Schwensteiger va transformar el penal que donava el passi al Bayern després que el partit esgotés el temps reglamentari amb el mateix resultat que l’anada (2-1), que es va mantenir a la pròrroga.
L’inici del duel va ser trepidant, amb un primer gol als 6 minuts de joc per la banda local després que Cristiano Ronaldo transformés un penal per mans d’Alaba. El Madrid estava classificat, i un segon gol del portuguès al 14 generat per una passada d’Ozil reforçava la seva candidatura. Tot i els gols encaixats el Bayern havia tingut ocasions i sabia que una diana el ficava de nou en l’eliminatòria, i aquesta arribava als 24, després d’un altre penal, de Pepe sobre Mario Gómez. El va transformar Robben ajustat al pal dret de Casillas, que va fregar la pilota. El primer temps va acabar amb una falta xutada per Robben que Pepe va desviar amb la mà dins l’àrea, però l’àrbitre no va assenyalar penal.
A la represa la iniciativa va ser del Bayern, que per moments va tenir els de Mourinho força tancats, però no hi va haver gols i es va anar cap a una pròrroga en què el respecte mutu va imperar. Va ser el Reial Madrid qui va dur la iniciativa davant un equip alemany força cansat, que només va fer un canvi. I en el cara o creu dels penals el Bayern va estar més precís. Mentre Alaba i Mario Gómez marcaven els dos primers per als de Munic, erraven Cristiano Ronaldo –en duia 25 seguits sense fallar– i Kaka. Però dues aturades de Casillas a Kroos i Lahm i l’encert de Xabi Alonso posaven de nou el Madrid amb possibilitats. Sergio Ramos va enviar als núvols el xut que hauria significat la igualada i Schwensteiger certificava el passi a la final menys pronosticada, sense els representants espanyols Barça i Madrid, favorits en les respectives eliminatòries. El 19 de maig Bayern o Chelsea seran els nous reis d’Europa.

ATLÈTIC, VALÈNCIA, ATHLETIC I SPORTING NOMÉS DOS A LA FINAL DE BUCAREST

Bucarest és el destí. La final de l’Europa League espera convidats i avui, a partir de les 21 hores, comença la tornada de les semifinals. A Mestalla, el València d’Unai Emery rep l’Atlètic de Madrid amb l’únic objectiu de capgirar el 4 a 2 de l’anada. Amb un 2 a 0 en tindria suficient. “És el partit més important de la meva vida. És un partit entre dos equips similars i el resultat de l’anada els fa més favorits”, va indicar el tècnic del València, que marxarà al finalitzar la temporada. Mentre, el Cholo Simeone va ser clar: “Nosaltres sempre juguem de la mateixa manera. No buscarem l’empat.” A San Mamés, l’Athletic de Bilbao rep l’Sporting Club de Portugal amb un resultat advers de 2 a 1. Per tant, els de Marcelo Bielsa hauran d’apostar per la remuntada a La Catedral.

En la sessió de control al president català en el ple d’ahir al Parlament, Mas va deplorar l’actitud del govern de Mariano Rajoy respecte a les autonomies. Mas va protestar per la tendència de l’executiu espanyol “d’asse­nyalar amb el dit” les comunitats autònomes per responsabilitzar-les “d’estirar més el braç que la màniga” en despesa pública.
Artur Mas va evidenciar el distanciament de les relacions entre el govern de CiU i el govern del PP, cosa que van aprofitar PSC i ERC per oferir-se a Convergència per a un canvi d’aliances a Catalunya. En la sessió de control al president al Parlament, Mas va topar amb la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, a qui va recriminar que parli dels avançaments que el govern central entrega a Catalunya com “un donatiu”. “No ens presenti els avançaments com un donatiu perquè són els diners dels catalans, administrats a Madrid, però els diners dels catalans”, va deixar anar Mas a la dirigent popular, després de reclamar-li que l’executiu espanyol hauria de reconèixer els deutes que té amb Catalunya.

Peticions tombades
Mentrestant, el govern espanyol va destacar ahir la seva “fortalesa” després que la majoria absoluta del PP al Congrés tombés les deu peticions de devolució presentades al projecte de pressupostos de l’Estat, tot i que només va aconseguir sumar al seu pla d’austeritat els dos diputats d’UPN i Foro Asturias. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va insistir que el govern intervindrà les comunitats que s’apartin de l’objectiu de dèficit públic, mentre que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, el va titllar de “pocavergonya” per dir que els comptes afavoreixen Catalunya.

EL REGNE UNIT ENTRA PER SEGON COP EN RECESSIÓ DURANT LA CRISI

El Regne Unit va entrar per segon cop en recessió des del començament de l’actual crisi. L’economia britànica es va contraure un 0,2% durant el primer trimestre del 2012 i continua la baixada que es va produir durant els tres darrers mesos de l’any passat, que va ser del 0,3%, segons va anunciar ahir l’Oficina Nacional d’Estadística.
El primer ministre, David Cameron, va admetre que “la situació és dura”, i el director de la Confederació Industrial, John Cridland, va comentar que les xifres “són notícies decebedores, ja que les nostres enquestes indicaven una recuperació”. D’altra banda, Cameron va defensar el ministre de Cultura, Jeremy Hunt, i descarta més investigacions pels lligams amb Rupert Murdoch.

