Les dones que van aconseguir que fa 40 anys el sufragi femení fos una realitat han rebut un homenatge. Tot i els avenços fets des de llavors, també es va aprofitar la celebració del Dia internacional de la dona per recordar la feina que encara queda per fer. D'aquesta manera, des d'entitats com l'Associació de Dones Migrants i d'Andorra, ADMA, recorden que les dificultats econòmiques agreugen la situació de desigualtat de la dona. Teresa Cabanas va exposar que dos dels principals problemes que encara queden per resoldre són la conciliació i els sous i va reiterar que, malgrat que sembla que tothom és conscient de la igualtat entre homes i dones, "a la pràctica les dones encara es troben amb moltes dificultats".

I entrebancs van ser els que van haver de superar ara fa més de 40 anys les dones que van decidir lluitar per aconseguir votar a les eleccions. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va exposar que fa molts anys que es dedica a la política i sempre havia pensat que calia fer divulgació de l'esforç que havien fet aquelles dones, especialment de cara a les noves generacions, perquè siguin conscients que les coses "no vénen donades" i que per arribar-hi ha calgut l'esforç de molta gent.

A l'acte de descoberta d'una placa que s'ha posat al costat del Comú d'Andorra la Vella van assistir tres de les impulsores d'aquesta lluita pel sufragi femení: Pepita Aguilar, Quima Calvó i Angelina Mas. Mas va exposar que quan li van proposar recollir signatures per reivindicar el vot femení en un primer moment es va "sorprendre", ja que no tenia consciència de ser una ciutadana "de segona", i llavors es va adonar que era una "incongruència" que no es deixés votar les dones, i per tant, es va llançar a la lluita per ser "una ciutadana de ple dret". Exposa que en aquests 40 anys s'ha avançat molt, tot i que sempre "queden coses per fer", i va assenyalar que "potser arribarà el dia en què les dones siguin majoria a les llistes".

Calvó va exposar que la dona no era considerada per a altra cosa que no fos "la feina de casa" i, tot i que el que demanaven semblava "molt fort" i que "molts deien que no hi arribarien", van aconseguir vèncer les contrarietats perquè era un grup de dones "molt unides" que no es van donar per vençudes.

"Vaig sentir que havíem guanyat alguna cosa", va explicar Aguilar sobre les sensacions que va tenir quan es va convertir en la primera dona a votar a Andorra la Vella. A més, afegeix que avui li satisfà veure que cada vegada hi ha més dones en la política.

Durant la inauguració de l'exposició Dones d'ahir i d'arreu, la ministra de Salut, Sílvia Bonet, va valorar positivament la creació d'una secretaria d'Estat d'Igualtat i Benestar per conèixer les demandes de les dones i com se les pot ajudar. També va destacar el paper de les associacions. La ministra va admetre que continua havent-hi desigualtats però que s'està treballant per evitar-les.

De la seva banda, la secretària d'Estat de Benestar i Igualtat, Magda Mata, va exposar que una de les fites són els pisos amb suport per a dones maltractades, i des del gener s'està allotjant una família. Actualment es treballa per millorar la seva situació laboral i de relació amb els fills, i es preveu que en sis mesos la dona pugui ser una persona totalment autònoma. Va exposar, a més, que la primera desigualtat és la violència de gènere, però que també s'ha hagut d'actuar en algun cas de discriminació laboral. Les dones, però, denuncien menys per por de perdre la feina.

La competició tindrà les categories de premini mixt, mini masculí i femení, preinfantil masculí i femení i infantil masculí i femení. Les seus de la competició estaran en totes les parròquies menys a Sant Julià de Lòria –per comptar amb un ple d’activitats–. Un dels clubs més importants de la tercera edició és el Lagun Aro Easo –el primer equip d’aquesta entitat és el tretzè classificat de la lliga ACB–. El club basc aportarà equips en totes les categories menys en la de premini mixt i s’erigeix en un dels màxims atractius del TIM Pirineus. La internacionalitat del torneig no s’atura aquí, ja que també hi ha inscrits l’ASPTT Basket Aix i l’Aix en Provence de França o el Wildcats Zuric. Els clubs catalans amb una certa tradició també hi seran presents a Andorra: AE Badalonès, l’Sferic Terrassa, l’Escola Pia Sabadell, l’AESE, el Grup Barna o el Girona FC. En definitiva, 120 equips que ompliran tots els pavellons del Principat. “Cada any ens superem i anem a més. Ens agradaria notar una mica més de suport”, va indicar Manel Casas, director d’E-mate sports.

