Després de 15 anys de la primera edició, veurà la llum una segona edició de Nostres arrels, que ha estat ampliada i complementada. L'arxiver de Canillo, Domènec Bascompte, ha explicat a l'ANA que s'ha actualitzat amb les generacions actuals, i s'ha tirat una mica més enrere per buscar l'origen de les famílies a través dels registres parroquials. 'Precisament, Canillo és la parròquia que té el llibre de registres de baptismes i defuncions més antic de tota Andorra', ha assegurat Bascompte. Per aquest motiu, si en el primer volum es començava pel segle XVIII, ara s'ha reculat fins al segle XVI, i inclou fins i tot alguna informació anterior.
El treball inclou informació sobre la història de Canillo i també un estudi demogràfic fet per Jordi Alcobé. Segons Bascompte, una de les riqueses que tindrà són les fotografies, perquè 'la gent està contribuint moltíssim i podríem dir que al final serà un àlbum de les famílies, un llibre de records de les cases de Canillo'.
En total, s'editaran 1.500 exemplars que es posaran a la venda a partir de setembre. La intenció és posar un preu assequible per als canillencs i un altre preu més alt per a les llibreries i el mercat exterior.
De la seva banda, el conseller de Turisme de Canillo, Daniel Mandicó, ha indicat que s'hi han destinat uns 20.000 euros, però que l'objectiu no és recuperar la inversió sinó fer que el llibre el pugui tenir tothom de la parròquia. Mandicó considera que el projecte s'ha convertit en un bé històric i que queda obert a pròximes ampliacions.

El veïnatge i la proximitat dels fets ens permeten establir comparacions i diferències entre els resultats de les eleccions locals i autonòmiques a Espanya respecte les nostres eleccions generals del mes passat.

Sens dubte que el complicat escenari macroeconòmic és la similitud més vinculant que s’imposa punyent en ambdós països. A Espanya el PIB, calculat trimestralment, va ser negatiu durant sis trimestres consecutius, fins al primer del 2010 (havent arribat al -4,4%), mentre que el PIB d’Andorra, calculat anualment, ha estat també negatiu en els anys 2008 (-2,2%) i el 2009 (-4,6%).

Aquesta situació ha incidit de ben segur en l’elecció política dels ciutadans. Un bon de càstig s’ha imposat als dos costats de la frontera, apostant de forma majoritària pels partits que es trobaven en l’oposició. Perquè tot i les profundes reformes econòmiques que ha estat efectuant el govern espanyol des de fa quasi dos anys, i que li ha permès sortir de la recessió en el tercer trimestre del 2010, situant el PIB en el 0,8%, en el primer trimestre del 2011. La veritat és que la realitat percebuda pels ciutadans no ha millorat a penes, en estar enfonsada en els més cinc milions d’aturats, amb una taxa d’atur del 20% (més del doble que la mitja de la zona euro).

A Andorra per igual, els ciutadans tampoc han percebut cap milloria en la seva realitat. Però a diferència d’Espanya, l’atur no ha estat el detonant sinó l’estancament governamental i legislatiu del 2009 i 2010, per no haver sabut trobar les majories necessàries per efectuar les accions eficients per sortir de la crisi. Segurament per això, i com tots ho hems estat notant en les caixes de les empreses i en les butxaques dels consumidors, la dada del PIB del 2010, que desconeixem encara a hores d’ara, continuarà sent negativa.

En aquests circumstàncies, el que preval, tal com ahir ho expressava el director de La Caixa, Juan Maria Nin, «quan la situació econòmica està molt complicada el factor polític és fonamental», és llavors quan la confiança resulta el component essencial en l’economia com en la política.

Com que la situació econòmica no canviarà a curt termini, resulta força interessant observar com s’estan preparant les properes conteses electorals a un i altre costat de la frontera. Mentre que per un costat, d’una banda el president PS espanyol es retira de la política prometent ser neutral, i es prima la imatge d’unitat, en haver renunciat Carme Chacón a comptar-se en unes primàries. D’altra banda, el PS andorrà es visualitza tot el contrari, el líder opta per no retirar-se estroncant qualsevol imatge d’unitat pel proper congrés. Mentre tant, els partits guanyadors actuen amb sigil esperant que els sondatges de victòria es confirmin.

