En la gran variació de la fibra òptica s’ha de tenir en compte que es va començar a comptabilitzar a partir de gener del 2009, de manera que en fer les comparatives respecte el mateix mes de l’any anterior dóna uns percentatges de creixement molt elevats. Així, els abonats d'Internet de Banda Ampla s'han incrementat un 0,4% de tendència mensual i un 138,6% en la xifra interanual. D'altra banda, el nombre d’abonats als serveis d’Andorra Telecom presenta un increment d'un 0,1% en telefonia fixa amb una tendència interanual del 0,1%, mentre que en la mòbil la tendència es manté estable en relació a l'octubre tot i pujar un 1% en la comparativa amb el novembre del 2009. Aquest mes, hi ha hagut un augment dels mòbils de contracte amb una tendència positiva mensual del 0,2% i interanual del 2,1%, mentre que el prepagament han anat a la baixa perdent un -1,2% respecte a l'octubre i un -1,3% respecte l'any passat.
Pel que fa al tràfic telefònic del mes de novembre, ha estat de 23.909.490 minuts, el que representa una disminució del 0,4% i d’un -1,8% de la tendència anyal. Aquesta davallada s’ha donat tant en el tràfic telefònic internacional com el nacional.
D'altra banda, el tràfic per Internet de banda ampla, mesurat en Gb, ha disminuït durant el novembre un 1,1% respecte al mes anterior tot i augmentar un 19,8% respecte l’any passat. Estadística destaca un fort augment de visites a pàgines nacionals, tant per ADSL com per fibra òptica. La gran majoria del tràfic per Internet és internacional, és a dir, fet a pàgines ubicades en servidors estrangers, que va representar el 95,8% de les consultes, mentre que el tràfic vers pàgines nacionals només va representar el 4,2% restant. Del total de tràfic per Internet durant el mes de novembre, l'efectuat via fibra òptica ha representat el 44,2%.

A la borda Nova d’Andorra la Vella, Jacint Miras, a qui tothom diu el Ma­-nyac, el trobem com des de fa 48 anys, quan el 1962 va arribar al país, entre les vaques.
Va arribar des del Pallars originari on ja feia de ramader, l’ofici de tota la vida. Ja no treballa “què vols que faci als 95 anys?”, diu, però no s’està de venir cada dia “a guaitar el bestiar”. Havia conreat també cavalls i en una època tenia vaques “de munyir” i es dedicava a repartir la llet als hotels.
“D’Andorra, no en vull parlar”, diu amb fermesa. Això sí, reconeix que “Andorra era una quan vam venir i ara és una altra”. Fa gairebe mig segle, el riu aribava a tocar la borda, comunicada només amb un camí de carro: “només hi havia camps i camins i ara tot és ciment i cases. Sobretot els darrers vint anys”.
Va néixer el 1916, i semblaria un lapsus respecte de l’edat, però generacions anteriors, i a la mateixa església, comptaven els “anys encetats”, i n’afegien un des del dia de l’aniversari.
Jacint explica que té cinc fills i “set o vuit” néts i besnéts. I a l’hora de la fotografia posa de gust, tot demanant que “surtin totes les vaques”, els vedells d’aquesta part de la borda. No hi cabien.
Però el que més recorda i vol recordar el Manyac són les vivències de la guerra, de l’espa-nyola, que va viure directament:
“Em van reclamar el 15 d’agost del 1937 per la quinta, quan havia fet els 20 anys, a Pozoblanco. D’allà em van enviar a Villa Alto, a fer la instrucció i als 8 dies, al front. Em van ferir per primera vegada, de bala, i em van portar a Lorca, uns mesos. Va ser rebre l’alta, i cap a Extremadura”. Altra ferida, de metralla de morter, i a la mateixa clínica, nova alta i a Peñarroya, “on ens van agafar els franquistes”. I així va arribar la fi dels combats directes, que no de la milícia, per a Jacint.

>> Més que anècdotes
Presoner, com a soldat roig, a Jacint el van enviar a un camp de concentració a Antequera. En va sortir als quinze dies, “amb un aval de Falange”, el que vol dir que al poble, on va tornar, fins i tot els falangistes el consideraven home de bé i de pau. Poc va durar. El van cridar als nou mesos per “servir a Franco”, perquè la guerra no comptava: i van ser trenta mesos més, per arribar gairebé a set anys “de caqui”.