LA COMISSIÓ EUROPEA VOL AUGMENTAR EL PRESSUPOST

La Comissió Europea va presentar l’esborrany del pressupost de la UE per a l’any 2013, en què destaca la proposta d’augmentar els comptes comunitaris en un 6,8 per cent. En total hi ha previstos uns 138.000 milions d’euros, l’1,03 per cent del producte interior brut de la Unió Europea. El president de la CE, Jose Manuel Durão Barroso, va defensar que l’augment és compatible amb l’austeritat que es demana als estats. Segons Barroso, el pressupost “mostra el nostre compromís amb els esforços que fan a tot Europa”. També va considerar que per a alguns països els fons europeus són “l’única oportunitat de tenir algun tipus d’inversió”, i va indicar que “avui sembla que tot­hom està d’acord que cal consolidació fiscal, però no tan sols això, també necessitem inversió per créixer”.
Durão Barroso va destacar que a l’increment també es tenen en compte les obligacions dels tractats que encara hi ha pendents de pagament, i que en cinc anys es reduirà el personal comunitari en un 5 per cent.

I les conseqüències de la retallada s’havien de començar a observar a partir de la nòmina següent. Això és, la que la immensa majoria de treballadors de la funció pública van percebre ahir. El reflex fefaent d’aquesta rebaixa era el que estaven esperant els dos sindicats de la policia per iniciar les accions legals pertinents. Tant el Sindicat de la Policia (SIPA) com el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA) van quedar al marge de les accions legals de la plataforma sindical, fonamentalment, per qüestions d’ordre legal. Cada sindicat va per lliure. Però tots dos van decidir, amb el suport dels afiliats, portar el text als tribunals. I els arguments, que no han transcendit, seran molt similars, proba­blement.

La realitat
El portaveu de la plataforma sindical, Joan Torra, va manifestar ahir que “ara la gent potser finalment ho ha vist”. No obstant això, el sindicalista va recordar que les retallades practicades als salaris de més de 3.000 euros no afecten més enllà d’una tercera part (612) del total de la plantilla de l’administració general i els cossos especials. Entre els funcionaris i els treballadors de les empreses parapúbliques són gairebé un miler els empleats que van veure com ahir les nòmines reflectien un concepte nou: l’ajust salarial 2012. De fet, ja dilluns la secretaria d’Estat de la Funció Pública va emetre unes comunicacions internes per advertir que en les nòmines dels dies següents s’hi veurien reflectides les rebaixes que es preveuen entre les mesures de contenció de la despesa pública. S’hi recordaven les fórmules per calcular el percentatge (entre el 5% i el 10%) de retallada a aplicar en cada cas salarial personal i s’hi adjuntava un exemple de nòmina fictícia.
Fonts properes a la plataforma van explicar, també, que el sentiment de resignació és el que predomina entre els treballadors de la Funció Pública, conscients que la retallada és irreversible. No obstant això, la majoria de sindicats de l’administració es van aliar, amb el suport de les respectives assemblees d’afiliats, per iniciar accions legals per intentar tombar les mesures previstes en la nova llei.
A mitjan mes que ve, la Batllia s’hauria de pronunciar sobre la demanda presentada pels diferents sindicats aixoplugats sota la plataforma. Van presentar una reclamació per la suposada vulneració al dret sindical. Un procés jurídicament similar seguiran tant el SIPA com el CFPA. Tots dos recor­reran a la via de l’article 41.1 de la Constitució per presentar una demanda urgent i preferent per vulneració de drets fonamentals. Els assessors legals de cadascun dels sindicats estan acabant de perfilar les demandes, que segons les diferents fonts consultades es presentaran durant aquesta setmana o, millor encara, la setmana que ve. En haver-se fet efectiva la tisorada sí que es creu que hi ha vulneració.

CALENDARI PER TRACTAR ELS CANVIS EN LA LEGISLACIÓ

Els components de la plataforma sindical, mentre a la Batllia se segueixen els tràmits escaients per resoldre la demanda sobre la vulneració de drets fonamentals, esperen l’inici de converses amb el ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, sobre els canvis que s’han d’aplicar a la llei de la Funció Pública. D’entrada, segons va explicar ahir el portaveu de la plataforma, Joan Torra, el 8 de maig s’exposaran els resultats d’un estudi actuarial que s’ha elaborat sobre les pensions dels funcionaris. A partir del dia 15 s’hauria de tractar l’establiment d’un calendari de reunions per analitzar els probables canvis en matèria legislativa. Torra no va aventurar-se a anar gaire més enllà. “Primer cal veure si es pot negociar alguna cosa o només es tractarà de qüestions informatives.” Si fos aquest segon cas, els sindicalistes optarien per no acudir-hi. “No hi fem res”, va dir Torra.

