Parlamentaris demòcrates van destacar ahir que la forquilla és molt àmplia perquè s’ha de tenir en compte la possibilitat de la multireincidència. Concretament el barem per aplicar una sanció tindrà en compte una sèrie de paràmetres que són: el risc per a la salut, la intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social, la generalització de la infracció i la reincidència. La multa per fumar en un indret on estigui vetat es considerarà una falta de tipus lleu. La resta d’infraccions es troben dins de la franja de greus i molt greus, amb un cost econòmic molt superior. Les mateixes fonts van comentar que s’ha optat per incloure en la llei un conjunt de sancions per garantir-ne el compliment. Cal tenir en compte que la proposició de llei inicial entrada per iniciativa legislativa popular no incloïa una graella de multes.
Si aquell que fuma on no està autoritzat pagarà entre 30 i 500 euros, al responsable del local que toleri que s’estigui fumant li sortirà força més car. En aquest cas es considera una sanció greu i la forquilla de multa oscil·la entre els 500 i els 3.000 euros. De sancions greus n’hi ha més, fins a sis. I aquí entra un dels elements clau: les sales per a fumadors. La legislació permetrà que es fumi en locals públics sempre que s’habiliti una sala especial per al consum de tabac. En aquest espai no podran entrar els cambrers a servir amb l’objectiu de protegir la salut dels treballadors de l’establiment. Es tracta d’una disposició polèmica perquè no es coneixen precedents a Europa (excepte possiblement una legislació similar a Àustria) i perquè els locals d’oci ja han avançat que és inviable econòmicament.

Senyalització
No tenir senyalitzada la sala per a fumadors, servir-hi menjar o beguda o no fer-hi el manteniment es considera infracció greu . També ho serà no tenir els indicatius de prohibició de fumar. Aquest conjunt d’infraccions estarà penat amb un cost d’entre 500 i 3.000 euros. Encara, però, hi ha un últim grup de multes més cares. Es considerarà sanció greu que el responsable d’un local autoritzi expressament una persona a fumar en un espai on està legalment prohibit. També tindrà la mateixa gravetat que es detecti la presència d’un menor en les sales habilitades per als fumadors. Serà responsabilitat dels encarregats del local impedir que es produeixi aquesta situació. En tots dos casos els infractors s’arrisquen a sancions que aniran dels 3.000 als 10.000 euros. Els consellers demòcrates confien en el fet que el règim sancionador sigui només una arma dissuasiva que no hagi d’arribar a utilitzar-se perquè es compleix la llei.

EL PS PORTARÀ AL PLE L'OPCIÓ D'UNA PROHIBICIÓ TOTAL

El debat sobre si la prohibició del tabac als locals públics ha de ser total o, en canvi, s’ha de donar l’opció als empresaris d’instal·lar sales tancades per als fumadors arribarà al ple. I és que el grup socialdemòcrata ha presentat una reserva d’esmena per, justament, defensar en la sessió del pròxim 17 de maig, quan la llei s’ha de votar, la seva posició favorable a una legislació molt més estricta, similar a la que, per exemple, ara mana a Espanya, on a tots els establiments està vetat el consum de tabac. “Nosaltres no canviem el discurs i volem defensar la nostra posició i marcar la diferència”, va explicar al Diari la consellera Sílvia Bonet, representant del PS a la comissió de Sanitat del Consell General que la setmana passada va tancar el text definitiu de la proposició de llei. Des del PS, s’havia presentat una esmena on únicament es plantejava l’habilitació d’espais per fumar en supòsits molt concrets. D’una banda, a “sales psiquiàtriques de llarga estada”; de l’altra, als “espais d’ús terapèutic, i sempre que es garanteixi la protecció de les persones no fumadores”. En definitiva, el tabac quedava desterrat d’hotels, restaurants o sales de festa. La proposta socialdemòcrata, però, va ser descartada en la comissió en favor de la presentada per DA, que introduïa les sales per a fumadors.
Malgrat aquesta discrepància, tot apunta que, independentment del resultat que tingui la votació de la reserva d’esmena (previsiblement negativa), el grup socialdemòcrata donarà suport al text que, cal recordar, té el seu origen en la primera iniciativa legislativa popular que arriba al Consell General de la mà de la ciutadania.

