Així mateix, convocaran una manifestació a Madrid per al 6 de setembre, el dia abans de la data prevista pel debat de la norma al Senat, segons es va acordar després de la reunió de tots dos sindicats amb unes altres tretze organitzacions, entre les quals figuren la Unió Sindical Obrera (USO), el Sindicat d’Estudiants d’Espanya, Paz Ahora i Adicae.
Les organitzacions van explicar  que les dates de les mobilitzacions d’aquesta setmana es fixaran definitivament després de discutir amb altres organitzacions i “ciutat per ciutat” la manera com s’articularan, ja que la seva voluntat és que les manifestacions siguin “unitàries”. La reforma tindrà avui el seu primer debat parlamentari en el Congrés, que la tornarà a votar per  remetre-la al Senat aquest divendres. L’objectiu d’aquestes protestes és aconseguir que els grups parlamentaris s’oposin a la reforma i, en cas que s’aprovi, que es convoqui un referèndum perquè la ciutadania pugui donar la seva opinió.

Els retrets de Rubalcaba
D’altra banda, el candidat del PSOE per a les eleccions generals del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir ahir al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ell no hauria fet així la reforma de la Constitució per fixar una disciplina de dèficit, sinó que ho hagués consultat amb la direcció del partit. Aquesta queixa se la va traslladar Rubalcaba a Zapatero durant la reunió de l’executiva federal dels socialistes, en la seva primera trobada després del parèntesi vacacional i després de l’acord assolit amb el PP per reformar la Constitució.
Fonts de la direcció federal van assegurar que tant Zapatero com Rubalcaba van explicar als seus companys de la cúpula les raons que han portat a proposar una reforma exprés de la Carta Magna a poques setmanes, a més, de la dissolució de les Corts Generals per la convocatòria electoral. “Jo no ho hauria fet així i d’aquesta manera li ho vaig dir al president”, van explicar les fonts que va dir textualment Rubalcaba, que va assegurar que ell hauria preferit que una decisió tan important s’hagués discutit prèviament al si de la direcció del partit. Tot i això, el candidat socialista també va precisar que “la reforma és com una vacuna que ens hem de posar ara”.
El retret de Rubalcaba és una nova mostra de la divisió interna en el PSOE que ha suposat la proposta de reforma constitucional impulsada pel president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Però els socialistes es van esforçar ahir a mostrar unitat total davant la futura votació de la reforma. El secretari d’organització del partit, Marcel·lí Iglesias, va exposar la seva confiança en què no hi haurà fisures en la votació.

EL FMI REBAIXA LA PREVISIÓ DE CREIXEMENT DLE PIB EL 2012

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat la seva previsió de creixement de l’economia espanyola al 0,7% el 2011, una dècima menys del previst inicialment, i a l’1,3% el 2012, tres dècimes menys de l’augurat anteriorment, en el marc d’una retallada generalitzada de les estimacions de creixement de la institució dirigida per Christine Lagarde, segons reflecteix l’actualització del seu informe Perspectives econòmiques mundials. Aquest informe que es publicarà a final de setembre a Washington, recull una retallada d’una dècima de les previsions de creixement a l’eurozona al 2011, fins l’1,9% i de tres dècimes l’any proper, fins l’1,4% i alerta del risc que la crisi “escapi dels polítics malgrat la forta resposta política adoptada”.

Un cop això sigui realitat, s’engegarà el procés, que inclou el nomenament de tres administradors que hauran de dirigir el procés i, entre altres feines, buscar sortida al deute de 200.000 euros. Els escollits per a aquesta tasca són els tres  presidents que ha tingut el PLA al llarg de la seva història: Albert Pintat, Marc Forné i l’actual, Enric Pujal.
Així, quan DA estigui totalment “legalitzat”, en paraules de Pujal, serà el moment de convocar, al més ràpidament possible, un congrés on els encara militants optin per la dissolució. Després es nomenaran els tres administradors. “Negociarem amb els bancs per veure què es pot fer”, explica l’actual president liberal, que no descarta que es pugui trobar la solució al deute mitjançant la nova formació. “Encara no hem parlat del tema”, assegura, per després avançar que “un cop ens haguem dissolt, la gran majoria de militants del PLA estarem a DA i potser sí que ens ajudaran llavors”.

