El vehicle va bolcar prop de les 12 del migdia a la C-65 i 44 persones van resultar ferides, la major part de caràcter lleu. Es van veure afectats tots els passatgers excepte un. Entre els ferits hi ha una dona embarassada i sis menors. El servei català de transit (SCT) va informar en un comunicat que el vehicle hauria tingut una avaria mecànica en els frens. Segons el testimoni de la conductora, instants abans del sinistre van passar de un cediu el pas i els frens no van respondre; per això va anar a la calçada contrària i va bolcar al costat esquerra de la    car­retera.
Segons l’SCT, la conductora no havia consumit alcohol ni drogues, ni ha patit somnolència; tot i que està pendent d’una anàlisi. Un dels passatgers de l’autocar accidentat, Àngel Torres, va declarar que el vehicle anava “molt de presa” abans d’entrar a la rotonda i que la conductora anava “adormint-se” i que havia fet un “moviment estrany” just a la rodona. “Anava amb la mirada al  ter­ra fins que ha donat un cop de volant i hem bolcat”, va explicar Torres.   

Descarrilament
El descarrilament d’un tren a l’Índia va deixar 35 persones mortes i 150 ferides. “Hem tret 31 cadàvers dels vagons, però estimem que el nombre de morts total sigui d’almenys 35”, va explicar el director general de policia Brikj Lal. El comboi viatjava a 108 quilòmetres per hora en el moment de l’accident, i el director gerent dels ferrocarrils del centre-nord de l’Índia, HC Joshi, va explicar que “el motiu exacte del descarrilament encara es desconeix”. Els ferits es van traslladar a l’hospital de Fatehpur, a 14 quilòmetres.    
A Rússia va naufragar un vaixell al Volga, i hi va haver almenys un mort. El ministeri per a Situacions d’Emergència de Rússia va informar ahir a la tarda que es desconeix la situació d’un centenar de persones que es trobaven al vaixell Bulgària. Segons els càlculs, a dins hi havia 182 persones, de les quals una va morir i 84 van ser rescatades. Anteriorment, el cap del departament regional d’emergències, Oleg Zugeev, havia declarat que el nombre de rescatats era de 167.

Incendi a Ucraïna
D’altra banda, també es va produir una tragèdia en l’incendi d’una residència d’ancians a l’oest d’Ucraïna. El ministeri d’Emergències ucraïnès va comunicar que “16 persones van morir i 11, inclosos alguns membres del personal, van ser rescatats” i va precisar que tres ferits estan greus i que l’incendi es va poder produir per una negligència.

EL JAPÓ PATEIX UN TERRATRÈMOL DE 7,3 GRAUS I UNA FUITA QUÍMICA AFECTA FUKUSHIMA

Un terratrèmol de 7,3 graus en l’escala Richter va afectar el nord-est del Japó, i va obligar a emetre un alarma de tsunami en les províncies de Miyagi, Iwate i Fukushima. L’operadora de la central nuclear de Fuku­shima, afectada greument en el moviment sísmic que va tenir lloc al març, va comunicar que no va resultar afectada pel ter­ratrèmol d’ahir, tot i que va decidir evacuar els treballadors. L’empresa Tepco sí que va informar que s’ha vist obligada a aturar el sistema de reciclatge d’aigües radioactives, que a més funciona com a sistema de refrigeració d’alguns reactors de la central, per una fuita de productes químics que s’utilitzen en el procés. En concret s’haurien filtrat 50 litres de productes no tòxics en l’interior de la central. Tepco va matisar el sistema de refrigeració dels reactors 1, 2 i 3, que continua funcionant amb aigua no contaminada.
Respecte al terratrèmol que es va produir ahir, l’Agència Meteorològica del Japó va alçar l’alerta per tsunami a les dues hores del moment del sisme, que va tenir l’epicentre enfront de la costa de Miyagi a uns 10 quilòmetres de profunditat. Després del moviment es van detectar pujades del nivell de la mar d’uns deu centímetres però no s’ha informat de danys.