El Govern, a través del ministeri d’Educació en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i l’Arxiu Nacional, ha llançat una campanya de sensibilització per a la conservació dels arxius d’empresa sota el títol de La vostra empresa és el present, els vostres arxius són el futur.

El grup MoraBanc ha registrat una emissió total de CO2 per treballador de 2,06 tones durant l’any 2011, un xifra que suposa una reducció d’un 6% en aquest concepte.

Els candidats del Partit Socialdemòcrata que van concórrer a les eleccions comunals a Ordino treballen conjuntament amb la majoria comunal en diversos aspectes, entre els quals la remodelació del Prat del Call i el futur centre de salut. Així ho va explicar la qui era cap de llista, Carolina Poussier, que va manifestar que «el que més ens interessa és treballar per la parròquia» i representar les persones que els van donar suport a les urnes tot i no obtenir representació.

Va ser el cònsol major, Ventura Espot, qui va proposar als membres del PS treballar conjuntament en els temes en què coincidien els seus programes electorals. Proposta que els socialdemòcrates van acceptar i agraeixen i per la qual ja s’han realitzat tres reunions, segons va explicar Poussier. En aquestes s’ha tractat la remodelació del Prat del Call i el nou centre de salut, així com el «canvi de gestió» a Secnoa.

En relació al Prat del Call, Poussier va exposar que «tothom ha fet aportacions» i que des del sector socialdemòcrata s’ha demanat que aquesta remodelació es faci comptant amb la participació ciutadana, que els habitants puguin «escollir el parc que voldrien pels seus fills». Pel que fa al centre de salut, les demandes que els socialdemòcrates han fet arribar al cònsol passen perquè hi hagi un metge present durant més hores, doncs ara només visita als matins. Poussier va reconèixer que aquesta qüestió no depèn del Comú i va matisar que el que es demana a la majoria comunal és que faci «pressió» prop del Govern per tal que «s’aprofiti l’espai» del què disposarà el centre.

Per altra banda, un tercer tema en el què podrien treballar conjuntament Acció Comunal d’Ordino -formació que té la majoria al Comú- i PS és en relació a Secnoa, societat que gestiona les pistes d’esquí del sector d’Arcalís de Vallnord. En aquest punt, la número u socialdemòcrata va explicar que s’ha demanat treballar-hi conjuntament «sempre que es busqui un canvi de gestió». La percepció de Poussier és que sí que s’hi pugui treballar. Aquest canvi de gestió podria passar per un canvi en la manera de funcionar, i per un «canvi de director o de funcions». La socialdemòcrata entén que cal «gestionar diferentment» i fer que els treballadors s’hi impliquin i es vagi cap a una major qualitat del servei i seguretat.

BALANÇ DELS 100 DIES / D’altra banda, Poussier va fer un balanç positiu dels primers 100 dies de mandat. «Des de fora» es veu amb bons ulls la feina feta fins el moment, i sobretot es valora que una part dels consellers hagin cedit la seva tretzena paga a la partida de Social. Aquest és un «gest molt destacable», segons Poussier, que va recordar la importància que els socialdemòcrates donen als temes socials.

Els candidats de la llista del Partit Socialdemòcrata a les eleccions comunals a Ordino Carolina Poussier i Víctor Iriarte van exposar ahir la proposta d'ampliar el servei del centre de salut un cop estigui enllestida la nova infraestructura. Els socialdemòcrates aposten per passar d'un metge al matí a dos per poder oferir així atenció mèdica durant més hores (també a la tarda). El programa electoral de la formació ja incloïa la iniciativa d'ampliar el servei amb un pediatre. Ara demanen al Comú que traslladi la proposta al Govern.

