A la seu del Comitè Europeu d’Hoquei Patins (CERH) a Lisboa van complir els terminis. S’ha de seguir amb la reglamentació en aquests casos. Van esperar les candidatures per acollir la final a 8 de la Lliga Europea  fins a les dotze de la nit, com estava establert.

El Principat compta amb un producte consolidat de temporada d’hivern, incloent-hi els esports que es practiquen en aquest període. Per promocionar els que són habituals en els mesos d’estiu, el Comú d’Andorra la Vella ha creat la FiraSport, que tindrà lloc del 15 al 17 d’abril al parc Central.

Martí, que ha fet una passejada pels comerços d'Andorra la Vella i la Massana, ha agraït el suport que li estan mostrant "multitud de persones" i s'ha mostrat convençut que la victòria "pot ser possible". A més, ha fet una crida als que dubten "de votar-nos a les parròquies", assegurant que ell garanteix "un canvi tranquil" a favor de la modernitat i d'una altra manera de fer política.

Martí ha dit que durant els dies de campanya electoral s'ha esforçat per fer veure a la ciutadania que si es vol un canvi de govern, "l'important és votar de forma majoritària tant la candidatura de DA nacional com la parroquial". Durant la passejada que ha fet a la Massana, el líder de DA ha dit que és una parròquia en la qual "hi confiem moltíssim", i ha fet una crida a votar la llista parroquial encapçalada per Daniel Armengol i Sofia Garrallà. Pel que fa a les acusacions fetes pel Partit Socialdemòcrata aquest dimecres, Martí ha destacat el fet que des de DA s'hagi seguit amb una campanya en positiu i s'hagi aconseguit no desqualificar ni atacar ningú.

Sílvia Riva diu que la capitalitat d'Andorra la Vella s'està desplaçant
La candidata de DA per Andorra la Vella, Sílvia Riva, ha dit que "s'està desplaçant la capitalitat de la parròquia" ja que l'activitat comercial i empresarial s'està movent cap a la zona de la Rotonda i del carrer de la Unió, en detriment de la zona de l'avinguda Príncep Benlloch. Per aquest motiu, ha dit que ells proposen mesures per incentivar el sector comercial, i que cal potenciar zones especialitzades, com ara l'àmbit de les motocicletes a la zona de la Stela, i l'electrònica i el petit electrodomèstic a la zona de Príncep Benlloch. D'altra banda, Riva ha fet una crida als joves, a les persones que no se senten representades per la classe política, les que pensen que el seu vot no és important, i les persones que legítimament van votar un canvi fa dos anys i s'han sentit decebuts, a votar la seva candidatura perquè garanteixen "un canvi real", i una "nova manera de fer política basada en estar al costat del ciutadà".

Armengol assegura que el comerç encara pateix els tancaments dels diumenges
El candidat de DA a la Massana, Daniel Armengol, ha destacat que el sector comercial d'aquesta parròquia és un dels més actius, i on més comerços s'han obert en els últims quatre anys gràcies a l'impuls que se li ha donat des del comú i gràcies a la instal·lació del Telecabina. Tot i això, ha lamentat que els comerços encara segueixin patint "el tancament dels diumenges i la propaganda que malauradament se'n va fer". També ha recordat que els socialdemòcrates "van prometre l'arribada de més esquiadors gràcies a Pyrenair", i un 10% més d'anglesos, quan la realitat és que "estem gairebé a finals de temporada i a Vallnord aquest mercat s'ha reduït un 5%".
Per tot plegat, Armengol ha anunciat que "no esperarem el 2012 per invertir en turisme i comerç", sinó que durant els primers 100 dies de Govern ja faran la primera campanya per promocionar l'estiu i començaran a planificar l'hivern vinent.

Així ho ha explicat el número sis de la llista de la formació, Joel Samper, que ha afegit que el pla "ha d'englobar tots els aspectes i s'ha de fer de forma consensuada amb les entitats socials". Samper ha assegurat que el pla que proposen els Verds tindria com a objectiu "permetre tenir una vida digna sent una persona discapacitada, a nivell de renda, accessibilitat en infraestructures, transports, i també la prevenció de les discapacitats". Samper ha dit, a més, que "falta un reconeixement a la família" que de vegades es fa càrrec d'una persona discapacitada. Els Verds han recollit la proposta de la federació sobre la creació d'una llei de la dependència.

