Vestir, maquillar i pentinar les persones abans d’emprendre el viatge final, un cop difuntes, abans de ser enterrades. És una de les tasques de l’Esperança Somoza, empleada funerària de Pompes Fúnebres Andorranes, encarregada de “deixar els cossos preparats el més natural possible i el més semblant possible a quan eren vius”. Una feina que no tothom està disposat a fer, entre d’altres, per l’estat que pot tenir el cos sense vida i, sens dubte, perquè du implítica una càrrega emotiva “molt forta”. El fet de viure en un país de les dimensions d’aquest fa que hagin de fer-se càrrec tant de persones totalment anònimes per a ells com també de molts coneguts. Fins i tot amics o familiars. Amb tot, admet que el que “més afecta” és haver de preparar difunts joves o infants. “Ho fem tot amb el major dels respectes, per nosaltres no és un mort, és una persona”, incideix.
L’Esperança va començar a treballar en aquest sector el 1989. Va entrar-hi com a administrativa i, “per coses de la vida”, va anar fent suplències esporàdiques fins dedicar-s’hi a temps complet. A banda de maquillar i pentinar els cadàvers, també s’encarrega d’anar-los a buscar al tanatori i dur-los a l’església i al cementiri. I acompanyar la família. “Tothom agraeix molt l’escalfor humana i, de vegades, no cal dir res, només donar-los la mà”, indica, alhora que evidencia que en una cultura com la nostra “no estem sensibilitzats amb la mort”. Encara és tabú. Explica que un dels principals inconvenients de ser empleada funerària és la disponibilitat a totes hores. Mai se sap quan rebrà una trucada per atendre un servei. De guàrdia permanent. “L’avantatge és que tens molt temps lliure, perquè de tant en tant necessites desconnectar”, reconeix.
L'EINA
>> Cosmètics
Utilitzen productes específics i una fotografia de la persona difunta per saber com era en vida. I si, per les causes que han provocat la mort, la persona té cicatrius o altres, la tasca se centra a deixar el rostre “el més visible possible”. També vesteixen els cossos –“demanem la roba que habitualment portaven”– i els pentinen amb l’estil que duien sempre.