Una oportunitat per veure com la trumfa o la vedella de qualitat es poden convertir en una bona base per a plats típics italians com per exemple els nyoquis o els raviolis, i alhora comprovar que la cuina andorrana es pot fer un lloc al món revalorant les receptes tradicionals.
A primera hora del matí Carles Flinch, de Can Manel, i Ramon Sasplugas, del Celler d’en Toni, van ser els encarregats d’aixecar el teló del congrés. El primer va elaborar una vedella estofada a la carbonada amb salsa a base de cafè irlandès i puré de patates. El segon va fer un homenatge al seu avi cuinant una truita a l’andorrana. “La gastronomia d’Andorra ja es coneix, però el congrés servirà per provar productes, mostrar la cuina d’aquí i donar a conèixer restaurants que ho fan molt bé”, va explicar Sasplugas, que va demanar predisposició per “sortir a fora” i “apujar-nos el llistó” per tal de consolidar la cuina com un atractiu turístic. Flinch, per la seva banda, va destacar el fet de poder treballar amb productes autòctons i va assegurar que és “una fardada”.

Retorn als orígens
Després dels dos cuiners andor­rans va ser el torn de Montse Estruch, que va fer un maridatge amb el cuiner italià Alessio Rossi amb productes del país. El toc més tradicional el va posar Quima Calvó, que va compartir la seva recepta de Coque au vin. Calvó, precisament, va destacar que “és fàcil recuperar les receptes d’abans perquè eren plats molt bàsics”, i va destacar l’escudella com un dels plats més típics: “Abans tothom la feia.”
Tot i així, també hi ha qui considera que no té sentit voler diferenciar la cuina andorrana. “La cuina és un art. I jo tant faig plats francesos com espanyols, és cuina i ja està. La cuina andorrana és igual que la que pots trobar al Pirineu”, va assegurar Josep Ramos, de l’Era del Jaume.
Després de les intervencions del matí, la tarda va estar dedicada als tallers, de manera que el públic va poder participar més activament i treballar de tu a tu amb els cuiners. Cal destacar que a primera hora del matí l’afluència va ser força fluixa, però cap al migdia es va anar animant. Segons l’organització, van ser 650 les persones que van passar pel Centre de Congressos.
Després de la primera jornada els cuiners del país es van mostrar satisfets amb els resultats. “Les sensacions han estat bones i ja que s’ha començat s’hauria de continuar”, va indicar Sasplugas, que considera que per a una propera edició caldria posar un extractor per poder fer plats sencers en directe.

CRÍTIQUES DE BESOLÍ PEL SUPORT

L’ideòleg i director de la inciativa, Marcel Besolí, es va mostrar crític amb els resultats del congrés, ja que va assegurar que hi havia hagut poc suport als cuiners andorrans. “Es mereixien la sala plena”, va afirmar, remarcant que no es pot criticar i després, “quan es fa un projecte, quedar-te a casa”. És per això que va assegurar que “en aquest moment” no es planteja repetir el certamen, que ha costat 120.000 euros.

ENTEVISTA AMB MONTSE ESTRUC, CUINERA RESTAURANT EL CINGLE

“S’ha de perdre el tancament que hi ha”

Vinculada al món de la restauració des de petita, als 28 anys va decidir posar-se a estudiar cuina i fer un gir al restaurant familiar de Vacarisses. Actualment és una cuinera reconeguda pels seus plats, que molts bategen com de “sensacions”.

Com definiria la seva cuina?
Mantinc l’essència de la cuina tradicional catalana, de les mares i les àvies. Penso que amb el més senzill que feien elles pots arribar a fer un gran plat. Pots donar-li la mateixa cocció però variar la presentació. Això sí, sempre treballant amb productes de temporada.

La cuina tradicional d’Andor­ra és germana de la catalana?
Són molt semblants. És una cuina senzilla, de producte, però tothom ha d’estar molt orgullós del que té. Però seria maco que es fessin els seus plats, recuperant els coneixements de les padrines.

Com es podria potenciar la cuina com a atractiu turístic?
A Catalunya hem tingut la sort de fer pinya i comptar amb dues persones fantàstiques. Primer el Santi i després el Fer­ran, que van tibar del carro. I aquí és el que caldria, algú que lideri i els altres que el segueixin, sense enveges ni pors.

Els productes són prou bons?
Hi ha potencial, però si no és aquí, és a la Seu o a França. Poden jugar amb el d’aquí i el que tenen al costat. El que s’ha de perdre és el tancament que hi ha.

Apostar pel producte autòcton afavoreix?
Sí. A més, és molt important tenir horts. Plantar cols, a l’estiu tomaqueres... buscar la varietat. A més, és que anem per aquí, perquè la vida s’està complicant molt.