L'USdA ha realitzat un qüestionari a tots els partits polítics, en la mateixa línia que el presentat aquest dimecres per la Plataforma de Sindicats d'Andorra. De les respostes obtingudes, l'USdA n'extreu la conclusió que les mesures que atenen "més directament a les demandes que històricament hem plantejat des del sindicat són els d'esquerres". És per aquest motiu que el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, ha demanat als ciutadans que reflexionin i votin al Partit Socialdemòcrata o els Verds d'Andorra, i ha lamentat que les dues formacions no es presentin de manera conjunta a les eleccions. A més, ha assegurat que des de l'USdA es farà tot el possible perquè això no torni a passar, i que als propers comicis hi puguin anar units.

El Partit Socialdemòcrata, Demòcrates per Andorra i Andorra pel Canvi han respost al qüestionari realitzat per l'USdA, mentre que els Verds d'Andorra han remès al seu programa electoral. Els arguments que s'acosten més a les idees plantejades per l'USdA són les dels "partits d'esquerres", i per això ha demanat als ciutadans que "reflexionin sobre quin partit ofereix solucions als problemes reals que es troben els treballadors d'Andorra". A més, des dels sindicats han donat el seu punt de vista posterior a les trobades que han mantingut, i han manifestat que "ens costa entendre els canvis d'opinió d'alguns candidats o les divergents opinions dins les mateixes candidatures".
Acabar amb l'acomiadament no causal és una de les mesures que es demana des de l'USdA. En aquest sentit, el PS diu que "l'acomiadament no causal no respon de cap de les maneres al model de relacions laborals necessari", i que per tant cal modificar el procediment actual per oferir una major seguretat jurídica. ApC i DA, en canvi, el defensen. Mentre ApC afirma que "les empreses necessiten un mínim de flexibilitat per adaptar els seus equips humans", DA diu que la tendència europea és flexibilitzar el mercat laboral i que la seva prioritat serà "assegurar el pagament íntegre de les indemnitzacions".
Quant a les propostes dels partits en cas de pèrdua del lloc de treball, ApC proposa afavorir la reactivació econòmica i un pla de xoc contra l'atur. DA coincideix en treballar per aturar la davallada de llocs de treball i generar-ne de nous, i recorda que "la primera institució del país que va ajudar les persones que perdien la feina va ser el comú d'Escaldes-Engordany". El PS cita algunes polítiques d'ocupació que han implementat i que volen continuar desenvolupant, com per exemple la informació i orientació, la formació, la promoció de la creació d'activitat i el foment de la inserció laboral de persones amb risc d'exclusió social.

La repercussió de l'Índex de Preus al Consum en els salaris no està regulada, i mentre el PS fa referència a que per regular-ho caldria "un ampli consens de totes les forces polítiques al Consell General", DA i ApC defensen que sí que s'ha de tenir en compte. D'altra banda, els tres partits coincideixen en la necessitat de regular el dret a vaga.

El tràmit té lloc una vegada els comptes ja han estat aprovats pels òrgans competents de cada entitat. Es tracta de les següents parapúbliques: Tribunal Constitucional, Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell, Universitat d’Andorra, Residència Solà d’Enclar, Institut d’Estudis Andorrans, Col·legi Sant Ermengol, Forces Elèctriques d’Andorra, Andorra Telecom, Institut Nacional Andorrà de Finances, Col·legi Sagrada Família, Col·legi Janer, Escola de Formacions Esportives i de Muntanya, Ramaders d’Andorra S.A, Caixa Andorrana de Seguretat Social, i Andorra Desenvolupament i Inversió S.A.

El Govern també va aprovar aquest dimecres la convocatòria dels exàmens oficials lliures de llengua catalana de nivell A, B, i C, i de nivell bàsic de ciències històriques i socials andorranes. Les persones interessades a presentar-se a les proves s’hi ha d’inscriure en el període comprès entre el 2 i el 13 de maig, les dues dates incloses, al Servei de Tràmits, situat a la planta baixa de l’Edifici administratiu del Govern. Els exàmens tindran lloc entre els dies 2,3 i 4 de juny al Centre de Formació Professional.
D'altra banda, el Govern va aprovar la convocatòria relativa a l’avaluació per a l’obtenció del certificat d’aptitud per a la llicència de caça. La formació s’estructura en tres àrees: coneixements tècnics de la caça; teoria sobre armes i seguretat en la pràctica de la caça; i legislació en matèria de caça i medi ambient. La formació també inclou una pràctica sobre manipulació d’armes i seguretat en la pràctica de la caça. Les sessions d’avaluacions es desenvoluparan en tres períodes diferents: del 25 al 29 d’abril, del 20 al 24 de juny, i del 4 al 8 de juliol.

