En la seva intervenció a la clausura del desè Congrés Regional del PSN, Rubalcaba va assegurar que la sanitat és la “joia de la corona” de l’Estat de benestar, no només perquè sigui “bona i barata”, sinó perquè “tracta tots els espanyols per igual” i és una font de riquesa. A les retallades en sanitat “direm que no”, va afirmar Rubalcaba, que va considerar “un despropòsit” que els jubilats paguin pels medicaments i va assegurar preferir que vagin persones als hospitals encara que no ho necessitin que un sol ciutadà “no hi vagi perquè no té diners per pagar”.
Pel que fa a l’educació, va entendre que és “caure molt baix” fer retallades en un moment de crisi i va ressaltar que congelar la contractació de professors o augmentar el nombre d’alumnes per aula reduirà la qualitat de l’ensenyament. Per aquests motius, va anunciar que, “a les comunitats en les quals puguem”, el PSOE no retallarà en professors sinó en “fracàs escolar” i no retallarà en quiròfans, sinó en “llistes d’espera”.
Rubalcaba va criticar la manera en què el PP governa amb majoria absoluta, amb un “menyspreu absolut” a les seves promeses electorals sobre fiscalitat i legislació laboral, i es va preguntar quan crèdit internacional li ha costat a Espanya que el govern “amagui” els pressupostos per un “interès electoral”.

Per la via judicial
D’altra banda, el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, es va mostrar ahir partidari de portar al Tribunal Constitucional (TC) l’impagament del govern central a la Generalitat de 219 milions per la disposició adicional tercera de l’Estatut, perquè aquest incompliment “posaria en el punt de mira” el PP.
Joaquim Nadal va assenyalar que “si tothom ho fia tot als tribunals, i el PP havia fiat la seva política anticatalana i antiestatutària contra la llengua catalana a recursos davant el TC, potser el recurs al TC els posi en el punt de mira de l’incompliment del que és constitucional, perquè figura a l’Estatut i no ha estat esmenat per la sentència del tribunal”.
En aquest sentit, el polític socialista va criticar que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, digués ahir a Barcelona que “no hi ha diners” als pressupostos de 2012 per abonar aquests 219 milions destinats al pagament d’infraestructures a Catalunya, i assenyalés que això “no és tan difícil d’entendre”.

IBERIA CANCEL·LA AVUI 138 VOLS PER LA VAGA CONVOCADA PEL SINDICAT DE PILOTS SEPLA

Iberia cancel·larà avui un total de 138 vols, als quals se sumaran els 235 trànsits afectats els dies 27 i 30 d’abril, per la vaga convocada pel sindicat de pilots Sepla, tots els dilluns i divendres des del 9 d’abril fins al 20 de juliol. Entre les connexions afectades figuren 72 vols nacionals, 34 del pont aeri i 66 vols a destinacions internacionals, segons consta a les llistes proporcionades per l’aerolínia.
Per al pròxim divendres, 27 d’abril, la companyia aèria ha cancel·lat 122 connexions, mentre que dilluns 30 de abril, s’anul·laran 113 vols, amb motiu de les dues últimes jornades convocades per a aquest mes.   Iberia ha xifrat en tres milions d’euros diaris l’impacte de la vaga dels pilots, amb la qual cosa només durant l’abril, amb set jornades d’aturades, les pèrdues assoliran els 21 milions d’euros i superaran els 40 milions des que van començar les primeres jornades de vaga a mitjan desembre.
A aquestes aturades, que continuaran si la situació no varia al maig, s’uneixen les tres jornades de vaga convocades pel sindicat de tripulants de cabina (TCP) d’Stavla per als dies 4, 11 i 14 de maig, que se sumen a les del mes de febrer passat i que coincidiran divendres i dilluns amb les aturades del sindicat de pilots.

D’aquesta manera, tots dos passarien a la segona volta, amb un lleuger avantatge per al candidat del Partit Socialista. Feia 17 anys que un candidat d’esquerra no guanyava la primera volta de les presidencials franceses. En aquell cas va ser Lionel Jospin, que acabaria perdent davant Jacques Chirac. La gran sorpresa de la nit va ser el resultat de la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, que va obtenir prop del 20% dels vots. Caldrà esperar a la segona volta per conèixer el nom definitiu del proper cap d’Estat de França i Copríncep d’Andorra.
A l’espera dels resultats definitius, François Hollande va assegurar que el desenllaç d’ahir és una sanció per al mandat de Nicolas Sarkozy i que ell és l’únic que pot assegurar “un canvi” al país. El primer sondeig realitzat un cop conegudes les primeres estimacions donava un 54,5% dels vots a Hollande en la segona volta i un 45,5% per a l’actual president de la República. Sarkozy, en conèixer els resultats, va alertar, davant una victòria de l’esquerra, del risc que França “acabi com els nostres veïns europeus afectats per la recessió”.