Tothom s’hi refereix com un crac. Un atleta que malgrat la seva joventut se situa entre els millors del món en els dos vessants en què competeix: esquí i curses de muntanya. D’on li ve, aquesta dèria de córrer sense parar, estiu i hivern, a Kilian Jornet? “Més que res és que m’apassiona la muntanya i necessito ser-hi constantment. A més, sóc molt competitiu. L’esport és una unió perfecta”, assegura.
I sigui o no a causa de la vena competitiva, també en l’última aventura que ha iniciat fora de l’esport se n’ha sortit prou bé: el seu llibre se situa molt alt en el rànquing de vendes. “No me l’esperava de cap manera, aquest èxit.” Córrer o morir, títol prou contundent que obeeix a les regles del màrqueting, admet amb un somriure, no és una autobiografia. Reconeix que no era el moment de plantejar-ho així, sinó com una manera “d’explicar experiències, no les curses, sinó els sentiments, les emocions” que el lliguen a la competició i, sobretot, a la muntanya.
Amb aquesta intenció al pensament va agafar el teclat –descartant la proposta que li escrigués un professional– i va buscar el temps per posar-s’hi. Perquè entre viatges, entrenaments i competicions, de temps no li’n sobra. El llibre es va anar construint, així, a estones a les nits, després de sopar, entre les nou del vespre i la mitjanit.
Una activitat més per afegir a un programa prou atrafegat i que l’allunya de les activitats d’altres joves de la mateixa edat. Però no té cap sensació de perdre res. “Si segueixes els teus desitjos i et planteges amb què gaudeixes de debò, t’adones que no hi ha cap sacrifici, que el sacrifici seria renunciar-hi.”
I aquí tornem al perquè de Cór­rer o morir: “Tothom necessita alguna cosa que el faci despertar-se i posar-se en moviment; per mi és el contacte amb la muntanya, amb la naturalesa; però per als altres serà qualsevol altra cosa.” És a dir, córrer per sentir que hom és viu.

Una decisió natural
No hi va haver res de forçat o de difícil de decidir. Que aquest jove, nascut a Sabadell el 1987, s’endinsés en la competició va venir quasi rodat. De família: el pare és guia de muntanya; la mare, professora d’esports de muntanya. Així que quan li va arribar el moment de decidir entre INEF o una formació en el món del disseny, ho va valorar, però tot l’arrossegava amb força cap a la primera opció.

Els dos finalistes tindran avui la primera presa de contacte amb la gespa del mític estadi en el marc de l’entrenament oficial que disposa la UEFA.
El Barça va fer ahir la darrera sessió de treball a les instal·lacions de l’Arsenal abans de traslladar-se al luxós hotel Wyndham Chelsea Harbour, on passarà les darreres hores abans del partit. Josep Maria Bertomeu, vicepresident blaugrana, va comentar ahir que “el Barça ve a guanyar la final no a jugar-la. Venim a demostrar que som els millors i que volem emportar-nos la Champions costi el que costi”. El directiu del Barça, que no va voler valorar l’acomiadament de Jorge Valdano com a director general del Madrid, va veure positivament l’avançament del viatge a Londres per evitar problemes amb el núvol de cendra pel volcà islandès: “Ha estat positiu perquè ha fet que els jugadors es relaxin més i entrenin millor que en unes condicions més de pressió.”
D’altra banda, les principals cases d’apostes veuen l’equip de Pep Guardiola com a gran favorit. Un triomf del Barça es cotitza a la baixa –entre 1,50 i 2 euros per euro apostat– mentre que una victòria dels anglesos es paga entre 2,60 i 4 euros. Qui no fa cas de les apostes és el davanter del Manchester Michael Owen, de 32 anys i suplent habitual a les alineacions de Sir Alex Ferguson. Owen va reconèixer ahir que “m’encantaria marcar, òbviament, però primer he d’assumir estar a la banqueta abans de pensar que podria sortir al camp”. El davanter creu que la de Wembley és “la final perfecta, entre els dos millors d’Europa actualment”.

VIKTOR KASSAI, L'ÀRBITRE

L’hongarès Viktor Kassai ha estat elegit pel comitè d’àrbitres de la UEFA per dirigir la final de Wembley. Kassai, de 35 anys, ha xiulat aquesta temporada cinc partits de la Champions, entre els quals el duel entre el València i el Manchester United de la fase de grups. Kassai, que va conduir la semifinal del passat Mundial entre Espanya i Alemanya, és internacional des de l’any 2003 i ha dirigit més de 60 partits internacionals.

