El conductor es va negar a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia i, a més, una vegada identificat, els agents de policia van confirmar que ja tenia una ordre de suspensió del carnet de conduir.
Els fets van tenir lloc a dos quarts de deu de la nit, al punt quilòmetric 2 de la CG-2. El turisme implicat circulava en direcció a Encamp quan, per motius que encara no s’han donat a conèixer, el conductor en va perdre el control. El vehicle, un tot terreny Suzuki Vitara amb matrícula andorrana, va topar amb una balisa delimitadora i, després de xocar contra la muntanya, va quedar bolcat al lateral de la calçada. Tot i l’aparatositat de l’accident, l’home, un resident portuguès de 44 anys, només va patir contusions lleus de les quals el van atendre a  Urgències. L’home va quedar detingut i s’espera que en breu passi a disposició judicial.

DOS FERITS EN UN XOC A SANT JULIÀ

Un altre accident, en aquest cas a la parròquia de Sant Julià de Lòria, va provocar ferides lleus a dues persones. El sinistre va tenir lloc poc després de dos quarts de tres de la matinada de dissabte, al punt quilomètric 5,7 de la carretera general 1, també amb un sol vehicle implicat.
El turisme, un Opel Tigra amb matrícula andorrana, va impactar amb la voravia i posteriorment amb un arbre. A conseqüència del xoc van resultar ferits el conductor, un andorrà de 19 anys, i una de les passatgeres, una jove resident espa-nyola de 20 anys.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va lamentar ahir la «mala manera» amb què DA ha tractat el PS -intentant, segons va dir, imposar-li l’assumpció de les dues vicepresidències de Finances i Pressupost i de Política Exterior. És per aquest motiu que, després de la reunió de la Junta de Presidents, Bartumeu va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per anunciar que aquesta qüestió es dóna per tancada: que el PS no assumirà cap de les dues vicepresidències proposades i que tampoc no acceptarà qualsevol contrapartida que DA pugui oferir en aquests moments.

«La concertació s’ha de buscar abans i no després de la imposició», va remarcar Bartumeu. De la mateixa manera, el president del grup socialdemòcrata va donar a conèixer la carta dirigida al síndic general, en què expressa els motius de la decisió del PS. Una decisió que es basa en una «argumentació tan política com jurídica».

En primer lloc, Bartumeu va recordar que la decisió del PS es basa en una argumentació jurídica. «La interpretació que fa el nostre grup parlamentari és que la disposició de l’article 42 del Reglament del Consell General sobre la proporcionalitat en la distribució de presidències i vicepresidències és una norma de protecció de la minoria parlamentària i que aquesta minoria pot decidir, si les formes no són les bones, de no assumir-les», va afirmar Bartumeu, en declaracions recollides per l’ANA. Segons Bartumeu, el grup parlamentari socialdemòcrata «no té cap obligació d’assumir una presidència o vicepresidència» perquè l’única obligació que tenen els consellers general és formar part almenys d’una comissió.

Bartumeu va explicar que la Junta de Presidents ha decidit que en les properes reunions de les comissions de Finances i Pressupost i Política Exterior, DA decidirà qui assumeix les respectives vicepresidències i, en aquest sentit, va afegir que per part del PS donen per tancada aquesta qüestió, «fent constar i lamentant la mala manera amb què s’ha portat i la falta de concertació prèvia». En qualsevol cas, va afegir Bartumeu, «no farem polèmica perquè les preocupacions de la ciutadania són unes altres i estem aquí per treballar i no per perdre el temps en discussions reglamentàries».

D’altra banda, Bartumeu va dir que la Junta de Presidents ha tractat sobre la necessitat de tramitar un projecte de llei de crèdit extraordinari per fer el manteniment de les instal·lacions del nou Consell General. La institució, segons Bartumeu, «no té disponibilitat pressupostària per fer el manteniment, de forma que es demanarà al Govern que tramiti el projecte de llei corresponent».