Suport andorrà a Sarkozy
Els residents francesos van donar massivament el seu suport a la dreta amb la victòria de Sarkozy amb el 42,6% dels vots, seguit de la ultradretana Marine Le Pen amb un 17,1% dels sufragis. Dels 2.674 inscrits a les llistes electorals d’Andorra, van votar un total de 1.216 persones, que amb 18 vots nuls han emès un total de 1.198 vots vàlids. D’aquests, 511 han estat per a Sarkozy, 205 per a Le Pen i 203 per a Hollande, que va quedar en tercera posició amb el 17% dels vots. El candidat del Front d’Esquerres, Jean-Luc Mélenchon, amb el 9,1% dels vots, va ser el quart més votat per davant de François Bayrou (7,3%), Eva Joly (2,7%), Nicolas Dupont-Aignan (2%), Philipe Poutou (1,1%), Nathalie Arthaud (0,6%) i Jacques Cheminade (0,1%).           
Enguany, els residents francesos van poder votar en dos col·legis electorals. A l’ambaixada de França a Andorra la Vella, on estaven cridats a les urnes els electors de les parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, la Massana i Ordino. 345 electors van optar per Sarkozy, 146 per Le Pen i 141 per Hollande. De la resta de candidats, Mélenchon va aconseguir 69 vots; Bayrou, 64; Joly, 29, Dupont, 16; Poutou, 8, Arthaud, 4, i  Cheminade, 1.      
A l’escola francesa del Pas de la Casa, on van votar els residents a Encamp i Canillo, els més votats van ser Sarkozy, amb 166 vots; Hollande, amb 62, i Le Pen, amb 59. Darrere seu Mélenchon va sumar 39 vots; Bayrou, 23; Joly, 10; Dupont-Aignan, 8; Poutou, 5; Arthaud, 2, i Cheminade, 1.
La participació a Andor­ra va ser del 45,5%, amb un total de 1.216 votants, una xifra sensiblement superior al percentatge de les darreres eleccions presidencials del 2007 en què van participar un 39% dels electors. Al col·legi electoral del Pas de la Casa van votar 380 persones dels 992 electors convocats i a Andor­ra la Vella ho van fer 836 dels 1.675 inscrits a les llistes. Dels vots emesos, 18 van ser nuls.

REPORTATGE

El plaer de votar a casa

Estan a poc més d’un quilòmetre del seu país, però fins ahir els electors francesos residents al Pas de la Casa n’havien de fer gairebé 36 per exercir el dret a vot. Des de primera hora del matí -a les vuit es va obrir el col·legi electoral a l’escola francesa del Pas Casa-, els residents amb dret a vot de les parròquies de Canillo i Encamp (992) van poder escollir entre els deu candidats a la primera volta de les presidencials franceses sense haver-se de desplaçar fins l’ambaixada francesa. La jornada, segons el primer conseller de l’ambaixada, Gérard Grall, al peu del canó fins a les sis de la tarda, hora en què es va tancar el col·legi, va transcórrer amb total normalitat. “La gent ha vingut molt esglaonada i s’han evitat les cues que a vegades es donaven a l’ambaixada”, assenyalava a mitja tarda, destacant la satisfacció dels seus compatriotes per no haver de baixar a Andorra la Vella per a votar.     
Entre els 360 electors que van exercir el dret a vot, residents com Jean-Pierre Monsegur, que fa 20 anys que viu al Pas, mostraven ahir la seva alegria per a “haver pogut votar al meu poble i sense haver de perdre hores de feina”. És una història similar a la de Jean Leon Patrick que després de 12 anys de residència “he pogut votar sense fer canvis amb els meus companys de feina per anar a l’ambaixada”. Amb menys anys de residència, Karina Tézier, que en porta quatre al Pas, afirmava que no hauria votat de haver-se vist obligada a baixar fins Andorra la Vella. “És una gran sort pels francesos que residim al Pas”, explicava Gaëtan, que recorda que els andorrans que hi viuen “no tenen urna a les seves eleccions”.
I com es vota a França? El procés és diferent a l’andorrà. Primer es passa per una taula on es rep el sobre per votar un cop identificat l’elector amb el passaport o la carta d’identitat. En una segona sala s’escullen com a mínim dues de les deu paperetes per entrar a les cabines. Després es vota.