UN ALTRE TORNEIG DE BÀSQUET I UN DE FUTBOL SALA, ELS NOUS PROJECTES

E-mate sports continua apostant fort per l’esport al Principat i per aquesta temporada, sobretot per una data en concret, de l’11 al 13 de juny té previst realitzar un torneig de bàsquet en categoria cadet masculí i femení amb un total de 24 clubs provinents del Principat i de Catalunya. Un estil a un TIM Pirineus, però només d’una categoria. No només hi ha interès pel bàsquet i l’empresa organitzadora del TIM Pirineus i gestora del Casal de l’Esport pensa també en la creació d’un torneig de futbol sala junt amb el CE Sant Julià en equips en categoria benjamina, alevina i infantil.

Les localitats atacades ahir van ser Zawiya, 50 quilòmetres a l’est de la capital, amb tancs i avions que, segons la BBC van causar morts de civils, entre els quals la d’un nen de 5 anys, a casa seva.
L’ofensiva va ser intensa també a l’enclavament petrolier i portuari de Ras Lanuf, on es va produir un èxode de veïns que fugien massivament de les bombes, com passava a la també població costanera de Ben Yuad, igualment assetjada.
Si eren contradictòries les notícies sobre l’evolució dels enfrontaments, que la majoria de mitjans qualifica ja obertament com a guerra civil, no ho eren menys les reaccions del Consell transitori revolucionari (direcció provisional de l’oposició) respecte de l’oferta suposadament feta per Gaddafi de dimitir a canvi de la immunitat per a ell i la família.
El president de l’organisme i exministre de Justícia, Mustafà Abde Jalil, havia assegurat a Al-Jazeera que l’encara cap d’Estat no seria perseguit pels seus crims si abandonava el poder en un termini de 72 hores. L’afirmació va ser rotundament desmentida pel portaveu del mateix consell, Abdelhafiz Goga, a la plaça dels jutjats de Bengasu.

Pressió internacional
Mentre la comunitat internacional, dels Estats Units a la Xina passant per l’actual president de la Lliga Àrab, el guineà Obiang, descartaven per ara una intervenció militar directa a Líbia, avions Awak de l’OTAN van començar operacions de vigilància a l’espai aeri del país.
El ministre d’Exteriors de França, Alain Juppé, insistia en la proposta de crear una “zona d’exclusió” aèria, per impedir les accions de l’aviació de Gaddafi, que ja tenia el suport del Regne Unit entre d’altres potències, i va rebre el de la Conferència Islàmica (OCI), que també rebutjava la intervenció militar estrangera.
La Unió Europea, de la seva banda, va aconseguir el consens dels 27 membres per incrementar les sancions al règim Libi, a la congelació dels actius del fons sobirà del país.

LA CATÀSTROFE HUMANITÀRIA DELS EXILIATS DE LÍBIA

L’Alt Comissariat per als Refugiats de l’ONU (Acnur) calculava ahir en 122.169 les persones que han fugit dels combats a Líbia a través de la frontera tunisiana, mentre 98.1888 havien passat per la d’Egipte i 2.025 per Níger. Les Nacions Unides van demanar a la comunitat internacional 160 milions de dòlars amb urgència per assistir els 400.000 exiliats previstos en el termini de tres mesos, als quals s’afegirien 600.000 a l’interior del país. Ahir, un comboi de l’ONU amb queviures va arribar per primera vegada a la ciutat de Bengasi, capital provisional dels opositors a Gaddafi, i va continuar l’ar­ribada de multitud d’immigrants a Itàlia.