Recta final del Pla
El que queda clar és que el Partit Liberal té els dies comptats. De fet, per al seu encara president s’està allargant massa la seva dissolució. Pujal admet que “jo volia tancar tot el procés abans de l’estiu però el temps se’ns ha tirat a sobre i no ha estat possible”. Un cop comenci el nou curs polític, després de la celebració de la Diada de Meritxell, tot s’activarà de nou. “Espero que al setembre o a l’octubre tot estigui fet”, afirma el dirigent dels liberals, que recorda que la situació ha provocat que “molts dels nostres militants en han preguntat què feien, si marxaven ja i s’apuntaven a Demòcrates per Andorra o s’esperaven”. Per ara, però, la gran majoria continua al PLA, en espera que la formació de DA sigui ja una realitat.

LA FORMACIÓ 'TARONJA' TINDRÀ NOVA SEU SOCIAL

Mentre s’espera que el Govern validi els estatuts i les estructures del partit acabin d’agafar forma per preparar les eleccions comunals, les persones que tenen responsabilitats orgàniques a Demòcrates d’Andorra (DA) estan avançant en qüestions logístiques. Una de les novetats al tomb de la constitució formal del partit que actualment té la majoria absoluta al Consell General i que porta les regnes del Govern serà la seu social. Si des que es va començar a articular el moviment taronja es va usar com a local de trobada i reunions, i també de convocatòries públiques, el que havia estat la seu del Centre Demòcrata Andorrà (CDA), al carrer del Fener d’Andorra la Vella, en breu tota la logística de DA es traslladarà en un immoble del Prat de les Oques, a Escaldes-Engordany. Físicament, no hi haurà massa metres de distància. L’estrena del nou local haurà d’esperar a unes petites obres de reforma que s’han de dur a terme.

Són una quinzena d’obrers –mitja dotzena dels quals ja han abandonat l’obra– contractats per l’empresa Construccions Recons, que al seu torn havia estat subcontractada per Treballs Públics La Coma. Aquesta darrera empresa és a qui el comú de Canillo va adjudicar les dues fases d’una construcció que sembla que està perseguida per certa malastrugança. A les dificultats que va suposar la consolidació dels fonaments en el cantó que toca el riu i les amenaces dels propietaris dels terrenys adjacents de buscar les pessigolles a la corporació, s’hi van afegir els expedients a La Coma per fer treballar camions formigonera espa-nyols sense els deguts permisos duaners i posar en marxa una mena de planta d’elaboració de formigó que tampoc no tenia els permisos. Aquesta qüestió ja està resolta. Però no pas la dels salaris.
El gerent de Construccions Recons, Jorge Manuel Lorenzo, va reconèixer la impossibilitat de pagar els sous, un fet que fonts properes als treballadors havien denunciat al Diari. En concret, no es va poder satisfer el pagament del mes de juliol ni tampoc es podrà afrontar l’agost. I el juny es va pagar el 22 de juliol, quan normalment el dia de cobrament és el 25 de cada mes. Lorenzo va admetre que l’empresa que dirigeix té un doble problema. Un de liquiditat de la pròpia societat. L’altre, que l’empresa contractant (La Coma) “no ha actualitzat les factures que se li han presentat. No hem cobrat el 100%”. Aquest fet el va negar TP La Coma, però.

