Es van debatre i aprovar nou ponències (sis signades pel Sindicat Andorrà de Treballadors i tres per la Unió Sindical d’Andor­ra) i pels organitzadors va ser “una participació molt satisfactòria”. Els màxims representants de les dues organitzacions, Gabriel Ubach i Guillem Fornieles, van justificar el canvi d’estratègia. “Sortir al carrer pot ser poc pràctic, hem decidit fer les coses d’una altra manera i fer arribar les nostres reivindicacions als mitjans de comunicació i també al Consell General”, va argumentar Ubach.
El secretari general de l’USdA va insistir que la situació sociolaboral a Andorra impedeix organitzar una manifestació amb garanties. “Tothom es deu al seu salari i avui en dia sortir en una fotografia a una manifestació pot provocar problemes molt greus”, va lamentar. Per tot plegat, els sindicats van tornar a reclamar una llei de llibertats sindicals que els doni un autèntic marge de maniobra i van reclamar al Govern que els tingui en compte en la reforma que està preparant. La reforma ha d’estar consensuada amb els sindicats. El que no pot fer el Govern és una llei per a ells sols perquè si no faran una llei com la de fa tres anys, que no és una llei de llibertat sindical, més aviat és de coacció sindical”, va afirmar Ubach, tot recordant que els sindicats ara mateix no tenen marge de maniobra per accedir a l’empresa privada. “Una cosa és un delegat de personal i una altra molt diferent és el delegat sindical”, va recordar. Guillem Fornieles va instar els polítics que els escoltin perquè “recollim les idees de la societat civil, les recollim per fer-les nostres com a defensors d’una col·lectivitat de treballadors”.

Les propostes
Entre les propostes que van aprovar els participants a la jornada hi ha la creació d’una comissió de mediació, conciliació i arbitratge sobre conflictes laborals; la creació d’un consell d’acords socio-laborals, un organisme consultiu que revisi la legislació actual i faci el seguiment de les lleis futures; l’establiment d’una jurisdicció únicament laboral; mecanismes perquè els ciutadans tinguin dret a accedir a la informació pública i “parapública”; un nou model productiu que tregui Andorra de la crisi econòmica; o un nou marc laboral que se sustenti sobre els tres pilars bàsics: sindicalització, negociació col·lectiva i vaga. Totes les propostes van ser aprovades i únicament es van haver d’introduir algunes esmenes de caràcter tècnic, tal com van assegurar els organitzadors.
Les organitzacions sindicals havien convidat a la taula els partits polítics i també organitzacions empresarials. En representació de les patronals va acudir el president de la PIME, Marc Aleix. Guillem Fornieles va celebrar que “hagi vingut una patronal, ens omple de goig”. La Confederació Empresarial (CEA) va excusar la seva absència, fet que van lamentar els organitzadors perquè “nosaltres sí que volem escoltar la patronal”. Quant als partits polítics, van estar representats el Partit Socialdemòcrata (PS) –va assistir el conseller David Rios i també el president, Víctor Naudi– i també la nova formació Iniciativa Ciutadana, però Ubach va precisar que “han vingut com a ciutadans”.

ELS HORARIS COMERCIALS I LA DESVERTEBRACIÓ DE FAMÍLIES

Els sindicats van lamentar que el darrer cop que van ser convocats pel Govern va ser per tractar l’ampliació dels horaris laborals i que tampoc no van ser tinguts en compte. Gabriel Ubach va posar de manifest que uns mesos després de l’aprovació de l’ampliació horària els únics resultats són negatius. “Tots estem veient els resultats, l’únic que fan és desvertebrar les famílies. La crisi cada dia galopa més i les famílies estan més desvertebrades”.
El seu homòleg del SAT va indicar que, a més, en lloc de generar més llocs de treball, l’ampliació de l’obertura comercial ha tingut l’efecte contrari, la destrucció. “Hi ha hagut acomiadaments al comerç i això és greu”, va assegurar Guillem Fornieles. Els sindicats van demanar al Govern que lidera Toni Martí “un canvi de rumb” i que aposti per una legislació social que “defensi les persones”.
Els dos sindicats van evidenciar amb l’acte d’ahir que a partir d’ara treballaran des de la col·laboració després d’haver viscut, en el passat, algunes discrepàncies. En aquest sentit, el secretari general de l’USdA va posar de manifest que “no podem exigir diàleg als partits i després nosaltres estar enfrontats”.

Uns tres milions d’euros a l’any, concretament. I la intenció del cònsol major, de fet, és rebaixar-la fins a un 25% durant aquesta legislatura. “Estem analitzant el cost de cada sector (l’esportiu, el cultural i el social) per veure com ho podem fer”, ha exposat el mandatari local, que també ha admès ser “molt optimista” amb les previsions de rebaixa i que el panorama “no té una solució fàcil”. En aquest sentit, considera que la política ha      de ser la de “procurar anar a menys sense rebaixar els serveis”, i tenint en compte que “hi ha aspectes que són molt difícils de privatitzar”, fent referència als serveis socials i culturals que es desenvolupen en aquestes dues instal·lacions.
Per reduir els costos de funcionament planteja fer una valoració del preu de les activitats esportives “en funció dels mercats”, però “també tenint en compte que no podem incrementar el cost del preu”. En declaracions al programa Parlem-ne de COPE Andorra-AD Ràdio, però, el cònsol ha evidenciat que “hi ha un límit [del preu] del qual no podem passar perquè hem de donar un servei”. Per això, també aposta per buscar altres fonts d’ingressos alternatius als actuals, i “ buscar utilitzacions de terrenys o actius que té el comú per poder treure un rendiment”. Per exemple, argumenta que els mateixos poliesportius tenen locals que es poden arrendar, com també podria explotar edificis del centre de la parròquia i de Grau Roig “que ens estan donant pèrdues ara i que en el passat ens havien donat molt bons ingressos”.

