“Hem d’enfortir urgentment la banca”, va indicar Barroso al ple del Parlament Europeu, on va presentar un full de ruta per a l’estabilitat i el creixement que servirà de base per a la cimera de líders de la UE del dia 23.
La CE considera que l’estratègia de recapitalizació de la banca europea ha de cobrir “tots els bancs potencialment sistèmics, per exemple aquells que van participar el juliol en les proves de solvència de l’Autoritat Bancària Europea, però excloent alguns bancs més petits.
La recapitalització ha de tenir en compte, a més, “tota l’exposició al deute sobirà” per garantir la màxima transparència sobre la qualitat dels actius dels bancs afectats. Tenint en compte aquest impacte, la CE vol elevar “significativament però de manera temporal” la ràtio de capital de màxima qualitat requerida a la banca. Barroso no va esmentar cap percentatge –s’especula amb un Core Tier 1 del 9% davant del 5% de les proves del juliol–, però la proposta apunta la definició de capital del Basilea III, l’acord internacional sobre solvència bancària.
Els bancs que no tinguin el capital necessari hauran de presentar plans de recapitalizació, i executar-los al més aviat possible. “Fins que no ho facin, els reguladors nacionals els hauran de prohibir el pagament de dividends i bons”, va indicar Barroso.

EL FEEF COM A ÚLTIM RECURS
El president de la CE també va deixar clar que dóna suporta a la posició defensada per Alemanya, segons la qual la banca només hauria de recórrer en última instància al Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF). Així, els bancs han d’utilitzar primer fonts privades de capital, en segon lloc podran demanar ajuda als governs, i solament com a últim recurs podran beneficiar-se del FEEF. Així mateix, Barroso va advocar per una ràpida implementació de l’acord del 21 de juliol per incrementar la flexibilitat i l’eficàcia d’aquest fons, però també va defensar un apalancament del FEEF, és a dir, aprofitar millor el seu ús però sense augmentar les garanties.
Barroso també va proposar avançar a mitjan 2012 l’entrada en vigor del fons de rescat permanent o Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Aquest fons tindrà una capacitat de finançament de 500.000 milions per socórrer a països amb problemes de solvència, davant dels 440.000 milions del FEEF.
El projecte apuntat per Barroso va topar amb l’oposició de la banca alemanya i britànica. D’una banda, el director de l’Associació de Bancs Alemanys, Michael Kemmer, va dir que “aquestes propostes són inadequades, perquè no combaten les causes de la crisi d’endeutament sobirà actual”. En el mateix sentit es va expressar, en comunicat, l’Associació de Banquers Britànics, que hi va afegir que el Regne Unit ha  pres decisions “ràpides” i “profundes” per reformar el sector.

EL DÈFICIT DE GRÈCIA APUJA TOT I EL PLA D'AJUSTAMENT

El ministeri de Finances grec calcula que el dèficit de Grècia durant els primers nou mesos del 2011 ha estat de 19.163 milions d’euros, un 15 per cent més del que hi va haver l’any passat, tot i les mesures d’ajustament que ha anunciat el govern hel·lè. Malgrat això, el Banc Nacional va assegurar que “els sacrificis dels grecs estan donant fruits” i espera que el 2012 el país tindrà “un superàvit primari de l’1,5 per cent del PIB”. El primer ministre grec, Geòrgios Papandreu, es reunirà avui amb el president de l’eurogrup, Jean-Claude Juncker, i el president del Consell d’Europa, Herman van Rompuy, per preparar la cimera del 23 d’octubre. “Esperem que aquestes decisions donaran una solució definitiva”, va dir Papandreu.
D’altra banda, el govern i l’oposició d’Eslovàquia van arribar a un acord per aprovar aquesta setmana l’ampliació del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), segons va informar una televisió. Eslovàquia era l’únic país que queda per ratificar el pla, que dimarts no va passar la votació al parlament. També s’ha acordat avançar les eleccions.

