Mentre que a Andorra l’endeutament per capita és de 2.958 euros, a les ciutats espanyoles d’entre 5.000 i 20.000 habitants la xifra és de 391 euros per persona. És a dir, 7,5 vegades menys. Amb França la comparativa és un xic menys cridanera: les administracions locals amb aquests nivells de població sumen un deute per habitant de 934 euros, tres cops menys que al Principat. Aquestes són xifres extretes de l’informe, encarregat pels cònsols, El sistema de finançament dels comuns, elaborat pel professor d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Barcelona Xavier Sáez.
L’estudi, que analitza de manera detallada els volums d’ingressos i de despeses de les administracions locals dels tres països, conclou “la necessitat de controlar el procés d’expansió del deute” andorrà, atès que al marge dels processos d’inversió que el puguin haver generat i de la necessitat d’haver incorregut en aquestes situacions, “sembla clar que el nivell global assolit resulta excessivament alt”. Encara més si es desgranen aquests nivells per parròquies. Els casos més extrems són els de les que tenen pistes d’esquí: Ordino és, amb molta diferència, el que té nivells més elevats, amb un deute per habitant de 5.448 euros (segons xifres del 2010). A la Massana la dada és de 4.604 euros, a Canillo, de 3.931 euros, i a Encamp, més lluny, de 2.724 euros. De la seva banda, Andorra la Vella suma un endeutament per habitant de 2.598 euros, el d’ Escaldes-Engordany ascendeix a 2.201 euros i el de Sant Julià, a 2.064 euros.
Alt amb relació als ingressos
Altres paràmetres demostren que els volums de diners que deuen els comuns són força elevats si es posen en relació amb els ingressos no financers. “El deute global [de les set administracions locals] quasi duplicava els ingressos obtinguts”, evidencia el document, fet públic ahir. “Cal dir que aquesta ràtio ha registrat un empitjorament prou marcat en els darrers anys, ja que el 2005 era el 22% superior als valors dels ingressos no financers, el 2007 havia pujat fins al 44% i el 2010, com s’ha vist, superava el 88% el volum d’entrades”, exposa l’autor de l’estudi comparatiu. En analitzar les dades sota aquests paràmetres es veu com la parròquia de la Massana és la que presenta xifres més negatives, perquè necessitaria un volum de recursos equivalents a més de tres vegades i mitja els que es van liquidar durant el 2010 per eixugar tot l’endeutament que acumula. En canvi, a l’altre costat de la balança se situa Sant Julià, que hauria d’aconseguir uns ingressos 1,44 vegades els liquidats per saldar el deute.
Però què explica aquesta situació tan complicada de les finances públiques andorranes? L’estudi exposa alguns arguments, com els nivells d’atribucions que tenen aquí els comuns, més elevats que els municipis espanyols i francesos. “La indefinició de les competències corresponents a l’administració central i local en el cas andorrà i la tendència per part dels ciutadans a una major exigència de prestacions i serveis als comuns contribueix també a explicar la dinàmica alcista de la despesa comunal”, dicta l’estudi. També ho explica que al Principat el percentatge de participació dels comuns en el conjunt de la despesa pública és més elevat que als estats de l’entorn: aquí és del 19,2% del total mentre que a Espanya arriba al 12,3% i a França, al 18,8%. I, finalment, les fortes inversions en equipaments, com el Centre de Congressos, hi han contribuït amb força.
"NOTABLE" CANVI DE TENDÈNCIA
Malgrat les xifres negatives que destaca l’informe, reconeix que els comuns han fet “un notable canvi de tendència” de manera generalitzada en les despeses durant els darrers exercicis. L’estudi afirma que en valors mitjans, entre els anys 2007 i 2010 les despeses financeres globals de les parròquies van experimentar una reducció del 36,6%. El flux d’ingressos, en canvi, malgrat que també van registrar certa contracció, va ser d’un abast molt més moderat, ja que la dada obtinguda el 2010 era un 6,5% inferior a l’aconseguida tres anys abans. “El control de les despeses introduït per les administracions comunals a partir del 2008 és patent”, conclou.