Res de contaminant, això segur. Estaven controlant la qualitat de l’aigua, mesurant determinats indicadors, com el PH, el clor i l’alcalinitat. Per a això van haver de recollir mostres de l’aigua del riu i, a través d’uns senzills processos químics, avaluar-ne els resultats. L’experiment el van fer en el marc de les activitats de l’Any internacional de la química declarat per la Unesco, a les quals s’han sumat el Grup dels Amics de les Matemàtiques d’Andorra (Gamma).
I, amb les analítiques a la mà, els joves (i no tan joves) científics van concloure que, curiosament, l’aigua d’Incles és força àcida, amb un PH 5. “Segurament les roques de la zona provoquen aquesta acidesa”, explica la presidenta de Gamma, Sílvia de Cambra. També van comprovar que no conté gens de clor i que no és alcalina (no té carbonat). “Llavors vam fer el mateix experiment amb aigua envasada i ens va sortir que tenia clor”, va dir.
Durant la jornada, a la qual també va participar Andorra Sostenible per estudiar la qualitat de l’aire a partir de l’aigua, també es van recollir mol·luscs i insectes. Bé, tècnicament, cercaven bioindicadors naturals. “Vam buscar lapes d’aigua dolça i això vol dir que l’aigua està en un estat perfecte”, comenta. Però no hi va haver sort, segurament estaven amagades. Un altre dia. Això sí, el que afortunadament no es va localitzar va ser cap cargol dels anomenats levogira, que són sinònim de forta contaminació. En tot el país, de fet, no se n’ha vist cap d’aquests, que solen habitar en basses o zones amb aigües estancades.
Totes les dades que es van obtenir de les anàlisis es penjaran a la web de l’Any internacional de la química per posar-los en comú. De moment, els xinesos són els més actius.

POTABILITZAR L'AIGUA AMB EL SOL

Les activitats per celebrar l’Any de la química no es van aturar a Incles. Gamma preveu reprendre-les al setembre, amb l’inici del nou curs escolar, amb un experiment força cridaner: s’intentarà potabilitzar aigua amb l’ajuda dels rajos solars. “S’ha comprovat que deixant l’aigua al sol els bacteris surten i evites l’ús de productes químics”, explica de Cambra. Comenta que proves d’aquesta índole ja s’han dut a terme amb bons resultats al laboratori a indrets com Almeria. Però quin és el procés que se segueix per potabilitzar l’aigua així? Caldrà esperar l’arribada del col·le per saber-ho.

Psicòleg de formació, Marc Cornella assegura que li agrada tractar amb les persones. Afiliat des del 2006 al Partit Socialdemòcrata, ara inicia una nova etapa en l'executiva on s'han proposat millorar la comunicació, escoltar i incentivar la participació a tots els nivells perquè la formació pugui recuperar terreny amb vista a les eleccions comunals.

Què el va motivar a entrar a l'executiu?
La Judith Salazar va ser qui va proposar el meu nom i vaig acceptar perquè la meva dedicació en política és vocacional i idealista. Vull creure en una Andorra millor, una Andorra del benestar. I trio l'opció socialdemòcrata perquè per a mi significa defensar els interessos de tots, no només els d'uns quants.

Se'ls va anomenar la candidatura oficialista o continuista. Comparteix aquesta definició?
En absolut. L'executiva ara esta liderada per un ministre de l'executiu de Bartumeu, és fàcil etiquetar-la. També hi ha molta part de l'entorn, afí o no afí al PS, a qui és una etiqueta que interessava molt posar. Es buscava un cap de turc, que havia de ser el president del partit, el Jaume Bartumeu. Hi ha molta part de l'entorn que l'hagués volgut penjar a la plaça del Poble. Suposo que com que això no va passar i en el nou equip hi ha un ministre, doncs la regla de tres era fàcil: continuarem amb el mateix. Jo no ho comparteixo. Respecto molt el Jaume i penso que s'ha de comptar amb ell, no se l'havia de sacrificar, però això no vol dir que sigui continuista. S'ha d'aprofitar la seva experiència, tota la seva trajectòria política i a partir d'aquí ja veurem què vindrà.

Era necessari un canvi de líder?
El canvi de càrrec hi ha sigut. El Jaume és una persona que té molt pes. Ara el Víctor haurà d'anar assumint-lo. Però és un procés. No podem demanar al Jaume que desaparegui d'un moment per l'altre i al Victor que assumeixi el seu rol d'un moment per l'altre. Estem en un procés de reconstrucció. Els resultats electorals van ser un tocar fons per tornar a començar.

Quines seran les línies a seguir a partir d'ara?
Els dos eixos que ens hem marcat són l'acció política i una major comunicació a tots els nivells. Creiem que ha faltat comunciació en molts sentits. Diuen que una cara de la moneda és la comunicació i l'altra la confiança. És a dir, que si comuniques bé et guanyes la confiança. I nosaltres tenim ganes de comunicar, d'escoltar i treballar activament per fer les coses millor del que s'han fet fins ara, perquè sempre es pot millorar.

Quina valoració fa de les baixes que s'han produït aquesta setmana a la formació?
La situació amb la Rosa Ferrer estava molt cantada. Crec que és un tema més de desafeccions personals que de res més. Les persones que han decidit marxar és perquè ho portaven millor o pitjor amb algunes persones del partit. Evidentment tinc tot el respecte pels que marxen, però són persones que busquen el seu espai fora del partit.

