Està previst que aquesta sigui una de les mesures per a la contenció econòmica que el cap de Govern té previst anunciar dilluns en un discurs emès per Andorra Televisió. L’executiu ha dividit els salaris de l’administració central en tres blocs. Al primer, fins als dos mil euros, s’espera aplicar el 2012 un increment similar al de l’IPC. El segon bloc, el més nombrós, engloba entre els dos mil i els quatre mil euros. A aquest grup se li congelaria el sou durant l’any vinent. El tercer inclouria els assalariats públics que cobren més de quatre mil euros mensuals. Aquí s’aplicaria la reducció del cinc per cent.
El grup dels que més cobren inclouria en principi només 145 treballadors. L’executiu, segons fonts properes a Demòcrates per Andorra, entén que amb la consolidació de triennis amb aquests sous més alts el percentatge de rebaixa queda pràcticament compensat. L’executiu, segons les mateixes fonts, considera que la rebaixa combina la voluntat de contenció amb una aplicació molt minoritària cap al grup que millor pot assumir una reducció en el sou.

Polítics com a exemple
Dins de l’esforç de contenció, Toni Martí ha estat especialment exigent amb els polítics perquè es doni exemple de la voluntat d’austeritat. El projecte en aquest àmbit recull que tant els membres del Govern com els consellers generals es rebaixin el salari en un deu per cent. Es tracta d’un gest més simbòlic que efectiu per a les arques de l’Estat, però que ha de ser una prova del compromís dels polítics amb l’austeritat que demanaran als administrats. En principi, els parlamentaris de Demòcrates per Andorra haurien acceptat aquesta rebaixa (proposta que ha de sortir de Sindicatura cap als grups parlamentaris), però les mateixes fonts desconeixien si els socialdemòcrates estan d’acord amb la mesura.
Dins de les mesures que Martí anunciarà dilluns n’hi haurà de més genèriques, però amb més impacte en l’àmbit econòmic. Per exemple, està previst que parli del canvi en el sistema de quotes d’immigració que s’intentarà aplicar per a la propera temporada d’estiu. Es tracta d’agilitar el món laboral per posar fi als problemes que s’han produït fins ara. Un altre dels punts clau serà la sanitat, el principal maldecap per a les finances de l’Estat. L’executiu preveu una modificació en profunditat de la Llei de la Seguretat Social per fer sostenible el sistema. La gran reforma requereix, però, molt de temps perquè hi ha la intenció de dialogar amb els diferents actors implicats per buscar línies de consens en les rebaixes. Per tant, de moment Martí només anunciarà els canvis més immediats, com per exemple la modificació per als autònoms que actualment han de pagar homogèniament 400 euros com a cotització a la Seguretat Social. Es considera que en alguns casos és un pagament excessiu i passarà a haver-hi diferents fórmules.

ESPANYA VA RETALLAR EL 2010 UN 5% ELS SALARIS

Un total de 2,7 milions de funcionaris de les administracions estatals, autonòmiques i locals espanyoles van veure com el govern Zapatero els rebaixava un 5% del sou a partir del juliol del 2010. La mesura comptava també la congelació de les pensions excepte les mínimes i les no contributives. Al mateix temps, eliminava l’ajut de 2.500 euros de l’anomenat xec bebè. Zapatero va explicar que la iniciativa era necessària dins del “dur ajustament” que calia aplicar a l’economia espanyola. Portugal ha decidit aquest mes una retallada en la plantilla de treballadors públics i la congelació general dels salaris de l’administració. Una part dels països europeus ha pres mesures similars i en alguns casos, com l’irlandès, més extremes. Dublín va acordar la reducció del 15% dels sous públics. Itàlia ha fixat la congelació de nòmines durant tres anys i a Grècia les mesures han estat múltiples.

I, després, proposar al Govern que cobri la despesa a aquells que hagin usat el servei en aquells casos en els quals sigui justificat que l’usuari satisfaci el pagament. O, dit d’una altra manera, en aquelles ocasions que es detecti irresponsabilitat per part de qui requereix els experts en salvament i extinció d’incendis. Així ho han explicat fonts properes al cos, que han explicat que la mesura no té com a objectiu recaptar per recaptar, sinó conscienciar la ciutadania del cost que poden arribar a tenir determinades imprudències. És clar, també, que es una manera de reduir les despeses. La decisió última, han remarcat les fonts, serà política.
L’escenari que ara es pot posar sobre la taula ja se’l va plantejar el Govern liderat per Jaume Bartumeu i que tenia com a ministre d’Interior Víctor Naudi. “Amb la boca petita”, segons els consultats, la direcció dels bombers ja hauria exposat la seva disposició a l’actual executiu. De fet, han recordat les fonts, la mesura també es vol aplicar en països de l’entorn. A Catalunya, la Generalitat, per exemple, ja ha anunciat que cobrarà els rescats. I els paràmetres catalans podrien usar-se de manera força equivalent. “S’hauria d’establir un decret o un reglament que especifiqués en quines condicions es considerarà que una intervenció dels components del cos haurà d’estar sufragada pel requeridor”, han argumentat els consultats, que han deixat clar que la mesura, d’acabar-se acordant, encara aniria per llarg.

