El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir, a la Sindicatura, la proposició de llei per congelar les comissions bancàries als pagaments electrònics. El text vol que es reestableixin aquestes retribucions al nivell en què es trobaven al 31 de desembre del 2011 durant dos anys.

Bartumeu va explicar ahir que la proposició entrada al registre del Consell General ahir al migdia està «inspirada» en l’article 32 de la Constitució, que disposa que l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. Amb aquest argument vol tancar la qüestió de si la mesura proposada és intervencionista o no, i torna a posar l’exemple del text aprovat per tal d’evitar l’actualització amb l’IPC dels arrendaments per habitatge i locals comercials. Així, que el text pugui prosperar és qüestió de «voluntat política».

Justament, «per analogia» a aquest text, la proposició presentada ahir pel grup parlamentari socialdemòcrata estableix tornar les comissions bancàries per als pagaments electrònics al nivell de finals de l’any passat. En aquest punt, Bartumeu va assenyalar que la mesura no és retroactiva, ja que el que hagin obtingut per aquesta via les entitats bancàries fins a la suposada entrada en vigor de la llei «quedaria en benefici d’aquestes». «No volem deixar desviar el debat cap a la retroactivitat», va assenyalar, puntualitzant que, tot i que seria possible establir el retorn d’aquestes comissions, seria «difícilment defensable».

En relació al fet que els bancs primer gravessin tots els pagaments efectuats amb targeta de crèdit i després només aquells per valor superior als 30 euros, el president del grup socialdemòcrata va qualificar-ho de «marxa enrera esperpèntica» i hi llegeix una «tàcita acceptació que s’havien equivocat».

La voluntat socialdemòcrata és que la qüestió de les comissions bancàries estigui resolta a principis de juny. Per això, va valorar que si en la reunió prevista entre el Govern i l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) s’aconseguís la marxa enrera definitiva, s’obtingués el mateix resultat que amb la proposició, doncs «ens semblarà la mar de bé». Així mateix, si el Govern és «valent» per fer la llei «anticàrtel o antimonopoli», els socialdemòcrates «els donarem suport».

Arguments falsos. Així ha titllat el cap de l'oposició del Comú d'Encamp, Joan Sans, la justificació que el ministre de Cultura, Albert Esteve, va pronunciar la setmana passada sobre la dissolució del consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors.

El Comú encampadà va votar ahir la dissolució del consorci, amb set vots a favor de l'equip de govern i els dos vots en contra de l'oposició. Dos membres de la majoria, la consellera de Cultura i Afers Socials, Olga Moreno, i el conseller de Joventut i Esports, Jordi Rogel, es van abstenir. El cònsol major, Jordi Mas, es va confessar "sorprès" però va insistir en "la llibertat d'expressió del grup". Sans va dir que els dos consellers havien votat "amb seny i coherència".

Sans va recordar que el ministre de Cultura ha argumentat que no té diners per finançar el projecte i ha optat per la liquidació del cor, amb un any de  marge per si apareix un mecenes privat. Sans va assegurar que el motiu és fals perquè el pressupost del 2012 del Consell General ja preveia una partida destinada als Petits Cantors, a proposta del Govern. A més, el socialdemòcrata va comentar que fins i tot amb la reducció d'un 20 per cent del pressupost del cor també se n'hauria garantit la supervivència. El cònsol Mas va replicar Sans reptant·lo a demostrar que els arguments no són certs i va garantir que "el ministre de Cultura té el meu
crèdit".

Sans va considerar que el desenvolupament dels fets "fa pudor" i es va preguntar si "hi ha algun deute pendent". De fet, el cap de l'oposició encampadana va manifestar que el mateix dia que Esteve anunciava la dissolució del cor, l'Associació de Comerciants del Pas de la Casa rebia un dossier de presentació del Cor dels Petits Cantors Lliures, però sense l'adjectiu de "Lliures", on "es fa seva la història del cor nacional" i es presenta com l'evolució del cor. Sans va manifestar que en tot l'afer "s'ha vist el llautó, i massa". Sans va lamentar que el Govern hagi "decidit per Encamp" i Mas va contestar que "el Govern no mana a Encamp".