L’adjudicatària
El màxim responsable de l’empresa adjudicatària de l’obra, Miquel Font, va assegurar ahir que “estem al corrent de pagament”. I hi va afegir: “Si sabem que hi ha empreses que treballen a l’obra i no paga el personal se la farà fora.” Font va arribar a assegurar que si els treballadors de Construccions Recons han pogut cobrar el mes de juny “és perquè nosaltres els vam avançar els diners”. Però tot plegat ho va negar Lorenzo. Sí va admetre haver cobrat parcialment algunes factures. “Però La Coma no les ha revisat encara totes i per ara hi ha una retenció molt forta” que va quantificar en “centenars de milers d’euros”.
El gerent de Recons va explicar que ahir mateix preparava la facturació dels treballs realitzats les darreres setmanes “i a veure si així es pot solucionar” l’impagament als treballadors. Lorenzo va explicar que miraria de saldar el deute la setmana vinent. Però ni molt menys va garantir que això pugui ser una realitat. La de Canillo és l’única obra on participa l’empresa, constituïda legalment a principi d’any i que anteriorment feinejava amb altres formats. En tot cas, Jorge Manuel Lorenzo va descartar accions legals (els treballadors tampoc volen arribar als tribunals perquè no confien en la Justícia per experiències precedents que tenen, segons van explicar les fonts consultades) contra La Coma malgrat lamentar que “cada cop més, a Andorra, desgraciadament s’està treballant per no cobrar. Jo tinc el mateix problema que els treballadors, perquè també menjo cada dia”. No obstant això, “les coses s’han de solucionar parlant” però “si no s’arriba a una solució al final tot pot ser molt perillós”.

El comú
El que no perilla, per ara, és que la corporació canillenca satisfaci els pagaments quan toca. El conseller d’Urbanisme, Salvador Brillas, va assegurar que les certificacions que l’adjudicatària va presentant es satisfan “religiosament dins dels terminis que fixa el contracte, que són de seixanta dies”. Brillas no tenia constància dels impagaments però no obstant això va recordar que el comú només exerceix el control sobre qui adjudica els treballs, en aquest cas, TP?La Coma.

NOUS EUROS BRUTS PER CADA HORA

Els operaris de Recons que treballen en l’estructura del pàrquing del Prat del Riu cobren 9 euros per hora, dels quals cal descomptar el 5,5% que se’ls reté per a la cotització de la Seguretat Social. Les fonts properes als treballadors consultades van explicar que la majoria treballa nou hores tot i que en cotitzen vuit. I el que se’ls deu superaria els 3.000 euros, encara que hi ha responsables d’obra a qui se’ls deu més de 10.000 euros.

Sense tenir en compte el rival que tindrà al davant, la selecció, mirant-se únicament a si mateixa, tindrà importants baixes al mig del camp, que s’hauran de suplir amb altres dels habituals en les convocatòries.

Els fitxatges es fan esperar. Aquest estiu s’ha de tenir paciència. El mercat i la situació dels clubs, en totes les categories, així ho manen. El BC River Andorra té aquesta premissa i, després de setmanes de negociacions, i esperant que els jugadors es decidissin, ha pogut tancar per una temporada dos fitxatges de cop, el de Dmitry Flis i Anton Maresch. Ara només queda per arribar un pivot nord-americà, que completarà la plantilla.

Un vianant ha resultat ferit lleu aquest dilluns al migdia en ser atropellat per una motocicleta Aprilia RS125 amb matrícula andorrana. L’accident ha tingut lloc a la CG-2, a la zona de FEDA.

El daltabaix electoral va fer que el PS apostés per renovar l'executiva. El congrés va donar suport a la llista encapçalada per Víctor Naudi, que afronta la tasca d'aixecar el vol després de la gran decepció que van suposar els comicis.

Arriba al càrrec en el moment més difícil de la història de la formació?
Tots els moments poden ser complicats i no ser-ho. Són etapes. És evident que no és fàcil per la situació econòmica, pel clima polític i pels resultats electorals. Ens toca molta feina a fer, però al mateix temps hi ha moltes ganes i vitalitat.

Què li diria a qui l'acusés de ser una direcció titella?
Som una executiva que va sortir del congrés. Va ser una candidatura única que compta amb l'aval dels militants sobre la base d'uns projectes i uns objectius concrets. Sabem el que hem de fer i seguirem el full de ruta.

