Així ho han acordat els grups parlamentaris demòcrates i socialdemòcrates durant la negociació d’esmenes de la llei que introdueix les primeres mesures d’estalvi en la Seguretat Social, text que mantindrà, però, entre d’altres, la possibilitat de fer canvis en el copagament de determinats medicaments i actes, com ara la fisioteràpia, i l’augment a tres dies de la carència per començar a cobrar les baixes.
Inicialment, el Govern volia congelar aquelles prestacions que estiguessin per sobre dels mil euros i actualitzar la resta amb un increment del 2%. La negociació en comissió ha suavitzat aquesta mesura. Un altre acord entre els dos grups ha estat mantenir la revalorització de pensions segons la inflació, i no per llei com indicava el redactat original del text.
L’acord en la comissió de Sanitat, però, no ha estat total. Els vots demòcrates han permès mantenir en el projecte altres mesures amb les quals el Goven preveu aconseguir un estalvi important, com ara el tercer dia sense cobrament de les baixes i els canvis en copagaments d’alguns serveis. Des del PS, que havia proposat eliminar aquestes actuacions, s’ha optat per presentar reserves d’esmena i, d’aquesta forma, obligar a discutir aquests aspectes en el ple. “Ho hem fet en tot el que considerem retallades”, va explicar al Diari la consellera socialdemòcrata, Mariona González.
No és l’únic text que ha quedat enllestit per a la seva votació final al Consell General. La comissió d’Economia també ha tancat la modificació de la Llei de comptabilitat. Malgrat l’oposició dels socialdemòcrates, s’ha incrementat fins als 150.000 euros (actualment està a 100.000) el llindar d’ingressos anuals per sota del qual no s’ha de dipositar els comptes a Govern. També es permetrà fixar per via reglamentària el llindar per poder-se acollir al règim simplificat, que ara està a 250.000 euros d’ingressos anuals.

MALESTAR DEL PS PER COM ES TRAMITA EL PRESSUPOST

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va mostrar ahir el seu malestar per la rapidesa amb què els demòcrates estan tramitant el pressupost i la reducció de terminis permesa pel síndic. Ahir es va nomenar ponent (serà el conseller demòcrata Pere Altimir) i avui ja es pretenen analitzar totes les esmenes en comissió. Bartumeu va reiterar ahir el que ja havia manifestat davant la cambra parlamentària durant la defensa de l’esmena a la totalitat a la previsió pressupostària del Govern. “Més que un debat, tot plegat em sembla un veritable simulacre”, va dir el líder parlamentari, que va lamentar la situació amb la qual s’està desenvolupant el treball parlamentari i va criticar que “ni tan sols es guarden les formes”.

LA DIVISIÓ INTERNA A DA DILATA LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC

El grup parlamentari demòcrata –com ja havia fet divendres amb la proposició de llei de l’IVA– va sol·licitar ahir, a darrera hora, una pròrroga per al termini de presentació d’esmenes a la proposició de llei que ha de regular els espais on no es podrà fumar. La pròrroga, que dóna marge fins al mes de març, seria conseqüència de les diferències que hi ha dins del grup demòcrata. Per ara, no s’ha aconseguit tancar una posició unitària i amb l’allargament del termini es vol gua-nyar temps per mirar de trobar una solució que pugui satisfer totes les parts. Mentrestant, el grup socialdemòcrata va presentar dues esmenes tot optant, segons la consellera general Sílvia Bonet, per mantenir “una posició valenta”. Mentre els demòcrates es divideixen entre els que voldrien prioritzar els espais sense fum sense haver de passar per gaires processos intermedis i el sector que es mostra contrari a qualsevol limitació, el PS és partidari de “defensar la salut de les persones”. Els socialdemòcrates han descartat esmenar la proposició per tal de permetre que certs locals puguin decidir entre prohibir fumar o permetre-ho. Bonet va explicar que introduir aquesta possibilitat generaria “discriminacions entre els uns i els altres”. I, per tant, “hi ha d’haver la mateixa norma per a tothom. I s’ha de mantenir l’essència de la llei i la línia que s’està seguint a tot Europa, si no sempre quedem a la cua”. L’exministra de Salut va explicar que les dues esmenes introduïdes pel PS fan referència, d’una banda, al fet d’introduir la prohibició de fumar en els espais de preeminència infantil, com ara els parcs. I s’introdueix un nou redactat en l’article 4 per tal d’establir exactament en quins llocs es podrà habilitar una sala específica per a fumadors. Es limitaria, pràcticament, als centres psiquiàtrics de llarga durada.