Així mateix, durant la reunió de la junta també es va parlar de la renovació del consell d’administració de l’INAF i del Raonador del Ciutadà. De moment no hi ha un acord en aquests dos relleus que s’han de fer i, en el cas de l’INAF, Bartumeu ja ha avançat que el PS no presentarà cap nom alternatiu al que proposi el Govern.

D'altra banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata va declinar comentar el fons de la proposta del Govern sobre la Llei d’horaris comercials i la modificació de la Llei del sòl, ja que va afirmar que encara no ha pogut examinar-ho amb detall. El que sí que va dir és que el calendari legislatiu que s’ha previst, fent que la Llei d’horaris comercials entri en vigor a l’agost, no sembla factible, tenint en compte que abans hi ha les vacances del Consell General. Pel que fa a la modificació de la Llei del sòl, Bartumeu va dir que intueix que es tracta del text consensuat «pel nostre ministre amb els cònsols».

Les llavors germinades en forma de brots que van donar positiu van ser trobades a la regió de Bönn, a l’oest d’Alemanya, a les escombraries d’una família en la qual dos dels membres van posar-se malalts després d’ingerir-ne. Les autoritats sanitàries alemanyes van aixecar ahir l’alerta sobre els cogombres, enciams i tomàquets crus, però van mantenir la recomanació de no consumir llavors germinades per considerar-se que són l’origen d’aquesta greu infecció.
Les últimes hores la xifra de morts a Alemanya va ascendir a 32, després que ahir hi hagués tres víctimes mortals als estats de la Baixa Saxònia, Schleswig Holstein i Hamburg, a més d’un altre cas mortal registrat fa més temps a Suècia.
Les sospites sobre tomàquets, cogombres i enciams van desaparèixer ahir quan els experts de l’Institut Robert Koch van informar que amb tota probabilitat el focus d’infecció eren les llavors d’aquesta granja ecològica de la Baixa Saxònia.  

Satisfacció dels pagesos
D’altra banda, el Comitè d’Organitzacions agràries i de cooperatives europees (Copa Cogeca) va celebrar ahir que les autoritats alemanyes hagin retirat la recomanació de no consumir cogombres, tomàquets i enciams. El secretari de l’entitat, Pekka Pesonen, va instar la Comissió Europea a aplicar de manera “immediata” les mesures d’urgència anunciades a començament d’aquesta setmana per donar suport als productors afectats. El comissari d’Agricultura, Dacian Ciolos, va proposar crear un fons dotat amb 210 milions d’euros amb el quals s’estima que es cobriran prop del 50% de les pèrdues dels pagesos que han hagut de tirar la seva mercaderia per la caiguda de la demanda i el tancament dels mercats.
“Agricultors i cooperatives a tota la Unió Europea han patit enormement per aquesta crisi que no tenia res a veure amb ells. Instem la Comissió a introduir de manera immediata mesures d’emergència per cobrir el 100% de les pèrdues. Calculem que aquestes pèrdues han arribat fins als 400 milions per setmana en vuit estats membres” va comentar Pesonen.
Es dóna la circumstància que Rússia va anunciar ahir que retiraria les restriccions comercials que pesen sobre les fruites i hortalisses europees. D’altra banda Brussel·les va confirmar que Alemanya no havia exportat soja infectada.

UNA EMPRESA ESPANYOLA DEMANDARÀ HAMBURG PER LA 'CRISI DELS COGOMBRES'

L’empresa espanyola de productes agrícoles Frunet va presentar ahir una demanda contra les autoritats sanitàries de la ciutat alemanya d’Hamburg amb la finalitat última d’exigir el pagament de danys i perjudicis per l’anomenada crisi dels cogombres com a conseqüència del brot infecciós del bacteri E.coli.
Un portaveu del despatx d’advocats alemany que defensa els interessos de Frunet va anunciar ahir que el seu client reclama inicialment davant el Tribunal Administratiu d’Ham­burg accés a les actes sanitàries que reflecteixen la decisió de culpar els cogombres espanyols de ser els causants de la infecció. Els advocats de Frunet, el major productor de verdures de cultiu ecològic en la província espa-nyola de Màlaga, van recordar que les autoritats sanitàries d’Hamburg han negat fins ara l’accés als documents esmentats. Amb les actes a la mà, els advocats esperen poder demostrar que la senadora de Sanitat d’Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks, va actuar de manera negligent en no ordenar les obligatòries contraanàlisis de les proves sospitoses abans de la roda de premsa en la qual va culpar els cogombres espanyols d’aquesta infecció letal.