L’únic dels quatre equips que depenia de si mateix va fer la feina. El Construccions La Posa FC Lusitans és el nou campió de Lliga, títol que ha aconseguit per primera vegada en superar en l’última jornada el Matecosa UE Sant Julià. Ha estat el millor en la temporada més igualada de la història.

El Partit Socialdemòcrata, PS, va aprofitar ahir la celebració d’un comitè ordinari per fer una breu valoració del primer any de legislatura. Judith Salazar va manifestar en nom del PS que «constatem en aquest primer any de legislatura, que a la inacció del Govern podem afegir la del grup parlamentari de DA».

Salazar es va referir a la superioritat en nombre, 22 consellers en front de 6 consellers del PS per afegir «no han emprès cap iniciativa mentre que el PS amb només sis consellers, ha entrat a sindicatura quatre proposicions de llei i una proposició d’acord». Salazar també va remarcar que la única iniciativa que ha presentat la majoria és de caire populista.

El president del PS, Víctor Naudí també va afegir que «el Govern i el Consell haurien de ser molt més actius en un moment de crisi econòmica com l’actual, i s’hauria d’aprofitar molt més aquesta majoria confortable per tirar endavant l’obertura econòmica». Els socialdemòcrates es van queixar de que no s’hagi iniciat la tasca legislativa que l’obertura econòmica requereix, «no s’està modificant la legislació existent, quan DA ha reconegut que hi ha molta feina a fer i fins i tot, es va parlar de modificar el funcionament del Consell General per allargar el període de sessions en vistes a tot el desplegament legislatiu pendent». Víctor Naudí va insistir en que fa falta un seguit de lleis a més del nou marc fiscal, com ara la llei de comerç, la llei antimonopolis (anti-trust i anti-cartel), una llei de recerca ètica, així com la modificació de la classificació hotelera o la regulació de les professions liberals i dels col·legis professionals, entre altres. «Moltes de les lleis que ja tenim s’hauran de modificar» va afirmar. Per a Naudí, tot i que l’obertura econòmica és benvinguda, «si no fem les coses bé no estem exempts de caure en algun parany». Les pors poden ser raonades o no, però ningú desitja acollir «una clínica o un laboratori de manipulació genètica, o un trust que escanyi encara més el comerç si cal…»

Obertura i llocs de treball / Naudi també va reconéixer que hi ha dues maneres de fer l’obertura econòmica, una «és tenint la casa endreçada i després fer l’obertura i l’altra és fer-ho al revés, no estem en contra ni de l’una ni de l’altra, la única cosa és que si el Govern té altres prioritats, el grup parlamentari hauria d’anar fent feina». Marc Pantebre també va afegir que «si fem les coses ben fetes, que les empreses vinguin a instal·lar les seus corporatives a Andorra per un tema d’avantatge fiscal, tampoc és negatiu» i va matisar, «sempre i quan siguin empreses serioses, perquè encara que no creïn llocs de treball directes si que en poden crear d’indirectes. I també ens poden aportar prestigi, ara bé ens falta poder-los oferir seguretat jurídica».

La trobada, que es va celebrar en secret, arribava després que divendres CiU presentés una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).  
En declaracions a la televisió catalana després de la trobada, recollides per Europa Press, Mas-Colell va lamentar que a l’hora de fer els comptes l’executiu espa­nyol “no ha tingut una alta prioritat” per complir amb els compromisos amb Catalunya. El conseller va insistir que el govern català vol que l’executiu central pagui la disposició addicional tercera de l’Estatut aquest any, i va defensar que Catalunya ha complert amb la seva part fent un pressupost “perfectament auster” en el qual assumeix els objectius de dèficit.
Abans de reunir-se amb Mas-Colell, Montoro va participar en una reunió de la direcció del PP català, on va remarcar que el govern no pagarà les partides que deu aquest any perquè les seves prioritats són unes altres. El ministre va destacar que, malgrat aquest impagament denunciat per la Generalitat, el govern sí està complint amb Catalunya perquè el pla de proveïdors impulsat per l’executiu espanyol permetrà a la Generalitat saldar deutes pendents de liquidació per valor de “2.000 milions d’euros”.