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir al migdia al Consell General, tal com havia anunciat, una proposició de llei per suspendre l'actualització o la revisió de les comissions que apliquen les entitats bancàries per la utilització de les targetes de crèdit en els pagaments.

El text preveu la congelació de les comissions durant un període de dos anys i, en cas que sigui aprovat, suposarà que els bancs només podran percebre les comissions que aplicaven en data 31 de desembre de l'any passat. Tot i així, la proposició de llei no tindria un caràcter retroactiu, cosa que vol dir que les entitats bancàries no haurien de retornar les quantitats cobrades per l'increment de les comissions.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va explicar ahir el contingut de la proposició de llei, acompanyat pel president del partit, Víctor Naudi. Bartumeu va posar èmfasi en el fet que la iniciativa parlamentària no només persegueix eliminar la comissió del 0,5% que els bancs han començat a aplicar per l'ús de les targetes nacionals, sinó també l'increment -de 0,9% a 1,2%- experimentat per la utilització de les targetes internacionals.

La proposició de llei, de quatre articles, s'inspira en l'article 32 de la Constitució, que autoritza l'Estat a intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, segons es recorda a l'exposició de motius. En aquest sentit, es recorda com a precedent més immediat la congelació de les rendes dels arrendaments vigent avui dia fins al 2013. "Un dels principals objectius de la política econòmica nacional és la protecció del comerç i l'hostaleria, com a sectors rellevants i especialment sensibles", es pot llegir al text. "El Govern i el seu grup parlamentari hauran de decidir si afavoreixen els empresaris del sector del comerç i l'hostaleria, com pretén la nostra proposició de llei, o si no ho volen fer", va explicar Bartumeu. El cap de l'oposició va explicar que es podria haver defensat la retroactivitat de la llei "però és complicat i hem preferit no fer-ho per no desviar el debat". El PS donarà suport a una llei que garanteixi la lliure competència si el Govern l'entra a tràmit.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir al migdia al Consell General, tal com havia anunciat, una proposició de llei per suspendre l'actualització o la revisió de les comissions que apliquen les entitats bancàries per la utilització de les targetes de crèdit en els pagaments.

El text preveu la congelació de les comissions durant un període de dos anys i, en cas que sigui aprovat, suposarà que els bancs només podran percebre les comissions que aplicaven en data 31 de desembre de l'any passat.

Tot i així, la proposició de llei no tindria un caràcter retroactiu, cosa que vol dir que les entitats bancàries no haurien de retornar les quantitats cobrades per l'increment de les comissions. El president del grup  parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va explicar ahir el contingut de la proposició de llei, acompanyat pel president del partit, Víctor Naudi. Bartumeu va posar èmfasi en el fet que la iniciativa parlamentària no només persegueix eliminar la comissió del 0,5% que els bancs han començat a aplicar per l'ús de les targetes nacionals, sinó també l'increment -de 0,9% a 1,2%- experimentat per la utilització de les targetes internacionals.

La proposició de llei, de quatre articles, s'inspira en l'article 32 de la Constitució, que autoritza l'Estat a intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, segons es recorda a l'exposició de motius. En aquest sentit, es recorda com a precedent més immediat la congelació de les rendes dels arrendaments vigent avui dia  ns al 2013. "Un dels principals objectius de la política econòmica nacional és la protecció del comerç i l'hostaleria, com a sectors rellevants i especialment sensibles", es pot llegir al text. "El Govern i el seu grup parlamentari hauran de decidir si afavoreixen els empresaris del sector del comerç i l'hostaleria, com pretén la nostra proposició de llei, o si no ho volen fer", va explicar Bartumeu.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata va explicar que es podria haver defensat la retroactivitat de la llei "però és complicat i hem preferit no fer-ho per no desviar el debat".