Si no es torcen molt les coses, el Govern presidit per Toni Martí i el ministeri d’Afers Exteriors que dirigeix Gilbert Saboya han encomanat a Dallerès que agafi el relleu de Jordi Torres com a ambaixador i continuï la tasca preparatòria encarada a l’assumpció de l’esmentada presidència.
Saboya té força perfilat, quant a les persones, el nou cos diplomàtic. Jaume Gaytan tornarà a primer nivell per fer-se càrrec de manera compartida de les legacions de Madrid i Lisboa. Maria Ubach deixa els serveis centrals per esdevenir primera espasa d’una ambaixada tan destacada com la de París. Narcís Casal es mantidrà com a ambaixador a l’ONU?i als Estats Units, igual que Eva Descarrega mantindrà el càr­rec que no fa massa mesos va estrenar a Brussel·les, fent un salt com el que ara farà per primera vegada una de les seves principals col·laboradores al ministeri, Maria Ubach. De la resta de diplomàtics, que tots van posar el càrrec a disposició un cop celebrades les eleccions del 3 d’abril, sembla que provisionalment es mantindrà, a les portes del casament del príncep Albert, Lluís Viu com a màxim representant diplomàtic a Mònaco.

El treball de Rodríguez
En el cas de Dallerès, l’actual executiu taronja hauria defugit sigles i diferències polítiques per encomanar una tasca molt concreta a una persona que es considera que pot fer una molt bona tasca a Estrasburg. I que, a més, havia mostrat una molt bona predisposició i il·lusió per dur a terme el projecte, que durant el darrer mig any va estar treballant en el dia a dia la que torna a ser ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, després que aquesta deixés per primer cop el Govern, llavors socialdemòcrata, per les seves diferències especialment amb el màxim responsable de l’executiu Jaume Bartumeu. Quant a Portugal, hi havia el dubte de recobrar l’ambaixada resident amb la despesa que això suposa. Malgrat que a Lisboa no agrada massa compartir ambaixador, el fet que sigui Gaytan l’escollit fa confiar Saboya que tindrà una menor incidència, vist que el diplomàtic ja va fer estada a la capital portuguesa.

L'AMBAIXADOR DELS ESTATS UNITS CONSIDERA "EXCEL·LENT" LA RELACIÓ AMB EL PRINCIPAT

L’ambaixador dels Estats Units, Alan D. Solomont, va visitar ahir el Principat per entrevistar-se amb el cap de Govern, el síndic i el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. En la visita institucional, que va incloure tant el Govern com el Consell General, el va acompanyar el cònsol, Greggory Crouch.
Poc després de la visita, l’ambaixador va declarar públicament que les relacions amb el Principat són “excel·lents”, i que per a ell era un honor trobar-se “en un dels països més antics del món”. Al mateix temps, va destacar que havia tingut una rebuda molt afectuosa per part de les autoritats i que s’havia compromès a enfortir alguns dels llaços ja existents amb l’estat nord-americà.
De la seva banda, el Govern va mostrar a Solomont l’agraïment per l’oportunitat de prendre part en un programa de formació de diplomàtics, que va comptar amb la participació de tres altes funcionàries del país. Un altre punt de cooperació que ha funcionat fins ara i que les dues administracions consideren molt positiu és el programa de beques Fulbright, que permet a estudiants del Principat cursar estudis a centres dels Estats Units. Així, ambdues parts han expressat la voluntat de fer tots els possibles per “garantir-ne la continuïtat”, segons un comunicat que va facilitar el Govern poc després de la visita. El proper comitè bilateral Fulbright, que començarà amb una primera selecció de candidats, tindrà lloc el proper mes de setembre.

