L’accent es posarà, de manera especial, a Andorra la Vella i Escaldes. El nou model se sustentarà sobre tres potes renovades: un grup especialitzat en la vigilància de les fronteres, la denominada policia administrativa i un altre col·lectiu, probablement el més important, que serà el que es dedicarà a patrullar. Es mantenen gairebé com fins ara les àrees de policia criminal, que es dedica a la investigació. I l’àrea tècnica, d’on se n’ha separat fronteres i la policia administrativa.
Després de decidir recuperar alguns efectius que estaven fent tasques que es considera que podien assumir altres professionals (com ara, per exemple, la vigilància de certs edificis), i un cop confirmada la direcció, formada pel triangle que configuren els tres comissaris majors del cos (Jordi Lluís, Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira), el ministeri va procedir a fer un estudi de les necessitats amb els recursos existents abans de procedir a una              reestructuració que fa unes setmanes va ser comunicada tant als sindicats que apleguen la major part dels treballadors del cos com al conjunt d’agents. De fet, fins i tot es va obrir un termini per tal que els policies poguessin triar, si esqueia, el grup al qual preferien ser assignats.
El canvi més profund és el que afecta la fins ara denominada àrea de seguretat ciutadana i policia de proximitat. Es mantenen els despatxos parroquials oberts. Però amb el mínim d’efectius. Hi haurà torns de dos agents que garantiran l’atenció administrativa a les parròquies i una primera intervenció en cas que sigui necessari. Però el gros de les patrulles tindran com a base el despatx central “tal com es feia temps enrere”, segons les fonts consultades ahir, que van recordar que la feina s’iniciarà a Escaldes per repartir-se, posteriorment, arreu del país en funció de les necessitats del servei. Les fonts consultades van assegurar que d’aquesta manera es poden optimitzar millor els recursos.
Aquest canvi en la policia de proximitat no vol dir que no es consideri positiu l’esforç fet per cobrir policialment i de manera directa i estable totes les parròquies. Però davant les necessitats actuals i amb la intenció de procedir només a les incorporacions imprescindibles, s’ha mirat d’organitzar el servei d’una altra manera. L’àrea de policia criminal serà comandada pel director ajunt Frederic Gutiérrez. La també directora adjunta Teresa Fer­reira s’encarregarà de coordinar, segons les fonts consultades ahir, les tres noves àrees: despatx (que gestiona l’atenció al públic, la centraleta de comandament i l’atenció als detinguts), fronteres (amb una vintena d’agents) i patrulles. Finalment, l’àrea tècnica, que es responsabilitza dels atestats en matèria de circulació, de la formació del personal i de l’arxiu, serà comandada per la comissària Maribel Lafoz.

ANUL·LACIÓ D'UNA CINQUANTENA DE PERMISOS DE RESIDÈNCIA

El departament de policia ha incoat una cinquantena d’expedients de proposta d’anul·lació del permís de residència i treball a persones que, segons ha pogut constatar el cos d’ordre, no resideixen ni treballen de forma permanent ni efectiva al Principat. El seguit d’expedientats apareixen en el darrer Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), la via perquè ha optat el cos d’ordre per comunicar el procediment de retirada del permís “atesa la impossibilitat de fer la notificació, en trobar-se en parador desconegut”, tal com assenyala l’edicte. Ara les persones que apareixen als edictes disposen d’un termini de deu dies per al·legar el que estimin pertinent.
Des del departament d’Interior van exposar ahir que aquest és un procediment habitual que du a terme la policia per tal d’evitar fraus així com l’atorgament de permisos de residència i treball a persones que ja no fan vida al país. La tasca, que es fa “amb el màxim rigor”, segons van puntualitzar des del ministeri, s’ha anat fent en el passat i hi ha la voluntat de continuar-la desenvolupant.
Tal com van detallar ahir, al cos de policia poden arribar indicis que algú, malgrat disposar de l’autorització legal per residir  a Andorra, no ho faci de manera real. Així doncs, les alertes poden arribar a través dels controls permanents dels agents desplaçats a les fronteres (pot ser, per exemple, que la persona visqui a l’Alt Urgell i no ho hagi comunicat) o avisos per part dels comuns (actualment estan centrats en la neteja dels censos de població per determinar quanta gent viu realment al Principat) i altres administracions. La constatació, van explicar, també es pot fer arran de l’acumulació de pagaments pendents, com per exemple impostos, taxes o sancions diverses.