Suport per “responsabilitat”
Així mateix, i malgrat el desacord que tots dos governs mantenen sobre la disposició addicional tercera, Montoro va demanar a CiU que per “responsabilitat” recolzi els comptes i retiri l’esmena a la totalitat. Sobre aquest punt, el portaveu de la federació nacionalista al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va respondre a Montoro que pagui els 219 milions d’euros que deu a Catalunya si vol el suport de CiU als pressupostos.
Duran i Lleida va assegurar que el que és “irresponsable” és que l’executiu espanyol reclami el recolzament de la seva formació a canvi de res. A més, el líder de CiU a Madrid també va qüestionar que Montoro argumenti que no té més diners per a inversions quan l’Estat inverteix en línies d’alta velocitat a altres territoris. “Sí que tenen diners per al que volen”, va lamentar.
En un altre ordre de coses,  Montoro va explicart que el govern podrà sancionar a les comunitats autònomes que no compleixin amb el dèficit, un mecanisme que es tindrà en compte com a últim pas abans de la intervenció. El ministre va detallar al respecte que si una autonomia o una corporació local no compleix amb l’objectiu de dèficit la sanció es materialitzarà a través de “la seva participació en els ingressos de l’Estat”.  
Aquest mecanisme està previst en la Llei d’Estabilitat, i Montoro va defensar que és una normativa que prové d’Europa i que el govern es limita a aplicar-la a Espanya per, d’aquesta manera, afrontar la sortida de la crisi amb garanties.

GELI DIU QUE LA REUNIÓ AMB URDANGARIN VA SER EL 2005

L’exconsellera de Salut Marina Geli va rectificar ahir la seva declaració policial i va assegurar davant el jutge que la reunió en la qual Iñaki Urdangarin li va proposar un projecte de col·laboració amb l’Institut Nóos per tres milions d’euros va tenir lloc l’any 2005 i no el 2007. Geli va declarar com a testimoni davant el magistrat que investiga el presumpte desviament de fons a través de Nóos, després que el passat 12 d’abril ho fes en una seu policial. A la seva declaració policial, l’exconsellera de Salut va dir estar segura que la reunió va ser l’estiu de 2007, després que la Casa Real indiqués al duc de Palma que havia de deixar els negocis privats. No obstant això, ahir va indicar –al·legant un lapsus en l’anterior declaració–, que la trobada va tenir lloc el 2005.

Per primer cop els residents d’Encamp i Canillo (992) podran votar al Pas de la Casa. Respecte a la caiguda del cens (al 2007 van tenir dret a vot 3.342 persones), el representant dels residents francesos, Jean Pujol, va assenyalar, tal com ja ho havia fet l’ambaixador, Jean-Pierre Berçot, dijous, que es deu a una neteja acurada de la llista més que no al fet que la comunitat hagi perdut residents. Pujol va assenyalar que la major destrucció de llocs de treball s’ha produït al sector de la construcció i que no és un àmbit en el qual treballin els francesos que viuen al país.
Va afegir, però, que el 2007 la llista electoral era diferent a la de residents matriculats al consolat i que això va provocar que hi hagués un desajust en la quantitat de persones que, teòricament, vivien al país i tenien dret a vot. “Estava sobrevalorat”, va afirmar. Enguany s’ha fet un treball de depuració i va assegurar que el resultat correspon més a la realitat.

SARKOZY SE LA JUGA A LA PRIMERA VOLTA

El president de França, Nicolas Sarkozy, que segons la majoria de sondejos parteix amb desavantatge amb el candidat socialista, François Hollande, en la primera volta de les eleccions presidencials que se celebren avui, pot convertir-se en l’onzè líder de l’Eurozona a abandonar el poder des de l’inici de la crisi del deute sobirà. Amb un 14% d’electors indecisos, tot indica que Sarkozy i Hollande seran presents a la segona volta, mentre que la candidata de la ultradreta, Marine Le Pen, i el del Front d’Esquerres, Jean-Luc Melénchon, es disputaran la tercera posició als comicis.

