “No podem viure tots amb la casa i l’hortet, i per tant les ciutats són necessàries, un dels grans invents de la humanitat a nivell de convivència. La ciutat mediterrània és equilibrada i força sostenible. Els pisos tenen la seva funció ecològica”, explica, per advertir que “hem de procurar no matar els centres històrics, fer que no es degradin i potenciar-los”. No considera que a ell i als col·legues els hagi tocat predicar al desert durant temps, però percep l’interès creixent de polítics i altres per la matèria que l’apassiona i domina. “S’ha posat de moda a partir del 2000”. Amb tot, és crític amb l’excés. “A la caixa del paisatge cada vegada hi entren més coses. Ara ja s’hi inclouen els grafits o el hip-hop. Parlar del paisatge és parlar d’elements físics on s’incorporava l’acció humana, però ara la moda és anomenar paisatge a allò que agrada” a la gent, analitza. No en renega, dels polítics, perquè ell ho és una mica, com a membre d’una formació independent del poble, per vocació de servei i sense aspiracions d’anar més enllà. Potser també és una forma de fer part del paisatge més proper.

>> Mapes i viatges
Gerard Fernández (Manresa, 1959) “perseguia” mapes de ben petit, una afició, com la de l’excursionisme i la muntanya, potenciada per uns pares immigrants i viatgers. Tot plegat el va dur a estudiar geografia a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat gerent d’una llibreria especialitzada i assessor de la Fundació la Caixa. Pertany al Servei de Gestió i Evolució del Paisatge, adscrit al Parc Científic de la UB.

Una de les cinc excepcions, en el desglossament de la dada per comunitats autònomes, es va registrar a Catalunya, on el nombre d’inscrits es va reduir en gairebé 2.000, per primera vegada en un novembre des de fa quinze anys.
La xifra total de desocupats inscrits va quedar a final del mes passat en més de quatre milions (4.110.924), mentre que la despesa en subsidis d’atur s’havia situat a final d’octubre en 2.574 milions d’euros, un 3,4 per cent menys que en el mateix període de l’any passat.
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social també es va reduir al novembre, en 53.440, però tot i així el superàvit de l’Institut Nacional (INSS) es mantindrà en la xifra prevista, d’uns 2.800 milions d’euros, segons va anunciar el secretari d’Estat Octavio Granado.

Pressupost i deute
El Senat va rebutjar ahir el projecte de pressupostos generals per a l’any vinent, amb els vots en contra del Partit Popular i del grup de nacionalistes catalans i gallecs (CiU i BNG), i haurà de tornar al Congrés dels Diputats perquè hi hagi un nou debat i l’aprovació definitiva.
També ahir, el Tresor de l’Estat veí va col·locar als mercats 3.230 milions d’euros de deute, en bons a tres anys, a un interès del 3,79 per cent, el més alt des del 2008. L’emissió anterior, a l’octubre, es va adjudicar al 2,55%.

Vagues
El sindicat de pilots civils (Sepla) va anunciar que la convocatòria de vaga no afectarà les dates principals de les festes de Nadal i el ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que no hi hauria problemes de transport aeri durant aquells dies.
Tanmateix, el sindicat de personal de l’empresa d’aeroports (AENA) va anunciar una aturada general durant les vacances, en resposta a la privatització anunciada. També hi ha prevista una vaga dels interventors dels ferrocarrils (Renfe) per avui i dimecres vinent. Els administradors de loteries van anunciar que “estudien” una aturada el 22 vinent, dia de la rifa de Nadal.

EL BCE AMPLIA LA LIQUIDITAT I NO LA COMPRA DE DEUTE

El Banc Central Europeu (BCE) va garantir ahir als bancs de la zona euro la concessió de liquiditat il·limitada fins al juny de l’any que ve, però no va accedir a ampliar la compra de deute sobirà dels estats, tot i les peticions de diversos governs i partits. Tot i aquesta negativa manifestada pel president de l’entitat, Jean-Claude Trichet, als mercats corria el rumor que el BCE estava comprant deute d’Irlanda, i els índexs de les principals borses es mantenien a l’alça. El consell de govern del banc central de l’eurozona va decidir també el manteniment del tipus d’interès a l’1 per cent, i va revisar a l’alça la previsió de creixement per aquest any.