Quina millor manera hi pot haver per al BC River Andorra d’acabar el 2011 que sumant una victòria en l’últim enfrontament de l’any. Demà juga a la pista del Tenerife, en partit avançat de la segona volta, així que no comptabilitzarà fins que no es disputin els dos últims de la primera.

Els consellers demòcrates Xavier Montané i Silvia Calvó han comparegut aquest dimarts per presentar les modificacions fetes en la comissió al projecte de llei de modificació de llei de la CASS, i per explicar perquè s'ha demanat una pròrroga al termini de presentació d'esmenes de la proposició de llei del tabaquisme.El president de la comissió, Xavier Montané, ha assegurat que la pròrroga no s'ha demanat per divergències dins del grup sinó perquè "la proposició preveu que hi hagi espais per a fumadors però remet a un reglament que ha de redactar el Govern". Per això, la comissió ha considerat més adient deixar marcats alguns criteris a tenir en compte per poder enllestir el reglament, paral·lelament a l'aprovació de la llei.Segons el conseller, no es tracta de deixar enllestit el reglament, però sí d'acotar algunes mesures a tenir en compte perquè "el fumador passiu estigui protegit". En tot cas, els consellers de DA han volgut deixar clar que tot i que la proposició de llei ja preveu que hi hagi espais per a fumadors, i que aquesta serà la línia que es mantindrà, "hi haurà un abans i un després de la llei" i no es farà perquè tot quedi igual.D'altra banda, Montané apunta que "volem saber els recursos que el Govern té previst poder destinar a la inspecció i control de la llei".D'altra banda, els consellers demòcrates han explicat com ha anat el treball en comissió per a la modificació de la Llei de la CASS. Sílvia Calvó ha recordat que les retallades que s'han hagut de fer són per poder fer front al sobrecost que suposarà poder donar cobertura als aturats i els estudiants majors de 25 anys, i poder rebaixar la cotització dels autònoms.
Calvó ha indicat que a la comissió s'han afegit dues modificacions importants al projecte de llei. La primera fa referència a la cotització dels aturats, que el projecte de llei preveu que puguin estar coberts els qui portin cinc anys de residència al país. Amb les modificacions a la comissió, es redueix aquest termini a tres anys.
L'altra modificació que ha aprovat la comissió és la referent a l'evolució de les prestacions de la CASS, que fins ara s'han anat augmentant en funció de l'IPC. El projecte de llei les desvinculava de l'IPC, i preveia que es poguessin regular per llei, però finalment la comissió ha considerat més adient que aquesta qüestió es tracti al Pacte d'Estat sobre la Seguretat Social. El president de la comissió, Xavier Montané, diu que el punt de vista del grup parlamentari és el mateix que el del Govern, que s'ha de desvincular, però han pensat que és millor fer-ho amb el consens del Pacte d'Estat.

Des que MoraBanc va llançar la iniciativa de les targetes solidàries, la demanda dels clients i les seves aportacions no ha deixat d'anar a l'alça. Carles Sasplugas ha indicat que mentre al primer mes hi va haver un total de 77 targetes, al novembre ja se n'han assolit gairebé 4.200, i les recaptacions també han anat en augment. El primer semestre del 2011 es van recaptar 27.664 euros que es van dividir entre les ONG participants, i en el segon semestre s'han adquirit 33.183 euros que han estat repartits aquest dimarts. Com a curiositat, el director general de MoraBanc ha indicat que tot i que la intensitat de targetes solidàries entre els diferents grups de clients sol ser bastant similar, el percentatge més elevat de solidàries es troba entre les targetes del Barça.
Amb la targeta solidària de MoraBanc, els clients poden fer aportacions regulars, i a més, en cada una de les compres pagades en establiments d'Andorra o de fora, s'arrodoneix la xifra fins al proper euro, i la diferència es destina a l'ONG que el client hagi triat. A més, la iniciativa és doblement solidària ja que cada aportació que fa el client, MoraBanc en fa la mateixa quantitat.
Actuament, els clients poden triar entre cinc ONG, i en el repartiment d'aquest segon semestre, la que ha obtingut el xec més important ha estat Unicef, amb 7.627 euros que es destinaran al seu projecte a Mauritània. Molt a prop ha quedat l'Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell, amb 7.581 euros per al seu projecte d'estimulació precoç per a nens de cinc o sis anys. Càritas ha rebut un xec de 6.601 euros per als seus projectes de suport i voluntariat, i Aina una aportació de 5.884 per als tallers i activitats de la casa de colònies. Intermón Oxfam ha rebut 5.490 euros per al projecte educatiu a Burkina Faso.
De cara al següent semestre, ja entra a formar part de la iniciativa una nova ONG, que serà Infants del món, amb el seu projecte d'una llar d'infants a Cambodja que actualment acull 68 nens. Per això, Marina Corba, ha agraït especialment poder participar i rebre aportacions per a un projecte que "necessita tota l'ajuda del món".