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir la proposició de llei de suspensió de l'actualització o revisió a l'alça de les comissions bancàries per pagaments efectuats amb targetes de crèdit electròniques. El president del grup, Jaume Bartumeu, va indicar que no es tracta de cap mesura intervencionista ja que la Constitució recull el dret de l'Estat a intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer i que es basa en la decisió de congelar els lloguers que va adoptar el Govern.

La proposta preveu que les comissions es congelin durant dos anys i que en el moment d'entrar en vigor la llei es retorni a la situació que hi havia a 30 de desembre del 2011. "El Govern haurà de decidir si afavoreix els empresaris comercials i hotelers com pretén la nostra proposició o si no ho volen fer", va manifestar Bartumeu, que va voler deixar clar que en cap cas s'aplicaria retroactivitat i, per tant, el que ja han cobrat els bancs no ho haurien de retornar. Tant Bartumeu com el president del PS, Víctor Naudi, es van mostrar crítics amb l'executiu perquè no s'havien adonat abans que existeix "un càrtel bancari que pren les decisions" i van indicar que si finalment es tira endavant la regulació de la llei de la competència ells hi donaran suport.

“Estic molt bé i content de com m’està anant tot. Hem arribat fins a dalt de la Mola, hem fet l’etapa més dura, però portava un temps pujant-hi. Estic content perquè tots els terminis que ens havíem marcat d’inici estan responent a la perfecció, la cama cada cop està millor i respon a tot bé”, va assegurar El Guaje durant la presentació del llibre Relats Solidaris que apadrina ell i també s’ha encarregat d’escriure’n el pròleg. “Ara a sortir endavant, sabent que serà llarg i en això estic, amb molts ànims i ganes de tornar a jugar, però sabent que haig de complir els terminis”, va indicar David Villa.
El davanter de l’FC?Barcelona també va parlar de l’actualitat blaugrana i va assegurar que l’equip “està bé” i de cara a revalidar el títol de la lliga BBVA només poden “guanyar i esperar” una nova ensopegada d’un Reial Madrid que té quatre punts d’avantatge al capdavant de la classificació. “Des de fa temps estem per dar­rere i l’únic que podem fer és guanyar partits i esperar. L’equip està bé, es veu, no fa falta ni dir-ho”, va manifestar el jugador blaugrana que va comptar amb el suport de Sergio Busquets en el seu ascens a la Mola.
De la seva banda, l’expresident de l’FC?Barcelona Joan Gaspart va parlar sobre una possible final de la Lliga de Campions entre l’FC?Barcelona i el Reial Madrid. “Seria d’infart. Una final perillosa per a la salut de molts culers i suposo que també per a molts madridistes. Seria una final històrica”, va dir l’expresident en la presentació del llibre del periodista Jordi Mercader, Un blanc a la nació culer on és qüestiona si un català pot ser del Reial Madrid, com és el cas de l’autor. Joan Gaspart també va fer unes declaracions sobre la situació de la lliga espanyola. “És una competició que encara no està acabada. Jo crec que el partit Barça-Madrid serà decisiu. Qui guanyi aquest partit demostrarà que és el millor”. Quant a la polèmica de la final de la Copa del Rei –finalment es jugarà al Vicente Calderón perquè el Santiago Bernabéu estaria en obres–, Gaspart va ser directe en la resposta. “Crec que hi ha uns lavabos que s’han d’arreglar. Són obres imprescindibles. És una pena”, va sentenciar l’expresident blaugrana.

MOURINHO PODRIA NO TORNAR A PARLAR AMB ELS MITJANS A LA LLIGA

Silenzio stampa. Això és el que vol l’entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, fins que no acabi la lliga. El tècnic portuguès, segons informacions periodístiques del país veí, té la intenció de no atendre els mitjans de comunicació en les rodes de premsa prèvies i posteriors del seu equip, cedint el protagonisme al seu segon, Aitor Karanka. La situació no seria la mateixa a la Champions League, on la UEFA obliga els preparadors a parlar. En cas constrari serien sancionats econòmicament. I si Mourinho no atén els mitjans tampoc no ho farà Javier Clemente. En el seu cas, però, serà només en la prèvia del partit de dissabte de l’Sporting contra el Reial Madrid.