La iniciativa del programa de treball temporal que es va engegar a principis d’any va per bon camí, segons el punt de vista del ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, que ahir va fer un balanç dels primers mesos d’aquest projecte, que de moment ha donat feina a 59 persones.

A pocs dies ja de la celebració del Primer de Maig, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha concretat una mica més els actes que organitzarà enguany, després d’haver anunciat que no convocaria la tradicional manifestació que tenia lloc pels principals carrers de la capital.

Òscar Julian assumirà el càrrec de portaveu de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) després que Joan Antoni Azurmendi posés el càrrec a disposició del president de l’entitat, Àlex Armengol, el passat 19 d’abril, per motius personals.

Grandvalira ha renovat les certificacions en àmbits com ara la qualitat, la gestió mediambiental, la seguretat alimentària i la prevenció de riscos laborals. Entre els segells actualitzats, destaca l’ISO 22000:2005 de gestió d’innocuïtat dels aliments, un reconeixement obtingut l’any 2009 i que, després de dos anys de seguiment, ha superat l’anàlisi estricta dels punts de restauració.

Dos dels referents de la selecció dels últims anys tindran l’oportunitat de continuar al combinat nacional. Jordi Olcina i Rafa Casals, que actualment no juguen en cap conjunt del Principat, tenen el permís de FIBA Europa per poder seguir jugant internacionalment amb la samarreta d’Andorra, ja que compleixen la majoria dels requisits per poder-ho fer.

És de calaix que el Govern ha de donar exemple en el compliment estricte de la llei. De fet, n'ha de ser el garant. El govern de DA sembla que no ho veu així -o no vulgui, o no sàpiga o no pugui veure-ho. Andorra té llei de navegació aèria. La va aprovar el Consell General el 9 de novembre del 2000. És una llei complexa que té 152 articles, 4 disposicions addicionals i 2 disposicions finals.

Però el tema que ens ocupa es troba a l'article 55 que diu textualment: "Correspon al Govern la construcció, la qualificació, la inspecció i l'explotació d'aeròdroms, aeroports i heliports públics dins el territori andorrà, i l'habilitació dels corresponents despatxos de duana."

Segons la llei, queda clar que la construcció de l'heliport nacional, que serà públic, correspon al Govern. En tot cas, sembla que el govern de DA no hi vegi cap problema i no es posa guants a l'hora dir que el "concurs de l'heliport" que està licitant actualment és completament legal.

Durant la sessió del Consell General de dijous passat, vaig tenir l'ocasió de demanar al ministre d'Economia i Territori sobre quina normativa es basa el concurs de l'heliport. Els arguments esgrimits pel ministre foren d'allò més surrealistes.

El ministre defensa per una banda, que la modalitat del concurs és la que millor s'adapta a les necessitats del país -fet totalment discutible- perquè suposaria un cost zero per a l'Estat. En tot cas, no respon a la qüestió sobre si el concurs convocat pel Govern és legal o no.

Sembla, doncs, que els preocupa més un presumpte estalvi en la despesa pública que no pas respectar la legalitat. En conseqüència aquell "cost zero" permetria fer cas omís de la legislació vigent.

Per altra banda, el ministre al·lega que l'objectiu del concurs no és la concessió de la construcció de l'heliport, sinó les línies de vol. Amb tots els respectes, el ministre no deu haver llegit el títol del concurs que ell mateix ha licitat: "concurs d'adjudicació, mitjançant concessió administrativa, de la gestió de les línies de vol regular internacionals i construcció i gestió indirecta del servei públic de l'Heliport Nacional d'Andorra (HNA)" ni el mateix plec de bases que al seu article 2 diu: "el contracte de concessió administrativa comprèn igualment: a) la construcció de l'Heliport Nacional d'Andorra." Si el ministre no és capaç de presentar cap altra argumentació que les dues citades anteriorment, té un problema.

El govern de DA vol donar a concessió les línies internacionals, la construcció i la gestió durant 30 anys d'un heliport. Andorra s'hi juga molt. Per això, els socialdemòcrates exigim al govern de DA que faci la feina ben feta. Ens preocupa el desenllaç final d'aquest concurs. Segons el nostre punt de vista, el Govern té dues opcions: o replanteja la modalitat del concurs o modifica la llei de navegació aèria.

Tots dos casos suposarien un endarreriment d'uns mesos sobre l'execució del projecte però els demòcrates no tenen cap impediment per convocar de nou el concurs amb una nova fórmula de concessió que respecti la llei o canviar la llei amb el suport que tenen al Consell General. Aquesta demanda de revisió del concurs va més enllà d'un tema polític -és un tema tècnic- perquè si així ho fos, podríem discutir sobre el perquè dels terminis tan curts definits en les condicions del concurs o la manca d'un estudi de viabilitat de l'heliport que demostri que serà sostenible, entre altres.