Com sempre, el fi justifica els mitjans. Sempre passa igual. Mai es poden assegurar aquestes coses quan el que està en joc és un accés a quarts i un pas més cap a Wembley. L’Arsenal va arribar al Camp Nou amb una avantatge de 2 a 1 i va decidir mantenir la renda. Finalment, els de Josep Guardiola es van imposar per 3 a 1 i van accedir als quarts de final de la Lliga de Campions.
Els de Wenger van jugar amb una defensa molt avançada i només van buscar la pilotada llarga a les esquenes de la defensa blaugrana. Els londinencs van ajuntar molt les línies i van impedir durant els primers minuts la sortida fàcil de Xavi i Iniesta. Amb el pas dels minuts, el partit es va convertir en un monòleg blaugrana. Al quart d’hora de partit, el polonès Szczesny es va retirar del ter­reny de joc després de patir una lesió al dit. El navarrès Almunia va tornar a tenir l’alternativa. Els de Guardiola dominaven i pressionaven amb l’objectiu de trobar els espais. Tot era qüestió de temps. A la mitja hora, l’àrbitre Massimo Bussaca –està considerat com un dels millors del món– va ignorar un clar penal de Djorou a Leo Messi. L’atac constant de l’FC Barcelona tancava cada cop més l’Arsenal i la defensa avançada dels de Wenger es va situar a la frontal de l’àrea. Quan tot semblava indicar que s’arribaria al descans amb aquest empat a zero, l’àrbitre es va trobar amb cinc minuts d’afegitó degut a la lesió del porter polonès, de les nombroses pèrdues de temps dels anglesos i també a les faltes constants. El primer temps agonitzava i el crac argentí Leo Messi va rebre una assistència d’Iniesta després d’una clàssica croqueta del manxec que recuperava una pèrdua de Cesc Fàbregas. El millor jugador del món va salvar la sortida d’Almunia amb un barret espectacular i va marcar a porteria buida. Una jugada genial digne del millor. Una maniobra per ensenyar als més petits. Una delicatessen que aportava una dosi de tranquil·litat a un FC Barcelona que estava atacant, que manava en el joc i ara també a l’eliminatòria. L’Arsenal va renunciar a jugar de tu a tu i es veia obligat a canviar de guió als segons 45 minuts si volia tenir alguna opció per passar a quarts de final.
Aquest resultat els deixava a la cuneta i quan van tornar al ter­reny de joc per esborrar la pèssima imatge del primer temps. Va semblar que van entrar al terreny de joc amb una idea més dinàmica, però la pilota només té un color quan la té el Barça. Domini i més domini. Contra tot pronòstic, Nasri treia un córner i Sergio Busquets desviava la pilota de cap a la seva pròpia porteria. El Camp Nou va emmudir i dos minuts després, Massimo Bussaca va expulsar per doble groga a Robin Van Persie –aquell jugador que era baixa i que finalment va ser titular–. L’internacional holandès va desplaçar la pilota amb el joc aturat i tenia una targeta groga que arrossegava des del primer temps. Per tant, l’Arsenal es quedava amb deu jugadors. El partit es trencava –si no ho havia fet ja abans–. Els de Pep Guardiola es van llançar a l’atac mentre que l’Arsenal es va encomanar al seu ordre defensiu –allò que normalment no llueix tant i que s’allunya del seu estil–. A vint minuts del final, una excel·lent jugada de tocs i més tocs entre Iniesta, Villa i Xavi va acabar als peus del migcampista egarenc, que va batre Almunia amb una mica de sort, ja que la pilota va tocar als peus de Djorou. Dos minuts després i en plena allau de joc blaugrana –va ser la constant de tot el partit– va arribar el 3 a 1, gràcies a un clar penal comès per Koscielny sobre Pedro Rodríguez. L’argentí Leo Messi va batre des del punt de penal a Almunia que va fer l’estàtua. Els de Guardiola van tornar a estar per davant a l’eliminatòria, però amb el risc que un gol els deixava fora de la Lliga de Campions. Un contraatac va donar una opció a Bendtner, però Mascherano va salvar el xut de l’internacional danès. Aire i l’FC?Barcelona va perdonar la vida a l’Arsenal, tant a Londres com a Barcelona, amb molta generació de joc i ocasions, va patir al final i després va fer un pas important, de moment, cap a quarts de final. El marcador no es va moure i al final els dos entrenadors van tenir una petita discussió que va continuar a la roda de premsa.

