El dia 28 de gener se celebra el Dia de la protecció de dades, promogut pel Consell d'Europa, la Comissió Europea i totes les autoritats de protecció de dades dels països membres de la UE. Aquest dia es commemora l'aniversari de la signatura del Conveni 108 del Consell d'Europa per la protecció de les persones pel que fa al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, i que enguany arriba al seu 30è aniversari.

El Conveni l’han ratificat 43 estats membres del Consell d’Europa, està obert a la signatura de qualsevol país del món, i és la pedra angular de la vida privada i de la protecció de les dades de caràcter personal a Europa. Té l’objectiu de garantir a qualsevol persona física, en el territori de cada estat, el dret a la vida privada pel que fa al tractament automatitzat de les
dades de caràcter personal. La celebració del Dia europeu de protecció de dades vol impulsar el coneixement entre els ciutadans europeus de quins drets tenen en matèria de protecció de dades.
La participació de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades en aquesta jornada es concreta en l’edició i la difusió d’un fulletó informatiu amb el lema La Protecció de dades personals en l’àmbit sanitari: la relació amb el pacient, on s’informa els ciutadans dels drets que la Llei 15/2003 qualificada de protecció de dades atorga als ciutadans, respecte al tractament de la informació en l’àmbit sanitari, així com la connexió via Internet amb els actes programats per a l’esdeveniment a Brussel·les.

El fulletó informa a l'usuari sobre diferents situacions que es poden donar en l'àmbit sanitari i en les quals les dades de caràcter personal hi juguen un paper important. Saber quines dades són confidencials o quina és la informació que un metge pot comunicar a altres professionals, són algunes de les qüestions que aborda aquesta publicació.

El primer cap on va passar les tisores va ser el del seu pare. Tenia 13 anys i clar com l’aigua que volia ser perruquer. Als 16 ja va posar-se a estudiar l’ofici, que també era el de l’avi i el del pare, i ara que en té 25 ja es fa càrrec del seu propi establiment. “Era una feina que sempre m’ha atret, encara que tallar els cabells té molta responsabilitat; si t’equivoques tens un càrrec de consciència molt gran!”, exclama. I més, en una societat en què l’estètica impera per sobre de tot.
La seva tasca es basa, principalment, a posar guapa la gent (encara que miracles tampoc se’n poden fer...) i adaptar-se al look de cada client. També, en certa manera, a fer de psicòleg, perquè “ens passem el dia escoltant i parlant de tot”. Hi ha, exposa, qui en això del pentinat té les idees força clares, però d’altres justament acudeixen al Marc buscant consell. “Primer has de fixar-te molt en la manera de ser de la persona i la roba que porta, si és atrevida, si s’arregla o no... fins i tot més que en les faccions de la cara, que també són importants. És tot un conjunt”, detalla. I qui és més primmirat amb això del cabell, l’home o la dona? “Ui, la dona sap més el que vol, quin color i quina tallada... l’home sempre es deixa aconsellar molt i fa cas”, riu. També admet que, seguint el mite que plana sobre el seu gremi, quan veu una melena llarga “sempre penses a tallar i tallar” però és conscient que no s’ha de rebaixar ni un centímetre més del que demana qui llueix la cabellera. Cal evitar disgustos de totes totes.      
No obstant això, més d’una i de quatre vegades ha hagut d’executar les conseqüències d’una aposta esportiva. “Últimament he hagut de rapar i decolorar més aficionats del Madrid...”, lamenta. Ell és merengue.

L'EINA

>> Les tisores
Imprescindibles, juntament amb la màquina, l’assecador i l’extens ventall de productes capil·lars. El Marc diu que la bona circulació de la sang és bàsica per a la salut de cabell i perquè creixi amb més força. També comprova a diari com mai estem contents amb el que tenim: “Qui té el cabell llis, el vol arrissat... i a la inversa!”