Va rivalitzar amb el millor del món, Valentino Rossi, il Doctor, i l’enemic es va instal·lar a casa dels dos. El 2010 va ser campió del món i allà van quedar en un segon pla les discussions i el foc creuat amb Rossi. Ell és pur talent i la temporada passada només va ser superat per la seriositat i el gran pilotatge de l’australià Casey Stoner. El pilot mallorquí, exresident d’Andorra –del 2006 al 2007– i que actualment viu a Barcelona, va inaugurar oficialment la temporada d’esquí a Vallnord. Entre tanta blancor per la neu, ell no podria suportar un any més en blanc. “Tinc moltes esperances dipositades per a la nova temporada. La moto serà molt competitiva i si la millorem podrem aspirar a guanyar una altra vegada el títol.” Paraula de campió que té al seu cap la trista desaparició de Marco Simoncelli. “Ha estat el més destacat de la temporada i a nivell intern ha estat un any difícil perquè la moto no tenia la mateixa competitivitat que els altres anys i els resultats no ens han acompanyat”.
En clau andorrana, Jorge Lorenzo recorda d’aquesta manera el seu passat al Principat. “Que recordo d’aquí??Que es menjava molt bé, la neu, el fred, les muntanyes i estar envoltat d’elles és molt especial. No passa a molts llocs. Ah! i algunes coses són molt barates i suposo que per això ve aquí la gent d’Espanya.” Va viure a la Massana i aquí va compartir bons moments amb un amic i també amb la seva exparella. “Aquí estava molt tranquil i em molestava menys gent que a Espanya. M’agrada Andorra i si t’apassiona la neu és un paradís.” Va pujar-se a una moto... de neu i va estar acompanyat per Ricky Cardús –Moto2–, el nebot de l’exgran Carles Cardús.

CAIGUDA

Relliscada amb 'trikke ski'

Està en plena pretemporada i a final de gener encetarà els entrenaments a Sepang. Yamaha, segurament, en veure les imatges es podia haver alarmat, però no va passar res. Jorge Lorenzo va relliscar mentre baixava amb trikke ski, el tricicle de neu. El pilot s’ho va prendre amb molt d’humor. “Com es diu la bici amb la qual he caigut? trikke ski? I tant trikke... M’he fotut un bon pinyo als 20 metres de baixada, però no ha passat res”, va dir amb humor.

La corporació va donar llum verd, amb el vot en contra de l’oposició, a un text que estableix un preu màxim de 135.000 euros per a cadascun dels trenta habitatges –un bloc sencer dels vuit totals– que es posaran a la venda d’aquí a uns dos anys i mig, quan es preveu tenir-los enllestits.
Els pisos tindran, doncs, un preu “molt per sota del del mercat” –1.804 euros el metre quadrat– i hi podran accedir els joves de fins a 36 anys que acreditin un màxim d’ingressos: en el cas de tractar-se d’una persona sola, haurà de demostrar que no cobra més de 30.000 euros anuals; si és una parella els ingressos no podran superar els 36.000 euros; si el demandant és una família composada per tres persones el màxim serà de 42.000 euros; i si són quatre membres el sostre es fixa en 48.000 euros. Els sol·licitants, a més, no poden disposar de cap altra propietat i hauran de destinar l’apartament a ús exclusiu propi, perquè queda “taxativament prohibit” arrendar-lo a tercers. Això sí, se’n permetrà la venda sempre pel mateix preu que s’ha pagat amb l’únic increment aplicat del de l’IPC.

Possibilitat d’ampliar-ho
Els habitatges tindran 75 metres quadrats –una capacitat màxima per a quatre persones–, un pàrquing i un traster. En cas que les demandes superin l’oferta, tal com va exposar el mandatari local, les adjudicacions es faran per sorteig. Amb tot, la propietat i el comú també es reserven la possibilitat que, si la demanda és molt més elevada, acordar posar un altre bloc de trenta pisos més amb “condicions similars”. Paral·lelament, dos blocs més passaran a ser propietat del comú en virtut de l’acord adoptat fa anys i serà la corporació qui decidirà què hi fa. “Hi pot destinar serveis o decidir, per exemple, vendre’ls i rebaixar deute”, va comentar Camp, que es va felicitar perquè l’Astra finalment s’hagi pogut desbloquejar. I que les obres, segons els ha garantit la promotora, donin feina a unes 300 persones del sector de la construcció.
La cap de l’oposició, Míryam Avellana, però, considera que “no es tracta de pisos de caire social” i va lamentar que el comú acabarà “actuant com una immobiliària per promoure uns habitatges privats”. La socialdemòcrata, que va assegurar que “avui a Arinsal es poden trobar pisos de 75 metres a un preu més assequible”, va afirmar que si es posessin a lloguer a un preu reduït “seria una solució més ben adaptada per als joves”. En aquest sentit, va posar en dubte que els bancs donin avui dia als joves, amb els sous que tenen, crèdits per adquirir els apartaments. “L’única cosa positiva és que els compradors tindran l’exempció de l’ITP”, va comentar.

