La llista de PS+Independents d'Ordino no farà servir el tradicional porta a porta per arribar als electors. "Som el partit de la renovació i no volem imposar a ningú que ens escolti", va explicar ahir la candidata a cònsol major, Carolina Poussier.

Això no vol dir, però, que els ciutadans de la parròquia no puguin conèixer de primera mà, i en boca dels mateixos membres de la llista, quines són les seves principals propostes. I és que els integrants de la candidatura lliuraran a totes les persones que ho sol·licitin un disquet a través del qual podran veure sintèticament les principals mesures contingudes en el programa polític. "Es tracta, com ja vam anunciar, de fer les coses de manera diferent, i per això hem fet el disquet, que volem que arribi a tots els caps de casa, tot i que no en farem una distribució massiva, tenint en compte també els criteris d'austeritat", va dir el número 2, Víctor Iriarte.

En aquesta mateixa línia, els candidats de PS+Independents seran el màxim d'accessibles a través de les xarxes socials com Facebook o Twitter per respondre a les inquietuds de l'electorat, i han posat en funcionament també una adreça de Gmail per rebre consultes. Els ciutadans que prefereixin parlar directament amb els candidats ho podran fer també al local que ahir es va inaugurar al carrer Puiet. Durant l'acte, Poussier va explicar que la seva formació pretén potenciar les polítiques socials i "estar sempre al costat de les persones".

Els candidats del Partit Socialdemòcrata-Independents de la Massana i Ordino volen ajuntar sinergies per crear una línia d'autobusos que uneixi les dues parròquies i que permeti als usuaris de les activitats mancomunades desplaçar-se de forma gratuïta. La mesura proposada pretén treure més profit de l'actual autobús comunal d'Ordino, que sovint circula pràcticament buit, allargant la línia fins a la parròquia veïna, segons va explicar ahir la cap de llista ordinenca, Carolina Poussier.

Els representants de les dues llistes comunals van apuntar ahir, a la Farga Rosell, la voluntat de mancomunar el màxim nombre de serveis, una mesura que, segons va explicar la candidata massanenca, Carol Cureau, ha de servir per "ampliar l'oferta i reduir les despeses".

Així, un altre dels serveis que es volen potenciar a través de la mancomunació és la deixalleria, amb l'objectiu de fer-la més eficient i incidir en noves actuacions, com el reciclatge d'oli.

La candidatura del Partit Socialdemòcrata-Independents per Andorra la Vella va aprofitar ahir les jornades de portes obertes que se celebraven al centre històric per posar en relleu que pensen recolzar aquest tipus d'iniciatives si arriben a governar la corporació, ja que, tal com va exposar el candidat a cònsol major, Marc Cornella, creuen que són necessàries accions que serveixin per dinamitzar el comerç i la de les portes obertes n'és un exemple.

D'aquesta manera, Cornella va afegir que si surt escollit cònsol major el 4 de desembre el que farà serà parlar amb la cònsol d'Escaldes (sigui Cèlia Vendrell o Trini Marín) per mirar de tirar endavant un pla de reactivació comercial de manera conjunta entre les dues parròquies. En aquest sentit va manifestar que la dinamització del comerç ha d'anar acompanyada d'aquest pla perquè no sigui "una cosa puntual". Cornella també va explicar  que la reunió amb l'associació de comerciants del centre històric els ha permès veure que fan una "tasca molt interessant" i que la intenció que tenen és promoure activitats lúdiques, festives o culturals als diferents barris
com a mesura per aconseguir la dinamització del comerç.

Quant a les mesures per a la reactivació econòmica, Cornella va posar en relleu que facilitaran exoneracions a aquelles persones que obrin el seu primer negoci i ajudaran especialment els emprenedors.

"Som una candidatura que considerem representativa de la societat." Així presentava el cap de llista del Partit Socialdemòcrata per Sant Julià, Rossend Areny, el programa amb què el seu partit aspira per a entrar a la corporació per primer cop.

En confrontació amb el model de parròquia que ha desenvolupat els darrers vuit anys el Comú i la seva gestió, des de les files socialdemòcrates es busca un canvi en les prioritats en què primin "la transparència i responsabilitat", com proclama Areny, ja que en temps de crisi econòmica es demana "rigor en la gestió".