El nou gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, parla dels principals objectius al capdavant de la institució i de les iniciatives que s’impulsaran per aturar la pèrdua de visitants. Remarca la necessitat de disposar de dades que permetin detectar els motius d’aquesta pèrdua d’atractiu, de crear nous productes turístics i de modernitzar l’oferta actual. Però sobretot demana optimisme al sector, ja que en temps de crisi diu que cal moure’s i ser creatiu.

De l’empat a Mollerussa de l’FC Andorra se’n poden fer dues lectures. Una és haver salvat un punt a tres minuts per al final, tenint en compte que a la mitja hora es perdia de dos gols. L’altra és que, pel domini que es va exercir i les ocasions que es van crear, en aquest enfrontament, si no hagués estat pel fet de tenir un marcador tan desfavorable, els tres punts podrien haver viatjat perfectament cap al Principat.

La memòria fiscal de l’any judicial 2010-2011 recull un descens del 36% del nombre de delictes per blanqueig de diners, que han passat dels 25 de l’exercici anterior als 16 en aquest darrer.

Els representants de les entitats i de les administracions públiques es reuneixen avui per constituir el Comitè Andorrà del Voluntariat (CAV), segons ha confirmat el coordinador de polítiques de Joventut i Voluntariat, Agustí Pifarré. Es dóna compliment així a una de les reivindicacions recurrents de diverses associacions.

Si hi ha un artista que aquest any s’ha donat a conèixer al Principat, aquest és Juan Ripollés: escultures als carrers d’Escaldes-Engordany, una mostra a la Sala d’Exposicions del Govern i una exposició multidisciplinària a la galeria Art al Set que s’ha prorrogat fins a finals de mes.

Un grup de persones va reivindicar ahir que les pensions de viduïtat no depenguin de l’edat del beneficiari, sinó dels anys cotitzats pel difunt.

El matx va servir també perquè Iker Casillas igualés els 126 partits com a internacional, rècord que fins ara ostentava en solitari Andoni Zubizarreta.
L’inici del partit s’apuntava com a èpic, com si d’un enfrontament oficial es tractés. La presència dels soldats i de les autoritats sobre la gespa per homenatjar els caiguts durant la Primera Guerra Mundial feia pensar que es tractaria d’un gran matx entre dues seleccions molt potents, però ben aviat canviaria la imatge del partit.  
En els primers minuts, els jugadors dirigits per Fabio Capello es van tirar enrere, esperant quina seria la reacció del quadre espa­nyol. El centre del camp era completament vermell, a Iniesta el van deixar jugar com volia i en una de les jugades li va posar una pilota entre línies a Villa, però l’asturià no encertava a rematar.

Reacció tímida
Els locals es van començar a adonar aleshores que havien de despertar si volien posar algun impediment al joc espanyol. No obstant això, malgrat entrar una mica més en la lluita per l’esfèric, els anglesos no van aconseguir arribar a la porteria de Casillas fins al minut 31, amb un tímid xut de Lampard des de lluny.
Espanya controlava el partit però no creava ocasions de perill. Tot feia pensar que en qualsevol moment una de les triangulacions podia acabar en gol, però els espanyols només veien Hart des de lluny fins que Xabi Alonso va penjar una pilota a l’àrea que no va encertar a rematar bé Busquets i la va enviar alta.
Els de del Bosque van arribar al descans dominant la situació, però en sortir dels vestuaris es van trobar amb un cop molt dur. Una falta llançada per Milner des de la banda esquerra va ser rematada de cap per Bent al pal i Lampard acabar aprofitant el rebuig per fer pujar l’1 a 0 al marcador en el minut 49.
A Espanya li tocava tornar a remuntar, com ja li ha passat en altres partits amistosos, mentre que Anglaterra es dedicava a defensar el resultat. En el minut 56, Villa va estar molt prop d’aconseguir l’empat, però no va aprofitar una gran passada de Busquets i no va poder marcar després de regatejar al porter.

Contraatacs amb perill
Els visitants es bolcaven a l’atac i Del Bosque va fer saltar Fernando Torres al camp. La selecció espanyola avançava les seves línies però això feia que deixés molts espais, un fet que va aprofitar Anglaterra per crear alguns contraatacs amb perill. Tot i això, els espanyols no van perdre el control global sobre la pilota, i semblava que l’empat podria arribar tot i que les grans ocasions brillaven per la seva absència. Només Villa va estar a punt de marcar enviant una pilota al pal al minut 72.
Anglaterra cada vegada es tancava més entorn de la seva àrea, però a Espanya no se li feia fàcil endinsar-se en la muralla que havia creat la defensa local. Només Fàbregas aconseguia colar-se amb perill a l’àrea. Primer per fer-li una passada a Piqué que va anul·lar Lescott, i després per desaprofitar un centre de Villa que el va deixar sol davant Hart i que va enviar a l’esquerra de la porteria.