Ara que acaba de baixar de l’autobus que l’ha portat de Barcelona a Andorra, què li suggereix el seu retorn?
Mare meva, mare meva... Quina il·lusió tornar a ser aquí. Fa 16 anys que no venia a Andorra... Quants records!

Quins?
Tots molt agradables. Vaig passar un any de glòria. Imagina’t que jo tinc amics com l’Òscar Royo o el Xavi Mujal... ells em donen la vida! Amics de veritat!

I només hi va estar un any...
Jo no he estat mai una persona dolenta. He tingut molts amics allà on he estat. Sempre he estat una persona oberta que mai s’amagava. També sortíem molt de festa...

Fins i tot té una filla nascuda a aquí?
Sí. Va néixer el 20 de gener de fa 20 anys a l’hospital de Meritxell. Ella m’ha demanat una foto perquè vol veure on va nèixer. Haig de fer sens falta aquesta foto!

Per què no va continuar aquí per jugar a la lliga ACB?
Pensava que em fitxaria el Barça. Això volíem tots, però no es va tancar perquè se’m van retardar els papers de la nacionalitat espanyola perquè jo no vivia a Espanya, vivia aquí!

I ningú va forçar la situació perquè continués?
No ho van fer. El Carles Fiñana no va forçar que jo continués i mira que tot va anar molt bé. Això sí, l’Edu Torres em va donar les gràcies per la meva temporada. Va ser un any molt bonic.

Què recorda més d’aquell any?
El meu record és l’última cistella del Carles Farfán que ens va donar l’ascens. No vam suar per guanyar a Cáceres. Mare meva! Jo vaig dir a Edu Torres que si no pujàvem a Càceres no ho faríem mai. Aquella pista era un autèntic infern. Allà em cridaven: “Negre, negre, maricón!”

Segueix l’actualitat del club?
Sí. Conec el bàsquet i m’ofereixo per ser cercatalents. Si ho necessiten ja saben on estic.

Va ser un anotador compulsiu i va debutar contra el Maristas Mayoral amb 47 punts i 15 rebots. Això sí no es refiavem massa de vostè al principi. Per què?
Va ser a València. Jo no vaig ser un jugador d’entrenaments. Mai. Jo quan era l’hora del partit estava sempre bé. En el primer entrenament a Màlaga no vaig fer cap cistella, però li vaig dir al Manolo Rubía –exdelegat– que estigués tranquil perquè el dissabte anotaria... i ell després em va dir: “Per què no entrenes així?”

Per què no li agradava?
No és que no m’agradés, però hi havia molts jugadors que en els entrenaments ho ficaven tot i després al partit res. Jo era al contrari.

Va pensar en l’NBA?
Sempre, tot i així, a Espanya vaig passar anys de meravella. Les amistats, la gent... Era diferent! Això sí, a casa meva –a Anyós– estava ple de cintes de vídeo de partits de l’NBA que m’enviava el meu pare. Volia emular Jordan.

El demandant és Javi Aramburu, tanca que actualment milita a l’Azkar Lugo de la primera divisió i que ha portat el club als tribunals pel deute que té l’entitat tricolor amb ell de la temporada passada. Així ho han confirmat al Diari fonts de l’assessoria jurídica de l’Associació de Jugadors de Futbol Sala, el sindicat de jugadors del país veí. Aramburu, que va arribar a Andorra l’estiu del 2010 de la mà de Jandro Álvarez, va marxar a final del curs passat, moment en el qual el club, segons ell, li va deixar a deure dues mensualitats i un 40% d’una tercera. Després de nombrosos intents per arribar a una entesa, el tanca ha decidit finalment seguir la via dels tribunals   –la denúncia es va posar a finals del mes passat– per cobrar el que li pertoca.
En la mateixa situació es troben el porter Luis Marimón, actualment al Cagliari, i el golejador Paulinho, a l’Oxipharma Granada, que, segons les fonts consultades tiraran endavant prope­rament les denúncies contra l’entitat. El montant del deute seria d’uns 13.000 euros en total, tot i que el club, que reconeix que    se’ls deuen diners, sosté que la quantitat no arriba aquesta xifra.
El director gerent, Emili Puig, qüestionat ahir sobre la denúncia, va assegurar no tenir-ne constància: “A nosaltres no ens ha arribat res. Els jugadors estan en el seu dret de fer-ho; no ens preocupa”.