El Consell General va aprovar ahir els tres projectes de llei que estableixen l'impost de societats, l'impost sobre els beneficis de les activitats econòmiques i l'impost sobre la renda dels no residents. La introducció de tributs directes a Andorra és un fet històric, com molt bé van subratllar ahir en la seva intervenció diversos consellers generals i membres del Govern.

Ara bé, és un dia històric que requerirà un epíleg, ja que les lleis d'imposició directa no entraran en vigor fins que no ho faci la llei de l'IVA, que molt probablement quedarà per a la propera legislatura. També per a més endavant quedarà la introducció de l'impost sobre la renda de les persones físiques, figura que ha de completar el model fiscal.

Ambdues posposicions han estat concessions dels socialdemòcrates per poder arribar a un acord amb els reformistes que permetés tirar endavant la reforma. Ara bé, no totes dues són igualment comprensibles: deixar l'IRPF per a una segona fase estava en els plans del Govern des del principi de la legislatura; la qüestió de l'IVA ha estat més sobrevinguda. Els reformistes van negar-se a debatre els tres projectes de llei d'imposició directa que es van aprovar ahir fins que no hagués entrat a tràmit el projecte de llei de l'IVA: l'argument era poder fer un debat global de tot el paquet legislatiu. Fa unes setmanes, CR va sorprendre l'opinió pública en anunciar que preferien deixar l'IVA per a més endavant, per a la propera legislatura i que eren partidaris d'ajornar l'entrada en vigor de la imposició directa fins a la refosa de tots els impostos indirectes actuals en un IVA o impost general indirecte. Més enllà de la validesa de l'argument reformista per negar-se a votar l'IVA ara -és un moment, diuen, massa crispat i inestable des del punt de vista polític- el que no s'acaba de comprendre és per què el que primer es volia negociar i votar en bloc ara es vol separar entre dues legislatures.

Aquestes consideracions, però, no han d'entelar l'amplada de mires i el sentit d'Estat que han demostrat tenir els dos grans partits per consensuar i aprovar aquestes tres lleis. Només ens cal desitjar que l'aprovació de l'IVA no s'endarrereixi i que sigui la primera prioritat del Govern que prengui possessió després d'uns més que probables comicis anticipats.

I hi ha, és clar, el posicionament del tercer grup de la Cambra: Andorra pel Canvi. El president d'ApC va escriure ahir un nou capítol del seu mediàtic i erràtic pas per la política. Després de dos anys clamant contra l'IVA i apostant per un país sustentat només per la imposició directa, ahir la plataforma va votar contra dos dels tres textos que es debatien a la Casa de la Vall.

El Consell General va aprovar ahir les tres lleis d'imposició directa que creen els impostos sobre els beneficis de les societats, sobre la renda de les activitats econòmiques i sobre la renda dels no residents. El vot favorable dels 14 consellers generals socialdemòcrates i l'abstenció dels 11 consellers reformistes van permetre l'aprovació d'aquestes lleis que fixen un tipus general únic del 10% -situant-se en la franja més baixa de les tributacions existents a la Unió Europea-. Els tres consellers d'Andorra pel Canvi es van abstenir en la llei de l'impost sobre la renda dels no residents i van votar contra les altres dues.

Tant socialdemòcrates com reformistes van coincidir en assenyalar la transcendència de la votació d'ahir, que introdueix per primera vegada les grans figures de la tributació directa a Andorra. Amb tot, i també en virtut de l'acord entre PS i CR, els impostos directes no entraran en vigor fins que no ho faci la futura llei de l'IVA. El projecte de llei en qüestió està a tràmit al Consell General, però els reformistes declinen aprovar-lo aquesta legislatura argumentant que la inestabilitat política ho desaconsella.

La diferència de criteris entre socialdemòcrates i reformistes quant a la llei de l'IVA es va evidenciar durant el debat d'ahir. El conseller del PS i president de la Comissió de Finances, Jordi Font, va anunciar que el seu Grup seguirà pressionant per aprovar l'IVA abans d'uns comicis anticipats que gairebé tothom veu com inevitables. Però sense acord amb els reformistes -amb ApC és del tot inviable- no hi ha IVA i, per tant, la reforma fiscal haurà d'esperar per quedar del tot completa; i més encara si tenim en compte que els socialdemòcrates ja van renunciar a enviar al Consell el projecte de llei de l'IRPF per facilitar l'entesa amb CR.