Naturlàndia, com en els anteriors comicis comunals, tornarà a ser un cavall de batalla, ja que aquest "és un projecte que no dóna vida al poble" i és "un parc que mutila la natura" i de què els ciutadans de Sant Julià no es beneficien: "Volem reactivar l'economia on és la gent." Per aquest motiu, si són escollits per entrar a la corporació "demanarem una auditoria" per comptar amb tota la informació. En cas de guanyar, es replantejarà tot el projecte de Naturlàndia. Altres punts importants del programa són la reactivació del comerç i les polítiques socials.

El sentit d'Estat és fonamental per gestionar un país. De fet, es podria considerar que és inherent a la presa de decisions d'un Govern. Així el sentit d'Estat s'hauria de veure traduït en un fort component de coneixement, reflexió, planificació i, sobretot, molta capacitat de diàleg abans de passar a l'acció. Precisament, el sentit d'Estat ha estat el que més s'ha trobat a faltar al govern de DA amb l'anunci de les retallades de salaris al personal de l'Administració.

A banda que aquesta mesura ja s'ha demostrat ineficient per reduir la despesa de l'Estat, el procés executat pel Govern no és un bon exemple a seguir sobre com s'ha d'encarar exitosament una reforma. D'un dia per un altre, el cap de Govern anuncia per la televisió, el 19 de setembre, que retallaria els salaris de l'Administració més alts sense tenir molt clares les implicacions que això suposava. L'endemà, el ministre de Finances i  Funció Pública es va haver de posar a treballar precipitadament i improvisadament per intentar esbrinar de quina manera s'havia d'aplicar l'anunci. No és coherent amb el sentit d'Estat que, per quedar bé, es convoqui als sindicats de l'Administració per pseudo-negociar el que ja estava tancat i barrat. I tot això amanit amb l'espectacle d'anar publicitant periòdicament als mitjans de comunicació xifres d'estalvi. Això sí, unes xifres diferents cada vegada, compartint el mateix model que es va seguir amb el famós pressupost doblat de Turisme. I la cirereta al pastís de tot l'assumpte és que sis mesos després de la instal·lació del Govern, l'Administració general no disposa d'una secretària o d'un secretari d'Estat de la Funció Pública, figura obligatòria segons la llei de la funció pública.

El govern de DA ha encarat aquesta retallada d'una manera improvisada i precipitada, sense full de ruta, sense fil conductor i sense ser conscient de la dimensió de l'acció. Sense tenir clar quin és el model  d'administració que vol i que el país necessita.

TOTHOM està d'acord que la llei de la Funció Pública de l'any 2000 s'ha de reformar. No és una llei vàlida actualment, la situació socioeconòmica de l'Andorra de l'any de la seva aprovació no és la mateixa que la que estem vivint en l'actualitat. Els mateixos funcionaris estan a favor de la modificació de la llei per fer-la més sostenible. De fet, l'anterior govern socialdemòcrata va arribar a pactar 33 punts amb els sindicats per tal de definir una Administració sostenible i eficaç. Aquest és un treball, ja fet i assolit, que hauria de servir de punt de partida. La rebaixa dels salaris més alts i la congelació d'altres retribucions només ha aconseguit provocar malestar, incertesa i divisió. Per contra, una modificació de la llei de la Funció Pública amb grans dosis de sentit d'Estat és, on tothom, funcionaris, ciutadans i Govern s'haurien de tornar a trobar.

Un any al Comapedrosa.
Passem tantes hores al parc que vam decidir començar a enregistrar. I un bon dia ens vam adonar que teníem molt metratge per fer una cosa atractiva. Estem molt contents de com va anar la presentació i sembla que a la gent l’hi va agradar.

M’han dit que és una apassionat de la feina.
Tant que a vegades no convé perquè puc descuidar la família.

Deixi’s anar, què té de particular el Comapedrosa
Uf, són tantes coses, però sobretot la part sensorial.

Com?
És la muntanya més alta del país, estàs a gairebé 3.000 metres, les sensacions són úniques.