Rosa Ferrer ha parlat d'un problema intern que no s'ha volgut tractar.
Si la problemàtica interna és la refundació jo no hi crec. Si estem parlant que hi hagués hagut d'haver un cap de turc i es diu Jaume Bartumeu, jo penso que hi ha d'haver un procés. El Jaume ha de trobar el seu espai dins el partit.

Així, es considera que cal un canvi de líder?
[Silenci] Ja es veurà. El partit ha d'assumir la derrota i reconstruir-se. I el Jaume ha de trobar el seu lloc. És important per al partit. Com a número 1? [Silenci] No ho sé.

Quines expectatives tenen per a les comunals?
Després de la derrota electoral que hem patit ho veiem complicat. Però treballarem molt i molt per tenir els millors candidats i  un programa que satisfaci la militància i que estigui a l'altura de els expectatives de la ciutadania andorrana.

Els fa por una escombrada com la de l'abril?
Després del que va passar a les generals no tenim por a res. No ens esperàvem el 7 a 0. Ara potser no ens sorprendria tant, però ens faria mal. Sobretot perquè voldria dir que amb aquest poc marge de temps no hem sabut reconstituir-nos.

Per acabar. Com veuen el futur a nivell de país?
Tenim temps per treballar. Estem preparant el full de ruta. El que hem de fer és crear ganes perquè cregui en el projecte.

Dimecres recalen a la capital i es podrà escoltar en directe aquest pop-folk psicodèlic i un pèl estrambòtic que practiquen.

“Per respondre grans preguntes només cal una cançó”, diu a la pàgina web. És aquest el plantejament a l’hora de compondre?
Són coses que deuen escriure quan reben el disc. Jo no penso en res d’això. Jo quan faig cançons, mira, l’únic que em plantejo és fer una mica el que surti, intentant tancar el mínim de portes possibles i obrir-ne moltes. És el que m’interessa de la música. Això que hi ha escrit, doncs, és perquè la gent quan sent un disc sempre es fa la seva pel·lícula, i també és molt bonic.

Però sí planteja moltes coses. Les seves són cançons molt, diguem-ne profundes, per escoltar. Sembla com si es trobés a mig camí entre el músic i el filòsof.
No m’ho he plantejat mai així. No m’he considerat mai músic ni tampoc filòsof, ni molt menys. Sóc més aviat una persona que fa artesania de la música; intento fer-m’ho una mica al meu modus. M’interessa el procés de gravació del disc, quasi tant com les cançons. És com quan un fuster fa un armari: primer pensa l’armari, després la fusta, quines eines emprarà...

És bonic això que diu.
No ho sé, jo no tenia nocions musicals d’escola sinó que n’he anat aprenent –i espero aprendre’n més– i m’ho prenc així.

Doncs, no està sortint gaire malament, pel que fa a l’acollida del públic, oi?
Això potser és una de les sorpreses més grans de la meva vida, que de sobte m’estigui dedicant a la música. Potser algun cop ho havia somniat, però mai no ho havia perseguit. I ara aquesta bona resposta de la gent. No ho sé. Sempre m’havia preocupat del que podria opinar la meva família, la gent que tinc més a prop. Però quan veus gent que no et coneix i valora les coses que fas, és molt gratificant. I tota una sorpresa.

Com va anar tot plegat?
Va ser un procés que ara veiem molt llunyà, però per a mi, en realitat, ha estat molt ràpid. Havia tingut altres grups però mai havia fet així, que jo penso una lletra i una música i en faig una cançó. Vaig fer un estiu de fa tres anys el primer disc, que es deia Per què grillen les patates, i vam entrar en un projecte, al centre d’art Santa Mònica, que ens permetia assajar-hi durant dos mesos i fer-hi un concert. Érem com una obra d’art al museu.

En algun lloc parla del que ha après a la granja familiar. S’imagina sent un urbanita? Seria igual la seva música?
M’ho he plantejat perquè m’ho han preguntat alguna altra vegada i no tinc una bona resposta. No crec que sigui tan diferent. Canvia una mica els teus referents pròxims, però la filosofia de vida d’una persona no depèn d’on neix, sinó de la manera de relacionar-se amb la gent.

S’estan beneficiant del fenomen Manel? Hi ha un conjunt de bandes que tenen un nexe comú, que es retroalimenta, o no tenen res en comú?
Crec que tot el que has dit. Hi ha un moment musical molt viu per a grups que canten en català, o no, però són d’aquí. I hi ha un nexe perquè som tots de la mateixa generació. Són grups molt diferents, propostes que no tenen res a veure entre si. Això del benefici és el que trobo més complicat. S’haurà de veure amb el temps. És cert que és més fàcil no estar sol davant un públic, és a dir, que si n’hi ha més que fan coses d’aquesta mena, més la gent s’hi acostuma i més hi va. Però ara hi ha dos booms: un és el de Manel, Antònia Font i algú altre; l’altre, el de grups que anem fent i que és incomparableen el nivell de públic i de ressò. Nosaltres apleguem cent-cinquanta persones i som feliços i ells n’atreuen tres mil. El cas és, si ells no existissin, si aquestes cent-cinquanta persones vindrien igual. Vull creure que sí.