«Històric» o «trist» / L'aprovació de la imposició indirecta va estar a punt de fracassar després que CR anunciés durant els últims dies que podria votar en contra dels textos. Finalment, per arribar a un consens entre els reformistes partidaris de la reforma i els contraris a votar cap més llei de l'Executiu socialdemòcrata es va imposar la solució de permetre l'aprovació dels textos amb l'abstenció. El resultat final era el mateix, però servia als reformistes per marcar distàncies amb els socialdemòcrates. És per això que, mentre que el Govern i el PS van qualificar en diverses vegades el dia d'ahir d'«històric», els reformistes van preferir parlar de «coherència» i «responsabilitat». «Si algú es pensava que engegaríem a roda vuit mesos de feina estava molt equivocat», va dir el conseller de CR Amadeu Rossell.

I el que era coherent, responsable i històric per a 25, era «trist» per a tres. De «trist» va qualificar el dia d'ahir el president del Grup ApC, Eusebi Nomen, que va acusar socialdemòcrates i reformistes d'«enganyar» dient que no augmentaria la pressió fiscal amb uns textos que, segons la plataforma, elevaran les càrregues tributàries de forma considerable. Per tot plegat, ApC va votar contra la llei de l'impost de societats i la llei de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques. En el cas de l'impost de la renda dels no residents, la plataforma es va abstenir, per bé que va intentar anul·lar l'article que fixa el tipus d'interès, argumentant que hauria de ser del 25% i no del 10%.

«La padrina ja és estat» / El més gràfic quant a la reforma va ser Font: «A partir d'ara transformem la Padrina, la mamella de la Padrina, en Estat», va dir els socialdemòcrata, «tots serem iguals davant la llei i contribuirem en funció de les nostres capacitats». Certament, molts s'hauran d'acostumar que parlar d'impostos directes andorrans ha deixat de ser un oxímoron.

El Consell General va aprovar ahir les tres lleis d'imposició directa -l'impost sobre societats, l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques, i l'impost sobre la renda dels no residents fiscals- amb els vots favorables dels 14 consellers socialdemòcrates, l'abstenció dels 11 reformistes i els vots en contra dels tres membres del grup d'Andorra pel Canvi, excepte en el cas del tercer impost, en què també es van abstenir.

Així, l'acord a què van arribar dimarts passat els grups parlamentaris socialdemòcrata i reformista, juntament amb el Govern, va permetre donar llum ambre a la reforma fiscal, a l'espera que s'acabi el treball de la comissió legislativa en la llei de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i es pugui aprovar al Consell General. Malgrat haver d'esperar perquè siguin efectives les lleis, tant reformistes com socialdemòcrates van qualificar la fita «d'històrica» i de «cabdal», tot i que, sobretot els primers, reconeixen tenir un regust «agredolç» a la boca. Els hauria agradat que els textos assolissin el suport unànime de la cambra, o com a mínim poder votar-hi ells a favor, però van justificar l'abstenció per demostrar el desacord, una altra vegada, amb l'actitud del Govern. En aquest cas va ser el conseller Amadeu Rossell qui va expressar el «desencís per veure que una llei necessària i bona ha estat compromesa i a punt de tornar a la casella de sortida», i va afegir que «no es pot demanar responsabilitat i sentit d'Estat quan qui governa no s'aplica el conte».

Pel cantó d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen va justificar l'abstenció en la votació de l'impost sobre la renda dels no residents per la seva «importància per eliminar l'intrusisme». Aquest argument va ser esgrimit també pels consellers, que ahir van exercir de portaveus per la resta de grups parlamentaris. Però ApC no està d'acord en el tipus impositiu del text, establert en el 10% i va demanar el vot separat de l'article en qüestió. Segons Nomen, amb aquest tipus «ja donem d'entrada el que normalment es negocia » en els convenis per evitar la doble imposició (CDI), i entén que el 10% no serà suficient per aturar l'intrusisme. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, li va respondre que per poder signar els anomenats CDI cal complir el «principi de no discriminació», que segons entén López passa per donar un tracte equivalent als residents i als no residents.