El València vol revenja a ‘Cal Raúl’
El València visita avui l’infern de Gelsenkirchen, la nova casa de Raúl González Blanco –el màxim golejador de la Lliga de Campions–. El Schalke 04 té un mínim avantatge, ja que va marcar amb un gol de l’excapità del Reial Madrid. L’altre partit el juguen els Spurs, el Tottenham, liderat per Gareth Bale, i que arriba amb un 0 a 1 a favor contra l’històric Milà.

EL MÀXIM ACCIONISTA DEL RACING, ALI SYED ACUSAT DE FRAU

L’actual màxim accionista del Racing de Santander, l’indi Ali Syed, ha estat acusat d’un frau a Austràlia. Segons un mitjà de comunicació de l’estat oceànic, l’empresa Western Gulf Advisou, propietat del dirigent del club càntabre, va cometre un frau que pot arribar als 100 milions de dòlars australians, al voltat de 72 milions d’euros. Segons s’explica, l’estafa consistia a demanar una quantitat de diners a clients a canvi d’un préstec major que mai va ser tramitat. I es dóna per fet que amb els diners que va aconseguir en aquest procés va tenir la capacitat de fer-se amb el control del Racing de Santander. També s’afirma que Ali Sayed va deixar un deute d’uns 9.000 euros a Londres.

Actualment el cos està format per 127 persones i hi ha 1,3 bombers per cada 1.000 habitants, segons dades facilitades pel Govern. L’increment progressiu de la plantilla és una visió que també comparteix el ministre d’Interior en funcions, Víctor Naudi, que va assenyalar que “en matèria de seguretat no hi ha mai prou efectius” i que “és qüestió de preveure amb temps”, a mitjà termini, un augment gradual del   volum de bombers. “Ara no és indispensable i avui treballen de manera organitzada i eficient”, va declarar, a l’hora que va incidir que “actualment faltarien o més hores o més efectius per poder avançar amb seguretat”.
Tot plegat es va posar damunt la taula en el marc de la celebració de la diada del cos, una jornada que es va dedicar a fer balanços. Dels cinquanta anys del servei, que tot just ara es commemoren, i dels darrers dos d’executiu socialdemòcrata. “El Govern actual ha entès perfectament les nostres necessitats i ha donat suport incondicional als nostres projectes”, va afirmar Recasens, en el discurs oficial de l’acte. També, de la mateixa manera que ho van fer Naudi i el cap de Govern en funcions, Jaume Bartumeu, va lamentar que la llei de bombers s’hagi quedat al calaix per l’escurçament de la legislatura. El ministre, que va insistir que “hem donat el reforçament del respecte que es mereix el cos”, va explicar que el text normatiu es troba força avançat i que “en un temps raonable i si les circumstàncies ho permeten” es trametrà al Consell General.

L’heliport, en setmanes
El que sí que es podrà materialitzar abans que acabi la legislatura, o si no, just després, és la posada en marxa de l’heliport que hi ha a la caserna de Santa Coloma. Perquè la plataforma compleixi les normatives de seguretat hi calia aplicar unes actuacions petites, com canvis de senyalització i l’anivellament del sòl. En qüestió de setmanes l’espai es podrà utilitzar.
D’altra banda, el servei d’extinció i salvament va aprofitar la diada per difondre les dades de les actuacions fetes durant el 2010. En total van fer 2.266 intervencions, un 22% més que l’any anterior. D’aquestes, 230 van ser incendis (44 menys que el 2009), 320 en salvaments (26 menys), 963 en assistència tècnica (un 19% més) i 753 en ambulàncies (un 77% més). Pel que fa als incendis, els volums més importants es van originar en habitatges particulars (34%) i a espais naturals (13%). En l’àmbit dels salvaments, el 58% dels que es van atendre van ser en accidents de trànsit, el 31% en rescats i un 10%, a oferir socors a víctimes. En les ambulàncies, la majoria (41%) van ser serveis sanitaris per malaltia.