Ahir, dia límit perquè patronals i sindicats passessin a l’executiu possibles esmenes al text, que s’ha d’acabar de tancar i aprovar el proper dimecres, l’entitat va enviar més que suggerències un text on desgranava els motius pels quals entenen que el canvi de normativa ha d’aturar-se. El secretari general, Gabriel Ubach, va demanar que es retiri la proposta i que “el que cal és fer unes lleis socials potents perquè, d’aquesta forma, les treballadors puguin seure de tu a tu a una taula amb l’empresari, en igualtat de condicions, per negociar les condicions      dels convenis col·lectius”. Amb aquests pactes signats amb els empleats, el líder sindical va indicar que “llavors es podrà obrir quan es vulgui”.
Són nombrosos els motius que provoquen l’oposició frontal de l’USdA a la possibilitat d’obrir tots els dies entre les set i les deu de la nit (amb un límit de 84 hores setmanals). El principal d’ells, però, rau que “la qualitat de vida dels treballadors se’n va a fer punyetes” i, en canvi, “no s’augmentaran les vendes ni es crearà pas més feina”. De fet, la por del sindicat és que “no es farà torns sinó que a l’empleat simplement se’l farà treballar més i sense cobrar més”. En aquest sentit, justament la primera secretària de l’entitat, María José Espinosa, va denunciar ahir mitjançant el Facebook que “a alguns ja els han informat que treballaran més hores, més dies al mateix preu”.

Un país no preparat
Les crítiques sindicals envers la proposta d’horaris comercials, però, també es fonamenten en altres aspectes aliens al que és pròpiament dit el tema laboral. Segons Gabriel Ubach, Andorra no està pas preparada per a aquesta legislació tan ambiciosa. “El país no està adaptat”, va afirmar el líder de l’USdA que es preguntava “com ha d’anar la gent a buscar els nens a les llar d’infants a les onze de la nit, obriran fins aquesta hora?” A la vegada, també posava de relleu que “el transport públic no estarà operatiu fins tan tard”. Una altra qüestió que plantejava el dirigent de l’entitat era “quina vida social es tindrà si se surt de la feina a les deu o les onze de la nit?”
Tots aquests motius s’han passat per escrit al Govern, acompanyat de les còpies de diferents convenis col·lectius signats entre empresaris i treballadors del sector tant a Catalunya com a França i, lògicament, amb la petició de retirada del text. Ubach va acusar l’executiu que “no s’ha mirat el benestar de tothom” i recorda que “l’executiu té la responsabilitat de donar satisfacció tant a comerciants i empresaris com als treballadors”.

LA CEA CONFIRMA LA PETICIÓ PER PODER TRASLLADAR EL TANCAMENT PER MERITXELL

La Confederació Empresarial (CEA) va tancar també ahir les esmenes proposades a la proposta d’horaris del Govern. Tal com va avançar el Diari, entre elles hi figura la de donar a la diada de Meritxell el mateix tractament que a la Constitució. És a dir, que en cas que caigui en cap de setmana o en un dia que, pels festius al voltant es pugui preveure una forta afluència de visitants, la jornada de tancament es pugui traslladar al dilluns següent.
La junta de la CEA?va analitzar la petició, que havia estat feta per diferents associats. I és que, a més, s’entén que la proximitat d’aquesta jornada amb la diada de Catalunya (11 de setembre) pot generar la possibilitat de ponts al país veí i l’arribada de molts visitants. Des de la patronal també s’ha posat de relleu que caldrà treballar en aspectes com el transport o les llar d’infants per assegurar el servei als empleats que hagin de romandre a les botigues fins a darrera hora.
Des de la FACA?i la Cambra també es va fer una altra petició: que si el dia de la Constitució cau en cap de setmana no sigui necessari tancar el dilluns següent sinó que es pugui substituir per un altre festiu per als empleats.