Els petits amants del bàsquet ompliran el Principat durant els quatre dies d’aquest pont gràcies a la quarta edició del TIM Pirineus, que aplegarà 79 equips.

Segons un comunicat del Govern, el ministre Alcobé ha transmès a la ministra Pastor la seva preocupació per l’estat de les obres a la carretera N-145 i la necessitat de dur a terme una actuació urgent per garantir la seguretat dels vehicles i millorar-ne el seu nivell de servei. La ministra s'ha mostrat receptiva a trobar una solució. Durant la reunió el ministre Alcobé ha recordat a la ministra Pastor que Andorra acollirà a principis del 2014 el XIV Congrés Internacional de Viabilitat Hivernal en el que espera hi hagi una àmplia participació espanyola. La ministra ha ofert tota la col·laboració, nomenant un responsable per coordinar la seva participació. D’altra banda, s’ha convingut iniciar les negociacions d’un conveni bilateral de transport de mercaderies i passatgers entre Andorra i Espanya. En relació a l’aeroport de La Seu d’Urgell–Pirineus, la ministra s’ha compromès a avançar en el dossier per reconvertir-lo d’aeròdrom privat a aeroport comercial

Les estadístiques són molt il·lustratives i  mostren que la pista més complicada que hi ha a la Segona Divisió és la del Manzanares FS, precisament la que dissabte visitarà l’Hotels Plaza Andorra. Un repte complicat però que afronten amb esperança, ja que els play-off d’ascens encara els han d’assegurar.

Estadística posa de relleu que el nombre d’abonats als serveis de telefonia al mes de març se situa en 48.821 pel que respecta a la fixa, i 64.703 pel que fa a la mòbil. La tendència mensual dels dos serveis presenta variacions marginals, però reiteradament a la baixa durant el 2011 i el que portem d'aquest 2012. En aquest sentit, les dades indiquen que és en termes interanuals, on les variacions acusen un major diferencial: un -2,1% en telefonia fixa i un -1,3% en abonats a telefonia mòbil.
En el cas de la telefonia fixa, Estadística apunta que la causa és la davallada dels abonats al canal XDSI, ja que els abonaments a línies telefòniques es poden considerar estables, tot i el marginal augment del 0,1% interanual. En el cas de la telefonia mòbil, el retrocés interanual s’explica per la davallada que durant el darrer any han experimentat els abonats en modalitat de prepagament, ja que els de contracte han augmentat en un 3,4%.
D'altra banda, el trànsit telefònic durant el mes de març ha comptabilitzat 24,4 milions de minuts. En aquest sentit, les dades mostren que totes dues tendències presenten una evolució baixista durant el darrer any; la interanual de manera més acusada, en registrar aquest mes un -9%, en consonància amb els diferencials registrats durant els últims mesos. En aquest context, la tendència baixista es manifesta tant en el cas del trànsit telefònic internacional, que davalla un -6,4% interanual, com en el nacional, que registra un -8,5%.
Pel que fa al trànsit d’Internet banda ampla, continua evolucionant a l‘alça en termes interanuals (39%) i també en la tendència mensual (2,1%). A aquesta situació contribueixen tant el trànsit nacional com, sobretot, l’internacional, que durant el mes de març registra una tendència interanual del 35,2%. La progressiva migració del servei ADSL cap al servei basat en fibra òptica, consolida aquesta última modalitat com la de major consum d’Internet de banda ampla, tant a nivell de trànsit nacional com internacional. Actualment el trànsit d’Internet a través de fibra ja representa un 73,5% del total. Com a conseqüència, la part internacional del trànsit via ADSL es redueix un -37,3% interanual, en favor del servei de fibra òptica que augmenta un 122,1%. Del trànsit total per Internet, la major part és internacional, és a dir, dirigit a llocs web ubicats a l’estranger. Concretament, el mes de març, el trànsit internacional va representar el 94% del total.