URUGUAI VENÇ XILE DE GOLEJADA (4-0)

Uruguai va fulminar la matinada d’ahir Xile (4-0) a Montevideo en el seu partit de la tercera jornada de l’eliminatòria mundialista amb quatre gols d’un gran Luis Suárez, que va exercir d’ariet intractable d’un equip superior als seus rivals i molt sòlid en totes les seves línies. El davanter del Liverpool anglès, de 24 anys, va ser protagonista absolut del xoc amb les quatre dianes, dues al final del primer temps, en els minuts 41 i 45, i les altres dues a la segona meitat, al 67 i el 73, sense comptar amb les nombroses ocasions que va crear.
De la seva banda, les seleccions de Colòmbia i Veneçuela van obtenir un empat a un que no perjudica cap dels dos equips, en una plujosa vetllada a l’estadi Metropolità de la ciutat colombiana de Barranquilla. Freddy Guarín va ser matiner i va donar avantatge als amfitrions al minut 11, però Frank Feltscher va igualar el marcador en el 78 per als de César Farías, que continuen somiant en la classificació.
Quant al decebedor empat d’Argentina contra Bolívia (1-1), el davanter Leo Messi va opinar ahir que tot l’equip haurà d’“aixecar anímicament” el defensa Martín Demichelis, en l’error del qual es va originar el gol dels bolivians. “Fa ràbia deixar dos punts a casa”, va destacar Messi, que va considerar que Argentina té l’obligació de guanyar els partits com a local.

La iniciativa, posada en marxa per primer cop el 2010 i dissenyada per omplir el buit que deixa la temporada d’esquí, té bones perspectives de cara a una tercera edició. “Hauré de tenir una reunió amb el propietari de la sala, que és qui tindrà l’última paraula”, apunta Casas, abans de prendre una decisió. “Però les perspectives no són dolentes”. És clar que el mateix Casas vol dedicar-se a altres projectes durant una temporada.Començant pel disc de la seva banda, Mordigans, que enllesteix la producció de l’àlbum, entre Madrid i Girona.
Al llarg d’aquests cinc mesos, el segon Rockòdrom –que anit tancava les portes– ha comptat per èxits les propostes. “Hem tingut ple sempre; només vam punxar un cop.” En aquest balanç positiu destaca la bona sintonia amb les bandes visitants –després de tot, el tracte era de músic a músic–. Considera que ha estat positiva l’opció d’oferir concerts quinzenals “per no saturar” i que el boca-orella ha funcionat perfectament entre el públic. “I, personalment, no he hagut d’estar patint per la viabilitat del cicle, com a l’anterior, i n’he gaudit molt més”, apunta l’impulsor de la proposta, que va arribar en un moment de vaques magres per a l’oferta musical al Principat.

Metal, però no en exclusiva
Pel que fa als estils, admet que el metal ha tingut presència preeminent, però no exclusiva: “Però és normal, perquè aquí hi ha molta cultura del metal i has d’adaptar-t’hi si vols tirar endavant.” El cartell es va cloure aquest cap de setmana amb el Pyrenean Guttural Fest, un cartell de sis bandes de rock dur, divendres, i l’elegància sonora dels andorrans Madretomasa, anit.

REPORTATGE

Rock, te i simpatia

Mordigans. El sabor de una taza de té. Llegit, ja surt amb la cantarella publicitària inclosa. La banda andorrana acaba l’enregistrament del disc que, d’anar tot bé, es presentaria a Encamp, potser per Nadal. Música de factura ballable, amb molta ironia a les lletres.
Seguint l’estela d’altres bandes del país, Mordigans –una de les que compta amb llarga trajectòria– s’ha decidit a sortir fora per enllestir els processos de mescla i producció del seu disc. A Westline Studios, del cantant i productor Juan Blas, amb qui van contactar l’any passat quan va passar amb el seu grup, Nothink, per l’escenari del Rockòdrom d’Arinsal, un cicle de concerts engegat fa dos anys per Santi Casas, un dels Mordigans. Bona connexió personal i musical i col·laboració en marxa. “Ha estat una experiència inigualable, amb un equip professional i humà insuperable. Tant, que en tot moment ens hem sentit com a casa des del primer moment, lloc d’on, a més, vam passar quatre dies sense sortir”, recorda Casas.
La producció quedarà conclosa als Estudis Ultramarinos, a Sant Feliu de Guíxols, i pels volts de Nadal compten tenir tot el material, el disc ja físic, a les mans. “El resultat de la mescla és molt prometedor –assegura el músic–, i finalment, a mitjan novembre, la mescla se n’anirà a Estudios Ultramarinos, a Sant Feliu de Guíxols, on acabarà el procés de producció.” Després degustaran el sabor de la tassa de te.
La presentació, que encara no té cap data ni aproximada, tindrà lloc, això sí, amb seguretat, a Encamp. “És un compromís tàcit amb el comú”, recorda Casas, adquirit amb la cessió que el comú va fer a un grapat de bandes dels locals que va habilitar, a l’edifici del Funicamp, perquè hi puguin assajar.
Per fixar la data i pensar en una presentació pública de l’àlbum depenen de qüestions com els compromisos d’un dels membres, Marc Martins, que també toca amb Persefone. “És el grup amb més projecció d’Andorra i tots hem d’alegrar-nos i respectar que hagi de centrar-se en el seu disc o els bolos a Europa.”
De moment, han tocat alguns temes en directe. Com respon el públic? “Els encanta”, assegura. I com és aquest disc? “Inclassificable, de tants estils com abraça, una temàtica irònica i unes lletres enginyoses i simpàtiques, on hem deixat de banda les superreivindicatives.” Tot energia i bon rotllo.