“Faig un pas enrere perquè el partit faci un pas endavant”, va afirmar.
En una compareixença de premsa celebrada a la seu central del PSOE, Chacón va admetre que després de la renúncia de Zapatero, el 2 d’abril passat, es va plantejar presentar el seu propi projecte –que ja tenia en ment des del febrer, va reconèixer– però que, “per no posar en risc la unitat del partit ni l’estabilitat del govern actual”, es veu obligada a renunciar. En aquest sentit, va assenyalar que ha vist en perill l’autoritat de Zapatero, la imatge col·lectiva de la formació i, fins i tot, l’estabilitat de l’executiu, i que per això adopta la decisió.

Divergències internes
Chacón va deixar clar que les tensions internes viscudes en el si del PSOE després de la severa derrota patida en les eleccions municipals del 22 de maig han precipitat la renúncia. Davant la pregunta de si havia rebut pressions per tirar-se enrere, la ministra va assegurar que la decisió ha estat “individual, autònoma i personal”, i es va posar a disposició del partit.
Visiblement dolguda, va explicar que, “animada per molts militants de tot Espanya”, havia decidit encapçalar un projecte que, entre altres coses, “reafirmés l’autonomia de la política davant dels grans poders econòmics” i que “afirmés la nostra visió d’Espanya, unida i plural”.  Chacón també va destacar que ahir mateix va mantenir una conversa amb Zapatero per comunicar-li la intenció de “fer un pas enrere”, de la mateixa manera que ho va fer quan va decidir  presentar-se a les primàries. En tots dos casos, segons Chacón, la resposta del president ha estat d’“absolut respecte”.

Contrària a un Congrés
Malgrat la seva renúncia, la ministra de Defensa es va mostrar contrària al fet que el PSOE faci un congrés per renovar la direcció del partit, ja que considera “encertada” la “voluntat” del cap de l’executiu de finalitzar el seu mandat i “fer-ho com a president del govern i secretari general”. Finalment, preguntada sobre si renuncia també a aspirar a la secretaria general del PSOE al futur congrés federal –previst inicialment per al 2012–, Chacón es va limitar a subratllar que ahir només traslladaria la seva decisió sobre les primàries, i “cap altra més”.

PUIG AVISA QUE NO ES PODRÀ MANTENIR LA PROMOCIÓ DE 800 MOSSOS D'ESQUADRA

El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va assegurar que no es podrà mantenir la previsió d’una promoció de 800 mossos d’esquadra per al 2011, i que s’haurà de quedar en 600, tot i que la comissió del Parlament va indicar que no s’hauria de retallar, amb els vots del PSC, PP, ICV-EUiA, ERC i SI. Felip Puig va destacar que “el pressupost no estarà”, que no es poden generar expectatives que no es compliran perquè “es genera frustració” i que aquesta idea de la comissió no tindrà efecte pràctic. A més, va criticar el tripartit per haver gastat més de 1.500 milions d’euros. Jaume Bosch, d’ICV, li va recordar que no tenen la majoria absoluta i que si els grups decideixen el mateix el dia que es voti el pressupost, se’ls obligarà a complir. D’altra banda, el vicepresident del govern espanyol i ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar que vol reunir-se amb la junta de seguretat de Catalunya, abans de l’agost, per tractar el tema de la incorporació dels mossos d’esquadra als organismes policials internacionals. Sobre la possibilitat d’incloure els mossos en les bases de dades sobre terrorisme, Rubalcaba va indicar que “és una qüestió que treballem des de fa temps i exigeix primer un acord polític”.

Això s’ha establert en el conveni de col·laboració que ha signat el comú d’Ordino amb el ministeri d’Interior, en el marc de l’acord que s’està tancant amb totes les parròquies. En el cas d’Ordino, però, s’hi ha afegit una modificació per incloure aquesta vigilància específica, tenint en compte que la policia té la competència sobre les carreteres secundàries. La mesura arriba just abans que comenci la nova temporada de motos. L’any passat, tal com va recordar ahir la cònsol menor, Consol Naudi –després d’una sessió de comú exprés, de només poc menys de tres minuts de durada–, es van imposar quatre expedients administratius, després de constatar danys en diferents punts de la parròquia causats per roderes de motos d’enduro. De fet, es va decidir elaborar una normativa específica que, entre d’altres, limitava la circulació del vehicles rodats a un màxim de 20 quilòmetres l’hora.