José Cesário, en declaracions a RDP/Internacional, ha indicat que garantiran el suport consolar a Andorra mitjançant un consolat honorari que tindrà la presència de funcionaris del ministeri de Negocis Estrangers, que asseguraran el tractament de totes les gestions i tràmits que fins ara s'estaven realitzant. Cesário ha afegit que aquesta estructura costarà un 10% o menys del que fins ara es destinava a l'ambaixada. D'aquesta manera, s'entén que es buscarà una persona que sigui propera a la comunitat portuguesa, però que no serà funcionari, per tal que exerceixi de cònsol honorari, a banda de portar un o diversos funcionaris que s'ocupin dels actes consolars.
El portaveu de la Plataforma contra el Tancament del Consolat, Juli Barrero, ha indicat que valoren aquestes declaracions molt positivament perquè van en la línia de les seves reivindicacions, i veuen que es divisa un final satisfactori per a la comunitat portuguesa d'Andorra. Barrero ha afegit que estan "contents però no eufòrics" perquè estan a l'espera que es confirmi la notícia de manera oficial, i poder així conèixer els detalls d'aquest consolat, com ara a partir de quan podrà estar operatiu.

L’Institut dels Drets Humans d’Andorra (IDHA) ha presentat aquest matí una enquesta que ha de servir per conèixer la qualitat democràtica del Principat. El qüestionari, que és un model traduït i versionat del que va fer la universitat d’Essex per auditar la democràcia al Regne Unit, estarà al web de l’institut andorrà durant els dos o tres propers mesos, després dels quals se’n publicaran els resultats. (seguirà ampliació)

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat dues reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social. Una proposa eliminar l'article que determina que el pagament de les baixes es farà a partir del quart dia, en comptes del tercer com passa ara. La intenció dels socialdemòcrates és que la regulació d'aquesta qüestió continuï com ha estat fins ara, segons va explicar la consellera general Mariona
González.

La reforma que es vol introduir a través del projecte de llei a tràmit parlamentari busca també que la CASS pugui exigir als pacients que estiguin un nombre d'hores determinat al seu domicili mentre estiguin de baixa. La segona reserva d'esmena del PS defensa també que quedi tal com està actualment el percentatge de reembossament que rep l'usuari pels medicaments i diferents actes de reeducació o readaptació funcional, establert en un 75%, un 90% o un 100%.

Amb la modificació que s'intenta introduir a través del projecte de llei es preveu la possibilitat de modificar el percentatge. D'aquesta manera, pels actes reeducació o readaptació funcional l'usuari rebria (en funció de variables com el valor terapèutic, el tipus patologia i el grup de població) del 50% al 75%, mentre que pels medicaments i productes sanitaris rebria del 30% al 75%. González ja havia explicat anteriorment que amb aquest canvi s'està tocant el "moll de l'os" de la llei de la Seguretat Social i que, per tant, és una qüestió que en tot cas s'hauria de tractar al pacte d'Estat que es negociarà sobre la reforma de la CASS.

La consellera socialdemòcrata critica que s'hagin volgut introduir canvis de fons quan la reforma estava prevista inicialment només per donar cobertura als estudiants més grans de 25 anys i reduir la cotització dels autònoms.