Aquest és un dels punts que el PS comparteix amb la majoria comunal i que treballaran conjuntament per fer-hi aportacions. Van ser els cònsols els que van proposar al PS participar en els aspectes en què hi ha acord. Així mateix, estan mantenint converses a l'entorn de la remodelació del Prat de Call. En aquest aspecte, el PS aposta perquè la ciutadania pugui participar a l'hora de decidir com serà aquest espai.

En tercer lloc hi ha Arcalís. En aquest cas Iriarte va indicar que cal un canvi a l'estació que passi per una nova forma de gestionar. El fet és que, segons el número dos de la candidatura, el camp de neu manté un sistema de funcionament i de gestió interna del personal que està obsolet i que cal modernitzar. Així mateix, va afegir que s'ha de millorar la qualitat i el servei, i que per aconseguir-ho calen canvis.

Iriarte també va recordar que des de fora del Comú no poden tenir un coneixement profund de com s'està fent la comercialització. Tot i que no proposen tornar a l'anterior sistema de gestió, van indicar que cal tenir en compte que hi ha hagut canvis al consolat de la Massana i a EMAP. Sobre Arcalís van parlar ahir amb el cònsol major, tot i que van indicar que es tracta d'un procés lent.

El PS també va fer un balanç positiu dels cent dies de mandat. En aquest sentit van valorar positivament que els consellers destinin la tretzena paga a serveis socials i també que hi hagi una consellera dedicada a aquesta qüestió, ja que les necessitats en aquest àmbit aniran en augment. Tot i així, esperen que "es vagi més lluny en la personalització de les ajudes socials segons la família", va dir Poussier.

La cap de llista va agrair la voluntat dels cònsols de comptar amb el PS, va subratllar la bona entesa i va apuntar la possibilitat de trobar altres àmbits de col·laboració.

Per això necessita remuntar l’1 a 0 encaixat en el partit d’anada al camp del Chelsea, i tot just després de perdre les possibilitats d’endur-se la lliga amb una der­rota al Camp Nou contra el Reial Madrid, que excepte accident serà el campió de la competició domèstica. Els blaugrana es tro­baran amb gairebé total seguretat amb un rival tancat a pany i forrellat com a l’anada i necessitaran ser més precisos en la rematada que a Stamford Bridge.
Guardiola, que podria tornar a recórrer a una defensa de tres amb la inclusió de Piqué a l’equip titular, deia que “no tinc cap dubta que l’equip estarà a Munic. Des del primer partit amistós, quan vaig arribar, sempre he afrontat tots els partits com si els anéssim a guanyar”. El tècnic deia que prefereix passar a la final jugant malament que no fer-ho, “però la idea no es toca, no es canvia”. El tècnic explicava que intueix un partit semblant al que es va trobar l’equip contra el Madrid. “No tindrem gaires ocasions. Per tant, paciència i intensitat, perquè ho podem treure.” Sobre algunes  decisions tècniques, com ara que Tello fos titular contra els blancs o que Piqué no hagi jugat els dos importants darrers partits, es va defensar: “Ningú m’ha col·locat aquí. Em va col·locar la directiva i no vostès [amb referència als periodistes]. No m’ha col·locat cap cosí llunyà.” Piqué també va parlar ahir, i se li va demanar sobre la seva suplència i va explicar que el seu estat d’ànim “no és bo”. Amb tot, va indicar que la relació amb Guardiola “és molt bona. Guardiola em dóna molta canya però m’agrada”.
De la seva banda, el tècnic del Chelsea, Roberto di Matteo, es va voler treure qualsevol etiqueta de favorit i va dir que malgrat l’1 a 0 favorable “en aquests moments les coses estan al cinquanta per cent. Haurem d’intentar marcar, ens donaria moltes opcions de passar a la final”, hi va afegir. A l’equip anglès, que juga la sisena semifinal en nou anys, hi ha el dubte del davanter Drogba. El seu substitut a l’onze titular seria l’espanyol Fernando Torres.