Una part dels taronges consideren que la falta d’entesa amb l’exmilitant socialdemòcrata i el seu grup (Cd’I) facilitaria les coses al PS, que ara per ara encara no ha decidit qui encapçalarà la candidatura. Que encara hi ha contactes per intentar un pacte entre DA?i Cd’I ho va admetre ahir la número dos de la llista demòcrata, Conxita Marsol. Tot i això, des de l’entorn de Fer­rer ja no es preveu l’aliança i es dóna gairebé per tancada la relació de noms que, liderats per Fer­rer i Jordi Minguillón, concorrerien als comicis del desembre vestits de lila.
Marsol, una de les persones que més reticències hauria expressat internament a elaborar una candidatura conjunta amb l’actual cònsol, va reconèixer ahir que “encara hi ha persones que hi treballen”, en l’aliança. “Fins al penúltim dia poden canviar criteris, veure necessitats diferents, fer sondejos i que hi hagi alguna modificació”, va afirmar l’advocada i exministra en manifestacions al programa Parlem-ne, d’AD Ràdio. Marsol, que hauria de ser la candidata a cònsol menor darrere de Carles Torralba si finalment DA acudeix a les urnes en solitari, va explicar que ella continua al segon lloc de la llista. “El comitè ho va acordar, però d’aquí al dia 19 poden passar moltes coses. Avui sóc candidata però potser el dia 19, no ho seré”, va explicar abans de garantir que “assumiré el que digui la majoria”.

Pressió
Ara per ara, i després que el president de la formació, Toni Martí, donés llibertat absoluta al comitè de la capital per elaborar la candidatura (tot i que ell era favorable al pacte), el grup es va decantar obertament per evitar l’entesa. Però un ampli sector de DA de més enllà de la capital estaria pressionant perquè es dugui a terme l’aliança i s’escenifiqui així “l’obertura” que suposa la formació demòcrata, segons les fonts consultades, i la inclusió de diverses sensibilitats dins del que inicialment va ser una plataforma. DA ha de validar totes les candidatures en un congrés extraordinari que farà dimarts que ve.
Mentrestant, el comitè local del PS a Andorra la Vella dóna per fet que l’actual cònsol menor, Josep Vila, serà el segon de la candidatura. Però encara no té clar qui serà l’u. El coordinador del grup, Àngel Dalmau, va explicar ahir que s’han iniciat contactes amb tres o quatre possibles candidats (Jan Cartes, Carles Blasi, Manel Blasi...) a liderar la llista, i que en 48 hores com a molt haurien d’estar definides, almenys, les primeres posicions.

JUREN ELS MEMBRES DEL CONSELL A LA JUNTA ELECTORAL

ANDORRA LA VELLA. Anna Mas, Arjan Jethani i Gerard Alís van jurar ahir el càrrec com a membres de la junta electoral nomenats pel Consell. Els tres es van mostrar satisfets per l’elecció i van confiar en el desenvolupament més correcte possible dels comicis.

Sobre la negociació del conveni també s’hi va referir el cap de Govern, Toni Martí, qui va afirmar la predisposició de l’executiu “a començar les negociacions al més aviat possible, tal com ja s’ha fet amb la República francesa”, perquè “aquests dos convenis són de màxima prioritat per al Principat”, va dir Martí.
Un altre dels temes als quals es va referir el cap de l’executiu va ser l’acord sobre la importació de residus de l’Estat espanyol al Principat. En aquest sentit, Martí va afirmar que l’assumpte “està en vies de solucionar-se”. D’altra banda, pel que fa a les obres de millora de la carretera nacional que uneix Andorra amb la Seu d’Urgell, el cap de Govern va afirmar que “hi ha un compromís en ferm que s’acabarà”. Un dels missatges que van transmetre tant l’ambaixador com el cap de l’executiu va ser “la importància cabdal del turisme espanyol per al país”.  
Durant el discurs oficial amb motiu del Dia de la Hispanitat, l’ambaixador espanyol va transmetre un missatge de confiança i de participació a la colònia espanyola i va cridar a treballar de forma conjunta amb Andorra per sortir de la crisi. “La situació del Principat, com passa amb Espa­nya, és complicada, i entre els dos hem de fer un esforç conjunt per tirar endavant”, va dir Moreno. L’ambaixador va referir-se també a les eleccions espanyoles del 20 de novembre, i va encoratjar a participar els residents espanyols al Principat, ja que“votar no suposa cap cost”.

ELS HIMNES ESPANYOL I ANDORRÀ SONEN AMB FORÇA

ANDORRA LA VELLA. El discurs de l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Alberto Moreno, va centrar els actes del Dia de la?Hispanitat, que va tenir lloc ahir al vespre al Parkhotel. Diverses personalitats polítiques i empresarials del Principat es van aplegar en aquest tradicional acte.