El cas de Cabinho i Jona
A una situació tan dràstica no volen arribar els dos jugadors de l’actual plantilla, Cabinho i Jona, als quals se’ls deuen també diners de la temporada 2010-2011. El pivot va assenyalar ahir que “espero reunir-me un altre cop amb l’Emili i a veure què passa. No penso renunciar ni a un cèntim del que em deuen i espero que la cosa no acabi malament”. Cabinho confia que el club es replantegi la posició –Emili Puig va reiterar dimecres que la línia estava marcada i no es modificaria– sobretot tenint en compte el sacrificis que està fent aquesta temporada: “Aramburu, Marimón i Paulinho ja no estan al club, però jo sí, i enguany he jugat lesionat, he sortit a la pista infiltrat i espero ser recolzat pel club. Si no és així ja buscaré mesures”.
Jona, de la seva banda, continua pensant en un canvi de rumb per part de l’entitat. “Tinc l’esperança d’entrar al play-off i quan acabin tornar a parlar del tema i negociar el de la temporada passada. Aquesta situació és injusta per al jugador”. En qualsevol cas, l’ala no pensa recórrer en principi a la justícia perquè, assegura, “ho vam estar mirant i fent un càlcul sortia més car que el que ens deuen”. A Espanya, en canvi, els advocats només cobren si el jugador guanya el plet.

El futbol no ha cobrat

El deute amb jugadors no és exclusiu de la secció de futbol sala. Segons van confirmar ahir des del vestidor de l’FC?Andorra el club deu tres mensualitats al gruix de la plantilla corresponents a la temporada passada, en què l’equip es va quedar a tocar de l’ascens. Tampoc no ha cobrat el cos tècnic, encapçalat per Richard Imbernón. Les mateixes fonts van indicar que quatre o cinc jugadors sí que haurien arreglat la seva situació després de tractar el cas de manera individualitzada amb l’entitat. Els jugadors, com els de futbol sala, sí estan al corrent de pagament aquesta temporada. I és que el deute correspon només a l’exercici 2010-2011, temporada que l’FC?Andorra va reconèixer dimecres que es va saldar amb un dèficit de 62.000 euros, 50.000 dels quals per la subvenció de Govern que reclamava i no va rebre.

ELS DOS EQUPS DEL CLUB AFRONTEN DEMÀ PARTITS CONTRA RIVALS DE LA PART BAIXA

L’Hotels Plaza i l’FC?Andorra tornen demà a les respectives lligues i ho faran contra rivals de la part baixa de la taula. L’equip que entrena Xavi de la Rosa es deplaça a la pista del Playas de Castelló, un històric amb problemes que lluita per no baixar (és penúltim). Davide Marfella, segon entrenador, reconeixia que la victòria contra l’Hospitalet havia animat el vestidor i avançava que “necessitem un triomf més per assegurar-nos la salvació i aleshores pensar en el play-off”. Quant al rival, Marfella, que té tocats Emil i Cabo, va comentar que “és un equip perillós, veterà i que suma la majoria de punts a casa. Haurem de donar ritme al partit”.
En la secció de futbol el retorn de Cristian ja recuperat de la lesió és la principal novetat en la visita del Mollerussa, tretzè de segona catalana. Emili és baixa per sanció per a Justo Ruiz, que veu “molt important seguir mantenint la solidesa a Aixovall. Hem de guanyar el que ens queda perquè si es despista el Cervera hem d’intentar estar al més a prop possible”.