Des de la corporació no es tem que la desaparició, el novembre passat, de qui fou una de les grans impulsores del projecte, Maria Maestre Pal, que va morir als 81 anys, pugui fer perillar la iniciativa que en els primers mesos de vida està funcionant de forma satisfactòria, ja que la gran majoria d’immobles es troben ocupats i també hi ha llista d’espera.
I és que, el conveni signat el 2006 entre Andorra la Vella i la Fundació Carles Maestre Pal garanteix que els pisos socials continuaran disponibles durant molt de temps. En el seu moment, la cessió dels terrenys ubicats a la zona de Terravella es va fer per un període de 40 anys amb la condició que es destinés, justament, a la construcció d’habitatges a preus assequibles per a joves. Per tant, com a mínim el projecte es mantindrà fins al 2046.
Així ho van confirmar al Diari tant la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, com mossèn Ramon Sàrries, qui, com a rector de la parròquia, és un dels membres del patronat de la Fundació Carles Maestre Pal, on també hi té representació l’ONG Intermon Oxfan. “Els pisos continuaran funcionant durant molt de temps sense cap tipus de problema”, va garantir el també arxipreste de les Valls.

El futur posterior
I tant el comú com mossèn Sàr­ries avisen que el final de la cessió dels terrenys en un futur que encara resta molt llunyà no haurà de significar necessàriament l’acabament del projecte social. Així, l’acord del 2006 ja marca que el 15% dels pisos se’ls quedarà la corporació en concepte de cessió obligatòria. De la resta d’immobles en caldrà parlar llavors, i la decisió dependrà en bona part del patronat de la Fundació Carles Mestre Pal, on el comú també hi té representació.
Justament, la defunció de Maria Mestre, que era qui encapçalava l’òrgan rector de l’entitat, ha deixat una vacant que encara no se sap qui cobrirà. Les fonts consultades ahir pel Diari apuntaven que és molt possible que la pròpia Maestre designés un successor abans de morir però que, si havia estat així, el nom de l’escollit encara no s’havia donat a conèixer.
El projecte social de Jovial es va encetar l’any 2006, amb l’acord entre comú i fundació per la cessió dels terrenys on s’havien d’ubicar els edificis. Les obres es van iniciar al gener del 2007 i van enllestir-se a mitjan del 2009. L’adjudicació dels pisos socials es va fer per sorteig i els inquilins van entrar a viure-hi –amb un període màxim de cinc anys– el gener de l’any passat. Actualment, els blocs tenen ocupats els 75 habitatges destinats a joves.

ELS PISOS PER A MINUSVÀLIDS SEGUEIXEN SENSE DEMANDA

El comú d’Andorra la Vella es mostra plenament satisfet amb el funcionament del projecte Jovial. Potser l’únic punt que es considera  millorable és el fet que els tres pisos que s’havien destinat per a  persones amb mobilitat reduïda encara no tenen inquilins. Fa sis mesos, i vist que no es presentaven aspirants a convertir-se en llogaters d’aquests habitatges, el ple de la corporació va decidir flexibilitzar-ne els requisits. La modificació, per ara, no ha tingut el resultat esperat, encara que s’hi confia i se li vol donar una mica més de marge.
Així, l’estiu passat, es va decidir, d’una banda, obrir la possibilitat de viure als pisos socials a minusvàlids de tot el país, i no només de la capital. Malgrat tot, la idea era que, en cas que hi hagués un excés de demanda, sempre es prioritzaria els resident a Andorra la Vella. L’altre canvi permetia que el sol·licitant, en lloc de demostrar un mínim d’ingressos, pogués presentar un familiar com a avalador que garantís el pagament del lloguer. Des del comú s’entenia que no totes les persones amb mobilitat reduïda tenen els recursos per afrontar un lloguer mensual i que, d’aquesta forma, es podia superar aquesta trava.
El conseller de joventut, Patrick Bosch, va admetre que el comú continua sense rebre cap petició per ocupar aquests pisos. “Esperarem sis mesos més per veure si hi ha demanda”, va explicar. Després d’aquest temps, serà el consell d’administració de Jovial qui decideixi què es fa.