LLUM VERD A UN PRESSUPOST AMB MÉS INVERSIONS

La darrera sessió del comú de la Massana del mandat va arribar, ahir, amb la sorpresa del reglament dels pisos per a joves de l’edifici Astra d’Arinsal, un projecte que du anys encallat i que ara, segons va exposar el cònsol major,  Josep Maria Camp, la propietat ha reprès. La corporació va donar llum verd, amb el vot en contra de l’oposició, a un text que estableix un preu màxim de 135.000 euros per a cadascun dels trenta habitatges –un bloc sencer dels vuit totals– que es posaran a la venda d’aquí a uns dos anys i mig, quan es preveu tenir-los enllestits.
Els pisos tindran, doncs, un preu “molt per sota del del mercat” –1.804 euros el metre quadrat– i hi podran accedir els joves de fins a 36 anys que acreditin un màxim d’ingressos: en el cas de tractar-se d’una persona sola, haurà de demostrar que no cobra més de 30.000 euros anuals; si és una parella els ingressos no podran superar els 36.000 euros; si el demandant és una família composada per tres persones el màxim serà de 42.000 euros; i si són quatre membres el sostre es fixa en 48.000 euros. Els sol·licitants, a més, no poden disposar de cap altra propietat i hauran de destinar l’apartament a ús exclusiu propi, perquè queda “taxativament prohibit” arrendar-lo a tercers. Això sí, se’n permetrà la venda sempre pel mateix preu que s’ha pagat amb l’únic increment aplicat del de l’IPC.

Possibilitat d’ampliar-ho
Els habitatges tindran 75 metres quadrats –una capacitat màxima per a quatre persones–, un pàrquing i un traster. En cas que les demandes superin l’oferta, tal com va exposar el mandatari local, les adjudicacions es faran per sorteig. Amb tot, la propietat i el comú també es reserven la possibilitat que, si la demanda és molt més elevada, acordar posar un altre bloc de trenta pisos més amb “condicions similars”. Paral·lelament, dos blocs més passaran a ser propietat del comú en virtut de l’acord adoptat fa anys i serà la corporació qui decidirà què hi fa. “Hi pot destinar serveis o decidir, per exemple, vendre’ls i rebaixar deute”, va comentar Camp, que es va felicitar perquè l’Astra finalment s’hagi pogut desbloquejar. I que les obres, segons els ha garantit la promotora, donin feina a unes 300 persones del sector de la construcció.
La cap de l’oposició, Míryam Avellana, però, considera que “no es tracta de pisos de caire social” i va lamentar que el comú acabarà “actuant com una immobiliària per promoure uns habitatges privats”. La socialdemòcrata, que va assegurar que “avui a Arinsal es poden trobar pisos de 75 metres a un preu més assequible”, va afirmar que si es posessin a lloguer a un preu reduït “seria una solució més ben adaptada per als joves”. En aquest sentit, va posar en dubte que els bancs donin avui dia als joves, amb els sous que tenen, crèdits per adquirir els apartaments. “L’única cosa positiva és que els compradors tindran l’exempció de l’ITP”, va comentar.

El sistema informàtic debutarà a la missa de Nadal, tot i que no desplegarà tot el seu potencial fins al recital d’Echipía. La millora serà una mena de regal d’aniversari per a l’orgue de Sant Esteve, que enguany ha fet els vint anys (va ser construït el 1991, per George Danion).
El nou equipament permet memoritzar les combinacions de registres –ni més ni menys que 40.000 de diferents–, la qual cosa dóna molta més agilitat a l’executant, que entre altres coses no necessita tenir algú al costat ajudant-lo a fer els canvis de registre (el tipus de so). Per això justament amplia les possibilitats concertístiques de l’instrument de Sant Esteve. “Permetrà un repertori més ampli”, explica Ribas, “i poder-lo tocar d’una manera més senzilla”. Obre el camp especialment a poder interpretar amb més facilitat els autors del romanticisme cap a l’actualitat. Per exemple, amb la nova funció afegida al pedal d’expressió: si habitualment serveix per obrir les persianes interiors i modular el volum, ara permetrà que el pas d’un pianissimo a un fortissimo s’executi a una gran velocitat. Una de les exigències que marca el repertori escrit des del segle XIX fins a l’actualitat.