Ho va fer després d’una de les setmanes més convulses que es recorden en l’economia italiana, castigada per una pujada insostenible –per sobre dels 500 punts– de la prima de risc del seu deute després que il cavaliere perdés la confiança de la cambra de diputats. El mateix parlament que ahir va aprovar les mesures d’austeritat dictades per la UE.
Després d’una reunió de comiat amb el seu gabinet, Berlusconi es va dirigir al palau del Quirinale, on va lliurar la dimissió al president, Giorgio Napolitano, com a pas previ a la configuració d’un govern tecnòcrata dirigit amb tota probabilitat per l’excomissari europeu Mario Monti, i que haurà d’aplicar les mesures aprovades ahir. Entre aquestes, hi ha un augment de l’IVA en un punt percentual –del 20% al 21%–, el retard de l’edat de jubilació i retallades laborals massives.  

Judicis pendents
Berlusconi, de 75 anys i amo d’un imperi econòmic que l’ha convertit en un dels homes més rics del món, deixa com a herència un país amb un deute públic que supera els 1,9 bilions d’euros. A més, s’enfronta a partir d’ara, sense cap mena d’immunitat, als judicis que té pendents, entre els quals un de relacionat amb prostitució i un altre d’abús de poder.
Durant la tarda d’ahir, desenes de milers de persones es van anar congregant entorn del palau de la Presidència de la República, el Quirinale, i la seu de l’executiu, el palau Chigi, esperant la dimissió del primer ministre. Entre la multitud hi havia nombrosos opositors que cridaven: “Dimissió, dimissió!” a Berlusconi davant la seu del govern, on il cavaliere es va reunir amb el gabinet i amb els seus socis de la Lliga Nord. Al final de la reunió, i en les que eren les seves últimes declaracions com a primer ministre, Berlusconi no va poder ocultar la tristesa per la forma en la qual abandona el poder. “És una cosa que m’ha dolgut profundament”, va dir, no sense abans haver promès als seus aliats que “ens podrem treure l’espina quan vulguem”. Poc després, Berlusconi va fer acte de presència a la plaça adjacent al palau Quirinale, on milers de persones van ser testimonis dels seus últims minuts com a cap de l’executiu.  
Per la seva banda, Napolitano es reunirà avui mateix amb les forces polítiques i socials per crear un govern d’emergència. El president de la República està decidit a nomenar com a primer ministre Monti, que ja és favorit per governar el país després de rebre el vistiplau de Berlusconi. Amb tot, el ja exprimer ministre s’ha assegurat que el seu sotssecretari de Presidència, Gianni Letta, formi part de l’executiu.
Entre altres noms que podrien formar part del govern, Monti estudia la incorporació del professor d’Economia de la Universitat Bocconi Guido Tabellini com a ministre d’Economia, l’exeurodiputat Carlo Secchi, al capdavant del ministeri de Desenvolupament, i el rector de la Universitat Catòlica de Milà Lorenzo Ornaghi com a ministre d’Educació.

LA MAJORIA DELS GRECS DÓNA SUPORT AL NOU EXECUTIU

El 73% dels grecs consultats en un sondeig realitzat 24 hores després de la formació d’un govern d’unitat nacional confia que la designació de Lukàs Papadimos com a primer ministre tregui el país de la crisi i l’allu­nyi de la fallida. Una enquesta de la companyia Kapa Research publicada al setmanari To Vima indica que el 78% dels grecs donen suport a un govern de transició d’uns cent dies dirigit per Papadimos, el 73% creu que Papadimos ha estat “una bona elecció” i el 42% que el nou govern li inspira “confiança”. Paral·lelament, el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alema­nya, Angela Merkel, van reiterar ahir a Atenes que ha d’aplicar “urgentment” el pla de reformes per tal de rebre un nou tram d’ajuda econòmica internacional.