L’adjectiu dissonant porta implícit que el mot adjectivat és desagradable perquè no és conforme amb el que hauria de ser-ho, segons el parer de qui el diu. Quan es fa servir en política es tracta d’un adjectiu amb dard enverinat incorporat. És una altra pinzellada al retrat negatiu que es vol fer de l'adversari polític per desprès penjar-lo a la vista de tothom. Darrerament es fa servir molt. Potser ens hauria de preocupar que la discrepància, el pensar diferent, el manifestar i argumentar una opinió diferent sobre la cosa pública, dissentint del pensament únic oficial, sigui menystingut pels que ostenten la màxima representació del poble andorrà. Són tics poc democràtics.
Discrepar és legítim, saludable i enriquidor. Enfrontar una oposició política desperta, tenaç, activa hauria de fer la tasca de governar més engrescadora, fent servir la discrepància com una palanca vers l’excel·lència. Carlos Castaneda escrivia que qui és blanc del que allí anomenen "pinche tirano", una persona que et feia la vida impossible, s’havia de considerar afortunat. Però no. Aquí, novament, la reacció a la discrepància és l’intent de desautorització i del descrèdit de l’adversari, malgrat ser dipositari d’una gran part de la confiança dels votants. Serà legítim però és lleig, molt lleig. Com ho es dir que la iniciativa legislativa correspon només al Govern.

Els fets són els que són, i més enllà de la retòrica imperant, de caire èpic, amb paladins, princeses i dracs amenaçant des del pic de Padern, el poble seguim esperant que algú o alguna cosa ens ajudi a portar el menjar a taula cada dia. Ens diuen que la inversió estrangera ens traurà de la recessió i ens tornarà a portar a l'Olimp del consum i del negoci immobiliari. Que faran que nevi i faci sol quan ens convingui. Que corrues de gent vindran a obrir els seus moneders diligentment als taulers dels comerços i casinos. I que ho faran en helicòpter.

Discrepo, i que em perdonin, que això arribi mai a succeir. Perquè no anem pel bon camí. És cert que Andorra té molts atractius. Crec que ens podem considerar uns privilegiats de viure en el racó de món que vivim. Tenim bon clima, un entorn saludable, mengem bé i estem a prop de ciutats amb una atractiu important. Gaudim d’una seguretat envejable, mantenim la pau social i les nostres dimensions ens permeten reaccionar com a comunitat en un temps raonable.

Si tenim tot això, i molt més, com és que apostem cegament, fem "la mise" en el talent forà i el diner estranger? Per què no confiem en els nostres atractius, el nostre capital humà, el nostre capital social i el nostre capital a seques? On són els diners guanyats a cabassos els darrers decennis? Estan aquí o només van generar plusvàlues a inversions estrangeres que han fugit després sense deixar aquí res? Ens haurem venut Andorra un cop i ara volem vendre’ns les restes?

Rebre tants missatges sobre l’obertura econòmica, sentir sempre que el que ara toca és fer la constitució econòmica, que no hi ha temps ni energia per fer res més, em porta a pensar, i m’excuso novament per ser una veu dissonant, que aquí el que sembla és que la colla de cleptòmans de sempre volen plomar una vegada més a tots aquells empresaris que, confiats i poc avesats a pagar impostos als seus llocs d’origen, aterrin a les nostres valls atrets pels cants de sirena d’uns assessors d’alt estàndard.