El document, que va arribar ahir a les dependències del Consell General, acusa el Govern d’envair les competències de la cambra legislativa, en un doble sentit. En primer lloc, per “alterar i innovar el règim de pròrroga pressupostària”, i en segon lloc, per “vulnerar el principi d’anualitat del pressupost”.
El polèmic reglament, que va aparèixer al BOPA el cinc de gener passat, va aixecar de seguida les suspicàcies dels partits de l’oposició. Andorra pel Canvi va reclamar l’empara del síndic perquè entenia que hi havia coalició de competències, i els consellers del grup reformista mai no van veure de bon ull que es prorroguessin per decret tots els crèdits extraordinaris aprovats durant el 2009 i el 2010, a banda dels comptes de fa dos exercicis.
El text va un pas més enllà i considera que és “procedent” que Sindicatura porti el tema al Tribunal Constitucional. Segons les fonts consultades, el síndic estarà “jurídicament obligat” a fer un requeriment al Govern perquè canviï o derogui el decret, i en cas que no ho faci, caldria arribar fins al TC. Els grups de l’oposició ja han confirmat que així ho exigiran.

Fer normal l'excepció
El document, a més, acusa el Govern de pretendre “restar o minimitzar el caràcter excepcional de la situació [de no tenir pressupost]”, i retreu que hi hagi un “intent d’establir un funcionament normalitzat (...) en unes condicions que no són en absolut normals”. També recorda que la situació és més greu encara “per tractar-se d’una segona pròrroga”, ja que és el segon exercici consecutiu sense pressupost. En conclusió, el text considera que hi ha una “conculcació del principi d’anualitat del pressupost”, perquè dóna “carta de naturalesa quasi ordinària a una situació de manca de Llei del pressupost”.
Per l’autor del text, darrere el decret hi ha una alteració de “la relació que han de mantenir de manera normal i ordinària el Govern i el Consell General”, i que fa que el reglament decretat per l’executiu sigui també reprovable.
Entre els arguments del text, fins i tot, són confirmats pel propi decret, ja que una de les finalitats que perseguia era “minimitzar les possibles interpretacions de la llei”. En aquest sentit, el catedràtic recorda a l’executiu que “els reglaments no poden tenir per objecte la interpretació de la llei”.

LA VOTACIÓ DEL PRESSUPOST ES FARÀ L'1 O EL 2 DE FEBRER

Els comptes que l’executiu va proposar per a l’exercici del 2011 es votaran el proper dia 1 o el 2 de febrer, segons van apuntar fonts de la junta de presidents. De fet, no és l’òrgan del Consell que té potestat per triar una data, però els grups en van parlar a la reunió d’ahir, ja que són conscients que serà pràcticament el punt final de la legislatura. La comissió permanent, amb representants dels mateixos grups, serà la que haurà d’establir el calendari final.
Inicialment, la sessió s’anava a convocar el dia 3 del mateix mes, per mantenir la tradició de celebrar les sessions els dijous, No obstant això, el ministre de Finances, Pere López, va demanar ahir als consellers que busquessin una data alternativa, ja que el cap de Govern estarà fora a partir de la data esmentada, acabant de resoldre qüestions de política internacional.
Jaume Bartumeu ha explicat en diverses compareixences públiques que “si es constata el bloqueig del Consell al pressupost” dissoldrà el parlament i per tant es convocaran eleccions anticipades. Malgrat això, el líder de l’executiu podria decidir esperar una setmana més,  que la cambra s’hagi pronunciat sobre les noves taxes del tabac. La sessió del dia 1 o 2 podria incloure la votació de l’esmena a la totalitat, presentada pel grup parlamentari Andorra pel Canvi, però si és rebutjada caldrà convocar-ne una altra per votar el text amb les corresponents esmenes parcials. Segons fonts de Sindicatura, això podria provocar una última sessió de la legislatura el 10 de febrer.