Les eleccions comunals
Sobre els passos que farà ACO a les properes comunals, Espot i Naudi van recordar que lideraran la candidatura “en cas que no surti ningú altre”, però que encara s’ha de determinar sota quin format, de la mà de Demòcrates per Andorra (DA) o no, hi concorreran. El cònsol major, Ventura Espot, també va ressaltar que les persones que es presetin per encapçalar la llista “tindran tot el nostre suport”, perquè “nosaltres no imposem una dictadura estalinista com en d’altres parròquies”. A més, va deixar clar que la intenció és que la candidatura es decideixi en breu, en el decurs de les setmanes vinents, ja que no és partidari d’allargar-ho fins a l’últim moment. Espot veu més que plausible que ACO representi diferents sensibilitats i que li “consta” que “l’antic liberalisme de la parròquia està en aquesta banda i hi ha molt bona entesa”.

ORDINO ACOLLIRÀ EL DIA 4 LA TERCERA PRIMAVERA JOVE AMB ACTIVITATS LÚDIQUES

La tercera edició de la festa de la Primavera Jove se celebrarà a Ordino, el dissabte 4 de juny, amb una aposta ferma per les activitats esportives que són fins ara les que han tingut més èxit en edicions anteriors. El programa, elaborat conjuntament pels comuns de la Massana i Ordino i dirigit a joves d’entre 12 i 30 anys de tot el país, inclou cinc campionats: futbol (4x4), bàsquet (3x3), skate, futbolí i billar, i tennis de taula, una exhibició d’street dance i DJ en directe. La festa clourà amb una botifarrada. El cost de les activitats, que començaran a les 16.30 hores, és de 5 euros i de 3,5 amb el Carnet Jove. Segons van explicar ahir les conselleres de Joventut de les dues parròquies, Sònia Font i Bernadeta Coma, és una proposta “ampliada i millorada, feta a mida del propi jovent, segons les seves preferències”.

Una investigació que la policia havia iniciat el mes de març arran d’un seguit de furts amb força que s’havien registrat a la parròquia de Sant Julià i Encamp va culminar dimecres amb la detenció de quatre persones, tres dones i un home, com a presumptes autors d’aquestes sostraccions.