L’estampa actual és clara: present infaust, futur encara incert. La venda de vehicles nous ha caigut més d’un 50% els últims anys, el sector de compravenda ha vist tancar molts establiments, i els tallers mecànics es troben amb cotxes cada vegada més deteriorats, de reparació costosíssima, i amb una clientela on els casos d’impagament són cada vegada més habituals...
Fins quan? La presidenta de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), es mostra realista en assegurar que, ara per ara, ni tan sols s’endevina la llum al final del túnel. “Veiem cada dia més empreses que fan fallida, com creix el nombre d’aturats... És una situació que no s’havia viscut mai al país. Hi ha  una incertesa laboral enorme, que repercuteix a l’hora de fer una despesa important com pot ser un vehicle”, assegura.
Davant aquest context, Mas creu que “aquest any no hi haurà una recuperació del sector automobilísitc, i si n’hi ha, serà molt paulatina. Potser a poc a poc s’ar­riben a normalitzar unes vendes que ara mateix són molt baixes”.
Observant l’evolució del sector els últims deu anys, Mas destaca que “es va arribar a màxims històrics de matriculacions entre el 2001 i el 2006, van ser exercicis extraordinaris que difícilment es repetiran”. A partir del 2007, aquestes xifres comencen a davallar, fins a data d’avui. “El 2005 es va arribar al rècord de 4.492 mariculacions, mentre el 2011 no es van assolir ni les 2.000, ni un cinquanta per cent”, remarca Mas, qui reconeix que serà difícil, per no dir impossible, “arribar als nivells del 2005, però sí a una certa estabilització”.
Agafant com a referència un període de temps més recent, la presidenta de l’AIVA remarca que durant l’any passat, “només es van poder assolir xifres positives en tres mesos: febrer, novembre i desembre, però amb uns marges molt poc significatius respecte al 2010”. Per exemple, el novembre tan sols es va matricular un vehicle més en comparació al mateix mes de l’any anterior.
Amb menys vendes, el sector està obligat a aguantar com sigui. De moment, cap concessionari oficial ha hagut de tancar les portes, però alguns sí han reestructurat les plantilles. “Durant aquests anys hi ha hagut força casos d’acomiadaments, i aquest 2012, malauradament, la tònica seguirà sent la mateixa”, afirma Mas al respecte.
Tot, fins que la confiança dels consumidors es recuperi tant com perquè la inversió en un vehicle nou torni a ser la tònica    habitual. Mentrestant, es van perfilant altres opcions que representen menys despesa. D’una banda, allargar al màxim la vida útil del cotxe. “Abans, el normal era canviar de cotxe cada 3 o 4 anys. Avui aquest període es va allargant”, explica Mas, “fins a límits que en molts casos posen en perill la seguretat del propietari del vehicle i dels altres conductors”.

L’Àmbit més castigat
L’altra opció és acudir als establiments de compravenda. Paradoxalment, tot i que el nombre de clients ha crescut, el sector dels cotxes de segona mà ha estat un dels més castigats. Aproximadament, la meitat dels establiments ha hagut de tancar des de l’any 2005 fins ara. Joan Sala, propietari de Kars Andorra i president de l’Associació de Comerciants de Vehicles d’Andorra (ACVA), avui dia aturada precisament a causa de la crisi, dóna aquesta dada, que assegura que és “aproximada”, però en tot cas una referència per saber quina és la situació que travessa el gremi.
Sala vol deixar clar que parla a títol personal, i no en nom de l’associació, que ha vist paralitzada la seva activitat des de fa temps. L’ens comptava amb uns dotze associats de mitjana, però la situació va canviar quan alguns negocis se’n van donar de baixa i d’altres membres van decidir tancar les portes. És també per aquest motiu que no se saben les xifres globals de la disminució de vendes de vehicles d’ocasió.
En qualsevol cas, Sala remarca que la mateixa mala situació econòmica ha servit per fer un cribratge dins el sector. De l’escabetxina, només s’han salvat “els establiments seriosos, els que han estat capaços d’oferir un bon producte i respondre davant el client amb un servei acurat”. Així, la crisi ha significat un reajustament d’aquest àmbit econòmic, ja que hi ha empreses que han aguantat bé la recessió de l’economia i que fins i tot han pogut ampliar el negoci. “En aquests moments la qualitat en el servei és primordial per tirar endavant”, comenta Joan Sala.
Per contrapartida, els membres de l’ACVA que van decidir deixar l’associació “es van negar a acatar el seu codi ètic, força estricte”. Sala posa de relleu que “evidentment, si vols formar part d’una associació d’un sector com aquest, cal complir amb uns requisits mínims. Si algú no jugava net, o era expulsat o marxava per voluntat pròpia”, sentencia.
Precisament arran de la crisi, les males praxis s’han estès també en altres àmbits. Per exemple, el dels tallers de reparacions, on es multipliquen els casos de “mecànics que acaben la jornada laboral i fan feinetes pel seu compte, robant clients al mateix amo amb preus molt més assequibles, i sovint amb resultats que no compleixen amb les exigències mínimes de seguretat”, denuncia el president de l’Associació An­-dor­rana de Tallers Mecànics, Víctor Iruela.