El document, que va arribar ahir a les dependències del Consell General, acusa el Govern d’envair les competències de la cambra legislativa, en un doble sentit. En primer lloc, per “alterar i innovar el règim de pròrroga pressupostària”, i en segon lloc, per “vulnerar el principi d’anualitat del pressupost”.
El polèmic reglament, que va aparèixer al BOPA el cinc de gener passat, va aixecar de seguida les suspicàcies dels partits de l’oposició. Andorra pel Canvi va reclamar l’empara del síndic perquè entenia que hi havia coalició de competències, i els consellers del grup reformista mai no van veure de bon ull que es prorroguessin per decret tots els crèdits extraordinaris aprovats durant el 2009 i el 2010, a banda dels comptes de fa dos exercicis.
El text va un pas més enllà i considera que és “procedent” que Sindicatura porti el tema al Tribunal Constitucional. Segons les fonts consultades, el síndic estarà “jurídicament obligat” a fer un requeriment al Govern perquè canviï o derogui el decret, i en cas que no ho faci, caldria arribar fins al TC. Els grups de l’oposició ja han confirmat que així ho exigiran.

Fer normal l'excepció
El document, a més, acusa el Govern de pretendre “restar o minimitzar el caràcter excepcional de la situació [de no tenir pressupost]”, i retreu que hi hagi un “intent d’establir un funcionament normalitzat (...) en unes condicions que no són en absolut normals”. També recorda que la situació és més greu encara “per tractar-se d’una segona pròrroga”, ja que és el segon exercici consecutiu sense pressupost. En conclusió, el text considera que hi ha una “conculcació del principi d’anualitat del pressupost”, perquè dóna “carta de naturalesa quasi ordinària a una situació de manca de Llei del pressupost”.
Per l’autor del text, darrere el decret hi ha una alteració de “la relació que han de mantenir de manera normal i ordinària el Govern i el Consell General”, i que fa que el reglament decretat per l’executiu sigui també reprovable.
Entre els arguments del text, fins i tot, són confirmats pel propi decret, ja que una de les finalitats que perseguia era “minimitzar les possibles interpretacions de la llei”. En aquest sentit, el catedràtic recorda a l’executiu que “els reglaments no poden tenir per objecte la interpretació de la llei”.

LA VOTACIÓ DEL PRESSUPOST ES FARÀ L'1 O EL 2 DE FEBRER

Els comptes que l’executiu va proposar per a l’exercici del 2011 es votaran el proper dia 1 o el 2 de febrer, segons van apuntar fonts de la junta de presidents. De fet, no és l’òrgan del Consell que té potestat per triar una data, però els grups en van parlar a la reunió d’ahir, ja que són conscients que serà pràcticament el punt final de la legislatura. La comissió permanent, amb representants dels mateixos grups, serà la que haurà d’establir el calendari final.
Inicialment, la sessió s’anava a convocar el dia 3 del mateix mes, per mantenir la tradició de celebrar les sessions els dijous, No obstant això, el ministre de Finances, Pere López, va demanar ahir als consellers que busquessin una data alternativa, ja que el cap de Govern estarà fora a partir de la data esmentada, acabant de resoldre qüestions de política internacional.
Jaume Bartumeu ha explicat en diverses compareixences públiques que “si es constata el bloqueig del Consell al pressupost” dissoldrà el parlament i per tant es convocaran eleccions anticipades. Malgrat això, el líder de l’executiu podria decidir esperar una setmana més,  que la cambra s’hagi pronunciat sobre les noves taxes del tabac. La sessió del dia 1 o 2 podria incloure la votació de l’esmena a la totalitat, presentada pel grup parlamentari Andorra pel Canvi, però si és rebutjada caldrà convocar-ne una altra per votar el text amb les corresponents esmenes parcials. Segons fonts de Sindicatura, això podria provocar una última sessió de la legislatura el 10 de febrer.