Sí que ho és d’apassionat...
El bosc de bedollar i veure un animal com la serenalla pallaresa, que manté una petita població, que no és gens fàcil de trobar.
I no estaria bé que tot això ho poguessin veure els escolars?
Aquest any n’han vingut 100.

Vol dir que son gaires?
No. Estaria bé que igual que els nens van a esquiar, anessin més sovint a la muntanya per conèixer, per exemple, el que és una serenalla.

Quants ho sabrien?
Molt pocs, abans reconeixerien la fauna exòtica que veuen a la televisió que l’autòctona de les muntanyes del costat de casa.

Al Parc també hi ha isards, oi?
I tant.  

I què li sembla que els cacin?
Jo no ho faria mai, no mataria un isard ni cap altre animal, però respecto que hi hagi gent que sí. És una activitat que s’ha fet tota la vida i si es fa com s’ha de fer, no tinc problema.

El que es veu que són un espectacle són els moviments migratoris d’aus vistos des del parc.
Veure a la tardor els moviments postnupcials de l’aligot vesper no té preu. He vist moviments de diversos centenars.

I quin soroll fan tots junts? Com un avió?
Els rapinyaires volen més amunt i no en fan gaire, però la migració dels tudons, uns coloms salvatges, sí que fa un soroll increïble.

Què em diu com a biòleg del contrast andorrà, un nucli urbà considerable tant a prop de zones pràcticament salvatges.
Salvatge ja no queda pràcticament res, però sí és cert que hi ha indrets en molt bon estat de conservació i estan a molt poca distància dels carrers de les botigues.

No hi deu haver gaires llocs així.
Amb tant de contrast és difícil. En 5 minuts pots passar, a vegades a peu, d’un gran bulevard comercial a gaudir de la natura.

Mas va destacar que cal tenir una bona sintonia amb aquesta societat perquè és “un dels motors econòmics de la parròquia” i ajudaria a “dinamitzar econòmicament Encamp”.
El cap de llista encampadà va explicar que actualment el comú és accionista de la societat i hi té una participació del 34%. “És llastimós veure que una mala relació entre dos accionistes d’una societat tan important com Saetde estan permanentment discutint amb el soci majoritari”, va criticar Jordi Mas.
En aquest sentit, el cap de llista va indicar que si arriben a governar al comú la voluntat de la seva candidatura serà “asseure’ns amb els socis de Saetde i tenir una conversa de to positiu per buscar solucions”, tot i destacar que cada soci defensi el que més li convingui, però va considerar que amb bona voluntat s’arriben a solucions positives.

Deute de fins a 3 milions anuals

Pel que fa al deute crònic que arrossega el Funicamp, entre dos i tres milions d’euros anuals, Mas ho va atribuir a les males relacions entre Saetde i el comú d’Encamp. Segons Mas, una manera d’eixugar el deute seria promocionar la instal·lació perquè hi anés més gent. En aquest cas, va criticar que essent una instal·lació referent a Europa, “durant aquests darrers vuit anys no ha sortit a cap catàleg de turisme i des d’Andorra tampoc no se n’ha fet promoció”.

LÍNIA TELEFÒNICA DIRECTA PER A L'ELECTORAT AMB SANS I GALDÓS

Despenjar el telèfon, marcar un número i parlar directament amb el candidat. És una de les formes de participació que proposa la formació de PS+Independents a?Encamp per a les eleccions comunals. El cap de llista, Joan Sans, i la número 2, Eluska Galdós, disposen d’un número de telèfon específic per a aquesta campanya. “És una de les innovacions que proposem”, va dir Sans, que va afirmar que volen ser “una candidatura propera”. En aquest sentit, la formació realitzarà, a partir d’avui, onzereunions de barri, així com trobades de poble i diverses reunions amb associacions, col·lectius i col·legis professionals. Tanmateix, Sans va explicar que la intenció de la candidatura que encapçala és la de  defugir del porta a porta perquè “nosaltres no volem imposar el programa a ningú. En tot cas, només ho farem a aquells que ens ho sol·licitin”. El candidat va fer una crida a la participació ciutadana a través de la plana del Facebook, el correu electrònic i la pàgina web que s’ha creat per a la campanya.