Cost
Un primer pas és calcular les despeses. Cada intervenció és un món. I és difícil fer una extrapolació. Però sí que hi ha alguns aspectes que ja s’han definit. Així, el cost d’enlairar un helicòpter se situa entre 1.700 i 1.900 euros cada hora (a Catalunya volta els 2.200 euros, segons les fonts) i cada hora de feina dels agents del cos s’estableix a l’entorn dels 30 euros, que inclou la feina efectiva més, entre altres, un percentatge de la formació que fan. Per poder calcular la despesa global s’hauria de fixar el cost que té usar els diferents vehicles que intervenen en cadascun dels casos. Les recerques de desapareguts solen ser l’actuació que genera més despesa. Els consultats han assegurat que hi ha intervencions dels bombers que no hi hauria d’haver dubte que s’han de cobrar. El cas d’un incendi en un domicili. La majoria d’assegurances, han recordat les fonts, ja cobreixen els danys en cas de foc. I, també, el cost que té extingir les flames. “Però el Govern mai no ha exigit aquest import a cap companyia”, van explicar les fonts. La proposta es posarà damunt la taula.

LES ACTUACIONS DEL GRUP DE RESCAT ES DISPAREN

Les intervencions del grup de rescat de muntanya (GRIM) del cos de bombers s’han incrementat de manera molt notable aquest 2011 respecte del 2010. Durant els primers vuit mesos de l’any, el GRIM ha rebut 53 requeriments, que representen un augment de més del 55% respecte del mateix període del 2010. De fet, fins a l’agost, és actualment l’any que més requeriments ha rebut des del 2005, quan durant l’esmentat període de temps els experts d’aquest grup dels bombers van ser requerits en 52 ocasions. No tan sols quant a intervencions aquest any és el més prolífic per al GRIM. Les intervencions també han requerit més utilitzacions de l’helicòpter que mai. L’ús de l’aparell aeri s’ha empleat en 48 ocasions. Des del 2005, els primers vuit mesos en què més s’havia hagut de recórrer a l’helicòpter va ser el 2009. En aquella ocasió l’aparell es va haver d’enlairar quaranta vegades en total. L’any passat l’helicòpter va intervenir (sempre fent la comparativa amb el mateix tram de temps) en trenta ocasions.
Segons les dades facilitades ahir pel cos de bombers, durant aquest 2011, a banda dels 53 requeriments i els 48 enlairaments de l’helicòpter, també s’han hagut d’efectuar tres recerques. En tot plegat, hi hauria hagut 53 ferits i cinc víctimes mortals (aquestes corresponen als cinc morts que hi va haver en l’accident a Juclà el 15 de juny). El juliol (20) i l’agost (12) són els dos mesos  que més requeriments ha rebut el GRIM, igual que en el cas de l’enlairament de l’helicòpter o el nombre de ferits, sens dubte per l’increment de sortides a la muntanya.