Des de l’executiu es considera que aquesta xifra és massa elevada –segons fonts consultades pel Diari s’aproparia gairebé a 1.000 euros anuals per nen– tenint en compte l’actual situació econòmica i la intenció és revisar el model per reduir-la. Això podria implicar, fins i tot, un increment de les tarifes que assumeixen els pares, tot i que es va assegurar que qualsevol canvi s’acordarà amb els implicats.
Suñé va avançar aquesta intenció durant la compareixença que va fer davant la comissió d’Educació del Consell General. Allà va recordar que una de les línies mestres del ministeri passa per l’optimització de recursos, i dins d’aquesta s’emmarcaria aquesta actuació. “Cal una reflexió aprofundida del model de transport escolar; veure si els recorreguts són els que han de ser, quina aportació fem des del Govern i quina fan els pares”, va explicar la ministra, que va admetre que una de les opcions a considerar passaria per fixar diferents tarifes en funció de la situació econòmica de cada família. Malgrat això, va assegurar que “no volem espantar ningú” i va puntualitzar que “potser al final pensem que el que ja tenim és el model, però cal saber si tot això és necessari”.

El pla estratègic
Durant la compareixença, també es va anunciar que la intenció del ministeri passa per iniciar l’implementació del pla estratègic de renovació i de millora del sistema educatiu amb els primer nivell de segona ensenyança del curs 2012-2013, sempre que “l’estructura tècnica que l’ha d’acompa­nyar estigui a punt”. Així, es preveu que al llarg del primer semestre de l’any vinent es pugui encetar la formació dels docents que es veuran afectats per uns canvis “més de metodologia que no pas de continguts”.
Pel que fa a les infraestructures, Suñé va avançar que el pressupost també preveurà l’inici d’obres de la nova escola de Canillo i del nou Lycée a Encamp. Sobre aquest darrer centre, Suñé confia que avui, aprofitant la reunió de la comissió mixta amb França, sorgeixi ja un calendari en ferm de construcció. “Ens agradaria que es pogués iniciar el 2013”, va comentar, per després explicar que la trobada també ha de servir per iniciar les converses per a la renovació del conveni educatiu. El tercer projecte als plans del ministeri és l’ampliació de l’escola Germans Riba, a Ordino, amb vista a poder acollir fins a 700 alumnes l’any 2016, xifra que marquen “les dades de demografia de la parròquia”. De cara al curs 2012-2013, hi ha prevista l’adequació d’uns espais externs al centre per si fossin necessaris per acollir escolars.
Suñé també va avançar la intenció d’estudiar una solució per a la situació dels 108 eventuals. “Cal estabilitat, donaria més coherència als mateixos centres i més garanties als treballadors”, va comentar la ministra, que apunta que seria bo “fidelitzar” almenys un 10% o 15% del grup.

IMPORTANT INCREMENT DLE NOMBRE DE PETICIONS DE BEQUES I AJUTS

Mentre que el nombre d’alumnes dels tres sistemes educatius s’ha estabilitzat i presenta xifres similars a les del curs passat, on s’ha detectat un important increment ha estat en el nombre de peticions de beques i ajuts. Així, i segons les dades facilitades per Roser Suñé durant la seva compareixença al Consell, enguany les sol·licituds han arribat, ara per ara, fins a les 1.684, quan l’any passat se’n van atorgar 1.315 –la ministra va explicar que la mitjana habitual és que s’atorguin un 85% de les demandes–. “Hem de parlar amb altres ministeris i veure línies de treball, ser capaços de creuar les dades per poder tenir una fotografia real del tema”, va apuntar Suñé, per després deixar clar que “la voluntat és ajudar qui no hi pugui arribar per qüestions econòmiques i, si és necessari, es pot assumir”.

El nombre d’alumnes que han iniciat el curs escolar 2011-2012 ha estat de 10.810. Aquesta xifra representa un lleuger augment del 0,1% respecte al curs anterior, que van acabar 10.802 estudiants.

El Govern ha decidit portar a coneixement de la fiscalia les presumptes actuacions irregulars d’una empresa constructora que ja ha cessat l’activitat i que donava feina a una trentena de treballadors.

El Govern ha acordat aquest dimarts les modificacions que vol fer a la llei de comptabilitat amb l’objectiu de simplificar les obligacions comptables dels empresaris i també per adaptar els diferents règims a l’estructura real del teixit empresarial.

El grup parlamentari socialdemòcrata va proposar ahir que les empreses de nova creació que contractin a partir de dos treballadors amb el sou mínim interprofessional estiguin exemptes de pagar els impostos del Govern durant el primer any de funcionament. Es tracta d’una de les 18 mesures que conformen la proposició de llei entrada a tràmit ahir pel grup de l’oposició amb l’objectiu de reactivar l’economia. (seguirà ampliació)