Reportatge

Quan només eren quatre

ra l’estiu del 1961 quan, amb quatre homes i una partida de 300.000 pessetes, es va posar en marxa el cos de bombers d’Andorra. L’equip format per Marfany, Vila, Maquilló i Mallol va ser el pioner. Era l’inici de la professionalització d’un sector necessari per al país i que aixecava el vol amb mitjans escassos. “Per apagar focs l’únic que teníem era una bomba Guinard. Després vam tenir un gran camió que venia de França i la primera ambulància. Trèiem els accidentats de trànsit amb un pic i uns estris de ferro”, recordava ahir amb tot de detalls Ramir Mallol, l’únic dels membres fundadors viu.
Tenia 33 anys quan li van proposar fer de bomber. Hi va accedir perquè, va pensar, podria compaginar la feina amb la seva, la de manobre. “Teníem un horari que m’anava molt bé, amb jornada al matí o a la tarda. Però això ens va durar dues setmanes, perquè de seguida vam començar a fer torns de 24 hores sobre 24. I només teníem un dia de festa a la setmana, sempre que no hi hagués cap emergència”, relatava. Al llarg dels 26 anys de servei, el Ramir n’ha viscut de tots colors. D’històries bones i de no tan bones. Els aiguats del 82 els recorda com una de les etapes més dures; també molts accidents de trànsit que va haver d’assistir. Però també té batalles divertides. De fet, és una font inesgotable d’anècdotes: “Fèiem de tot, fins i tot de xòfer al síndic! I també a les monges de la Seu. Una vegada les vaig haver de dur en un microbús a Balaguer. Allà es va quedar una de les monges i... va pujar amb nosaltres un porc viu!” Ahir, ovacionat pel cos en ple, va rebre el pin d’or en reconeixement a la seva feina pel país.

“Feia tres anys que m’havia casat i era la més joveneta de la colla. La Quima ja coneixia els meus pares i a mi em va fer gràcia la idea”, explica.
La Quima, que tenia un marit francès, se sentia discriminada, ja que a més dels pocs drets que tenien les dones se li havia de sumar el fet que estava casada amb un francès que no podia adquirir la nacionalitat andorrana, i per tant tampoc tenia la mateixa consideració que la resta. És per això que va prendre la iniciativa i va començar a buscar voluntàries a totes les parròquies. “Ens vam adonar que per poder comptar una mica ens calia el dret a vot”, diu Mas.
“L’any 1967 vam començar les reunions. Allà parlàvem de tot, fins i tot de l’avortament”, comenta, i hi afegeix que un altre dels propòsits que tenien era que els fills de mare andorrana que no era la pubilla i estava casada amb un estranger poguessin accedir a la nacionalitat: “En aquest cas només podies accedir a la nacionalitat en la tercera generació”, explica.
Però no tothom ho veia tan clar com elles. “Em vaig trobar amb dones que quan els demanava suport s’hi negaven. Deien que no hi estaven d’acord i els semblava absurd el que reclamàvem.” En aquest sentit, explica que del grup que es va formar  la majoria eren d’origen francès o s’havien format allà, de manera que havien pogut comprovar de primera mà els drets i llibertats que ja tenien les dones a França els anys 60. “Els meus pares eren feministes, jo havia estudiat a França i per tant, em va sorprendre la situació que es vivia aquí.”