Morabanc ha fet entrega, aquest dimarts al matí, dels xecs amb la recaptació dels darrers sis mesos de les targetes solidàries, que ascendeix a 33.183 euros.

Model o comptable?

El somni de la meva vida ha estat ser model i potser encara ho és, però treballo de comptable, així és com em guanyo la vida.

També li puc dir hostessa.
De fet faig més d’hostessa que de model, i em va la mar de bé per poder fer uns dinerets extra sempre que puc.

I què li toca fer quan fa d’hostessa en un acte públic?
És senzill, vendre el producte que ens ha contractat.

I això com es fa?
Adaptant-te, informant-te i amb molta simpatia. I estant preparada per posar per a les fotos que calguin amb el producte a les mans. Una mica de mujer florero.

Li molesta que la gent ho digui?
Potser alguna vegada sí que m’ha molestat però no puc negar que és el que fem molts cops, de florero.

I de model?
M’encantaria treballar de model però és molt difícil. Vaig inscriure’m fa dos anys en un concurs a Portugal, Hi People, i vaig arribar a les semifinals, a les vuit últimes, però em vaig quedar allà.

De quantes?
De 500.

Escolti’m està molt bé.
Suposo que sí, però si volgués dedicar-me a la moda hauria d’estar constantment baixant a Barcelona i fer càstings i no m’ho puc permetre. He de treballar.

No viu amb els pares?
Sí, però els dos estan malalts, no poden treballar i el meu pare està en judici per temes de la CASS. Em toca aportar un sou a casa.

I a Andorra no hi ha feina de model?
No suficient. Vaig fer una campanya de Kenny amb el pilot de motos Cyril Despres, per exemple. Però el tema no està desenvolupat, seria fantàstic que hi hagués una agència amb seu aquí, que pogués operar també a fora.

Vostè és comptable. Desmenteix, per tant, allò que les guapes són ximples?
[Riu] No ho sé, però sé el que  costen les coses, vaig estar sis mesos sense treballar, després vaig entrar de recepcionista i després vaig aconseguir entrar de comptable, que és el que havia estudiat.

Ho diu amb orgull.
És que n’estic orgullosa. La gent s’ha d’esforçar i si tens una feina cuidar-la. Les coses no vénen soles.

I què fa quan no treballa?
Ben poca cosa. No tinc gaire vida social. De la feina a casa i de casa a la feina. El que faig és estar-me amb el meu nòvio.

És a dir, que aviat boda i cria- tures.
Encara no! [Riu] Que sóc molt jove! Però sí que vull tenir nens i formar una família, però més endavant, quan tingui 30 anys.

Acabem amb la moda, a quina Top li agradaria assemblar-se si pogués?
A Adriana Lima, te la miris com te la miris, és perfecta.

La darrera demostració va arribar ahir amb les paraules del ministre de Turisme, Francesc Camp, que va avançar que Andorra ja ha demanat oficialment acollir una etapa del Tour de França del 2013, al temps que presentava el retorn de la Vuelta a Espanya per a l’any vinent, amb un final inèdit al Coll de la Gallina i la sortida d’etapa el dia següent, des del Parc Central d’Andorra la Vella.   
Camp va confirmar “contactes de forma permanent” amb ASO, empresa que organitza el Tour, a la qual ja li han fet arribar “la demanda per al 2013. Ara és qüestió d’anar insistint. Acord per anar plegats amb Barcelona? A l’ajuntament hi ha hagut canvi municipal i haurem de tornar a reprendre les converses. Si l’etapa ve de Barcelona, on es parlava d’una sortida del Tour, estaria bé, però el més important és que torni la prova”. El ministre va anunciar que sobre el Tour “no se sabrà res fins l’últim moment. Estem fent la feina i hem tingut diversos contactes amb ASO des del mes d’agost, però això no ens garanteix que vinguin. Són molt hermètics”.