En aquest sentit, ha indicat que s'han tractat diverses qüestions en els darrers dies, com els espais dels grups a la seu del Consell General, la creació de la Sindicatura, el nombre de membres que han de formar les comissions legislatives, les presidències i vicepresidències i les delegacions a l'OSCE i el Consell d'Europa. Segons Baró, el grup parlamentari socialdemòcrata ha acceptat aquelles decisions en que se'ls atorgava una sobrerrepresentació però no aquelles en que s'ha fet una repartició proporcional, i respecte al fet que el PS no vulgui acceptar les vicepresidències, ha interpretat que és 'una rebequeria institucional o una insubmissió'.
La sessió de Consell General d'aquest dijous ha estat breu, només per aprovar la composició de la Junta Permanent i de les delegacions al Consell d'Europa i a l'OSCE. El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha comparegut davant els mitjans en acabar la sessió i ha explicat els darrers esdeveniments en relació a la formació dels organismes parlamentaris. El més polèmic ha estat la creació de les comissions ja que el PS no ha estat d'acord ni amb el nombre de consellers que les formen ni amb les vicepresidències que se'ls han atorgat.
Ladislau Baró ha explicat que el seu grup parlamentari ha cedit en algunes de les contrapropostes que els han fet els socialdemòcrates, com és el fet de les disposicions a l'edifici del consell. Segons Baró, ells els havien ofert ocupar la part proporcional al nombre de consellers per alliberar el màxim d'espai a la sala, però el PS va demanar poder disposar d'una planta sencera i se'ls va concedir.
No van cedir, però, a l'hora de formar les comissions legislatives. Baró ha explicat que ells van proposar que estiguessin composades per cinc consellers, quatre de DA i un del PS, però que els socialdemòcrates van demanar que fossin de deu membres per poder assignar dos consellers del PS a cada comissió. Aquest és el punt on Baró afirma que no van ser flexibles perquè això els hagués suposat haver de destinar més comissions per conseller de les que estableix el reglament. L'opció del vot ponderat, que també va suggerir el PS no va ser considerada ja que segons Baró s'ha de contemplar només en casos on la composició de la comissió no permeti mantenir la proporcionalitat del parlament. A més, ha assegurat que en altres legislatures el PS havia estat molt estricte amb aquest punt.
El fet de no cedir en aquest punt, segons Baró, podria ser un dels motius pels que finalment el PS no vol acceptar les vicepresidències de les comissions legislatives que se'ls han atorgat. I ha afirmat que es tracta d'una decisió que 'no podem entendre perquè queda fora de l'abast del Reglament del Consell General', i que interpreten com a 'rebequeria institucional o insubmissió institucional'.
Baró ha informat que no es plantegen fer una altra oferta de vicepresidències al PS i que en tot cas, quan van fer l'oferta estaven disposats, igual que en altres ocasions a escoltar les contrapropostes, però que no en van rebre cap. En aquest sentit, ha indicat que tot i això, no ha d'afectar en les relacions futures entre els grups parlamentaris i ha opinat que al PS 'li costa assumir la nova situació parlamentaria'.
D'altra banda, Baró ha informat dels consellers del seu grup parlamentari que formaran part de les comissions legislatives, tot i que no ha pogut avançar qui n'ocuparà les presidències i vicepresidències. La comissió d'Interior estarà formada per Meritxell Verdú, Sofia Garrallà, Sílvia Riva i Carles Ensenyat. La de Política Exterior la formaran Pere Altimir, Miquel Aleix, Meritxell Mateu i Ladislau Baró. La comissió d'Economia comptarà amb Olga Gelabert, Olga Adellach, Sílvia Calvó i Patrícia Riberaygua. A la de Finances i Pressupost hi haurà Daniel Armengol, Aleix Varela, Pere Altimir i Martí Salvans. Política Territorial i Urbanisme estarà composada per Aleix Varela, Martí Salvans, Sofia Garrallà i Roser Bastida. A la Comissió de Sanitat i Medi Ambient hi treballaran Celine Mandicó, Montserrat Gil, Sílvia Calvó i Olga Adellach. Afers Socials serà la comissió que ocuparan Carles Ensenyat, Patrícia Riberaygua, Celine Mandicó i Montserrat Gil. I finalment, la Comissió d'Educació, Recerca, Cultura i Esports, comptarà amb Olga Gelabert, Meritxell Mateu, Roser Bastida i Josep Anton Bardina.

Així ho ha indicat el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, que ha volgut separar aquests canvis legislatius urgents de la gran reforma estructural que cal fer en el sistema de seguretat social. Els canvis que es volen fer de manera imminent van dirigits a rebaixar la cotització dels autònoms i a donar cobertura a col·lectius que fins ara tenien problemes, com són les persones amb 18 anys sense feina, i els estudiants majors de 25 anys.
Cinca ha estat l'encarregat aquest dijous d'exposar els punts tractats al Consell de Ministres celebrat dimecres. Un altre tema dels temes acordats és l'inici d'un procés de renegociació amb els propietaris de tots els contractes de lloguer de locals que té l'administració, com a una de les mesures per estalviar en despesa corrent. També s'han donat instruccions a l'empresa que gestiona l'assistència tècnica dels túnels per tal que s'apliquin mesures d'estalvi en l'enllumenat. Segons Cinca, l'objectiu d'aquestes actuacions és començar a transmetre el missatge de la necessitat d'estalvi a tots els empleats de l'administració.
El Consell de Ministres també ha acordat prorrogar durant un any el conveni amb Espanya sobre el trasllat i la gestió de residus, que va vèncer aquest dimecres ja que tenia una durada de quatre anys. Cinca ha posat de manifest que es tracta d'una qüestió que el nou Govern s'ha trobat sobre la taula pendent de renovar, i que per tal de tenir un marge de negociació, han decidit aplicar una de les clàusules que dóna la possibilitat de prorrogar-lo. Durant el pròxim any, negociaran la signatura d'un nou acord que doni una cobertura més àmplia. En aquest sentit, estudiaran si és adequat que pugui contemplar una reciprocitat en l'exportació de residus, una voluntat que ja va expressar el govern anterior quan va iniciar les converses amb el país veí.