Una nova concepció
La novetat introduïda “canvia totalment la concepció de l’orgue”, apunta Ribas. També a l’hora de realitzar improvisacions –com la de Jürgen Essl durant la projecció de la pel·lícula El maquinista de la general, el film de Buster Keaton, l’estiu passat–. L’intèrpret pot preprogramar, abans d’iniciar l’actuació, els canvis de registres que farà i li queden les mans lliures per sobrevolar el teclat, desentenent-se de tot el sistema de registres situat als laterals dels teclats. El mateix Ribas, que també és compositor, gaudirà de més “agilitat d’especulació, a l’hora de provar tímbriques noves”.
Del sistema en gaudeixen actualment gairebé tots els orgues de certa mida. Els que disposen com a mínim d’un parell o tres de teclats i una trentena de registres, com és el cas del de l’església arxiprestal. El combinador de registres s’ha anat afegint als instruments d’arreu al llarg dels últims vint anys, i a tots els que s’han construït de nou en aquest temps. De fet, Danion ja va preparar els registres per poder-los adaptar, una idea sempre present però que s’ha ajornat fins ara. “S’hi ha anat fent el manteniment i alguna petita reforma de detall, afinacions i coses puntuals”, recorda Ribas, però mai encara cap millora d’aquesta envergadura. Una reforma important per a un instrument que ara per ara té un cost estimat    de mig milió d’euros, aproximadament.

UNA REFORMA REALITZADA PELS ORGUENERS DE MONTSERRAT I LA SAGRADA FAMÍLIA

De les modificacions a l’orgue de l’església arxiprestal se n’encarrega el taller Blancafort, de Collbató, empresa familiar fundada el 1963 i que ara està a les mans de la segona generació, personificada en Albert Blancafort. Del taller n’han sortit projectes com l’orgue de la basílica de Montserrat o el de la Sagrada Família barcelonina, així com un projecte “futurista” realitzat colze a colze amb l’arquitecte Santiago Calatrava. “Un concepte del segle XXI, per disseny i sonoritat”, explica l’orguener. També els seus tècnics –set, conformen l’equip– s’han encarregat de la restauració dels instruments de les catedrals de Barcelona i Mallorca. Més a prop, se’n cuiden del de Vielha i són autors dels de Llívia i Puigcerdà. “Alguns són emblemàtics, però, com els fills, tots són importants per a nosaltres”, assegura Blancafort. “Són obres úniques; un piano,  un violí o una guitarra es diferencien, però no substancialment; entre els orgues, no n’hi ha dos iguals”.

Les lesions mai són oportunes, però la de Mireia Gutiérrez arriba en molt mal moment. La temporada que estava realitzant anava en la bona direcció i la progressió es mantenia. Però estarà de baixa al voltant d’un mes i mig, cosa que complica la seva presència en les curses de la Copa del Món del pròxim mes de febrer a Grandvalira-Soldeu. Cites que no es vol perdre, però no forçarà per ser-hi si no està en condicions.

Les eufòries les volen deixar aparcades al BC River Andorra. Ni la temporada que s’està fent ni la proximitat a classificar-se per segon any consecutiu per a la Copa LEB Plata han de ser motius suficients per caure en l’autocomplaença dels resultats. Els objectius són a llarg termini.

En tots els sectors es busquen referents. Aquests són aquells que destaquen, que per les seves característiques, valors o funcions són alguna cosa més del model general. I en aquesta tessitura es vol posicionar el coll de la Gallina, que l’any vinent serà final d’etapa de la Vuelta a Espanya, per ser un referent entre els amants de les dues rodes i els pedals.

El servei d’atenció al consumidor del Govern ha atès entre el mes de novembre de l’any passat i el d’aquest any 636 consultes, de les quals 300 eren queixes o reclamacions.

El primer cap de setmana de la vuelta a Espanya, arribarà l'etapa andorrana. El dia 25 d'agost. Amb sortida des de la província de Lleida i l'arribada inèdita al coll de la Gallina. L'ascensió presenta unes característiques que la poden convertir en una icona per professionals i cicloturistes, almenys per això aposten els organitzadors. Són 11 quilòmetres amb rampes de fins al 18 per cent i una mitjana del 8 per cent. El Govern, a través d'Andorra Turisme, patrocina de nou la Vuelta amb presència a l'arc del darrer quilòmetre a banda de tanques i sobreimpressions a la retranmissió televisiva. La inversió total és de 285.000 euros.