En la jornada d’obertura del trofeu, els representants del Principat van conquerir quatre metalls, dos ors (Carmina Pallàs i Robert Martí) i dos bronzes (Sara Ramèntol i Xavi Salvadores).
L’eslàlom va ser la disciplina que més podis va donar per a Andorra. En la categoria d’infants 2, Carmina Pallàs va demostrar una gran superioritat i es va imposar amb 1’’69 de diferència respecte l’austríaca Mona Falkner, que va precedir Sara Ramèntol, tercera a 1’’95 de Pallàs. L’holandesa Birgit Henrich, l’única que havia superat Pallàs en la primera mànega, va ser desqualificada per enforquillar-se a la porta 16. L’andorrana, habitual en els podis del Bor­rufa, va assegurar que “tot ha anat molt bé. Les mànegues no tenien una dificultat especial i m’ha sortit tot bé. Espero seguir així. Estic molt contenta”. Sara Ramèntol, de la seva banda, va explicar que “a la segona baixada no he estat tan bé com a la primera, però he pogut mantenir la plaça. No m’ho esperava perquè hi ha molts països i puja el nivell, però Andorra també ho fa”.
En nois, infants 2, Xavi Salvadores, quart després de la primera mànega, va guanyar un lloc a la segona per penjar-se el bronze, just darrere el campió, el búlgar Albert Popov, cinquè a la combinada de la darrera Topolino, i el suís Michel Thalmann. Salvadores va reconèixer que “no esperava quedar tercer, però he tingut sort perquè el que anava primer ha caigut i he pujat al podi”.

L’altre or
Robert Martí va ser el gran protagonista local en el gegant d’infants 1 en penjar-se la medalla d’or, amb una còmoda renda respecte els russos Bolshakov (1’’40) i Selivanov (2”23). Martí va gua-nyar-se l’or en una gran segona mànega: “Estava a no res del primer i m’he tirat a fons, he fet una gran baixada i estic molt content.” En l’única cursa sense podi andor­rà, el gegant femení d’infants 1, el domini va ser suís, amb un primer i un tercer llocs (Charlène Genolet i Mélanie Meillard). Al mig, la francesa Doriane Escane.
Vicky Grau, directora d’operacions de la FAE, va valorar molt positivament la primera jornada: “No ens podem queixar, quatre medalles està molt bé. A més tenim alguns andorrans entre els deu primers i força entre els 15. El global de l’equip és força bo.” Avui, eslàlom d’infants 1 i gegant d’infants 2 a Les Canals i la Portella del Mig, a Arcalís.
D’altra banda, Kevin Esteve, 22è, va ser el millor andorrà al supergegant FIS de Meribel (França). Nil Ruiz va ser 46è, Marc Oliveras, 74è i Ferran Huertas, 78è. Artur Pallàs no va acabar la cursa.

ENTREVISTA AMB FABIEN DISCHINGER

“Esperava més nivell, però és correcte”

Aquesta és la segona vegada que Suïssa ve al Borrufa, per què han tornat enguany?
Oficialment és la primera. L’anterior era un grup que va venir per iniciativa pròpia. Enguany sí que hem fet selecció i pensem repetir com a mínim els pròxims cinc anys.

Heu portat el millor equip, doncs?
Hem fet una selecció amb les curses que es van fer l’any passat. Sí que són els millors. El noi que cau en infants 2 és el campió suís.

Ja s’ha disputat la primera jornada de competició, com ha vist el nivell?
És un nivell correcte, no un gran nivell. Em pensava que potser els participants serien més forts. No sé si les altres nacions han fet selecció dels millors com nosaltres o bé han decidit portar només un equip. Esperava una mica més de nivell.

No és comparable a una Topolino, per exemple?
Hi ha un bon nivell, però no igual d’alt que a la Topolino.

De tota manera pensen tornar i això és un bon senyal...
Sí. El Borrufa és una bona cursa perquè et permet comparar, potser no amb els millors del món, però sí hi ha un nivell prou correcte com per  agafar referències.