Ja hi ha projecte per a la  remodelació, que en principi disposaria de graderia a banda i banda –als gols no n’hi hauria– i que s’intentarien ajustar les dimensions i la capacitat segons es consensuï amb l’ens futbolístic internacional i que com a màxim acolliria 6.000 persones. També s’hi farien vestidors i hi hauria millores en la il·luminació i el ter­reny de joc, amb una gespa més resistent que fins i tot podria ser calefactable. Les raons per les quals es vol fer aquesta tria i descartar l’altra possibilitat, remodelar l’Estadi Comunal, són bà­sicament que el Camp del Consell és de propietat i no de lloguer i que no es vol deixar escapar l’ajut de dos milions que garanteix la UEFA, que demana terminis clars. L’operació al camp del Consell és a priori més ràpida d’executar. No hi hauria corda d’atletisme, i si tot marxa com està plantejat, les o­bres començarien el juny vinent, amb un pressupost superior als dos milions d’euros del qual la major part provindria de l’òrgan rector del futbol europeu.
El que el Govern sembla que té clar és que el rugbi mantindrà l’ús que fins ara feia del Camp del Consell, que podrà continuar entrenant i jugant, i així ho va garantir ahir el cap de Govern, Toni Martí, que acompanyat pel secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda,  es va reunir durant dues hores amb una representació de la Federació de Rugbi i el VPC Andorra. El nou Camp del Consell transformat en Estadi Nacional no s’utilitzaria per a les competicions futbolístiques domèstiques i es reservaria exclusivament per als duels de la selecció absoluta i potser per als compromisos europeus dels clubs del Principat, que arriben a l’estiu. “Hem rebut un missatge tranquil·litzador del Govern i una garantia de part del cap de Govern que si el Camp del Consell es remodela per ser Estadi Nacional s’entrenarà i es jugarà a rugbi com fins ara. Nosaltres no tenim cap altra instal·lació”, deia Felip Gallardo, assistent a la trobada i portaveu del rugbi després de la trobada –hi van ser també els presidents de les dues entitats, Xavier Vilasetrú i Thomas Ginesta, a més de Roger Font i Thomas Kampfraat. Si el projecte del Camp del Consell tira endavant els dirigents del rugbi han fet la petició de formar part d’una comissió de treball per poder fer aportacions i donar el seu punt de vista. També han demanat poder gaudir d’una Club House a la instal·lació, un espai que tenien i van perdre fa poc.

L'ATLETISME, A L'EXPECTATIVA D'UNA DECISIÓ QUE POT ACABAR AFECTANT-LO

Una tercera disciplina esportiva, l’atletisme, es podria veure afectada de ple per la decisió sobre l’Estadi Nacional. Si el projecte final es realitza al Camp del Consell com tot apunta, el comú d’Andorra la Vella ha anunciat que es plan­tejaria la renovació del lloguer de l’Estadi Comunal, que en l’actualitat considera molt elevat i que vol negociar amb la propietat. Així ho ha fet saber el cònsol menor i conseller d’Esports, Josep Vila, que reiterava l’aposta de l’actual corporació perquè el Comunal fos el projecte escollit. Una decisió d’aquest tipus podria derivar en el tancament de la instal·lació i es perdria l’única corda atlètica que hi ha al Principat.
Des de la federació es va manifestar ahir la preocupació perquè totes aquestes hipòtesis poguessin fer-se realitat, però es va voler optar per la prudència. Tot i que s’ha expressat el malestar per no tenir informació dels moviments que es fan, de moment l’ens es manté a l’expectativa de quina és la decisió de l’executiu. Té demanada una reunió amb els responsables d’Esports per tractar, entre d’altres qüestions, el tema del futur del Comunal i en tot cas es confia que l’esport no surti perjudicat amb la determinació que es prengui. El tema pot girar cap a totes bandes tenint en compte que el contracte de lloguer del Comunal finalitza a final d’any i abans s’hauran celebrat unes eleccions que poden canviar els governs comunals.

La reunió entre els equips andorrà i xinés s'ha centrat en la possibilitat de cooperar molt més estretament en matèria turística i també en l'econòmico-finançera.

La primera passaria perquè Andorra pogués fer promoció turística a la Xina i que els operadors turístics xinesos incloguiessin Andorra en les rutes per Europa. Pel que fa al segon àmbit s'emmarcaria en la possibilitat d'implantació d'empreses xineses un cop s'hagi modificat la llei d'inversió estrangera, i l'inici de negociacions entre els dos països per signar un intercanvi d'informació fiscal.

Estruch, que ha estat convidada pels cuiners andorrans Ramon Sasplugas i Carles Finch, és coneguda per la seva tendència a desenvolupar cuina de sensacions i arriba a la Mostra per establir contacte directe amb la cultura gastronòmica del país.
A més, la xef catalana també participarà al congrés internacional Andorra la Vella Gastronòmica que se celebrarà els propers 13, 14 i 15 de novembre.