Des de l'equip de Govern s'ha destacat que aquest és el tercer any consecutiu amb superàvit i la racionalització de la despesa ha estat un dels arguments esgrimits per aconseguir resultats en positiu. La consellera de Finances, Meritxell Martí, ha indicat que la despesa corrent es troba migh milió d'euros per sota respecte de fa tres anys tot i haver-hi més serveis, com el d'Atenció Domiciliària i el Punt Jove, o l'organització d'esdeveniments extraordinaris com el Congrés Mundial de Tuisme de Neu, tancat amb en positiu (14.242 euros).

Tampoc no s'ha volgut passar per alt que el balanç s'ha assolit amb alguna decisió impopular, com el fet de tancar el centre esportiu els diumenges o l'escola bressol els dissabtes. Martí, que ha indicat que "des del primer dia hem estat molt prudents en el moment d'elaborar els pressupostos", també ha parlat l'estalvi que ofereixen els serveis mancomunats de les Valls del Nord.

La davallada d'ingressos corrents, però, preocupa l'equip de Govern, ja que s'ha produït un descens del 28%. Per exemple, el descens dels ingressos derivats de sectors com la contrucció i l'habitatge no sembla que s'hagi d'aturar. En concepte d'ITP el 2008 es va ingressar 583.000 euros, 439.000 l'any 2009 i 386.000 l'any passat.

Respecte de l'endeutament, s'ha passat dels 22,9 milions als 22,06, i Martí ha volgut incidir en què no se supera cap sostre d'endeutament.

Bartumeu ha explicat que no s'ha pogut fer abans per culpa dels "sectors polítics que venien del Partit Liberal", perquè "no estan d'acord amb la reforma que hem fet en els Bombers". D'altra banda, el candidat s'ha reunit també aquest dijous al matí amb els representants de l'Empresa Familiar Andorrana, davant els que ha exposat la política que ha fet el seu Govern. Els ha parlat de "tot el que hem fet perquè Andorra sigui un Estat fort i perquè quedi clar que els poders econòmics han d'estar sotmesos a l'interès general, i que no poden dictar la política del Govern". També ha aprofitat per "demanar una reflexió sobre la improvisació amb que s'ha creat Demòcrates per Andorra per frenar l'Andorra del futur".

Segons apunta el Govern en un comunicat, la participació en aquesta fira té l'objectiu d’establir nous mercats turístics per a Andorra, més enllà del turisme dels països tradicionals de proximitat. En la seva intervenció durant l’acte d’inauguració de la fira de turisme de Kiev, Benet ha ressaltat l’oferta d’Andorra com a destinació turística. Ha manifestat també el desig d’estrènyer els lligams entre Andorra i Ucraïna, una política que es materialitzarà aquest divendres amb la signatura de l’acord de cooperació en l'àmbit turístic entre els dos països. Segons Benet, aquest acord promourà les relacions entre professionals ucraïnesos i andorrans, i la vinguda a Andorra de més turistes ucraïnesos.

Nomen ha proposat una legislació "que toqui de peus a terra". Ha assegurat que actualment la càrrega amb la suma de tots els impostos arriba a un 25% i que això frena la promoció de nous habitatges. Ha proposat reduir aquesta pressió a la meitat per tal que s'estimuli la nova construcció, es rebaixi el cost de l'habitatge i es millori l'accés a la vivenda a sectors que tinguin dificultats.