Per què no vuelta i tour?
Camp va anar més enllà en l’aposta pel ciclisme i no va descartar que les dues grans rondes ciclistes puguin coincidir el mateix any a Andorra. “Que hàgim demanat el Tour del 2013 no descarta que pugui venir també la Vuelta. És  perfectament possible. Són dos objectius diferents. Amb la Vuelta promocionem la marca Andorra a Espanya i amb el Tour a França i a tot el món. Una altra cosa és si arriba el pressupost, però compatibles el mateix any ho són”, va assegurar.
La prova que segur tornarà l’any vinent és la Vuelta, que enguany ha passat de llarg “pel perfil del recorregut dissenyat”, segons va explicar el director general d’Unipublic, Javier Guillén. El Principat rebrà la ronda espanyola el 25 i 26 d’agost, recollint una de les demandes d’Andorra Turisme, que el pilot es mogués pel Principat en cap de setmana per tenir més repercussió mediàtica. A més el recorregut de la Vuelta tindrà un final d’etapa inèdit, amb l’arribada de la vuitena etapa al Coll de la Gallina (santuari de Canòlich) després de recórrer 60 quilòmetres per les carreteres andorranes, amb l’ascensió a l’Alt de la Comella com a aperitiu. “Aquesta serà una de les etapes reina de la Vuelta. Arriba en el primer cap de setmana de cursa i potser sabrem qui no pot guanyar la cursa”, va indicar Guillén. El director general d’Unipublic va assenyalar que l’objectiu és que l’arribada al Coll de la Gallina “es converteixi en una icona per al ciclisme professional i per al cicloturisme i crec que serem capaços de fer-ho. L’Angliru és un mite i hi hem arribat cinc cops i a la Bola del Mundo, una única vegada”. Guillén, que va assegurar que “una jornada com la que hem dissenyat no podia fer-se entre setmana”, va destacar les virtuts del Coll de la Gallina per convertir-se en un referent ciclista: “És un port explosiu, amb prop de 8 quilòmetres d’ascensió amb un percentatge mitjà del 8% i rampes del 18. Hem estudiat la possibilitat d’ar­ribar dalt del port [4 quilòmetres més] però per qüestions de logística no es pot.” Per acabar, Guillén no va descartar fer una etapa íntegra al Principat: “No és cap utopia; és un dels reptes futurs.”

EL GOVERN TANCA EL PATROCINI DEL DARRER QUILÒMETRE I EL PAS PEL PAÍS PER 285.000 EUROS

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va anunciar ahir “la renovació i ampliació de l’acord del 2011 amb l’organització de la Vuelta”, que permetrà mantenir el patrocini de l’últim quilòmetre (arc inflable), a més de l’arribada d’una etapa i la sortida d’una altra. En total, l’acord representarà una inversió de 285.000 euros, 95.000 més que l’any passat, quan el Govern va ser patrocinador de la Vuelta, però el país no va rebre el pilot. Camp va  lloar la prova, al mateix temps que assegurava que “s’adequa a l’objectiu d’Andorra Turisme d’incrementar la notorietat a Espanya”.
Segons els càlculs presentats per Unipublic, empresa organitzadora de la Vuelta, el retorn indirecte del patrocini de la marca Andorra suposa aproximadament 300.000 euros, als quals s’han de sumar més de 200.000 en impacte directe al Principat en l’arribada i sortida de les etapes (allotjament, compres, restauració...). la Vuelta 2011 va ser seguida per 805.00 espectadors de mitjana entre Teledeporte i La 1.

Després d’anunciar la pròrroga del pressupost, en l’inici del debat d’investidura, es va fixar l’ocupació, el creixement i “que Espanya recuperi el seu lloc en el món” com les directrius principals del pròxim executiu. I va desplegar una bateria d’anuncis per fer front a la crisi i al dèficit de l’Estat. Rajoy va dir que calen “mesures valentes” i “grans reformes”, “pensant en l’Espanya d’aquí 20 anys”.
El futur president va afirmar que dedicarà tota la capacitat del seu executiu a aturar la sagnia de l’atur i a estimular el creixement econòmic. En aquest sentit, va subratllar que “hem de sembrar amb urgència si volem que broti aviat la nova florida de creació de llocs de treball”.
Una de les poques xifres que va donar Rajoy durant el discurs la va pronunciar pocs minuts després d’arrencar: va assegurar que caldrà reduir el dèficit en 16.500 milions aquest 2012. I va deixar clar que “a la sortida de la crisi res serà igual al món”.