En els altres dos textos, l'impost sobre societats i l'impost sobre les activitats econòmiques, el president d'ApC va justificar el vot contrari en entendre que s'augmentava la pressió fiscal en prop del 25%, cosa que no és assumible per la societat en un moment de crisi on la majoria de països el que fan és revisar el seu marc fiscal. Així, Nomen va afegir que l'objectiu era incrementar la recaptació tot dient que «l'Administració no és una eina per pagar favors polítics com estan fent vostès [el Govern socialdemòcrata] i els seus predecessors». Per tot plegat, Nomen va demanar que «no diguin que dinamitzarà l'economia», perquè el que dinamitzaran aquestes lleis són «els ingressos» de l'Estat.

En un sentit similar es va expressar el reformista Daniel Armengol, que va apuntar que no es rellançarà l'economia si aquests textos no s'acompanyen d'altres lleis i de la confiança necessària amb els governants. «Si l'objectiu és incrementar els impostos, sense reformes i un programa econòmic, aquestes lleis no hauran servit de res», va sentenciar, alhora que aprofitava per acusar el Govern i el grup socialdemòcrata de «confondre l'objectiu amb els mitjans».

Per la seva banda, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, va defensar- se dels atacs reformistes tot afirmant que «no entenem la fiscalitat com un objectiu, sinó com un mitjà per assolir l'objectiu de reactivació econòmica, de cohesió social i d'encaix amb la Unió Europea». Igualment, el president de la comissió legislativa de Finances, el socialdemòcrata, Jordi Font, va afirmar que «la pressió fiscal ha de ser el més moderada possible i assumible pel teixit empresarial», ja que, si no, es podria perdre recaptació en oprimir massa l'economia productiva. Font va afegir, en l'àmbit de la cohesió social que persegueixen també aquestes lleis, que «la justícia social augmentarà del 100% en molts casos». En aquest sentit, va comentar que la Constitució ja preveu que els ciutadans contribueixin a l'Estat en la mesura de les seves capacitats.

«Socioreformisme»

El president d'ApC va carregar tant contra els socialdemòcrates com contra els reformistes, a qui va acusar de «donar oxigen a l'agonia en què s'ha convertit el Govern socialdemòcrata».

Nomen encara va criticar que ni reformistes ni socialdemòcrates complien els seus compromisos electorals aprovant aquestes lleis, ja que augmentaven la pressió fiscal. Així, va recriminar als reformistes que «s'han cansat de dir que no votarien un augment de la pressió fiscal».

En resposta a les acusacions de no complir els compromisos electorals que va fer Nomen, entenent una altra vegada que amb l'aprovació dels impostos de societats i d'activitats econòmiques s'incrementaria la pressió fiscal i que l'IVA igualarà la que actualment exerceixen el conjunt d'impostos indirectes vigents, el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va ser qui millor es va explicar. Gabriel va deixar clar que justament per evitar aquest augment de la pressió fiscal es va acordar la disposició transitòria per la qual els impostos aprovats ahir -amb l'excepció del que ve a gravar la renda dels no residents- no seran aplicables fins a l'aprovació de l'IVA. «És el principi de vasos comunicants», va exposar el líder reformista, pel qual amb l'IVA s'haurà de rebaixar la pressió fiscal actual dels impostos indirectes i compensar l'evident augment de la imposició directa, per assolir un equilibri.

En resposta a les acusacions de «donar oxigen» al Govern, Gabriel va respondre que «tant de bo haguéssim pogut assolir el socioreformisme'», com havia batejat prèviament el suport que els reformistes donen als socialdemòcrates Eusebi Nomen. Així, el líder reformista tornava a lamentar que no s'hagués pogut assolir ni el govern d'unitat ni els pactes d'Estat reivindicats al principi de la legislatura.

Una altra vegada, Nomen va qualificar de «faltar a la intel·ligència de les persones» dir que no s'augmentarà la pressió fiscal i va considerar que «no era un dia històric, és un maldecap per l'economia productiva». Així mateix, el president del grup d'Andorra pel Canvi va lamentar que dels «cinc diferencials» que tenia Andorra, el de llibertat ha desaparegut -en aquest punt, «sortosament» perquè els veïns gaudeixen de més llibertat-, igual que el d'aranzels. El de seguretat física «esperem que duri molts anys», i el de privacitat i fiscal, segons Nomen, «el socioreformisme els ha reduït i amb l'acord amb la Unió Europea «desapareixerà» el primer. López va afirmar que «dir que no hi ha diferencial fiscal és faltar a la veritat».