Se sent president de tot el PS, tenint en compte les veus discordants que han sortit?
L'obligació és ser-ho de tots, del primer a l'últim, i treballar pel creixement del partit, per impulsar la seva màxima implantació. Comptem amb els presents però volem anar més enllà i buscar més suport.

Hi ha hagut baixes de militants destacats. A què les atribueix?
Són de diferents tipus. N'hi ha algunes de més simptomàtiques, de persones amb qui fa anys que estàvem en política i que saben greu. D'altres són per qüestions personals. I una tercera línia de persones que potser no estan gaire vinculades a alguns plantejaments i acostumen, en funció dels esdeveniments, a canviar de sector.

Com afronta el PS una legislatura on amb sis consellers tindrà poca capacitat d'influir?
Som conscients que la majoria aclaparadora de DA fa que la nostra acció política no tingui tant de ressò, però és una obligació aprofitar la capacitat de controlar l'activitat del Govern. Ser només sis no ens limita en això.

Quins errors estratègics es van fer en campanya?
Hi va haver dos grans elements. Primer, el desgast de governar en temps de crisi, que va passar factura, agreujat per tenir només una majoria relativa. A més, tàcticament vam plantejar algunes actuacions que, potser, no convenien en aquell moment però que vam defensar perquè crèiem que era el més assenyat per al bé del país. Vam fugir de vendre idees que no es poden portar a terme. També ens va passar factura el missatge que érem els que provocàvem la crispació, que és la imatge que es va voler enviar des de l'oposició.

Fins a quin punt la figura de Bartumeu pot haver perjudicat més el PS que beneficiar-lo?
Ni una cosa ni l'altra. La figura d'un líder sempre té costats positius i negatius. Reitero que governar en crisi i amb majoria relativa és el que més factura ens ha passat.

El ciutadà entén que Bartumeu no s'hagi fet a un costat després del resultat electoral?
Personalment, crec que responsablement havia de continuar com a conseller electe i, per tant, encapçalar el grup i treballar en la legislatura.

Té la sensació que l'efecte de DA durarà molt de temps?
Han guanyat per una suma d'interessos, però no tenen projecte. Hi ha moltes coses que van prometre que no han portar a terme ni tenen la intenció de fer-ho. En canvi, nosaltres tenim un projecte clar i un programa que continuem defensant. Amb el temps veurem les diferències entre la forma de fer i les idees del PS i DA que, per molt que diguin, és una agrupació neoliberal.

Com afronten les comunals?
Hi estem treballant. Des de principi d'estiu s'estan confeccionant els programes. A partir del setembre començarem a tenir les bases programàtiques força elaborades.

Estaran a les set parròquies?
És la nostra obligació i intenció. I per això hi treballem.

Amb quins resultats es donarien per satisfets?
La presència en les llistes ja és un objectiu. Anirem al màxim per defensar les creences, valors i conveniències que creiem necessàries. No ens fixem límits. No serà fàcil però treballarem per assolir el millor resultat.

A Andorra la Vella, com canvia la planificació la marxa de Rosa Ferrer?
L'equip comunal, incloent oposició i cònsol, ha de continuar treballant per acabar el mandat i fer la gestió del dia a dia, per esgotar la legislatura sense que el ciutadà se'n ressenteixi.

Hi haurà tres llistes?
Tots els escenaris són possibles. Nosaltres hi serem. Crec que DA també i ja veurem si Rosa Ferrer hi està en disposició. Nosaltres fem els plantejaments independement del que facin els altres.

Josep Vila serà el candiat natural?
Encara és aviat per parlar de noms. Serà la comissió de candidatures qui elegeixi els noms més preparats.

No es plantegen fer un pas enrere i no presentar-se si ho fa Rosa Ferrer?
El PS no fa mai passos enerere.

Encara que es pugui dividir el vot i afavorir una altra força?
Són conjectures que no toquen. Farem tots l'esforç pel nostre projecte i per assolir el consolat.

El mes de juliol han entrat al país 822.041 visitants, el que es tradueix en una tendència mensual del 0,2%, i una tendència anyal que continua en el -0,6%.