Millor que precolombí, o prehispànic, art amerindi, diu.
Es tracta de treure’s de sobre connotacions negatives. Parlar d’art precolombí implica que és l’arribada de Cristòfol Colom la que marca un punt històric, atorgar-li un paper de descobridor. I ningú no pot descartar que abans hi hagués hagut contactes, de víkings i altres pobles. A més, algunes cultures, maies, asteques, van existir fins molt després. El terme amerindi és asèptic, no té res de pejoratiu i es limita a descriure dos conceptes: la geografia i la cultura.

Com eren aquelles civilitzacions? A quin grau de desenvolupament havien arribat? És a dir, què ens estan dient sobre ells aquestes peces?
Van conviure sistemes socials més senzills, com els cacicazgos, amb d’altres molt complexos, que tenien sotmesos pobles del voltant. El seu desenvolupament estava molt relacionat amb el mitjà geogràfic, molt marcat per la natura, la selva impenetrable. Per exemple, coneixien la roda però no la podien aplicar perquè no era factible en aquell territori. En canvi, no van conèixer el fer­ro. Amb la qual cosa és impressionant com van treballar la pedra. Però quan van arribar allà els europeus, els van veure en una inferioritat tecnològica, per exemple en armament.

I artísticament?
Aquest art reflecteix el seu entorn i les seves creences. Des del punt de vista material, ho fan molt bé. Treballen pedres dures, pedres toves. El domini de la ceràmica és magistral i les creacions d’orfebreria, impressionants. A l’exposició a Andorra no hi ha mostres de la indústria tèxtil, però les peces que han sobreviscut –difícil amb aquell clima–exhibeixen un treball acurat i riquíssim, tècnicament de primera qualitat. Les construccions arquitectòniques impacten, no només des del punt de vista tècnic, sinó per la seva concepció, orientades segons el firmament i el moviment dels astres.

El visitant mitjà, com ho entén, en una exposició com aquesta?
S’hi aporten elements didàctics. Però és un període molt ampli, moltes cultures i una extensa àrea geogràfica: explicar-ho tot és impossible. Així que el que volem és despertar l’interès per aquestes cultures, que estaven una mica oblidades, potser perquè les teníem tan properes;?potser perquè hi ha hagut aquesta història entre conquerits i conqueridors, que provoca un cert menyspreu o manca d’interès totalment immerescuda. Volem que acabin enganxant, com l’egípcia o la grega o la de l’Orient proper.

Però les cultures maia, asteca, també criden la imaginació. Potser no com l’egípcia, però també tenen els seus misteris...
Per descomptat. Hi ha molts misteris per resoldre. Com l’escriptura jeroglífica a tot mesoamèrica. L’única que es va desxifrar és la maia, però des d’ abans, des de la cultura olmeïca, es van desenvolupar sistemes de signes que encara no s’han aconseguit llegir. O la planificació de les estructures arquitectòniques seguint coneixements astronòmics, amb un marcat accent religiós. Ha arribat molta informació de cronistes del segle XVI que van tenir la delicadesa de descriure allò que veien, de fer cròniques sobre el terreny que van llegar a la posteritat. Són una font d’informació d’elements força interessants, com la qüestió dels sacrificis humans, la funció de cada déu, els hàbits alimentaris.

Com van fer la selecció de les peces. Dels dos centenars que posseeix el museu aquí n’ha vingut la meitat.
Hem tractat de buscar el ventall més ampli possible. Mostrar peces de la nostra col·lecció i de la que ens va arribar fa quatre o cinc anys, la de Tórtola València, un personatge també captivador i que va sentir l’encís d’aquestes civilitzacions. També en benefici propi, perquè va ser a sales de Mèxic, de Lima, on va viure els seus triomfs com a ballarina.