El Consell General va aprovar ahir el paquet de lleis d'imposició directa gràcies a l'abstenció del grup parlamentari reformista, que finalment va optar per no votar favorablement cap de les tres normes com a retret a la gestió de l'executiu. No obstant, tots els presents, tret dels representants d'Andorra pel canvi (ApC), van coincidir a qualificar la sessió d'"històrica".

Els tres consellers del grup parlamentari, que es van abstenir en la votació del projecte de llei de l'impost sobre la renda dels no residents fiscals i es van oposar a les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de les activitats econòmiques, van titllar l'acord de "socioreformista" i van lamentar que, un cop aprovada la llei de l'IVA, servirà per incrementar la pressió fiscal.

Malgrat l'acord anunciat dimarts per l'executiu i Coalició Reformista (CR) per acabar la legislatura "de forma ordenada", els primers compassos de la sessió d'ahir van evidenciar una certa tensió entre els dos "socis legislatius", com es va afanyar a anomenar-los el president del grup d'ApC, Eusebi Nomen, en una de les primeres intervencions.

El conseller reformista Amadeu Rossell va ser l'encarregat, durant la presentació del primer projecte de llei, d'escenificar el malestar amb el Govern i exposar la posició del grup, en anunciar "la determinació d'abstenir-se perquè la llei passi" i va concloure la intervenció amb "un missatge clar": "El crèdit s'ha exhaurit. Compleixin els seus compromisos."

Més enllà dels retrets polítics, la necessitat de gravar l'activitat dels professionals que no tinguin residència fiscal al país va ser l'únic punt de la reforma impositiva que va provocar una reacció unànime de la cambra. No obstant això, el grup d'ApC es va abstenir després d'argumentar que l'impost, que entrarà en vigor al mes d'abril, s'hauria d'haver plantejat amb un tipus impositiu del 25% i no del 10%, per equiparar-se a França o Espanya.

Després del toc d'atenció que el primer grup de l'oposició va donar al Govern durant els primers compassos de la sessió, l'entesa legislativa entre socialdemòcrates i reformistes va quedar ben palesa. D'aquesta manera, el president del primer grup de l'oposició, Joan Gabriel, va constatar la seva "vocació de govern", mentre que el ministre d'Economia i Finances, Pere López, va voler donar "un missatge en positiu" i va interpretar la reforma tributària com un "acte de responsabilitat".

En aquest sentit, López va assegurar que la reforma fiscal servirà per generar noves oportunitats de cara a la inversió estrangera, serà una eina de cohesió social, gràcies a la creació d'un sistema "més just", i facilitarà l'encaix amb els veïns, en garantir que Andorra és "un interlocutor fiable".

El conseller general reformista Daniel Armengol va assegurar que estaven "raonablement satisfets amb el text" i perquè s'hagi pogut "consensuar en lloc d'imposar, com massa sovint s'ha volgut fer aquesta legislatura". Així mateix, Armengol va recordar al titular d'Economia i Finances que el marc fiscal no és un objectiu en si mateix sinó el mitjà per fer "avançar el país".

D'altra banda, el ministre va recordar que la reforma fiscal no s'enllestirà fins a l'aprovació de l'IVA, moment en què entrarien en vigor les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de les activitats econòmiques, amb un tipus impositiu del 10%. En aquest sentit, Gabriel va afirmar que "el nou Consell que surti ha de tenir les eines per tancar aquest procés de reforma". De la seva banda, el cap de Govern va opinar, un cop acabada la sessió parlamentària, que tècnicament es podria arribar a aprovar, però va admetre que "si els reformistes volen deixar aquest tema obert, no podrà ser".

"Pactes socioreformistes"

El president del grup d'ApC, Eusebi Nomen, que va aportar el to més crític al debat parlamentari de les lleis fiscals, va lamentar que, un cop conclosa la reforma, la pressió fiscal pujarà "entre un 20% i un 25%". En aquest sentit, va acusar reformistes i socialdemòcrates de no complir les promeses electorals, mentre que els representants dels grups van negar les xifres presentades pel líder d'ApC i van replicar que caldrà esperar a l'aprovació de la imposició indirecta per concretar la pressió fiscal.

Com a resposta, Nomen es va refermar en la seva tesi i va lamentar que "els pactes socioreformistes no poden ser més nefastos per al futur d'aquest país". Així mateix, el president del grup parlamentari d'ApC va opinar que els reformistes "seguiran donant oxigen a l'agonia en què s'ha convertit el Govern".