Un extens informe
Sans va comparèixer a la sessió del comú armat amb una extensa constància en acta en què recollia la història, motius fundacionals i activitats dels Petits Cantors i amb el qual exposava també –amb un estudi de les actes de les reunions del consorci– les raons per les quals en opinió seva el projecte seguia sent econòmicament viable, amb un pressupost reduït enguany en un 20 per cent pel comú i un altre 20 pel Govern, aprovat en aquest cas al Consell General (80.000 euros per al 2012). “És evident que els motius que han al·legat són falsos i només cal recórrer a les actes del consorci per veure que era sostenible”, va assegurar tant a la intervenció prèvia a la votació com a la roda de premsa posterior al consell. I si no es pot crear la nova fundacio [musical, proposada pel ministre Albert Esteve] perquè no hi ha els 100.000 euros necessaris, va insistir, no cal dissoldre el consorci.
Les explicacions de Sans devien convèncer un parell de consellers de la majoria –Olga Moreno i Jordi Rogel–, que es van abstenir. Decisió que va ser justificada pel cònsol major, Jordi Mas, assegurant que “això demostra que al grup hi ha llibertat d’expressió, tot i que he de dir que m’ha sorprès”. Mentre que Sans veia que “hi ha dos membres de la majoria que han estat assenyats i coherents”.
Segons Sans, en tot aquest procés que ha afectat el cor “hagués estat més senzill dir la veritat en comptes de despistar la població”. El conseller socialdemòcrata va qüestionar si “hi ha algun deute amb algú i si s’ha fet per afavorir els Cantors Lliures”. I ha ironitzat sobre la “casualitat” de la coincidència de la carta del cor de Metayer amb l’anunci de dissolució del consorci, tot i que, va insistir, “vull defugir els personalismes” i abstenir-se de criticar les activitats d’associacions privades.
Carta que Mas va admetre que desconeixia: “És la primera notícia, imagino que el senyor Sans en té més informació”. Pel que fa als motius econòmics adduïts per a la dissolució del consorci, va assegurar que “el ministre té tot el meu crèdit”. I, d’altra banda, va recordar que consolidar una fundació que aplegués la resta de comuns era “una decisió intel·ligent”.

SUSANNA SIMÓN TORRALBA, TRIADA COM A DIRECTORA EXECUTIVA DE LA VALL DE L MADRIU

Susanna Simón Torralba ha estat designada directora executiva de la comissió de gestió de la vall del Madriu, decisió que va donar a conèixer el cònsol encampadà, Jordi Mas, que enguany ocupa la presidència d’aquest òrgan. L’han seleccionat entre els vuit candidats presentats per la seva “visió global”, va dir, i per les competències que va adduir. No ha estat una decisió senzilla, va explicar, atesa la qualitat dels currículums presentats. De moment, Simón Torralba ocuparà aquest lloc fins a finals d’any, va dir.
També va informar el ple de l’estat en què es troba la creació del consell assessor, on només les entitats ecologistes queden per designar portaveu. La resta de membres són el ministre de Cultura, per part del Govern; Jean-Michel Armengol, de la Comissió andorrana per a la Unesco, i Olga Aleix Font per part dels cortalans.

Aquesta obligació afectarà tant titulars com beneficiaris, o aquells que figurin com  a autoritzats o amb poders en aquests comptes, va detallar Montoro al Congrés dels Diputats, durant la defensa de les diverses mesures tributàries o administratives dirigides a la reducció del dèficit públic.
Així mateix, també serà obligatori informar d’altres títols, valors o drets representatius del capital social, fons propis o patrimoni d’entitats, així com d’assegurances de vida o invalidesa, béns mobles i immobles contractats amb entitats estrangeres, segons una nota difosa posteriorment pel ministeri.
D’altra banda, el ple del Congrés va aprovar també la convalidació del decret de mesures que recull l’anomenada amnistia fiscal, i altres canvis en diverses figures impositives. El govern va comptar amb els suports del grup Popular i de CiU.