Nomen ha dit que "Andorra té un veritable problema amb la Llei del sòl" i que cal "una revisió integral" ja que, segons ha explicat, "a causa de les diferents interpretacions i al seu redactat ha acabat provocant que els comuns passen a tenir un impost del 5 al 15% de tot terreny que es vulgui edificar". Nomen subratlla que es demana aquesta cessió "si és un terreny que està en una zona consolidada".
ApC assenyala que "en la majoria de casos" el 15% de cessió que el promotor ha de fer al comú ha de ser amb diners, perquè així ho demanen les corporacions. De manera que Nomen considera que aquesta cessió s'ha convertit "en un impost que han de pagar els promotors als comuns" al qual s'hi afegeix el que s'ha de pagar per les plusvàlues i el que s'haurà de pagar pels impostos sobre beneficis. "Tot plegat se'n va a una pressió fiscal d'un 25% i això frena la possibilitat de promoure i penalitza l'andorrà que ha estat guardant el patrimoni familiar i això no és just", ha afirmat Nomen.
En conseqüència, Nomen ha assenyalat que la seva formació vol que es torni a "l'essència de les cessions per equipaments", que els comuns tinguin el dret a rebre fins al 15% de la superfícies per a fer equipaments, però només en cas que els hagi de fer. "El que no pot ser és que anem sumant impostos sobre impostos", ha manifestat.
Així mateix, ha dit que, en el cas que es necessitin equipaments molt importants, i que no n'hi hagi prou amb una cessió del 15%, es puguin agrupar el 15% de finques que estiguin a la vora i fer les compensacions necessàries. Nomen també ha dit que si finalment es fa la cessió, "el valor d'aquest terreny es consideri com un import deduïble de l'import a pagar en concepte de plusvàlua i d'impost sobre els beneficis". Amb això, Nomen defensa que "no s'hagi de pagar dues vegades, una banda pagar una cessió per a fer equipaments i a sobre un impost de plusvàlues".
Nomen ha assegurat que amb aquesta mesura d'eliminació de la "cascada d'impostos" s'aconseguirà "que els pisos no siguin tan cars" i ha afegit que cal revisar la fiscalitat sobre la construcció perquè "la bombolla immobiliària ja ha passat". Per Nomen, "abans, com que tirava molt la construcció se li carregaven impostos", però considera que aquesta etapa ha finalitzat i calen canvis per reactivar el sector.
Nomen ha fet aquestes declaracions després de trobar-se amb treballadors d'Andorra Telecom aquest dijous a la tarda a Santa Coloma, a qui ha presentat les seves propostes electorals.

Han assegurat que si no s'ha fet encara ha estat perquè "ens ho vam trobar planificat però sense finançament previst" i el bloqueig del pressupost no els ho va permetre, però s'han compromès a "a partir del 4 d'abril buscar la manera de finançar-ho". D'altra banda, el cap de la llista territorial ha afegit que volen incorporar a l'obra mesures per a la reducció de soroll i d'impacte ambiental, que "no han de ser molt cares".

Els candidats de la llista territorial de Sant Julià de Lòria pel Partit Socialdemòcrata (PS), Bruno Bartolomé i Rossend Areny, acompanyats del suplent Jordi Batlle i del candidat de la llista nacional Josep Roig, han parlat aquest dijous al matí sobre la desviació de Sant Julià de Lòria. El cap de la llista territorial ha destacat que "és una obra que en un inici no ens agradava", però que per responsabilitat s'ha d'acabar. És per aquest motiu que assegura que a partir del mateix 4 d'abril es treballarà per buscar la manera de finançar la segona fase i que durant aquesta legislatura es podrà executar.
El candidat socialdemòcrata ha volgut recordar que "nosaltres al 2009 ens vam trobar l'obra adjudicada i sense un finançament previst" i que no pot acceptar que se'ls acusi de la lentitud de l'obra perquè "se'ns va rebutjar sistemàticament els dos pressupostos" i per tant no es podia pagar. Segons Bartolomé fa "més de sis anys que es busca una solució i el Govern liberal i el comú no van arribar a cap acord fins que la setmana abans de plegar ens van deixar adjudicada aquesta obra". Per aquest motiu ha acusat els seus adversaris polítics de ser ells qui "ho van aturar i van minvar els interessos de Sant Julià" i ha afegit que "sembla que hi ha amnèsia d'aquells quatre anys en que no es va fer res i en canvi sí que es va tirar endavant el túnel dels Dos Valires".
D'altra banda, ha avançat que la voluntat del PS és donar un punt més a l'obra aconseguint incorporar mesures per a la reducció de soroll i d'impacte ambiental. En aquest sentit ha matisat que "la prioritat és acabar l'accés el més aviat possible" però que a més s'haurà d'intentar recuperar l'estètica de muntanya, i ha parlat de mesures que "estan a l'abast i no han de ser molt cares".
Bartolomé no ha volgut parlar de terminis concrets però ha indicat que s'han de fer els tràmits corresponents que requereixen un temps però que "segons els estudis que hem fet, en un parell d'anys es pot tenir molt avançat". El que ha assegurat és que abans d'executar-ho s'ha de veure com es pagarà, i no a l'inrevés com suposa que treballen les candidates d'Unió Laurediana.