En dos casos, el de la vicepresidenta Joana Ortega i la titular de Justícia, Pilar Fernández Bozal, van formular la promesa “amb l’ajut de Déu” i Boi Ruiz, de Salut, va afegir-hi que ho feia “pel seu honor”. La resta es va limitar a respondre afirmativament a la pregunta protocol·lària del president.
Amb la nova formació del gabinet, es recuperen alguns noms de conselleries que havien canviat durant les dues legislatures anteriors, com la d’Educació, que torna a anomenar-se d’Ensenyament, mentre que en altres casos la variació va lligada a les noves funcions polítiques, perquè diverses competències canvien de departament.
El president assumirà personalment les àrees d’Esports, Exteriors i Mitjans de Comunicació, aquesta darrera lligada abans a Cultura, que assumirà de la seva banda Política Lingüística. Les competències mediambientals es distribueixen entre Agricultura, ramaderia pesca i medi natural i Territori (anteriorment Política Territorial i Obres Públiques) i Sostenibilitat.
La vicepresidència, en mans de Joana Ortega (d’Unió Democràtica) abasta també governació, relacions institucionals, amb el Parlament i amb els ens locals i la direcció general per a Afers Religiosos.

Reunions i compareixences
A l’acte de les promeses dels càr­recs i la foto de grup va seguir la primera reunió del nou executiu, en la qual es van delimitar i definir les competències. El secretari de la Presidència, Francesc Homs, en serà el portaveu, i compareixerà amb el o els ministres que hagin de presentar algun projecte o decisió. Com el del gabinet, Germà Gordó, també va prometre el càrrec i va posar per a la fotografia del grup amb el president i els consellers.
Els consells de govern continuaran celebrant-se habitualment cada dimarts, a partir de les 10 el matí.
Fonts del nou executiu van avançar també que el president, i tots els membres del nou executiu català, compareixeran al Parlament el mes vinent. En el cas del president, és preceptiu que expliqui la creació i configuració del seu govern, però els consellers, que no estan obligats, també presentaran l’estructura  i plans dels departaments respectius.

LA FISCALIA DE MADRID ACUSA ELS CONTROLADORS AERIS DEL DELICTE DE SEDICIÓ

La fiscalia de Marid va presentar ahir als jutjats una denúncia contra els controladors aeris dels aeroports de Barajas i Torrejón de Ardoz que van abandonar la feina els dies 3 i 4 passats, sense determinar el nombre, i amb l’acusació d’un delicte de sedició, que segons el codi penal de l’Estat veí pot ser castigat amb penes d’entre 4 i 8 anys de presó i inhabilitació especial als inductors, col·laboradors o dirigents de la sedició. La denúncia s’afegeix a la del sindicat Manos Limpias. L’Audiència Nacional es va declarar incompetent per jutjar la demanda de les associacions de consumidors contra el mateix col·lectiu professional. El ministeri de Foment concretava, també ahir, les 13 primeres torres de control que es privatitzaran. A les d’Eivissa i Sabadell s’hi afegeixen les de La Corunya, Vigo, Alacant, València, Xerez, Sevilla, Melilla, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma i Cuatro Vientos (Madrid).

El regal dels Reigs Mags ha vingut abans d’hora. O potser el del Pare Noel arriba amb retard. El BC River Andorra ha estat bon nano i ha rebut un premi doble. El primer és el de guanyar un rival directe en la lluita per l’ascens com és el Bàsquet Mallorca (75-85), i l’altre és que precisament aquest triomf li suposa disputar la Copa LEB Plata.

Mobilitat ha informat que els principals problemes en el trànsit durant els dies de festes nadalenques que queden es preveuen per aquest divendres, ja que durant el cap de setmana els visitants ja estaran situats per gaudir del Cap d’Any. Aquest dimecres ja es va registrar cues al llarg del dia.

Els tres estudiants que enguany han obtingut una beca de la Fundació Crèdit Andorrà, i que participen aquest dimecres a la trobada anual de tots els estudiants que han estat becats des de 1988, consideren que aquestes ajudes són "una eina de promoció social i de les poques que tenim a Andorra", tal com ha destacat Joan-Baptista Pons, que està cursant un màster en Relacions Internacionals i Economia a la London School of Economics. De la seva banda, Rupert Fornell, que està realitzant un MBA a l'Instituto de Empresa de Madrid, assegura que "s'atorguen poques beques i en canvi cada cop són més necessàries perquè cal invertir més en I+D". Gregory Souque, que també cursa un MBA en aquest cas a Esade, a Barcelona, ha explicat que la beca li ha permès l'accés a uns estudis que li asseguren "una progressió laboral més ràpida". Tots ells han valorat positivament el suport econòmic que els han representat les ajudes.