Les seves preferides?
M’agraden molt les representacions divines, les fetes en pedra, com la d’alguna deessa asteca. I les peces del conjunt del joc de la pilota. Desconeixem aquest punt, però amb aquest boom que hi ha ara amb el futbol, especialment a Barcelona, se n’ha parlat molt dels orígens i s’hi han situat aquí. Hi ha descripcions d’autors antics, de cronistes. Tot i que aquestes cultures, en un període i una geografia tan extensos, van utilitzar el joc amb objectius religiosos i rituals. Però són teories, no consensuades i que no formen part d’un coneixement fix i segur.

La confirmació que la pista de Les Antenes de Grau Roig rebrà la màxima competició del Quilòmetre Llançat va arribar fa uns dies a la reunió que van mantenir els comitès tècnics de la FIS a Portoroz (Eslovènia) amb presència per part andorrana de Nadal Antor, director d’activitats i estadis de Grandvalira, i de Vicky Grau, Carles Visa i Josep Maria Ramentol per part de la FAE.
“La nostra intenció era organitzar la prova inicialment el mes de març, però va haver-hi algun problema amb el calendari i ens volien passar a l’abril. Com que no ens convenia l’endarreriment al final es va optar per portar-la al febrer. L’únic que vam demanar és no ser els primers perquè ens feia una mica de respecte debutar amb la primera cursa de la temporada i Canadà va estar d’acord a obrir ells el calendari”, va explicar Nadal Antor, el principal impulsor de portar la màxima competició d’esquí de velocitat al Principat.
Antor va confirmar que la pista de Les Antenes no necessitarà cap tipus de millora per acollir de la Copa del Món, que es desenvoluparà en dues jornades. Durant la primera, dissabte, hi haurà una o dues baixades d’entrenament i una baixada classificatòria i diumenge es farà una segona baixada de classificació i arribarà la final. En cas que per qualsevol circumstància –fonamentalment la meteorologia– aquesta no es pogués disputar n’hi hauria prou amb les dues mànegues classificatòries per determinar el gua-nyador de la prova, ja que s’ha decidit anul·lar la tercera jornada, que es preveia com a reserva.
La pista de Les Antenes va superar amb èxit el març passat l’estrena com a traçat d’esquí de velocitat, amb la disputa d’una cursa FIS que va servir perquè l’organisme internacional, representat a la cita pel delegat tècnic Martial Martreuil, acabés de fer confiança a Andorra per rebre la Copa del Món l’any vinent. En la prova hi van prendre part 26 cor­redors, amb triomf per a un clàssic d’aquesta disciplina, el suís Philippe May, que va establir el rècord de la pista en 161,94 quilòmetres per hora, superant els 157,07 quilòmetres de l’anterior registre que ell mateix tenia d’un assaig anterior per provar la pista de Grandvalira.

Campionat d’Andorra
Paral·lelament a la disputa de la Copa del Món, Nadal Antor, amb el vistiplau de la FAE, ha apostat per tirar endavant la primera edició del Campionat d’Andorra per tal d’afavorir la participació de corredors locals i altres amateurs. La competició constarà d’un parell de baixades i en elles els esquiadors nacionals buscaran millorar el rècord de velocitat que ara mateix ostenten Àlex Antor amb 145,04 quilòmetres per hora i Gemma Oliveras (140,73). Antor va acabar en vuitena posició a la cursa FIS i Oliveras va ser segona de cinc participants.

LES CURSES DE SOLDEU JA TENEN HORARI

La FIS ha publicat al seu lloc web un document amb els horaris de les diferents proves de Copa del Món de la temporada 2011-2012. En ell apareixen les dues proves femenines programades a Soldeu, l’11 i 12 de febrer. El gegant arribarà el primer dia i l’eslàlom el segon, amb horaris idèntics. La primera mànega tindrà lloc a les 9.45 hores i la segona es disputarà a les 12.45. El circuit femení arribarà a Andorra els mateixos dies en què els homes també tenen Copa del Món, concretament a Sochi (Rússia), que                   organitza un descens  i una supercombinada.
La FAE, però, no creu que aquesta coincidència pugui perjudicar la repercussió de l’esdeveniment a es­ca­la internacional, es­­­pecialment pel que fa a la cobertura televisiva.