L’intrusisme es generalitza
Tot i que aquesta és una pràctica força habituals des de fa anys, s’ha generalitzat per la mala situació econòmica. “Ens trobem amb una mitjana de tres o quatre noves denúncies al mes”, comenta Iruela, que hi afegeix que el més difícil en aquests casos és “fer de policia, perquè cal saber qui és la persona que practica l’intrusisme, on, quan, a quin lloc... sovint és impossible de saber si no ho investigues a fons”, agrega.
Alguns d’aquests casos no surten a la llum fins que en passa alguna de grossa. Fa tot just unes setmanes, l’incendi d’un box a Sant Julià, amb dos ferits per inhalació de fum, va servir per descobrir què s’hi amagava: un taller de motos il·legal. “Davant aquestes situacions, qui assumeix el problema?”, es pregunta Iruela.
Una altra problemàtica, també comú a la majoria de tallers, és l’impagament de moltes de les reparacions. Carles Salvat, vicepresident de l’associació, lamenta que li “passaré a pagar demà” s’ha convertit en la cantarella més habitual dels clients. “Abans de la crisi es tirava de beta, ara has de perseguir la gent perquè et pagui, però davant d’això hem hagut d’arribar a l’extrem que el cotxe es queda al taller fins que no se’ns paga”, afegeix Iruela.
Si es compren menys vehicles, es dedueix que la reparació ha de ser una alternativa a tenir en compte. Realment ho és, però sovint massa tard. El president de l’associació de tallers remarca que “mentre el cotxe aguanti, la reparació s’ha convertit en l’última opció. Anys enrere, s’acudia al garatge al mínim senyal que alguna cosa no funcionava, ara es triga molt més, fins que el problema es converteix en perill”.
Carles Salvat posa com a exemple “la quantitat de cotxes que van per la carretera amb una llum fosa, o amb els fars mal calibrats, amb les rodes totalment gastades o amb els frens sense revisar”. De tots aquests casos, “nosaltres en som directament responsables”, recorda. I quan el cotxe finalment arriba al taller “no es pot agafar ni amb pinces. Les reparacions es tornen gairebé impossibles”.
I no cal dir quina és la tendència del client quan les modificacions del vehicle són més un capritx que una altra cosa. Guzmán Navarro, president de l’Associació de Recanvistes i Accessoristes d’Automoció, defineix l’època actual com “horrorosa” per a un sector que tradicionalment depenia dels visitants espanyols i francesos, i ara es nodreix principalment de clients del país.
“Si el conductor, per molt aficionat al motor que sigui, no es canvia ni els pneumàtics, encara menys es tunejarà el cotxe o comprarà accessoris que considera prescindibles”, remarca Navarro, per afegir: “Només cal fer un tomb per la recta de Santa   Coloma. Fa uns anys els accessoristes anaven a tope tot el cap de setmana. Ara, ja no obren el diumenge”. Difícil trobar una postal més il·lustrativa.

UNA SITUACIÓ INTERNACIONAL POC ECORATJADORA

Les últimes dades arribades de l’estranger no conviden precisament a l’optimisme. A Espanya, el mercat de turismes i vehicles totterreny va registrar al mes de març una nova caiguda de les matriculacions, amb un 4,5% menys respecte al mateix mes de l’any anterior. La xifra provoca un tancament del primer trimestre del 2012 amb una baixada de l’1,9% en relació al 2011. Per contra, les vendes dels vehicles de segona mà entre gener i març van augmentar un 1,6%. A França i Portugal, les dades són encara menys encoratjadores. El comitè gal de fabricants d’automòbils va informar d’una caiguda de les matriculacions del 21,7% al primer trimestre, mentre al país lusità, les vendes de vehicles durant aquest mateix període van caure un 48,4% respecte dels tres primers mesos del 2011.