La Fundació Crèdit Andorrà, en la convocatòria 2010, ha atorgat un total de tres beques per cursar estudis de postgrau a l'estranger. Els beneficiats han estat Joan-Baptista Pons, Rupert Fornell i Gregory Souque, que han destacat que sense la beca no haguessin pogut fer front a la despesa que suposen els estudis que han triat, i que l'ajuda de l'entitat els permet estudiar a l'estranger sense treballar i sense endeutar-se més de l'assumible. Els becaris valoren positivament la convocatòria de beques de l'entitat i, de fet, reclamen que s'inverteixi més en coneixement, en formació i en I+D, perquè cada cop el PIB del país depèn més d'aquests aspectes.
Els tres estudiants també han ressaltat la intenció d'invertir al país el coneixement que adquireixin durant aquest any acadèmic. Joan-Baptista Pons, que s'està especialitzant en diplomàcia econòmica, un cop adquireixi experiència, té previst tornar a Andorra i dedicar-se a l'àmbit diplomàtic o ser assessor financer del Govern. L'objectiu de Rupert Fornell és, després de completar el màster en administració de negocis, "obrir empreses que facin créixer Andorra". Gregory Souque, de la seva banda, vol continuar la seva carrera professional en l'àmbit de la consultoria i el management i, a mig termini, tornar al món empresarial del Principat.
El programa de beques és la primera de les iniciatives socials que va impulsar la Fundació Crèdit Andorrà, l'any 1988, i el principal projecte en matèria d'educació. Des de llavors, s'han lliurat 170 beques que representen més de 4 milions d'euros en ajudes directes a la formació dels joves. Actualment, la Fundació està finançant els estudis d'onze becaris, tenint en compte que hi ha beques de doctorat de fins a 3 anys.

El concert, organitzat per l'Arxiprestat d'Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, va tenir lloc aquest dimarts a l'església de Sant de la capital i va comptar amb l'actuació dels hongaresos Zsigmond Szathmáry i Anikó Katharina Szathmáry que van mostrar les seves dots amb l'orgue i el violí. Els espectadors van presenciar una combinació entre estils barrocs i actuals amb obres de Bach, Vivaldi, Vitali, alternades amb obres del segle XX i XXI de Kodály, Lefebvre.
En un breu comunicat, Càritas també ha assegurat que les mostres de solidaritat i els donatius que reben per part de la població són un estímul per continuar treballant a favor dels més necessitats.

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha demanat que es faci un esforç per tractar les esmenes al projecte de llei del pressupost del 2011 durant la comissió legislativa d'aquest dijous i així es pugui convocar una sessió extraordinària del Consell General per votar-lo l'endemà. Nomen ha opinat que es pot fer perquè les esmenes presentades pel grup socialdemòcrata són "intranscendents", i que aquesta seria la manera de no allargar més la legislatura i així "acabar amb aquesta agonia". La reclamació ha arribat durant la seva exposició de l'esmena a la totalitat presentada al projecte del pressupost. El conseller reformista, Jaume Serra, també ha defensat l'esmena presentada per CR argumentant que es tracta d'un projecte que no pot arreglar-se mitjançant esmenes parcials i que no hi ha cap coherència entre la situació de crisi actual i les mesures que es proposen per a reactivar l'economia.