Debat parroquial
El cap de llista de la territorial també ha parlat sobre el debat televisiu que va protagonitzar amb la candidata d'Unió Laurediana, Montserrat Gil, i ha opinat que va ser un episodi que "va indignar a molta gent", esmentant que "es va atrevir a dir que l'alternança democràtica era un accident" i "ens va dir que la nostra llista feia pena".
Bartolomé ha assegurat que això ha arribat a molta gent i que s'han vist dues maneres de concebre la societat i la vida, i que "ells tenen una visió de classes".

L’Associació de pagesos preveu impulsar la constitució d’una cooperativa per produir i comercialitzar les trumfes de qualitat, plantes medicinals i mel d’Andorra. La intenció és cobrir fins un 15% del consum intern de trumfes i plantes medicinals en un període màxim de tres o quatre anys. Es preveu recollir uns 400.000 euros per desenvolupar la iniciativa i poder fer front a la inversió. Aquests nous cultius han de servir com a complement de la producció de tabac.(seguirà ampliació)

El cap de llista territorial per Andorra la Vella ho ha expressat a l'última reunió de poble d'aquesta campanya electoral, que es clourà demà divendres amb un final de festa a Encamp.

Davant d'un auditori de prop de 400 persones, Carles Blasi ha fet un repàs a la feina feta els darrers 2 anys tant des del Govern socialdemòcrata com des del Consell General i ha afirmat que "no és possible arreglar en 20 mesos allò que s'ha espatllat en 15 anys". Dels darrers mesos de gestió socialdemòcrata ha destacat, per exemple, la millora de les polítiques socials, els avals del Govern que han permès l'obertura de noves empreses o els programes de foment de l'ocupació.

En l'àmbit legislatiu, el conseller socialdemòcrata aquesta darrera legislatura ha citat algunes de les lleis aprovades "tot i que ens acusin de manca de diàleg i de consens". S'ha referit, entre d'altres, a la llei d'intercanvi d'informació fiscal, la reducció del cànon telefònic i de la llum, o l'aprovació de diversos crèdits extraordinaris. Carles Blasi n'ha volgut destacar dos que no es van aprovar: un per construir la Seu de la Justícia, i un altre per fer un nou edifici del Centre d'Explotació de Carreteres (COEX), malgrat que la construcció d'aquest darrer s'hagués amortitzat en 6 anys en deixar de pagar el corresponent lloguer que es paga actualment. Blasi ha fet un símil de la candidatura de DA, que ha definit "com un globus taronja que ens fa girar la mirada al cel, però el que realment cal fer és resseguir el fil per veure qui l'aguanta".

Jan Cartes ha dit de Demòcrates per Andorra que és una coalició de cadires, darrera de la qual s'amaga "la dreta més rància que no té cap mirament en dir que estem fent 'un país d'assistits'" -en referència a les manifestacions al debat d'ATV de la candidata d'UL Montserrat Gil. El número 2 de la llista territorial d'AraFutur a Andorra la Vella ha definit la política social com una inversió i no com una despesa, i ha advocat per la igualtat d'oportunitats i el progrés social.

La mestra de cerimònies del darrer míting de la campanya electoral ha estat la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que ha deixat clar que "la crisi econòmica no l'ha creat al PS ni el govern socialdemòcrata". Ferrer ha explicat al Centre de Congressos que la nova ubicació de la Seu de la Justícia permetrà construir un nou espai públic "per dignificar la capital", i ha avançat que "ja està en marxa" el compromís històric del Govern amb Andorra la Vella de fer una deixalleria a la vora del Centre de Tractament de Residus. La cònsol ha agraït el compromís adquirit els darrers mesos pel Govern i els consellers socialdemòcrates en la reivindicació de la capitalitat d'Andorra la Vella.

El candidat Jaume Bartumeu, encarregat de fer el discurs central del míting electoral, ha situat el context d'eleccions anticipades en el fet que l'oposició ha posat pals a les rodes perquè "no s'ha volgut reconèixer l'alternança aconseguida a les eleccions del 2009". Bartumeu ha explicat a l'auditori que cal dur a terme una reforma de l'administració amb la modificació de la llei de Funció Pública, que haurà de tenir en compte els 33 compromisos adoptats a la Taula de diàleg instaurada a aquest efecte. El candidat a la reelecció ha subratllat el treball iniciat entre el Govern i els comuns per plantejar una modificació de la llei de competències comunals, i la intenció de canviar la llei d'inversió estrangera. Per a Jaume Bartumeu, cal fer d'Andorra "un país modern, que és aquell que s'ocupa de les persones".