HEYNCHES DIU QUE EL BAYEN HA DE DONAR "EL 110 PER CENT"

Dels protagonistes de l’altra semifinal de la Lliga de Campions ahir no hi va haver declaracions per part del Reial Madrid, però sí per part del Bayern de Munic, que defensarà demà al Santiago Bernabéu el 2 a 1 favorable assolit a l’anada. El tècnic de l’equip alemany, Jupp Heynckes, comentava que el seu equip ha de rendir “al 100 per cent i fins i tot al 110 per cent. El 10 per cent addicional són emocions”. El tècnic deia que “tenim clar que hem de marcar un o dos gols i podem fer-ho. Tenim jugadors ofensius extraordinaris, però primer hem d’estar ben parats al darrere i així es produiran possibilitats al contraatac”. L’entrenador, que va ser l’artífex de la setena Copa d’Europa aconseguida pel club blanc quan l’entrenava fa més d’una dècada, indicava que els seus homes li han transmès bones sensacions els darrers dies. “Tots els jugadors estan disponibles i motivats, concentrats i amb el focus posat en dimecres. Podem realitzar el somni d’arribar a la final a l’Allianz Arena, això seria històric.”

A banda de la possibilitat de poder ser tallat a final de l’any passat, cosa que no va succeir, una clàusula en el compromís entre club i jugador indica que si l’equip puja de categoria Maresch segueix un any més. De la seva banda, Sánchez va ser l’únic jugador que la temporada passada va signar per a dos anys.
Maresch és un dels homes que es quedaran treballant fins més tard amb els del Principat, entrenant fins a mitjan maig amb els joves Farfán i Diedhou –aquests dos encara tenen competició amb el segon equip– a les ordres del segon de Joan Peñarroya, Xavi Luque. “Estic molt a gust a Andorra, en l’àmbit individual el final de temporada ha estat millor que el començament, però estic convençut que encara puc evolucionar en el meu joc”, va explicar ahir el jugador, content per la continuïtat i que aquest estiu té compromís amb la selecció del seu país en la classificatòria de l’Europeu. Un cop finalitzada la lliga la resta de jugadors de fora del Principat marxaran cap a casa els dies vinents en espera que el club defineixi el projecte per a la temporada vinent i tenir notícies sobre la seva possible continuïtat. Al River ara la prioritat és definir el pressupost per al nou exercici i saber si es pot créixer fins als 800.000 euros que es consideraria ideals per sortir a LEB or.
Aquest matí l’equip estarà al col·legi dels Pirineus per compartir una mica de bàsquet amb els joves alumnes i a la tarda assistirà a la preestrena d’un documental sobre l’ascens titulat A 2 de l’Or, als Cinemes Illa Carlemany.

Triomf del River B
D’altra banda, el segon equip va derrotar diumenge el Ramon Llull per 80 a 65 i queda a la meitat de la classificació del seu grup a Copa Catalunya.

BAVOSI, MILLOR BASE DE PLATA

La Federació Espanyola de Bàsquet va fer públic ahir el rànquing dels millors de la temporada a LEB plata. A banda de la lògica nominació del River com a millor equip de la categoria, Fede Bavosi ha entrat en el cinc ideal en la posició de base. Ha estat líder d’assistències (5,8 de mitjana) amb un rècord històric de la competició en aquest apartat, setze en un partit. L’MVP de la categoria ha estat Todorovic, del Prat.

Santacana, que ha estat directiu de Televisió de Catalunya i l’autonòmica balear, ha mantingut sempre un peu al món del cinema, on va començar com a ajudant de direcció.