En la jornada d’obertura del trofeu, els representants del Principat van conquerir quatre metalls, dos ors (Carmina Pallàs i Robert Martí) i dos bronzes (Sara Ramèntol i Xavi Salvadores).
L’eslàlom va ser la disciplina que més podis va donar per a Andorra. En la categoria d’infants 2, Carmina Pallàs va demostrar una gran superioritat i es va imposar amb 1’’69 de diferència respecte l’austríaca Mona Falkner, que va precedir Sara Ramèntol, tercera a 1’’95 de Pallàs. L’holandesa Birgit Henrich, l’única que havia superat Pallàs en la primera mànega, va ser desqualificada per enforquillar-se a la porta 16. L’andorrana, habitual en els podis del Bor­rufa, va assegurar que “tot ha anat molt bé. Les mànegues no tenien una dificultat especial i m’ha sortit tot bé. Espero seguir així. Estic molt contenta”. Sara Ramèntol, de la seva banda, va explicar que “a la segona baixada no he estat tan bé com a la primera, però he pogut mantenir la plaça. No m’ho esperava perquè hi ha molts països i puja el nivell, però Andorra també ho fa”.
En nois, infants 2, Xavi Salvadores, quart després de la primera mànega, va guanyar un lloc a la segona per penjar-se el bronze, just darrere el campió, el búlgar Albert Popov, cinquè a la combinada de la darrera Topolino, i el suís Michel Thalmann. Salvadores va reconèixer que “no esperava quedar tercer, però he tingut sort perquè el que anava primer ha caigut i he pujat al podi”.

L’altre or
Robert Martí va ser el gran protagonista local en el gegant d’infants 1 en penjar-se la medalla d’or, amb una còmoda renda respecte els russos Bolshakov (1’’40) i Selivanov (2”23). Martí va gua-nyar-se l’or en una gran segona mànega: “Estava a no res del primer i m’he tirat a fons, he fet una gran baixada i estic molt content.” En l’única cursa sense podi andor­rà, el gegant femení d’infants 1, el domini va ser suís, amb un primer i un tercer llocs (Charlène Genolet i Mélanie Meillard). Al mig, la francesa Doriane Escane.
Vicky Grau, directora d’operacions de la FAE, va valorar molt positivament la primera jornada: “No ens podem queixar, quatre medalles està molt bé. A més tenim alguns andorrans entre els deu primers i força entre els 15. El global de l’equip és força bo.” Avui, eslàlom d’infants 1 i gegant d’infants 2 a Les Canals i la Portella del Mig, a Arcalís.
D’altra banda, Kevin Esteve, 22è, va ser el millor andorrà al supergegant FIS de Meribel (França). Nil Ruiz va ser 46è, Marc Oliveras, 74è i Ferran Huertas, 78è. Artur Pallàs no va acabar la cursa.

ENTREVISTA AMB FABIEN DISCHINGER

“Esperava més nivell, però és correcte”

Aquesta és la segona vegada que Suïssa ve al Borrufa, per què han tornat enguany?
Oficialment és la primera. L’anterior era un grup que va venir per iniciativa pròpia. Enguany sí que hem fet selecció i pensem repetir com a mínim els pròxims cinc anys.

Heu portat el millor equip, doncs?
Hem fet una selecció amb les curses que es van fer l’any passat. Sí que són els millors. El noi que cau en infants 2 és el campió suís.

Ja s’ha disputat la primera jornada de competició, com ha vist el nivell?
És un nivell correcte, no un gran nivell. Em pensava que potser els participants serien més forts. No sé si les altres nacions han fet selecció dels millors com nosaltres o bé han decidit portar només un equip. Esperava una mica més de nivell.

No és comparable a una Topolino, per exemple?
Hi ha un bon nivell, però no igual d’alt que a la Topolino.