Traves en el procés
L’Angelina recorda que per poder-se reunir necessitaven el permís dels marits, i a més, no podien ser més de deu perquè la llei no ho permetia. “L’any 68, quan vam voler començar la recollida de firmes vam haver de demanar permís als cònsols”, relata. Tot i que no era la tendència general també van comptar amb l’ajuda d’alguns homes. “El pare del Marc Forné es va portar uns documents que posaven de manifest que en l’època en què només votaven els caps de casa, algunes dones vídues havien pogut votar”, explica Mas, que considera que si en aquests casos ho havia pogut fer, “no tenia sentit que l’any 1968 no tinguéssim aquest dret”.
El juliol del 1969, el Consell General va votar a favor de la demanda i el 1971 les dones van poder votar per primera vegada. “Va ser un moment molt maco. Estàvem satisfetes en veure el que havíem aconseguit”, recorda, i apunta que a més, des d’aquell moment, “vaig poder assistir a totes les sessions del Consell General”.
Tot i la fita, van continuar lluitant, ja que encara no se’ls reconeixia el dret a ser elegides. “Nosaltres n’havíem d’aprendre, però es veu que els homes espontàniament ja en sabien”, ironitza. Aquesta vegada, tot i tenir la documentació a punt, van decidir pressionar directament els polítics de l’època i finalment, el 1973 se’ls va reconèixer el dret. “Nosaltres vam néixer una mica aviat, però amb aquests quaranta any s’ha avançat molt”, diu.

LA CAPITAL HOMENATJA LES DONES QUE VAN ACONSEGUIR EL SUFRAGI

El comú d’Andorra la Vella va aprofitar el Dia de la Dona Treballadora per retre un petit homenatge a les dones que van aconseguir la plena ciutadania sense distinció de sexe. En l’acte s’ha descobert una placa commemorativa que com ha remarcat la cònsol major, Rosa Ferrer, permetrà recordar la fita “per sempre” i que tothom ho conegui.

La tercera edició de la Ruta de la Tapa, organitzada pel comú de Sant Julià de Lòria, ha tingut un 120% més d'afluència de visitants, segons ha explicat aquest dimarts la consellera de Cultura, Elisabeth Aguilar. El jurat de la Ruta, a la qual han participat una vintena d'establiments, ha atorgat el premi a la millor tapa a la Pizzeria Ángelo i el premi a la millor presentació de tapes al Bar Restaurant Coto, a més de dues mencions especials per als restaurants Muntanya i el Civet.

Aguilar ha afirmat que el Comú "està molt content" dels resultats obtinguts en aquesta tercera edició de la Ruta de la Tapa. Ha comentat que "a nivell d'afluència de gent hem rebut un 90% més de butlletes, és a dir, que hem tingut un 120% més de gent". En concret, els establiments han rebut 2.270 butlletes per participar en un sorteig de premis i es van fer quinze passaports per a persones que van fer la ruta completa pels locals disfressades. Aguilar ha afegit que tant els responsables dels locals com els turistes i gent de la parròquia "han apreciat molt" la idea de la Ruta i la senyalització que anunciava les tapes. Sobre l'oferta gastronòmica, la consellera de Cultura ha afirmat que "totes les tapes eren boníssimes i al jurat li ha costat molt prendre la decisió perquè tots els restaurants s'han esforçat moltíssim". Aguilar diu que la ruta "és una cosa iniciada, que funciona bé" i per tant "no s'ha de deixar caure perquè agrada a la gent".
La Pizzeria Ángelo ha obtingut el premi a la millor tapa, que consistia en un remenat d'ou de pagès amb oli de tòfona, pernil d'ànec i la seva torrada. El responsable de l'establiment, Ángelo Guitart, ha agraït al jurat l'atorgament del premi i ha valorat molt positivament la iniciativa.
Pel que fa a les mencions especials, el Restaurant Muntanya ha estat reconegut pel seu montadito de remenat de bolets i gulres i el Restaurant el Civet pel seu pinxito.

Tot està a punt perquè les corredores saltin a la pista i comencin a donar el millor de si mateixes. La Copa d’Europa de Grandvalira-Soldeu arrenca demà al matí amb l’eslàlom gegant, en què no faltarà cap de les favorites. Entre les participants hi ha les participants andorranes, Mireia Gutiérrez i Sofie Juárez.

La primera edició del Philpark Pata Negra comptarà amb el bo i millor del panorama internacional de l’esquí d’estil lliure. Vallnord continua apostant per l’estil lliure al seu domini i per aquest motiu organitza aquesta competició.

La candidata pels Verds a les eleccions generals, Isabel Lozano, ha expressat aquest dimarts, durant un dinar amb els membres del Club de Marketing, la necessitat d’ajudar la petita i mitjana empresa impulsant una línia de crèdit.