Com va la pel·lícula, ara que ja té una trajectòria comercial?
Estem contents amb els primers resultats d’explotació a les sales. Funciona bé a Madrid, Barcelona i, sorprenentment, per a una cinta de talent balear, a Bilbao. I estem constatant que el nivell d’acceptació dels espectadors que surten de les sales és molt elevat. Tot i que el film ha destinat una part molt feble del pressupost a la part promocional, que jo reivindico que hauria de ser més gran.

Torna al cine perquè era una espineta clavada?
Jo tota la vida he seguit vinculat al cine i a la televisió. Vaig començar com a ajudant de direcció a Barcelona i a Madrid. Després he fet molta tele i  els últims anys ho he compaginat amb catorze telemovies amb Prodigius, que pertanyia a un curiós tàndem format per Mediapro i DeAPlaneta. M’agrada tenir un peu a cada lloc i conèixer els dos mons per interconnectar-los.

El cine espanyol justament acaba de rebre una bona clatellada: un gerro d’aigua freda ara que s’espavilava?
Cap gerro d’aigua freda perquè era perfectament esperable, i crec que en vindran més. El que penso és que haurem de prioritzar, no llençar els diners en autèntiques bogeries que tothom veia que no anaven enlloc. Haurem de ser més racionals.

En alguna entrevista va dir que a la tele es viu una “batalla criminal” per l’audiència.
Més que una batalla: una guerra, en la qual tots hem participat. Però hi ha empreses de lucre pur i dur que, si per aconseguir audiència, rebaixen el nivell, ho trobo perfectament legal. I això és problema del públic, que té un dit per prémer botons del comandament. Però la televisió pública ha de ser no dogmàtica i el més neutral possible, i ha d’elaborar programes amb objectius de dignitat, prestigi i qualitat.  Sobre tot aquelles que són el teló de fons d’un país: des d’Andorra Televisió a la basca o Televisió de Galícia. Són una eina bàsica de distribució cultural i lingüística. I si a més són líders d’audiència, com TV3, amb una qualitat molt valorada i formats originals, s’ha de mantenir.

Coneix ATV?
Perfectament. Evidentment, pateix les conseqüències d’aquesta bufetada i té recursos limitats. Però crec que el nou director, Francesc Robert, se’n sortirà i comandarà la televisió que el país mereix.

...Que ha de ser com?
Entenc que Andorra és un país petit, però aplicaria el model de Televisió de Catalunya, amb menys recursos. Per exemple, jo acabo de fer un programa de molt baix cost i amb uns resultats que estan sent francament molt bons pel que fa a audiència.

Al marge, la lluita per sostreure’s al control polític.
Sempre és una història difícil. Aquí i a Kuala Lumpur. Les televisions públiques formen part de l’obra de cada govern. Però el que és important és que estem creant les circumstàncies perquè es polititzi el menys possible, a través de consells d’administracions, mecanismes de control parlamentari, de control de qualitat. S’hi avança positivament en aquesta direcció.

Ah, si? I creu que el públic ho percep així?
Li torno la pregunta: jo estic massa ficat en el mitjà, en el joc. I he de dir que l’opinió del teleespectador està formada també a partir de les opinions reflectides als altres mitjans.

Aquests dies s’ha publicat que el govern espanyol obre la porta a la privatització de les televisions autonòmiques.
No són propietat de les autonomies, sinó de l’Estat, que atorga una concessió. I quan es parla de privatització el que he de dir és que no poden fer-ho, per llei. El que sí poden fer és donar molta feina a empreses privades. I això ho faran començant per les que tenen una gestió més dubtosa –Canal 9, Telemadrid– que són, de pas, les més polititzades, i que estan en situació de ruïna, de fallida total i doble: de la publicitat i de l’audiència. Han caigut en un forat provocat potser per qui volia comprar barat.

Canviant de tema: veu les possibilitats d’Andorra per acollir rodatges de cine?
No veig viable una producció de talla XL ara mateix, però sí cal una film comission que provoqui rodatges en aquests paisatges increïbles, que digui a les productores que hi ha això i que el país en dóna facilitats, en l’àmbit burocràtic, per exemple.