Eliminar les prejubilacions
Rajoy va anunciar, així mateix, una reforma integral del mercat de treball en el primer trimestre de l’any, que vol aconseguir d’acord amb els agents socials. També va dir que eliminarà les prejubilacions, a excepció de casos molt puntuals.
D’altra banda, va afirmar que té la intenció d’eliminar els ponts i traslladar els dies festius als dilluns mes propers, amb l’excepció de les dates amb més arrelament social, per augmentar així la competitivitat de les empreses. Aquesta mesura, va especificar, vol fer compatibles els drets dels treballadors i la bona marxa de les empreses, per la qual cosa s’abordaran els costos que suposen els ponts per a l’economia. Aquesta iniciativa s’hauria d’incloure en la reforma laboral, per la qual Rajoy ja va demanar a empresaris i sindicats que es posessin d’acord per després de Reis.
Pel que fa a les retallades en el sector públic, Rajoy va apuntar que cal redimensionar-lo i rebaixar-ne el cost. En aquest sentit, va indicar que a partir d’ara “no hi haurà reposició de personal”, mesura de la qual només quedarà exempt el col·lectiu de la policia. Però Rajoy va anar més enllà i va assenyalar la seva intenció d’estendre els ajustos. “Volem un pacte d’austeritat de totes les administracions”, va assegurar.
En un altre ordre de coses, el futur president també es va referir al sistema educatiu, i es va proposar recuperar l’autoritat del personal docent i incentivar-ne la tasca. Va anunciar que ampliarà a tres anys el batxillerat, afegint un any als dos actuals. I pel que fa a la llengua vehicular a l’escola, va parlar d’un sistema bilingüe, en castellà i anglès, i d’un sistema trilingüe en aquelles comunitats on es parla més d’una llengua.
Al seu torn, el portaveu del grup parlamentari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va deixar clar a Rajoy que qualsevol retrocés en matèria social o educativa comptarà amb “l’oposició ferma” del seu partit. Així, sobre les retallades i ajustos en matèria sanitària, en educació i en dependència, li va demanar que garanteixi la Seguretat Social bàsica, perquè són sectors que “creen ocupació i donen confiança”.
D’altra banda, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que està compromès per aconseguir l’estabilitat pressupostària però que no vol que Madrid demani austeritat a les comunitats, i va recomanar que se l’apliqui el mateix govern central. També va insistir en el pacte fiscal, ja que, al seu entendre, Espanya no podrà sortir de la crisi sense Catalunya. Rajoy, però, va deixar clar que aquesta qüestió “no serà prioritària” per al nou govern.

AMAIUR RECORRERÀ AL TC EN QUEDAR-SE SENSE GRUP PROPI

El portaveu d’Amaiur al congrés, Mikel Errekonodo, va anunciar ahir que la coalició abertzale recorrerà davant el Tribunal Constitucional contra la decisió de la Taula del Congrés de negar-los la possibilitat de comptar amb grup parlamentari propi. En una roda de premsa a la cambra baixa, Errekondo va considerar que la decisió de la Taula, que té el suport de la majoria del PP i amb l’abstenció dels representants de PSOE i CiU, és “totalment política i sense base jurídica”. Segons va apuntar, la coalició abertzale no té “gaire esperança” que el PP recapaciti sobre aquesta decisió i permeti una altra sortida a Amaiur perquè tingui grup parlamentari al llarg de la legislatura. El Senat sí que preveu aquesta possibilitat, però no el Congrés, que estableix un termini de cinc dies per a la formació dels grups parlamentaris a partir de la sessió constitutiva de la cambra. Errekondo, acompanyat dels diputats de la coalició poc abans de l’inici de la sessió d’investidura, va atribuir aquesta decisió a la “por” del PP a la confrontació política. També va insistir que es tracta d’un símptoma de “debilitat” per part del principal partit, al qual va recordar que és un agent “imprescindible” per a la resolució del conflicte basc.