De tota manera pensen tornar i això és un bon senyal...
Sí. El Borrufa és una bona cursa perquè et permet comparar, potser no amb els millors del món, però sí hi ha un nivell prou correcte com per  agafar referències.

Així ho va assenyalar en una entrevista, en què va destacar que “la política monetària d’Andorra quedaria en mans de centres de decisió de països de fora”, a causa del cabal comunitari que caldria acceptar. A més, Viñas va qüestionar que el país participi en les deliberacions i tramitacions cor­responents, un cop arribi el moment de modificar la normativa de la UE en aquests aspectes. El catedràtic va assegurar que les directives europees que caldria  adoptar “afecten greument el secret bancari i la confidencialitat de la plaça financera andorrana”, cosa que a la llarga podria desembocar en una fuita de capital dels dipòsits de no residents, que ell va xifrar en “set mil milions d’euros”.
Segons Viñas, l’acord també comportarà alguns “desajustaments” amb la normativa vigent al país, com per exemple el projecte que regulava els convenis d’intercanvi d’informació en matèria tributària. Així mateix, hi podria haver incorreccions en els divuit acords bilaterals ja signats. Un altre aspecte, que ja s’ha assenyalat des d’algun grup parlamentari en més d’una ocasió, és la directiva europea que obliga a la lliure prestació de serveis bancaris i financers, i sobre la solvència i liquiditat de les entitats. Una carta del 9 de juny passat del cap de la delegació de la Comissió Europea (CE) en les negociacions, Benjamin Angel, preservava Andorra d’aquestes dues normatives, però Viñas va recordar que “s’hauria d’afinar el contingut” per tenir en compte les particularitats del sistema andorrà.
D’altra banda, la Junta de Presidents del Consell General va acordar una trobada dels grups amb Gianluca Grippa, cap d’unitat dels petits estats a la CE.

ESPOT NO SERÀ A BRUSSEL·LES EL 26

Xavier Espot no serà a Brussel·les en la negociació que les delegacions andorrana i de la Unió Europea mantindran el pròxim dia 26. Al capdavant de la delegació es trobarà Eva Descàr­rega, ambaixadora davant de la UE. Espot es troba actualment de vacances fora del país i s’incorporarà més tard. Tal com va confirmar ahir Jaume Bartumeu, ni ell ni el ministre d’exteriors es desplaçaran a Brussel·les els pròxims dies. Segons fonts properes al Govern, Descàrrega disposa de les ordres necessàries per dirigir les negociacions
i aconseguir el millor acord possible.

BARTUMEU ACUSA L'OPOSICIÓ DE VOLER EL FRACÀS DE L'ACORD

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va acusar ahir l’oposició de voler fer fracassar les converses amb la Unió Europea per assolir l’acord monetari. Així ho va manifestar en l’entrevista que va concedir a la cadena Ser. El líder de l’executiu va posar en relleu que no ho aconseguiria, que estava adoptant “una actitud antidemocràtica” i que no faria públic els continguts de reunions “estrictament tècniques”, com la que hi haurà el pròxim dia 26 a Brussel·les, en la qual, tal com ja va avançar el Diari, no hi assistirà. En tot cas, Bartumeu va assegurar que era una “falsedat” que a la comissió d’Exteriors hagués adquirit el compromís de congelar les negociacions amb l’ens europeu, i va apuntar que “l’acta de la reunió diu el que diu, i no allò que li volen fer dir”.
D’altra banda, Bartumeu va treure ferro als retrets que se li han llançat des de l’oposició, per haver afirmat en una conferència a ESADE que a Andorra les decisions es prenien “amb el propòsit de no tocar privilegis”. El cap de Govern va destacar que “el que vaig dir ja ho havia dit al Consell General en la sessió del dia 23 de desembre”, i en tot cas, que es referia a determinats sectors poderosos econòmicament. També va acusar l’excap de Govern Marc Forné, que va iniciar les negociacions, d’usar “doble llenguatge” perquè ara és contrari a l’acord.