La darrera reunió pública de la campanya, que s'ha celebrat, com ja és tradició, a Andorra la Vella, s'ha iniciat amb un repartiment de roses vermelles per part dels candidats als assistents.

El cap de llista territorial de Sant Julià de Lòria, Bruno Bartolomé, ho ha manifestat aquest migdia perquè és "una infraestructura que necessita no només la parròquia, sinó tot el país".

La qüestió, segons Bruno Bartolomé, ja fa dies que no és si tirar endavant el vial o no, sinó com finançar-lo. "És una irresponsabilitat enorme del govern anterior, això de deixar obres descomunals lligades a l'últim minut d'una legislatura sense haver fet la previsió de finançament per tirar-les endavant."

Segons els socialdemòcrates, vista la conjuntura econòmica en la què el país s'ha vist immers, s'ha actuat amb una prudència lògica, "per fases", i s'ha aprofitat per analitzar alternatives que redueixin l'impacte mediambiental que implicava l'obra que es van trobar dissenyada. "A més, procurarem embellir també el tram de Plaça Laurèdia, limitant l'impacte visual de l'obra." El cap de llista socialdemòcrata a Sant Julià ha manifestat que ho veuen "com una obligació cap a la qualitat de vida de tots els lauredians", que als candidats d'Ara Futur "sí que ens preocupa".

"Ens fa gràcia que des d'Unió Laurediana", ha dit Bartolomé, "se'ns acusi de no haver fet res per Sant Julià, quan no vam ser nosaltres els qui vam aturar l'obra durant anys". Els candidats han instat els ciutadans a preguntar, en primer lloc, perquè l'antic Govern liberal no va aplicar el que indicava el Pla sectorial de noves infraestructures viàries d'Andorra, "és a dir, un túnel des d'Aixovall fins a carretera de Fontaneda, que és una versió que el PS ja havia defensat".

En segon lloc, Bruno Bartolomé ha proposat a la ciutadania que pregunti als senyors Albert i Josep Pintat "perquè no van ser capaços de posar-se d'acord amb rapidesa i perquè el llavors cap de Govern va cedir a pressions del seu propi partit per prioritzar l'obra del Túnel dels Dos Valires per davant de la de Sant Julià". Bartolomé ha qüestionat "qui són, exactament, els qui han deixat anys i panys Sant Julià de la mà de Déu?"

Aquest migdia ha quedat palès que AraFutur no canvia de discurs a diari, "el programa ho diu ben clar: reordenarem el Pla sectorial de noves infraestructures viàries, adaptant-lo a les necessitats i a la conjuntura del 2011 [el Pla és del 2005] i prioritzarem l'acabament de les infraestructures ja en curs de realització, com és el cas del vial de Sant Julià".

El candidat ha exposat durant una trobada amb l'Empresa Familiar Andorrana l'acció realitzada pel Govern els darrers dos anys perquè Andorra esdevingui un Estat fort i ha parlat d'un tema que preocupa els empresaris: el desenvolupament de la reforma tributària.

Jaume Bartumeu ha exposat aquest matí en una reunió amb l'EFA que la candidatura AraFutur està integrada per un equip sòlid i solvent, que està preparat per governar i que ho està demostrant. Ha afegit que es tracta d'un equip "que coneix els dossiers, que no ha d'improvisar, que té un programa de govern que no s'ha hagut de fer en 15 dies sinó que el tenim en ple desenvolupament". En aquest sentit, Bartumeu ha subratllat que Demòcrates per Andorra és una opció que "apareix cada dia demostrant que s'ha creat des de la improvisació més absoluta amb l'objectiu de frenar l'Andorra del futur, el canvi que van voler els ciutadans fa dos anys i intentar fer tornar enrere la nostra societat".

El candidat socialdemòcrata ha iniciat la seva exposició situant el context que ha conduït a l'escenari d'eleccions anticipades "per un bloqueig de la dreta conservadora d'aquest país"; i ha explicat les línies generals de l'acció del Govern dels darrers dos anys realitzada "perquè Andorra sigui un Estat fort tant a nivell internacional com a l'interior".