Confio plenament en la nostra solvència com a poble. En la nostra capacitat, autenticitat i talent. Al Govern li demano que ens doni les eines necessàries per poder-nos desenvolupar aquí i ara. Sense excepcions, arbitrarietats, amiguismes i tebior. Si venen de fora i ajuden, benvinguts siguin. Però fem des d’avui mateix amb el que tenim nosaltres, perquè de fer coses ja en sabem. Ara cal que ens ajudeu a vendre-les.

Els objectius de la formació són aprendre el funcionament d'Eclipse com a IDE per desenvolupar aplicacions en Java destinades a dispositius mòbils Android; utilitzar el complement per a les API de Google, que amplia l'SDK d'Android per proporcionar a les aplicacions accés a les biblioteques de Google amb les quals es poden afegir de forma ràpida funcions d'assignació potents a les aplicacions d'Android; i comprendre el funcionament dels sensors del telèfon i la seva interacció amb les aplicacions i els esdeveniments programables. El Cicle de Perfeccionament Professional compta amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà que, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i al progrés social, té subscrit un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Andorra des de l’any 2004, a través del qual contribueix a facilitar l’accés a la formació.S’impartirà a la mateixa Universitat els propers dies 24 i 31 de maig. La preinscripció està oberta fins al 18 de maig. El preu és de 80 euros.

Avui és 26 del 4, ben trobat.
La campanya ens arriba d’Espanya i ens hi hem adherit perquè ens sembla just el que defensa.

Sempre és així, 26 amb la mare i 4 amb el pare?
Per defecte, gairebé sempre. I no ens sembla just, per això reivindiquem la custòdia compartida des de l’associació, almenys tenir-ne l’opció.

Expliqui’m per què és millor per educar un nen un 15-15 que un 26-4.
Òbviament perquè l’afecte es construeix amb temps i 4 dies al mes és molt poc. A banda d’això, tot sovint els fills acaben perdent tot el contacte amb la família paterna. Avis, tiets, cosins, etcètera.

Què demana l’associació que presideix?
Les modificacions legals que afavoreixin la custòdia compartida, res més.

Vostè té dues nenes.
De 12 i 16 anys.

I les veu cada dues setmanes?
Les veig una mica més, algun berenar per exemple, però estem junts dos caps de setmana al mes.  

És molt dur?
Sí.

Com per plorar?
Al principi sí, ara no, però els diumenges són d’una gran tristor per mi quan sé que marxen.

Com és un cap de setmana amb les nenes?
Ho vols fer tot en 48 hores.

I tot no es pot fer.
Intentes aprofitar al màxim cada moment, conviure molt i xerrar. I també passa que cada dues setmanes has de reiniciar una mica les relacions Posar-les al dia.

No deu ser fàcil.
Els divendres, quan ens reunim són complicats, elles estan cansades del col·legi i jo de treballar però a partir de dissabte al matí tot rutlla bé.

Imagino que la seva gran preocupació és no quedar relegat en l’educació de les seves filles.
Passo menys temps amb elles que la seva mare, això és evident, però intento compensar-ho el millor que puc.

La relació amb l’ ex és bona?
Ara sí. Quan ens vam separar no, és un tràngol molt desagradable, però amb els anys les coses es posen a lloc i ara estem bastant d’acord en els temes relatius a les nostres filles.

S’ha penedit mai de la separació?
Ja en fa 8 anys i reconec que no vaig arribar a assumir com em costaria no estar cada dia amb les meves filles, i a més elles van patir durant el procés. Però no me’n penedeixo. Què havia de fer si la convivència no era bona? Aguantar com es feia abans? Millor separar-se, per dur que sigui.

Ha refet la seva vida vostè amb una altra parella?
Jo no, la meva exdona sí.

Li fa ràbia?
No, gens. No tinc cap problema amb això.