Parlem d’influències. També les literàries: alguns temes són poemes de Pere Quart.
Escolto música molt diversa, suposo que és per això que em surt aquest estil estrambòtic. I també llegeixo coses molt diferents. La literatura és l’art per excel·lència, crec jo. I quan se t’apareix una lletra que pots musicar, és tan fàcil. Per a mi el més important és sempre la lletra i si és bona, la feina que queda és tan irrisòria. En aquest disc he tingut la sort que m’han caigut a les mans aquests poemes i quan treballes amb material bo és un gust. Tant de bo jo sabés escriure una mica millor.

En la proclamació oficial va presentar les línies del programa electoral i es va fer palès un discurs d’esquerres, que vol ser “ambiciós i realista. Vaig a treballar al límit de la meva capacitat i vaig a donar-ho tot”, va assegurar.
Una de les mesures més destacades que vol dur endavant és que els bancs i les caixes d’estalvis dediquin una part dels beneficis per crear ocupació “per la via ràpida” un cop acabi la reestructuració del sistema financer. “Els bancs i les caixes poden, i els joves no poden esperar”, va assegurar el candidat, i posteriorment va destacar que “arribarà el moment” d’avançar cap a polítiques més redistributives i va plantejar la recuperació de l’impost sobre el patrimoni. “Ha arribat el moment de repensar o rectificar algunes decisions preses en els   dar­rers anys”, va admetre.
Rubalcaba va apostar per incentivar el contracte parcial, amb més flexibilitat per als empresaris i més seguretat per als treballadors, així com vincular les rendes salarials als beneficis empresarials. “Que segueixin vides paral·leles”.  

Sanitat
El tema de la sanitat va ser un dels que més va destacar en el discurs de proclamació, i va garantir que no farà “res” ni signarà “res” que pugui debilitar el sistema públic de salut. També va refusar el copagament sanitari. Sobre el mateix tema va reiterar que té la intenció que “una part substantiva” dels 8.000 milions extra que es destinaran l’any vinent al finançament autonòmic es destinin a la sanitat.
Quant als temes econòmics, el fins divendres vicepresident i ministre d’Interior va apuntar que Espanya ha de complir amb el pacte de l’euro i que seguirà amb els compromisos de reducció del dèficit, perquè “no és veritat que el dèficit sigui progressista”. Rubalcaba va apuntar que cal una “fiscalitat raonable” i l’eliminació d’entrebancs administratius per als emprenedors. Va afirmar que el sistema educatiu espanyol és “el millor del món per formar funcionaris” i que ara ha de tractar de “formar emprenedors”. Quant a educació, Rubalcaba es va comprometre a no canviar cap llei educativa en vigor i va recordar que té la intenció de posar en marxa un MIR per a professors.

Sistema electoral
Rubalcaba va parlar d’una de les reivindicacions del moviment 15-M, la reforma del sistema electoral, i va explicar que li agrada el model alemany, amb circumscripcions petites. Per fer front a la corrupció, va plantejar que l’Estat tingui “algun tipus de control previ” sobre els plans urbanístics d’ajuntaments i comunitats autònomes. D’altra banda, va qualificar d’intolerable, indecent i absolutament immoral” l’existència de paradisos fiscals al món, i va defensar la creació d’una agència de qualificació de riscos europea i la implantació d’una taxa per a les transaccions internacionals. Rubalcaba no va fer cap menció directa a Mariano Rajoy, ni al Partit Popular, al discurs.

CAYO LARA I LLAMAZARES CRITIQUEN EL TO DE RUBALCABA

El coordinador general d’Esquerra Unida, Cayo Lara, va considerar que Rubalcaba farà una “política per als banquers i explica contes de fades als treballadors”. De la seva banda, el portaveu d’EU al Congrés, Gaspar Llamazares, va considerar que el candidat del PSOE ha plantejat amb el seu discurs “una moció de censura a Zapatero” per incomplir el programa d’esquerres i que “promet el contrari del que fa. M’ha ofès el compromís d’obrir el debat sobre el model electoral alemany, quan acaben de rebutjar-lo amb el PP”. El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, que no es va referir a la proclamació de Rubalcaba, va demanar al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, “un gest de grandesa i justícia” convocant eleccions.