El candidat ha exposat durant una trobada amb l'Empresa Familiar Andorrana l'acció realitzada pel Govern els darrers dos anys perquè Andorra esdevingui un Estat fort i ha parlat d'un tema que preocupa els empresaris: el desenvolupament de la reforma tributària.

Jaume Bartumeu ha exposat aquest matí en una reunió amb l'EFA que la candidatura AraFutur està integrada per un equip sòlid i solvent, que està preparat per governar i que ho està demostrant. Ha afegit que es tracta d'un equip "que coneix els dossiers, que no ha d'improvisar, que té un programa de govern que no s'ha hagut de fer en 15 dies sinó que el tenim en ple desenvolupament". En aquest sentit, Bartumeu ha subratllat que Demòcrates per Andorra és una opció que "apareix cada dia demostrant que s'ha creat des de la improvisació més absoluta amb l'objectiu de frenar l'Andorra del futur, el canvi que van voler els ciutadans fa dos anys i intentar fer tornar enrere la nostra societat".

El candidat socialdemòcrata ha iniciat la seva exposició situant el context que ha conduït a l'escenari d'eleccions anticipades "per un bloqueig de la dreta conservadora d'aquest país"; i ha explicat les línies generals de l'acció del Govern dels darrers dos anys realitzada "perquè Andorra sigui un Estat fort tant a nivell internacional com a l'interior".

Els candidats territorials d'AraFutur han recordat amb els padrins com era la plaça quan eren joves i s'han compromès a fer tot el possible perquè l'entorn pugui tornar a ser un espai de vida, de trobada i d'acollida d'activitat cívica, associativa i comercial.

Aquesta tarda, els candidats d'AraFutur de Sant Julià Josep Roig, Bruno Bartolomé, Rossend Areny i Angi Duró han visitat els padrins de la parròquia, "per escoltar les seves inquietuds i demandes així com per explicar els principals projectes de la candidatura".

Durant la visita, els padrins han formulat preguntes sobre alguns detalls del desplegament de la xarxa sanitària que han rebut aclariment immediat per via telefònica per part de la candidata a la llista nacional Magda Mata.

En acabar la visita, Josep Roig, candidat d'AraFutur per la llista nacional ha explicat que "bàsicament, el que hem fet ha estat escoltar-los amb molta atenció i aprofitar per explicar els dos projectes pels quals els padrins s'han mostrat interessats de manera espacial: la construcció del vial i el projecte de la plaça Major".

Pel que fa al vial, Rossend Areny ha confirmat una vegada més que hi ha un ferm compromís dels socialdemòcrates "a tirar endavant la segona fase de la infraestructura, així com a buscar mesures de reducció de l'impacte visual i mediambiental del vial".

Vicenç Alay ha exposat avui les propostes d'Ara Futur per recuperar el sector primari andorrà, que passen per "elaborar un pla estratègic de l'agricultura i la ramaderia fonamentat en diferents premisses". Entre aquestes premisses, el candidat número 14 de la llista nacional ha destacat el manteniment de les explotacions ramaderes en equilibri amb els recursos naturals, l'obtenció de productes de qualitat específics de muntanya, la potenciació dels valors ecològics i paisatgístics de l'agricultura i la ramaderia i el desenvolupament d'iniciatives que permetin oferir productes turístics de qualitat en l'àmbit del turisme rural o les escoles de natura.

En la seva intervenció, Alay ha posat un èmfasi especial en la voluntat de tirar endavant "una política raonable d'ajuts públics que ha de permetre integrar l'agricultura i la ramaderia com a sectors productius de l'economia, a través de tècniques agropecuàries respectuoses amb el medi ambient i de la comercialització de productes d'alta qualitat, tradicionals i específics". En aquest sentit, Alay ha afegit que "aquesta qualitat ha de ser degudament certificada pels organismes del país i pels segells internacionals de qualitat i ha d'anar acompanyada d'unes garanties de seguretat alimentària que vindran reforçades per l'aprovació de la llei de salut animal i seguretat alimentària".

Alay també ha fet al·lusió a la voluntat dels socialdemòcrates de consolidar la producció i incentivar el consum de la Carn de Qualitat Controlada d'Andorra, recolzats en l'obtenció de la Indicació Geogràfica Protegida Carn d'Andorra.