“Xollo per blanquejar diners”
Durant el debat del text, gairebé tots els partits de l’oposició van valorar algunes de les mesures incloses al decret, com ara la reorganització i reducció de les bonificacions de l’impost de societats i la pujada de l’impost sobre el tabac. No obstant això, el ministre Montoro no va aconseguir convèncer-los de la necessitat d’aquesta amnistia fiscal –que va denominar “regularització d’actius ocults”–, que els diputats que van intervenir en el debat van qualificar amb termes com a “xollo per blanquejar diners”.
A més, van dubtar de la veritable capacitat recaptatòria que tindrà la mesura –el govern xifra en 2.500 milions la quantitat que ingressaran les arques públi­ques–, i van reclamar a l’executiu que ataqui amb decisió el frau fiscal en lloc d’enviar el missatge que “defraudar no és tan greu”.
Finalment, la cambra va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat a la reforma laboral que havien presentat els grups parlamentaris del PSOE, Esquerra Plural (IU-Cha-ICV) i UPyD, i els partits ERC i BNG. Des del grup Mixt, Uxue Barkos (Geroa Bai) va recolzar les esmenes i es va preguntar quin benefici té la reforma laboral per a la creació d’ocupació en aquest context de “consagració” de l’objectiu de dèficit. A més, es va rebutjar, com havien demanat el grup Mixt i el PSOE, que sigui de nou el ple qui doni el vistiplau definitiu a la reforma laboral. Per 194 vots en contra, 137 a favor i cap abstenció, serà la comissió d’Ocupació i Seguretat Social la que aprovi definitivament el text.

APROVADA LA LLEI D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

El PP va aprovar ahir al Congrés la llei d’estabilitat pressupostària amb el suport dels grups d’UPyD, Foro de Ciudadanos i també de Convergència i Unió. La federació nacionalista va decidir afegir-s’hi després de pactar amb el govern espanyol una esmena per flexibilitzar el criteri per reduir l’endeutament de les comunitats autònomes, amb l’objectiu que passi dels vuit als vint anys. La condició és que els governs autonòmics compleixin els objectius de dèficit. D’altra banda, el PP no va aconseguir arribar a un acord amb el PSOE perquè hi votés a favor.
Aquesta norma desenvolupa la modificació de la Constitució que van pactar el PSOE i el PP l’any passat per introduir a la Carta Magna el principi d’estabilitat pressupostària de les administracions. Els socialistes han decidit oposar-se ara a aquests canvis perquè consideren que la redacció final del govern de Rajoy traeix el pacte a què van arribar. En aquell moment, es va consensuar que el sostre de dèficit estructural se situaria en el 0,4% el 2020, però el projecte aprovat pel consell de ministres fixa un dèficit zero per d’aquí a vuit anys.
En aquest sentit, el portaveu dels PSC a la cambra baixa, Francesc Vallès, va referir-se a una sacralització de la disciplina pressupostària, que escanyarà el creixement. “Aquest fonamentalisme que ha demostrat Convergència gratuïtament situant-se al costat del PP provocarà un patiment innecessari a molts ciutadans”, va remarcar.