Com era previsible, els catorze vots contraris dels consellers socialdemòcrates han tombat les esmenes a la totalitat. Serra i Nomen, han coincidit a recordar els principals indicadors econòmics que demostren la situació de crisi que pateix Andorra per justificar que no es pot aprovar un pressupost que preveu un dèficit de 82 milions d'euros i que augmenta la partida de despeses en un 38'51% en relació al darrer pressupost presentat. Serra ha dit que hi ha "inexistents demostracions" que el Govern sigui capaç de dinamitzar l'economia. Ha criticat a més, el procediment que ha seguit l'executiu, ja que durant l'elaboració del projecte de pressupost no es va comptar amb el seu grup parlamentari i ni tan sols es va presentar a la comissió legislativa pertinent. Tot i així, ha explicat que si no han presentat esmenes parcials és perquè no consideren que amb elles es pugui arreglar el projecte de llei.
Andorra pel Canvi ha fet referència als defectes de forma del projecte de llei i al fet que el Partit Socialdemòcrata no hagi presentat en forma d'esmenes una proposta de pressupost de mínims. La manca d'aquesta opció és el motiu pel qual Nomen opina que no està justificat que el cap de Govern segueixi esperant que es desestimi el pressupost per convocar eleccions anticipades. La petició d'accelerar el procés per a la votació del pressupost l'ha fet perquè així el cap de Govern convoqui eleccions anticipades el més aviat possible i "acabi amb aquest malson" perquè assegura que ha demostrat que ha perdut la legitimitat per governar.
La principal crítica de Nomen pel que fa al contingut del pressupost és el dèficit que es preveu i la manca de previsió de pagament del deute públic emès de 100 milions d'euros, que té la data de venciment durant el 2011. A més ha indicat que no es preveu un fons que cobreixi les pensions dels funcionaris, que segons ha indicat suposen 220 milions d'euros, i que tampoc es preveu cobrir el dèficit de la CASS.
Les crítiques dels dos grups de l'oposició han coincidit que el pressupost no respon a la situació actual, i per això Serra ha exposat que "el Govern no actua en conseqüència tot i saber que Andorra és ara més pobre que fa uns anys" i que el que fa és "no mirar a la cara la situació" perquè no es detecten mesures per reactivar l'economia. Nomen ha defensat que el seu grup parlamentari hagi donat totes les opcions per col·laborar amb el Govern perquè es pugui aprovar un pressupost, des del moment de l'inici de la seva elaboració, i que no s'hagi volgut comptar amb ells. Per això, tant ApC com CR han descrit el projecte de llei com un pressupost 100% socialdemòcrata.

López critica l'oposició per "la voluntat de bloqueig"

En la defensa que ha fet dels comptes, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha criticat l'oposició per la seva "manca absoluta de voluntat de concretar amb esmenes els elements que consideren millorables" i la seva "voluntat de bloqueig perquè sí a l'acció del Govern". En aquest sentit, el ministre considera que això és la prova que CR i ApC "no tenen voluntat de construir sinó de destruir" i ha lamentat les crítiques esbiaixades i parcials que han fet, així com les "propostes rocambolesques de calendari" referint-se a la feta per Eusebi Nomen. López ha enumerat detalladament els eixos en què es basa el projecte de pressupost, així com les diferents inversions que contempla, citant obres com el centre de Salut d'Ordino, la nova escola de Canillo, la seu de la Justícia, el desviament de la Massana, l'edifici del COEX, etc. De la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, ha assegurat que el projecte de llei presentat pel Govern és un exercici de "realisme i precisió" que "té les virtuts necessàries per fer front de forma raonable a les necessitats del país". També ha lamentat que no hagin vist cap aportació positiva ni cap alternativa estructurada per part dels grups de l'oposició.

Segons ha explicat el cap d'Àrea de Mobilitat i Seguretat Viària, Jaume Castells, durant les vacances de Nadal és normal que hi hagi retencions a la N-145 des de la Seu d'Urgell fins la frontera hispanoandorrana. En concret ha explicat que cada any es repeteixen retencions d'entre vuit i nou quilòmetres d'entrada per la frontera del Riu Runer. A més, també ha recordat que és possible que hi hagi dificultats d'accés pel Pas de la Casa.

Segons les previsions, durant aquests dies entrarà una mitjana diària de 10.500 vehicles a Andorra. Castells ha recordat que l'activitat econòmica del país registra menys moviments i el servei de transport escolar ha cessat. Per tot això, la circulació dins el país és "força bona" tot i que hi hagi algunes dificultats dins d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. D'altra banda, les retencions també es poden repetir el dia 5 de gener, sobretot de sortida del Principat. En aquesta ocasió, la previsió és que comencin a primera hora del matí, ja que els visitants voldran passar la nit de Reis amb els seus familiars. La mobilitat interior també serà complicada en durant la cavalcada de Ses Majestats.

Les complicacions d'entrada es registraran entre les 8 i les 12 hores a la frontera del Pas de la Casa mentre que a la duana hispanoandorrana estan previstes que iniciïn a les 11 i finalitzin entorn a les 15 hores. D'altra banda, els problemes de sortida s'iniciaran a les 16 hores a ambdues fronteres del país.