Més promoció dels espais
Una altra de les situacions que ha posat en relleu Mas és la manca de promoció de les instal·lacions esportives de la parròquia que fan els mateixos hotelers, “perquè no hi ha una política de venda dels centres esportius”. Així doncs, i tenint en compte que bona part dels establiments hotelers no disposen de piscina, el cònsol considera que “els podrien enviar” als dels centres esportius, sobretot en el cas del Pas, com a activitat complementària a l’esquí o a les compres. “El que volem és vendre la parròquia i que el client que ens visita sàpiga que té tot un ventall d’activitats per poder dur a terme un cop hagi fet el seu objectiu de visita”, afirma.
Una altra via d’ingressos passa per promoure els dos centres esportius com a espais per fer estades esportives d’equips d’elit “i fomentar-ho molt més perquè això ens dóna projecció” (per a aquest estiu ja s’ha confirmat que la selecció francesa d’handbol farà una estada d’entrenament a la parròquia).
Finalment, des del comú aposten per tornar a dinamitzar la zona de Prada de Moles, donant-li l’activitat esportiva que havia tingut, amb activitats per a tots els públics. De fet, Mas ja s’ha aventurat a proposar els espais perquè aculli el futur estadi nacional.

CONFIANÇA QUE ABANS DE L'ESTIU ESTIGUIN A PUNT ELS CANVIS A LA LLEI DEL SÒL

El cònsol major considera que els treballs que han iniciat els màxims mandataris comunals i els seus respectius tècnics d’urbanisme per la modificació de la Llei del sòl haurien d’estar enllestits en “un parell de reunions més”. L’objectiu seria arribar abans de l’estiu a tancar un text consensuat amb el Govern, segons ha exposat. Mas assenyala que les constants reunions que mantenen els cònsols per treballar la modificació del text legislatiu són una  “recopilació d’informació provinent de cada comú i de plantejament dels grans eixos de modificació”, i sobretot en aquelles parròquies com Sant Julià de Lòria, que aquest any ja podrà revisar el pla d’urbanisme (va ser la primera del país a aprovar-lo).

DIADA DE SANT JAUME DELS CORTALS AMB UN CENTANAR DE PERSONES

Els veïns de la parròquia van celebrar ahir la diada de Sant Jaume dels Cortals, com cada Primer de Maig, a la capella situada al bosc de les Allaus. La festa és una tradició recuperada des de l’any 1999, data en la qual es va aixecar la nova capella dins del bosc. A l’acte, al qual van assistir un centenar de persones, va consistir en una missa i posteriorment, un aperitiu.

Aquest Primer de Maig no hi ha hagut manifestació a Andorra. La Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) es van decantar en aquesta ocasió per l’organització d’unes taules de treball sobre la situació sindical al país.

El conseller de les Comunitats Portugueses d’Andorra pot des­aparèixer. El tancament de l’ambaixada i del consolat fan que aquesta figura representativa de la ciutadania lusitana a l’exterior també pugui deixar d’existir.

Tocar el bombo fa mal?
[Mostra la mà] Mira com tinc la mà... Això és de tocar el bombo. Les pells estan totes fora i quan el toco acabo amb sang a la mà.  

Això sí que és un risc laboral...
Tant que el dilluns després de ser campions de lliga no vaig poder anar a treballar.

D’on va néixer aquesta dèria?
Antonio da Silva [president del Lusitans] el va comprar i em va preguntar: “Vols tocar el bombo?” I jo li vaig dir que sí, i res...

A Portugal és típic tocar el bombo?
Amb els amics per Nadal i en festes assenyalades, però sense cap mena de dubte aquí el toco més que a Portugal. Ens agrada fer festa amb els bombos, i als jugadors els agrada molt.

Ha pensat canviar el bombo per algun altre instrument?
No. Ens agrada el bombo perquè sona molt bé. En comprarem més.

Quant valen?
De 250 a 300 euros. Crec.

No es trenquen?
Sí! N’hem trencat un, però el diumenge de la celebració li’n vam fotre com per trencar-lo i és dur com una pedra.

I per què té aquest amor tan incondicional al Lusitans?
És com una família. Com vivim el dia a dia junts m’agrada més el Lusitans que el meu club de Portugal, el Benfica.

És la seva única família aquí?
Sí. Els meus quatre fills estan a Portugal amb la seva mare. Estem separats. Hi vaig a l’agost i per Setmana Santa, aquesta no, a veure els fills. Això de viure sol ho porto més o menys bé.

Si toca a la prèvia de la Champions el Benfica a qui animarà?
Al Lusitans, això ho tinc molt clar. L’aniré a veure, però no podré anar amb el bombo a fora. Aquí el tocaré.

Somiava que el Lusitans fos campió de lliga?
Creia que sí, però vam patir moltíssim. Va ser una alegria molt gran. Vam guanyar dos dels clubs més forts d’aquí.

Ara el màxim seria classificar-se per a la segona fase de la Champions. És possible?
Jo crec que sí. A més, diumenge anirem a guanyar i també ens n’endurem la Copa Constitució.

Un doblet al més pur estil  Barça?
No veig res d’impossible. El bombo no faltarà.

Coneix ‘Manolo el del Bombo’?
Qui? No sé qui és.

Quina opinió li mereix el seu compatriota, Mourinho?
Sóc del Madrid, però aquest tío em dóna igual. No em diu res. A mi m’agraden Cristiano o Di María. I Messi gens perquè es tira.