En una entrevista concedida al programa La Rèplica, d’Andor­ra Televisió (ATV), el cap de Govern, Toni Martí, va posar de manifest algunes dades preocupants que expliquen la urgència. Per exemple, va indicar que les reserves de la caixa de pensions sumen 800 milions d’euros, però que en serien necessaris 2.500 milions per garantir-les. Martí va concloure que hi ha “moltes coses a reflexionar” per fer viable el sistema, des de l’increment de les cotitzacions (tot i reconèixer que ara no és el millor moment per fer-ho), a augmentar el preu del punt o apujar l’edat de jubilació.
El màxim responsable de l’executiu va explicar que “en dos o tres mesos” tindran les primeres conclusions del nou estudi actuarial que ha de servir de base per escometre la reforma. “M’agradaria no haver de gestionar això però no gestionar-ho és d’una irresponsabilitat tal, és deixar el desastre en mans del proper Govern”, va afirmar. Malgrat que les xifres no conviden a l’optimisme, Martí va assegurar que “les pensions les salvarem” i va tornar a lamentar que l’oposició hagi decidit desmarcar-se del pacte d’Estat per a la reforma perquè “no és una qüestió de política, és de salvar les pensions”. El cap de Govern va assegurar que emprendran les mesures que calguin “costi el desgast que costi” i va insistir que es tracta de “salvar l’Estat del Benestar” i en cap cas de “retallar”. De la mateixa manera, va assegurar que un dèficit de 40 milions de la branca de malaltia en cap cas és assumible per a un Estat amb un pressupost de 390 milions.
El màxim responsable de l’executiu també va posar sobre la taula el problema afegit que suposen les pensions dels funcionaris atès que, per llei, l’admi­nistració ha de garantir als treballadors públics una jubilació equivalent al 70% del darrer salari. Martí va tornar a expressar-se amb xifres. “El Govern hauria d’haver aprovisionat 275 milions d’euros”, però cap de les administracions precedents ho ha fet. “Aquests diners haurien d’estar aprovisionats i no ho estan”, va apuntar. I tot seguit va afegir que s’haurà d’abordar la qüestió durant les negociacions amb els sindicats per a l’elaboració de la nova llei de la funció pública sense precisar, però, si l’executiu pensa  modificar a la baixa les condicions de la jubilació.

Casino
Toni Martí va defensar un projecte de casino ideat com a complement d’oci per als turistes i en què la ciutadania pugui tenir participació dins l’accionariat. El cap de Govern va assenyalar que es tracta que els turistes de països emergents que “es passegen per Europa també arribin a Andorra”.

ES LEGISLARÀ EL DRET DE VAGA

Les reformes de la CASS i de la Funció Pública estan en l’agenda immediata del Govern, però Toni Martí va avançar que “també és hora de parlar del títol II”. De fet, va assegurar que ja s’està treballant per legislar el dret de vaga. “Som gent de centre, no tocarem només el tema econòmic”, va assegurar. Martí va indicar que s’està treballant amb el grup parlamentari en una reforma del Codi de relacions laborals i en la modificació de la Llei de llibertats sindicals per facilitar que hi hagi també interlocutors dels treballadors dins de l’empresa privada.
Així mateix, Toni Martí va assegurar que al llarg d’aquesta legislatura s’abordarà la qüestió de la rebaixa dels anys per accedir a la nacionalitat. “A mi 20 anys em semblen molts anys”, va assegurar i hi va afegir que si ara no és hora de parlar-ne és perquè les prioritats són unes altres. “No oblidem aquesta reforma però bàsicament estem centrats en d’altres reformes”, va afirmar. Martí, a més, es va mostrar disposat a posar a debat la doble nacionalitat.
El cap de Govern va qualificar “d’oportunista” que els socialdemòcrates hagin presentat ara la proposició de llei per rebaixar l’accés a la nacionalitat als 15 anys i va assegurar que d’igual manera que entre els demòcrates hi ha divisió sobre aquesta qüestió també n’hi ha dins del PS.

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va fer públic ahir que els contribuents espanyols que siguin titulars de comptes bancaris a l’estranger n’hauran d’informar a Hisenda.

El cap de Govern, Toni Martí, va anunciar que entre els projectes de l’executiu per als pròxims mesos hi ha l’elaboració d’una llei que reguli el dret a vaga, que va lligada a un canvi en la Llei de drets i llibertats sindicals, i també a la reforma de la Seguretat Social i de la Llei de la funció pública.

L’objectiu és colar-se als play-off d’ascens, i en aquesta situació està l’Hotels Plaza Andorra. Un cop ha sabut què és tornar a guanyar, visita dissabte la pista d’un equip històric del futbol sala espanyol com és el Playas de Castellón, que tot i el seu palmarès passa per moments molt difícils.