Així ho va manifestar ahir durant la roda de premsa setmanal que ofereix la formació, en què va recordar que el qüestionari elaborat per l’organisme internacional per fer l’informe recentment publicat es va basar en la feina de l’etapa socialdemòcrata (2009-2011).
Va ressaltar que a l’informe destaquen vuit punts (entre els quals hi ha la Llei d’intercanvi d’informació, acords fiscals i la legislació en matèria bancaria i financera), set dels quals es van fer i tancar durant l’estada del PS?a l’edifici administratiu. “Només el darrer punt, una modificació puntual del reglament de la llei d’intercanvi d’informació fiscal, correspon a aquest Govern”, va declarar. Alhora que va ressaltar que aquest canvi legislatiu es va limitar a seguir les directrius marcades per l’OCDE. “Per tant, pràcticament la gestió correspon al PS, tant la positiva com la negativa”, va declarar.
Finalment, l’extitular de la cartera de Finances va voler recordar que l’anterior informe elaborat per l’OCDE, que correspon al setembre del 2005, era “molt crític” amb Andorra, i que dos anys després “la situació era molt diferent”. “Pensem que correspon donar la part dels mèrits als diferents actors”, va posar en relleu López.

LA FORMACIÓ "APOSTA MÉS" PER RIBERAYGUA AL CSJ

Novament el PS es va tornar a manifestar “frontalment en contra” de la possibilitat que l’actual cònsol de Canillo, Enric Casadevall, sigui nomenat president del Consell Superior de la Justícia (CSJ). La formació considera que el canillenc no és la figura adequada perquè no podria garantir la independència, en tractar-se d’un membre fundador de Demòcrates per Andorra, i no disposa dels criteris tècnics per assumir el càrrec, per no tenir formació en el món del dret. La primera secretària dels socialdemòcrates, Judith Salazar, va assegurar que “apostem més per Antoni Riberaygua” perquè coneix l’estructura tècnica del CSJ “i no forma part de la política activa”.

El Partit Socialdemòcrata es posiciona «frontalment en contra» del possible nomenament d’Enric Casadevall com a president del Consell Superior de Justícia (CSJ), al·legant que un dels pilars de l’estat de dret és la divisió de poders, i amb Casadevall entenen que la Justícia «no seria independent quan el president és fundador de Demòcrates per Andorra». Així es va explicar ahir la primera secretària de l’organització Judith Salazar, que va comentar que, tot vetllant de «no envair competències» -la competència de proposar el nomenament del president del CSJ correspon al síndic general-, els socialdemòcrates troben «més adient» el nomenament d’Antoni Riberaygua, que és l’altre nom que sona per ocupar el càrrec.

En aquest sentit, Salazar va considerar que, malgrat el seu passat polític, Riberaygua «coneix l’estructura i la feina» dins l’administració de Justícia, i «ara no està al a primera línia activa de la política», va afegir en favor de l’exministre d’Interior, en el govern d’Albert Pintat. Per contra, Casadevall és cònsol major de la parròquia de Canillo i membre fundador de DA. A més, segons el PS no té el perfil tècnic que considera necessari per garantir la independència de la Justícia i treballar per modernitzar aquesta administració. Salazar va exposar que, amb la excepció del primer president que va tenir l’òrgan judicial, els altres eren llicenciats en dret. En aquest punt, Salazar va recordar que l’actual cap de Govern, Toni Martí, va manifestar que constituïira «el Govern dels millors».

AVALUACIÓ DE L’OCDE / Per altra banda, el PS va lamentar que el Govern «faci veure» que l’informe del Fòrum Global de l’OCDE, que va avaluar positivament els passos fets per Andorra en matèria d’intercanvi d’informació fiscal, sigui mèrit de la seva gestió. El vocal del comitè executiu, Pere López, va assegurar que «pràcticament tot» el que s’avalua en l’informe correspon a accions que es van fer durant el mandat socialdemòcrata i que el Govern de DA només va fer una modificació del Reglament que desplega la Llei d’intercanvi d’informació fiscal per modificar «dues úniques paraules».

López va asesgurar que el canvi era «imposat per l’OCDE», i que es tractava de canviar «així com» per «o bé» en el llistat de dades a adjuntar a la demanda d’informació fiscal i així donar resposta a la demanda aportant els noms i cognoms i adreces de la persona concernida «o bé» els comptes bancaris. L’exministre d’Economia i Finances va afegir que ja va parlar amb el seu successor sobre la necessitat d’aquest canvi i en quins termes s’havia de fer segons l’OCDE.

Així, López va considerar que s’havia de reconèixer el mèrit a qui li correspon i va qualificar «d’apropiació indeguda» els mèrits que s’ha atribuït l’actual Govern. En aquest sentit, López va recordar que l’informe avalua els passos fets en matèria d’intercanvi d’informació fiscal des de l’aprovació de la llei el 2009 i fins el primer trimestre del 2011, cosa que significa que pràcticament totes les accions avaluades es van fer durant el mandat del PS. Així, va considerar que s’ha fet un «balanç poc realista».